Vés al contingut
16/08/2022

El grup de Medicina Materna i Fetal del VHIR presenta els seus resultats en un dels congressos més rellevants de l'especialitat

Nerea Maiz
Alba Farràs
Elena Carreras
Irene Ribera
Erika Bonacina
Manel Mendoza

16/08/2022

Sis investigadors de Vall d'Hebron han intervingut en la reunió organitzada per la Fundació de Medicina Fetal.

Els investigadors del grup de recerca de Medicina Materna i Fetal del Vall Hebron Institut de Recerca (VHIR) van presentar els resultats de les seves investigacions en el 19è Congrés Mundial de la Fundació de Medicina Fetal (FMF). Es tracta d’un congrés d'abast internacional considerat un dels més rellevants d'aquesta especialitat. Durant els quatre dies que va durar la trobada, sis professionals de Vall d'Hebron van protagonitzar conferències sobre diferents aspectes de la medicina materna: des de cirurgia prenatal a l'ús del pessari per pacients amb risc de part prematur.

La primera investigadora del VHIR a intervenir va ser la Dra. Nerea Maiz que va presentar un estudi sobre el pronòstic dels fetus amb espina bífida intervinguts de forma fetoscòpia abans del part. L'Hospital Universitari Vall d'Hebron és l'únic a l'Estat espanyol que du a terme la cirurgia fetoscòpica per aquest defecte congènit. El 2011 l'assaig clínic MOMS ja va demostrar que el tractament prenatal donava millors resultats pels pacients que una intervenció després del naixement. Tanmateix, en aquell moment es van realitzar operacions obertes amb una extracció temporal del fetus. La cirurgia fetoscòpia és un mètode molt menys invasiu que requereix només unes incisions mínimes. L’estudi del VHIR ha demostrat que, en els fetus amb diagnòstic d’espina bífida, el diagnòstic prenatal del nivell neurològic correlaciona amb el nivell després del naixement. A més, en els casos on la cirurgia ha estat satisfactòria, el nivell neurològic abans de néixer és capaç de predir la capacitat de deambular a partir dels 3 anys de vida.

El segon dia, la Dra. Alba Farràs va presentar una proposta per millorar la detecció del risc de part espontani prematur. La nova fórmula combina tres marcadors: la llargada cervical, l'angle uterocervical i el gruix de la secció inferior de l'úter per millorar en deu punts percentuals el sistema de detecció actual. Mitja hora més tard, la Dra. Elena Carreras, cap del grup, va desgranar els resultats de l'assaig clínic NOPEX. L’estudi va demostrar que l’èxit del pessari rau, entre d’altres factors, en l’entrenament del professional per a la seva col·locació. Vall d'Hebron és un centre pioner en aquesta tècnica i la seva experiència pot beneficiar altres hospitals que vulguin integrar-la als seus serveis.

A la tarda, la Dra. Irene Ribera va explicar les conclusions del primer estudi que ha analitzat si les cardiopaties congènites moderades o severes poden repercutir en el desenvolupament neuronal o conductual dels pacients. Es va fer un seguiment a 76 infants amb alteracions diagnosticades abans del part i durant els seus primers 24 mesos de vida no es va observar cap diferència significativa amb la població general. El seguiment del grup continuarà, per descartar diferències que poden no ser perceptibles fins edats més avançades.

Durant el tercer dia, la Dra. Erika Bonacina va proposar un nou marcador per millorar el maneig dels embarassos amb fetus amb restricció de creixement. L'estudi ha comprovat que el valor de sFIt-1 dividit pel factor de creixement de la placenta (PIGF), que es pot determinar amb una analítica de sang, prediu la proximitat del part. Un resultat inferior a 38 permetria allargar els controls i fer-los cada dues setmanes en comptes de setmanalment, com es fa actualment. D’aquesta manera es reduiria el nombre de visites necessàries i l’angoixa dels pares davant d’aquesta situació.

Continuant amb l'estudi d'aquests factors angiogènics, el Dr. Manel Mendoza va presentar els resultats del primer assaig clínic que fa servir el valor de sFIt-1 /PIGF per detectar els falsos positius que dona el test per al càlcul del risc de preeclàmpsia que es fa durant el primer trimestre de l'embaràs. D'aquesta manera, quan els factors angiogènics són normals al segon trimestre, podria aturar-se el tractament amb aspirina sense incrementar el risc de preeclàmpsia calculat a priori i, per tant, s’evitarien tractaments innecessaris.

La Fundació de Medicina Fetal és una organització registrada que té com a objectiu millorar la salut de les dones embarassades i els seus bebès mitjançant la recerca i la formació en medicina fetal. Els seus congressos reuneixen professionals dels centres hospitalaris més importants en el sector perquè comparteixin els últims avanços en la investigació.

Notícies relacionades

Les vacunes ofereixen una alta protecció davant la simptomatologia greu de la COVID-19, amb una efectivitat de fins al 91% entre les dones infectades que havien rebut la pauta de vacunació completa i una dosi de reforç.

Conèixer els canvis al flux sanguini que pateix el fetus exposat al cànnabis permetran millorar-ne la prevenció del consum, i el seguiment de les dones consumidores

Manina Medtech ha rebut un ajut directe de 75.000 euros d’ACCIÓ de la línia Startup Capital, destinada a impulsar el creixement d’empreses emergents amb alt potencial tecnològic.

Professionals relacionats

Elena Carreras Moratonas

Elena Carreras Moratonas

Cap de grup
Medicina materna i fetal
Llegir més
Manel Mendoza Cobaleda

Manel Mendoza Cobaleda

Medicina materna i fetal
Llegir més
Erika Bonacina

Erika Bonacina

Tècnic de recerca
Medicina materna i fetal
Llegir més
Nerea Maiz Elizaran

Nerea Maiz Elizaran

Investigador sènior
Medicina materna i fetal
Llegir més

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus és un parc sanitari de referència mundial on assistència, recerca, docència i innovació es donen la mà.