Vés al contingut
17/10/2023

Dos projectes del VHIR seleccionats al programa CaixaImpulse Innovació en salut

Dr. Oriol Bestard, Dr. David Martínez Selva

Dr. Oriol Bestard, Dr. David Martínez Selva

17/10/2023

Aquesta iniciativa de la Fundació ”la Caixa” ofereix als científics emprenedors seleccionats suport econòmic i acompanyament a través de mentories individualitzades i formació.

La Fundació ”la Caixa” destinarà 3,3 milions d’euros a impulsar 29 projectes biomèdics innovadors amb capacitat per arribar al mercat i a la societat en el marc de la convocatòria 2023 del nou programa CaixaImpulse Innovació en salut. Entre ells se’n troben dos liderats per investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

CaixaImpulse Innovació presta suport a projectes biomèdics en l’àmbit de la innovació i la transferència ajudant els investigadors a validar els seus actius i a definir la seva estratègia d’explotació i valorització per acostar els projectes al mercat, per la qual cosa a més de suport econòmic també accediran a mentoria, consultoria i acompanyament per part d’experts internacionals en diferents àmbits de l’ecosistema de la innovació.

La convocatòria es duu a terme en col·laboració amb Caixa Capital Risc, un dels inversors principals de venture capital a Espanya, amb més de vint anys d’experiència.

A continuació, trobaràs un llistat dels projectes del VHIR que han estat seleccionats per aquest programa:

Nou biomarcador predictor del desenvolupament i la progressió de la malaltia del fetge gras no alcohòlic

  • Líder del projecte: David Martínez Selva, investigador principal del grup de Diabetis i Metabolisme del VHIR.
  • Subvenció rebuda: 50.000 euros

El fetge gras no alcohòlic és una de les causes principals de malaltia hepàtica al món. És causat per una acumulació excessiva de greix al fetge i es veu exacerbat per factors com l’obesitat i la diabetis. Es coneix com «la malaltia de l’assassí silenciós» perquè té una progressió molt gradual i la majoria de pacients que la pateixen no experimenten símptomes, per la qual cosa no són conscients de la seva condició. Al voltant del 25 % dels pacients desenvolupen esteatohepatitis no alcohòlica, que es caracteritza per inflamació hepàtica i fibrosa, i que pot derivar en patologies com la cirrosi hepàtica o el càncer. S’estima que el 2023 aquesta malaltia ja serà la raó principal per al transplantament de fetge al món.

Encara no es disposa de cap fàrmac aprovat per tractar la malaltia del fetge gras no alcohòlic. Un dels motius principals és la manca de biomarcadors clínics no invasius, cosa que és un obstacle important per al desenvolupament de nous medicaments. Malgrat que s’han identificat algunes molècules que poden servir com a biomarcadors, la biòpsia continua sent una de les tècniques de diagnòstic més rutinàries, tot i que presenta com a desavantatges més destacables la invasivitat i la variabilitat de la tècnica. Tot això fa molt desitjable la identificació de biomarcadors no invasius que facilitin tant el diagnòstic i el monitoratge de la progressió de la malaltia, com l’eficàcia terapèutica dels tractaments en desenvolupament.

En estudis previs amb un model animal, l’equip ha identificat dues proteïnes que, en combinació amb un algoritme matemàtic, es poden utilitzar com a biomarcador no invasiu per predir el desenvolupament i la progressió de les diferents etapes de la malaltia, incloses les més greus, com l’esteatohepatitis. El projecte es proposa avançar en la validació d’aquest nou biomarcador, que es postula com a alternativa a la biòpsia hepàtica i que ajudarà a identificar els subjectes que tenen la malaltia i a predir-ne la progressió, cosa que tindrà implicacions importants en la millora de la qualitat de vida d’aquestes persones. A més, facilitarà el desenvolupament de nous fàrmacs per tractar aquestes infeccions.

Nou fàrmac immunosupressor per prevenir el rebuig als trasplantaments d’òrgans

  • Líder del projecte: Oriol Bestard, cap del Servei de Nefrologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i co-cap del grup de Nefrologia i Trasplantament Renal del VHIR
  • Subvenció rebuda: 148.500 euros

El trasplantament d’òrgans, teixits i cèl·lules s’ha convertit en una pràctica mundial que pot prolongar i millorar la qualitat de vida dels pacients. Els avenços en les tècniques d’extracció, conservació, trasplantament i immunosupressió han millorat l’efectivitat dels trasplantaments. Tanmateix, encara que el volum de trasplantaments d’òrgans ha crescut de manera exponencial durant els últims anys, els resultats a llarg termini no han millorat gaire en les últimes dècades, principalment a causa dels importants efectes secundaris dels fàrmacs immunosupressors actuals, imprescindibles per evitar el rebuig immediat a l’òrgan trasplantat, però que comporten una elevada morbiditat i mortalitat associades. 

L’equip del projecte ha desenvolupat una molècula immunosupressora de segona generació, modificada estructuralment per augmentar les seves propietats immunomoduladores i evitar de manera eficaç el rebuig al trasplantament per mitjà de la supressió de l’activitat de cèl·lules T i B, que són les cèl·lules principals del sistema immunitari encarregades de provocar el rebuig. Aquesta molècula impedeix la producció d’anticossos contra l’òrgan trasplantat per part dels limfòcits B, de manera que contribueix a millorar el perfil immunosupressor dels fàrmacs que s’utilitzen actualment, però amb la diferència important que no té els efectes adversos més rellevants associats a aquests fàrmacs.

En aquesta fase, els objectius del projecte són comparar l’eficàcia in vivo d’aquest nou fàrmac immunosupressor respecte dels tractaments d’ús habitual en dos models animals experimentals, avaluar els mecanismes que prevenen el rebuig al trasplantament mitjançant la nova molècula, dur a terme estudis de rendiment incloent-hi el desenvolupament d’una línia estable de producció del fàrmac, i establir una estratègia reguladora preclínica de transferència tecnològica.

Els projectes beneficiaris estudiaran la malaltia del fetge gras no alcohòlic i el rebuig al trasplantament d'òrgans.

Notícies relacionades

El projecte europeu, en què participa Vall d’Hebron, afavorirà el diagnòstic personalitzat i estratègies terapèutiques innovadores en pacients amb la malaltia.

Un estudi internacional amb participació de l’Institut de recerca de l’Hospital del Mar i del VHIR demostra que hi ha diferències substancials entre homes i dones en el metabolisme energètic de les cèl·lules tubulars renals.

La Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat Pediàtrica ha rebut l’acreditació de centre d’excel·lència de l’Associació Europea per a l’Estudi de l’Obesitat, consolidant un model que ofereix tractament en totes les etapes de la vida

Professionals relacionats

Oriol Bestard Matamoros

Oriol Bestard Matamoros

Cap de grup
Nefrologia i trasplantament renal
Llegir més
Lorena Ramos Pérez

Lorena Ramos Pérez

Tècnic de recerca
Diabetis i metabolisme
Llegir més
Patricia Bogdanov Baruj

Patricia Bogdanov Baruj

Investigador/a postdoctoral
Diabetis i metabolisme
Llegir més
Mercè Abad Martín

Mercè Abad Martín

Tècnic de recerca
Diabetis i metabolisme
Llegir més

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus és un parc sanitari de referència mundial on assistència, recerca, docència i innovació es donen la mà.