Un projecte coordinat pel Dr. Manuel Comabella, membre del grup de recerca en Neuroimmunologia Clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i en el qual participa Rana Moubarak, membre del grup de Recerca de Senyalització cel·lular i apoptosi, ha rebut un important ajut de la prestigiosa Fundación Alicia Koplowitz. El projecte, titulat com a ‘Estudio de la heterogeneidad en la susceptibilidad a la muerte celular por apoptosis en pacientes con esclerosis múltiple: Búsqueda de dianas terapéuticas’, haurà d’executar-se en el termini màxim de dos anys des de l’octubre de 2010, rebrà un ajut de 75.000 euros.

El laboratori de Recerca Neurovascular del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha descobert algunes variants genètiques que, per una banda, suposen un indicador de resposta al tractament de l’ictus com a marcador i, de l’altra, s’associen a un major risc de patir aquesta malaltia. Aquests resultats són fruit d’una llarga trajectòria de més de 5 anys durant els quals s’han focalitzat esforços en el camp de la genètica en relació a l’ictus. Els factors de risc com la hipertensió, la diabetis, el colesterol i el tabaquisme tenen una importància cabdal i no s’ha de baixar la guàrdia, però cal anar més enllà, doncs aquests factors no expliquen tots els casos d’ictus. La majoria d’aquests factors no expliquen per què uns pacients es recuperen millor i uns, pitjor, per què uns tornen a fer un ictus i altres no, o per què uns pacients responen millor que els altres al tractament. Per tant, cal trobar noves respostes. Aquest grup d’investigadors, pioner i líder a l’Estat espanyol d’una de les línies més fructíferes en el binomi ictus i genètica, ha realitzat recentment múltiples avenços en aquesta àrea que s’han concretat en diverses publicacions científiques (veure arxiu adjunt).

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) lideren un estudi sense precedents que demostra que és possible modificar la composició de la flora intestinal trasplantant-la i que els canvis generats es mantenen, més enllà del que era imaginable, fins a tres mesos després del trasplantament. La possibilitat de validar tractaments que puguin fer variacions en la composició de la flora suposaria un abans i un després en aquelles malalties en les quals hi ha evidència científica de què la flora intestinal juga un paper determinant. Aquesta investigació, publicada avui a la revista Genome Research, estableix que és possible la introducció de noves espècies en la flora intestinal habitual simplement ingerint-les i postula que no és necessari eliminar prèviament part de la flora existent mitjançant antibiòtics, com es creia.

Els investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ocupen llocs destacats en un rànquing que publica la llista dels millors investigadors espanyols en funció de l’índex h. Es tracta d’un mètode que avalua l’impacte de les investigacions científiques en diverses àrees del coneixement. Segons els promotors de l’estudi, que es pot consultar a "http://indice-h.webcindario.com" http://indice-h.webcindario.com, el rànquing d'experts ordenats pel factor h està dissenyat en funció de les dades de l'ISI Web of Science i s'actualitza de manera periòdica. Dins de l’apartat de Ciències de la Salut, dos investigadors del Vall d’Hebron lideren el rànquing en les seves respectives àrees. El Dr Josep Baselga, amb un índex h 64 es troba al capdavant de l’àrea que el web denomena ‘Oncology’. Per la seva banda, el Dr. Jordi Rello, amb índex h 44, lidera l’apartat de ‘Critical Care’. El Dr. Joan Ramon Malagelada és l’investigador del VHIR amb un índex h més alt, 72, i ocupa la segona posició en el rànquing de l’àrea de ‘Gastroenterology & Hepatology’. Altres investigadors destacats en el rànquing són, per exemple, el Dr. Joan Montaner del laboratori neurovascular, amb un índex h 33, el Dr. García Dorado, amb un índex h 29, i el Dr. Gaietà Permanyer, amb un índex h 30, tots dos a l’àrea de ‘Cardiac and Cardiovascular systems’, El factor h assigna a cada expert el nombre d'articles dels quals és autor amb tantes cites o més que aquest índex. És a dir, si un científic té un factor h=30, vol dir que té trenta articles que, com a mínim, s'han citat trenta vegades en la literatura científica.

