El Centre de Regulació Genòmica (CRG) i el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han signat un acord per desenvolupar projectes de col·laboració entre la recerca bàsica i la recerca clínica. Un dels enfocaments contemplats serà la recerca sobre malalties rares d’origen genètic.L’acord, signat per part dels directors d’ambdues institucions, Luis Serrano (CRG) i Joan X. Comella (VHIR), i que tindrà una durada d’un any prorrogable, pretén fomentar l’aliança entre investigadors clínics i bàsics amb l’objectiu d’apropar les troballes de la recerca bàsica a les necessitats clíniques que detecten els investigadors mèdics i, al contrari, permetre que els investigadors clínics comprenguin i coneguin de primera mà els reptes, els avenços i les possibilitats de la recerca fonamental. Tot això amb la finalitat de poder traslladar tots aquests coneixements a la pràctica assistencial. La identificació de necessitats clíniques actuals als centres hospitalaris és de vital importància per a la col·laboració entre els dos àmbits: la recerca bàsica i la clínica "http://www.vhir.org/global/pdf/fotos/Presentacions/index.html" Presentacions dels investigadors del VHIR

El Grup del CIBBIM-Nanomedicina-Oncologia Molecular del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha identificat el rol d'un gen -la Myosina 1a o MYO1A- en l’aparició del càncer colorectal. El que fins fa poc es coneixia com un gen sense massa importància i responsable de part de la bastida interna de les cèl·lules epitelials del còlon (estructura i recobriment de les vellositats intestinals) ha resultat ser clau en el desenvolupament del tumor. Aquesta troballa situa el MYO1A en una posició protagonista en relació als tumors colorectals, fins al punt de tractar-se d'un un gen supressor del tumor capaç de modificar la supervivència dels pacients i actuar com a factor pronòstic. Els pacients amb nivells baixos de la proteïna MYO1A estan lliures de malaltia menys temps i tenen una menor supervivència (inferior a un any), si es compara amb pacients amb alts nivells de MYO1A en el seu tumor que tenen supervivències superiors a 9 anys. Els resultats d’aquest estudi del VHIR es publiquen avui a la revista Proceedings of National Academy of Science (PNAS).Malgrat que es coneixia la importància de la pèrdua de diferenciació i sobretot la pèrdua de l'arquitectura de les cèl·lules epitelials (cèl·lules de la capa de recobriment de l'intestí) en els processos tumorals, no es coneixia la rellevància d'aquesta proteïna-MYO1A-en aquest procés. "El que semblava un gen amb un paper merament estructural amb poca importància ha resultat ser clau en la diferenciació de les cèl·lules de tumors colorectals", explica el Dr. Diego Arango, responsable d'aquest estudi i cap del grup de Oncologia Molecular del CIBBIM-VHIR. És freqüent trobar mutacions de MYO1A (en el 32% dels tumors) i, en conseqüència, quan aquest gen s'altera i s'inactiva es perd la capacitat de diferenciació de les cèl·lules epitelials, traduint-se en baixos nivells de MYO1A, un major creixement tumoral i pitjor pronòstic dels pacients doncs tenen una menor supervivència. "Fins ara es pensava que la pèrdua de MYO1A era una conseqüència de la progressió tumoral, tot i així, un dels resultats més sorprenents de l'estudi és la demostració de què la inactivació de MYO1A és causant directa de la pèrdua de diferenciació cel·lular i per tant contribueix directament a la formació del tumor”, comenta el Dr Arango. "MYO1A és el conductor del procés i no un simple passatger", aclareix el Dr Arango.

El grup de Diabetis i Metabolisme del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha determinat per primera vegada un lligam entre la inflamació de baix grau, típica de les persones amb obesitat i/o diabetes tipus II, i els nivells baixos de l’SHBG (sex hormone-binding globulin) o proteïna transportadora d’hormones sexuals. Sempre s’ha relacionat la diabetis i l’obesitat amb nivells baixos d’hormones sexuals, sobretot la testosterona en els homes, i això s’havia atribuït a la hiperinsulinemia o concentracions elevades d’insulina a la sang. A banda de disfunció erèctil, el nivells baixos de SHBG i de testosterona s’associa a un major risc de malaltia cardiovascular.L’estudi dirigit per l’equip del VHIR determina que no són els propis nivells d’insulina els que produeixen aquest descens de la SHBG sinó que la reducció de la producció hepàtica de SHBG dependrà del grau d’inflamació i és el TNFa el responsable de la davallada d’aquesta proteïna i, per tant, de les hormones sexuals en les persones que presenten obesitat o diabetis mellitus tipus II. Aquesta descoberta permetrà dissenyar estratègies terapèutiques més dirigides i obre un nou camp que connecta la inflamació amb els nivells d’hormones sexuals i pot explicar el per què en moltes malalties cròniques es troben nivells disminuïts d’hormones sexuals.

