Com s’explica que alguns pacients infectats amb SARS-CoV-2 no presenten símptomes mentre que altres desenvolupen pneumònia que pot provocar la mort? Aquesta qüestió s'ha estudiat a fons des de l’inici de la pandèmia en el marc de col·laboració internacional COVID Human Genetic Effort, liderada per la Universitat Rockefeller de Nova York i l’Hospital Necker-Enfants Malades de Paris, que compta amb la participació d’investigadors del grup de Recerca d'Infecció en el Pacient Pediàtric Immunodeprimit i d’Immunologia Translacional del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

Com a fruit d’aquest treball, es publica ara a la revista Nature una revisió on es resumeixen els principals resultats de diversos estudis que han demostrat que almenys el 20% dels casos de pneumònia greu després de la infecció per SARS-CoV-2 s'expliquen per anomalies genètiques i immunològiques que debiliten la resposta immunitària portada per interferons de tipus I. Els autors també desxifren els mecanismes que permeten explicar com aquest defecte de la resposta immune condueix a la propagació del virus per tot el cos i als estats inflamatoris observats en les formes greus de la malaltia.

Falta de resposta als interferons de tipus I

En diversos estudis que es descriuen a la revisió publicada a Nature han demostrat que una part dels pacients que desenvolupen pneumònia presenten deficiències en la via de l'interferó de tipus I (IFN 1), molècules clau per bastir una resposta immunitària contra la infecció per virus com el SARS-CoV-2. El seu efecte principal és inhibir la replicació del virus a les cèl·lules infectades.

Els equips també han demostrat que les mutacions en els gens TLR3 i TLR7 condueixen al desenvolupament de formes crítiques de la COVID-19. En relació a les cèl·lules de l'epiteli respiratori i a les cèl·lules dendrítiques plasmocitoides (un tipus de cèl·lula immune), aquests gens són essencials per a la producció d'interferons de tipus I que participen en la defensa de l'organisme contra el SARS-CoV-2.

Altres publicacions també han destacat la presència d’anticossos propis que es dirigeixen específicament als interferons de tipus I en els pacients amb COVID-19 greu.

En la revisió, els investigadors expliquen així que una resposta immune insuficient a les vies respiratòries durant els primers dies posteriors a la infecció podria explicar la propagació del virus al cos i la inflamació pulmonar i sistèmica resultant.

Més informació sobre les troballes publicades al setembre de 2020 i a l’agost de 2021.

Nous estudis per completar el coneixement sobre la COVID-19 greu

Aquestes dades ara es confirmen i es complementen amb altres estudis. En particular, els científics han demostrat en una cohort de 34.000 individus d'entre 18 i 100 anys que la concentració d'aquests autoanticossos a la sang és més alta en homes i en persones de més de 70 anys. Això explicaria en part per què aquests col·lectius tenen més risc de desenvolupar pneumonitis greu.

Aquest treball té diverses implicacions clíniques que també es descriuen a l'article. Per exemple, es podria analitzar si les persones amb risc de patir formes greus tenen autoanticossos dirigits als interferons de tipus I per plantejar tractaments primerencs amb interferó. En el context de la vacunació, també es podrien oferir com a prioritat dosis de reforç a aquesta població.

Entre les qüestions que encara queden per dilucidar, els investigadors volen entendre millor per què augmenten les quantitats d'autoanticossos dirigits als interferons en la gent gran i també identificar els factors immunològics i genètics que expliquen l'aparició de pneumopaties en el 80% dels casos restants.