La Dra. Laura Audí, investigadora de la unitat d’Endicronologia Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), dóna el seu punt de vista sobre la intersexualitat. Fa anys, s'assignava un sexe al nadó que, a la llarga, podia resultar erroni. Ara, gràcies als avenços dels estudis genètics, morfològics i hormonals s'aconsegueix determinar-lo amb més seguretat i fiabilitat.

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han aconseguit establir clares relacions entre diferents patrons de personalitat de pacients amb Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i els subtipus de trastorn que aquests pacients pateixen. Els resultats d’aquest estudi, publicats a la revista Psicothema tenen una gran utilitat clínica. D’una bandahan servit per validar els subgrups de TDAH dels quals es parla d’un temps ençà i, d’altra banda, permet orientar, de manera diferent, el tractament psicològic de suport que s’aconsella a aquests pacients, en funció del subgrup al qual pertanyen.

Com a coordinador del Registre Europeu de casos greus de la grip A, el Dr. Rello, responsable del Grup de Recerca en sèpsia i infecció respiratòria greu del VHIR, valora la gestió i fa balanç final sobre aquesta primera pandèmia del segle XXI al programa 'Els Matins', de TV3.

El cap de Neuroimmunologia clínica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Xavier Montalban, opina sobre la llum verda de les autoritats sanitàries a la comercialització a Espanya de Sativex, un medicament derivat del cannabis, per al tractament de l'espasticitat en pacients d'esclerosi múltiple.

Un estudi dirigit per la Dra. Rosanna Paciucci, membre de la Unitat de recerca biomèdica i oncologia traslacionional del VHIR, i publicat a Journal of Biological Chemistry, ha descrit per primera vegada com la Flotilina 1 és clau per a la separació correcta dels cromosomes durant la mitosis cel•lular. Aquesta proteïna, present en les membranes de les cèl•lules, pot penetrar fins al nucli de la cèl•lula, on interactua amb l’activitat de la proteïna Aurora Kinasa B, que permet la correcta separació dels cromosomes en la divisió cel•lular. L’absència de Flotilina 1 no permet la correcta separació dels cromosomes.

El passat 16 d'abril va tenir lloc la trobada entre investigadors de l'Hospital Vall d'Hebron i investigadors de l'atenció primària de salut de Catalunya, dins del marc de les VII Jornades d'Excel·lència en la Recerca d'Atenció Primària organitzades per l'Institut d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAP Jordi Gol). En la citada reunió, 14 grups de recerca de l'IR-HUVH van presentar un total de 26 projectes des de camps tan diversos com l'atenció del pacient amb VIH, la patologia ocupacional de l'asbest, els infarts silents, el maneig de la diabetis i les cures d'infermeria en el malalt amb fatiga crònica. Aquesta trobada ha suposat un punt d'inflexió en les relacions IR-HUVH/IDIAP per a augmentar les col·laboracions entre la recerca hospitalària i la recerca a l'atenció primària de salut a Catalunya. Es pretén que aquesta primera reunió sigui el punt de partida per endegar una nova línia de cooperació entre ambdues institucions, i que tanmateix, constitueixi el naixement de futures sinèrgies que permetin generar nous projectes conjunts en investigació translacional.

Tres estudis clínics en fase III amb una àmplia mostra de pacients (cadascun inclou més de mil) han demostrat la clara eficàcia de dues molècules orals, fingolimod i cladribina, davant placebo en el tractament de l'esclerosi múltiple. En el cas de fingolimod, un dels assaigs també indica que és superior al interferó beta-1a.

Tres dels Instituts de Recerca adscrits a l’Institut Català de la Salut (ICS) – els dels hospitals Germans Trias i Pujol, Vall d’Hebron i Bellvitge - han subscrit un programa de recerca i innovació amb l’empresa B. Braun per donar un impuls a la investigació dedicada a la millora de tècniques quirúrgiques. Cada Institut tindrà un responsable del programa, que serà l’encarregat de conduir les aportacions que arribin sobre aquests i altres temes d’interès. Totes les línies de recerca estan obertes a la participació d’aquells professionals que tinguin interès en les primeres àrees d’investigació que es posaran en marxa en primer terme: tancament de ferides, reforç de teixits i hemostàtics locals. Per cadascuna d’aquestes línies d’actuació es duran a terme acords individuals amb el Grup B. Braun a Espanya. Aquest primer conveni marc posa les bases d’una col·laboració a llarg termini amb B. Braun, que compta a Catalunya amb un centre d’excel·lència R+D en tecnologia i recerca. En un futur, s’aniran obrint noves línies d’investigació i de col·laboració amb altres Instituts de Recerca per promocionar l’impuls de noves tècniques que millorin la pràctica quirúrgica.

Diario Médico destaca en la seva edició del dilluns 12 de juliol que l'Institut de Recerca supera les 70 patents. És un dels punts més destacats d'un reportatge on es repassen les últimes novetats del VHIR i on el seu director, el Dr. Joan X. Comella explica l’estat en el que es troben alguns projectes. El diari destaca també el nomenament del nou Director d'Innovació, Francesc Iglesias, i la incorporació de tres nous investigadors de prestigi, el Dr. Jordi Rello, el Dr. Daniel Serón i el Dr. Francesc Bosch.

En una àmplia entrevista amb el suplement del Grup Vocento 'XL Semanal', el Dr. Alijotas, responsable de la Unitat d'Envelliment de l'Institut de Recerca, explica la seva experiència amb els implants.

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) coordina un registre europeu que recollirà les dades corresponents a la síndrome antifosfolipídica (SAF), associada a mals antecedents obstètrics (avortaments espontanis, morts fetals, complicacions durant l’embaràs, etc.).

El 2 de juliol va tenir lloc la presentació de l’Informe de les Activitats de Recerca 2009/10 de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a la Sala d’Actes de la Planta 10 de l’Àrea General. El primer en intervenir obrint l’acte va ser el Gerent de l’Hospital, el Dr. José Luis de Sancho, que va fer una valoració general positiva de la feina feta en aquest darrer any, i va exposar als assistents les claus de les situacions que afecten col·lateralment a l’Institut en temes científics, socials i laborals. El gerent de l'hospital va ser l’encarregat d’explicar com es troben les negociacions per esdevenir un centre CERCA. Tot seguit va arribar el torn del director de l’Institut de Recerca, el Dr. Joan X. Comella, que va aprofundir en els resultats d’un any d’activitats de recerca. En la seva intervenció va repassar la producció científica, que segueix en una bona línia, i va informar sobre nous projectes, com l’EATRIS, la situació del nou edifici Collserola o la nova estructuració de les unitats, amb incorporacions estratègiques com innovació, comunicació i fundraising.

La Societat Catalana de Nefrologia va atorgar recentment el Premi al millor treball clínic a un estudi sobre la glomeruloesclerosis segmentària i focal infantil (GESF) d’investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del Servei de Nefrologia Pediàtrica del mateix hospital, en el qual s’aporten noves dades que podrien ser clau per entendre la causa d'aquesta malaltia quan no és de tipus genètic.El treball, amb el títol ‘Very Low-Molecular-Mass Fragments of Albumin in the Plasma of Patients With Focal Segmental Glomerulosclerosis’, va ser publicat a finals de setembre de 2009 a la revista American Journal of Kidney Diseases (AJKD).

L'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona (VHIR) i Ilimit Comunicacions lideren la creació d'un projecte de I+D relacionat amb les Tecnologies de la Informació (TI) aplicades al sector sanitari.

El Dr. Joan X. Comella, director de l’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (VHIR), participarà el proper 16 de juny en la taula rodona ‘Innovació col·laborativa o compartir per ser més competitius’, organitzada per Biocat, en el marc del Dia de l’Emprenedor.A més del Dr. Comella, també intervindran Jaume Mir, director general d’Arquebio, Francesc Mitjans, Biomed Division Manager de Leitat, Jordi Beleta, director del Departament de Discovery Strategy and Alliances d’Almirall. La taula estarà moderada per la directora general de Biocat, Montserrat Vendrell, i girarà al voltant dels grans reptes tecnològics que requereixen un abordatge multidisciplinari, i impliquen costosos i complexes processos d’R+D. Per obtenir solucions competitives, en l’àmbit de la biomedicina resulta essencial la col·laboració en projectes entre empreses i centres de recerca d’àmbits, tipologies i capacitats complementàries.

La Dra. Marisol Ruiz-Meana, del Laboratori de Cardiologia Experimental de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron ha estat nomenada Membre del ‘Council European Section International Society for Heart Research’ (ISHR), durant l’últim congrés mundial celebrat recentment en Kioto, Japó.El nomenament ha tingut lloc per votació directa dels membres de la Secció Europa, i té duració de dos anys, renovables per altres dos. La Dra. Ruiz-Meana, que és la única representant espanyola al Consell, ha estat escollida per dos anys renovables per dos més per votació directa dels membres de la Secció Europea. El Consell està format per 12 investigadors europeus de prestigi internacional, presidits per el Prof. Thomas Eschenhagen. La ISHR, presidida pel Prof. Masatsugu Hori, és una societat independent, centrada en la investigació de les malalties del cor i d’implantació mundial, característiques que la fan única. El seu principal mitjà de difusió és el ‘Journal of Molecular and Cellular Cardiology’.

El Servei de Cardiologia del Vall d'Hebron participa el 24 d’abril a Barcelona a la reunió de centres d'excel·lència en cardiologia. La jornada, que tindrà lloc al Barcelona Biomedical Research Park i al Centre de Convencions Mapfre, aplega als centres seleccionats al 2010 per haver excel·lit en les seves activitats i haver contribuït d’alguna manera a millorar tant l’activitat assistencial, com docent o investigadora. En el cas del Servei de Cardiologia del Vall d’Hebron, ha estat escollit per desenvolupar una integració assistencial, docent o investigadora durant els últims 20 anys, que el fa una referència tant en la cardiologia espanyola com en l’europea.Els altres dos centres participants en la jornada són el Servei de Cardiologia de l’Hospital Virgen de la Arrixaca, a Múrcia, i el Servei de Cardiologia de l’Hospital de Galdakao. Durant la trobada, patrocinada per Almirall, es farà una presentació global del projecte cardiològic, que en el cas del Vall d’Hebron anirà a càrrec del Dr. David García-Dorado, i una altra de forma específica sobre una àrea d’excel·lència del projecte, el programa tranversal de malalties aòrtiques. "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/Triptico_CE10.pdf" Per a més informació veure el document adjunt.

Durant les jornades de patologia dual, Dr. Casas, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Pedro Ruiz, de la Universitat de Miami, han insistit que cal rebutjar la idea que l'addicció a les drogues depèn de l'entorn en què es moguin els adolescents. "Està condicionada pels mecanismes neurocerebrales de cada individu".Una nit de divendres a Madrid 200.000 joves consumeixen cànnabis o cocaïna. Per què alguns desenvolupen algun tipus de trastorn i altres no? La raó és que l'abús d'alcohol i altres drogues donarà lloc, en subjectes amb vulnerabilitat dels sistemes neurocerebrales, a una conducta addictiva que s'acompanya-en un percentatge significatiu de casos-d'altres alteracions cerebrals i mentals (com depressió, psicosi, símptomes greus d'ansietat, etc.), coneguda clínicament com patologia dual. Per exemple, entre el 60 i el 70 per cent dels pacients bipolars consumeixen drogues.

L'edició de 2010 del Curs Internacional de Sepsis, que se celebrarà els dies 7 i 8 de juny, estarà dedicada als avenços en el coneixement de l’error clínic. El curs, co-organitzat per dos grups del Ciber Malalties Respiratòries (CIBERES) de l’Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron i el Grup de Recerca en Sepsis de la Universitat Rovira i Virgili, tindrà lloc a Tarragona, a la seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

El Dr. Josep Maria Tabernero, cap clínic del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, ha participat en el simposi internacional 'Nuevos avances en la investigación del càncer colorrectal', celebrat el 27 de maig a la Fundació Areces de Madrid.