La investigació sobre el microbioma humà, liderada a Espanya pel Dr. Francisco Guarner, membre del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha estat seleccionada com un dels 10 avenços més importants de l'any 2011 segons la revista Science. El consorci europeu MetaHit, que compta amb la participació del VHIR, ha analitzat l'ecosistema de bacteris que viuen a l'intestí humà. El VHIR ha intervingut en el desenvolupament de la tecnologia per buscar bacteris i ha aportat pacients. En la investigació també va intervenir el Barcelona Supercomputing Center, que ha fet l'anàlisi de les dades. El resultats de la recerca, de la que es dedueix que els éssers humans es classifiquen en tres grans grups segons el seu tipus de flora intestinal, van ser publicats el 20 d'abril a la revista Nature.Aquesta investigació del VHIR és una de les tres espanyoles que formen part del top 10 escollit per Science. Les altres dues són la troballa d'una nova molècula per a la química verda, liderada per Avelino Corma de l'ITQ de València, i l'estudi de la malària en què ha participat el Cresib, dirigit per Pedro Alonso. L'ús d'antiretrovirals per tallar els contagis del VIH ocupa el primer lloc. "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&mv1=5&mv2=1&mh1=0&mh2=0&mh3=0&mh4=0&ms=0&any=2011&num=80" Més informació sobre la investigació del microbioma humà

El Dr. Miquel Vila, cap del grup de malalties neurodegeneratives del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), està situat entre els 100 investigadors amb més producció i impacte del món en el camp de la malaltia de Parkinson, segons un estudi publicat recentment pel Journal of Parkinson's Disease.L'estudi bibliomètric fet per autors d'Estats Units i Gran Bretanya, analitza la producció i impacte dels 100 investigadors més citats a nivell mundial en aquesta malaltia des de 1985. El Dr. Vila apareix en la posició 92, tot i que el seu primer article data de 1995, en la llista d'autors més citats des de l'1 de gener de 1985 fins al 17 de febrer de 2011 (veure taula 1 del document adjunt). Pel que fa a llista d'autors que han tingut un impacte de citacions més general (veure la taula 2), ocupa al posició 49a, i en la llista d'autors més citats entre 2001 i 2010 (veure taula 4) ocupa la posició 50a.D'aquests resultats es dedueix que el Dr. Vila és un referent del Parkinson en la comunitat científica mundial, i un dels pocs espanyols i catalans que apareixen en el llistat. "http://www.vhir.org/Global/pdf/noticies/Top_100_Parkinson's_Disease_Investigators.pdf" Més informació

La Dra. Mercè Boada, cap del grup d'Alzheimer del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i directora mèdica de la Fundació ACE, va ser convidada per la Universitat de Pittsburgh Alzheimer Disease Research Center i el Western Psychiatric Institute and Clinic per impartir el 8 de desembre la conferència "Metodologies del diagnòstic i tractament per a pacients amb demència a Barcelona - Descripció d'una cohort extensa".La conferència va tenir lloc en l'Alzheimer Disease Research Center (ADRC) de la Universitat de Pittsburgh davant d'un públic especialitzat format per metges, psiquiatres, psicòlegs, infermers, treballadors socials, residents i becaris, així com també d'altres professionals de la salut.La Dra. Boada va explicar que la malaltia d'Alzheimer afecta les persones a tot el món, i la prevalença augmenta a mesura que envelleix la població. Una gran part de la investigació que s'està duent a terme es fa amb pacients diagnosticats en Unitats específiques i que han estat derivats de Centres d'Atenció Primària i de clíniques de referència.L'objectiu d'aquesta presentació va ser la de descriure les característiques dels pacients avaluats en la Unitat de Diagnòstic de Fundació ACE des de 1996 fins a l'actualitat. Aquesta mostra és important ja que els pacients inclosos en estudis d'investigació no van ser exclosos sobre la base de comorbiditat mèdica o psiquiàtrica i van ser derivats pel seu metge d'atenció primària o pel neuròleg de referència.A més, la Dra. Boada va explicar els efectes del tractament de la demència en la transició del Deteriorament Cognitiu Lleu (DCL) a malaltia d'Alzheimer (EA) amb un seguiment de dos a tres anys, i va anunciar l'ús de tècniques innovadores per al tractament de pacients amb demència en el context d'una Unitat de Diagnòstic.

L'històric programa de TVE 'Informe Semanal' va destacar en la seva última edició del 17 de desembre, que servia com a resum de l'any, l'operació d'un fetus afectat d'espina bífida amb una tècnica pionera al món provada amb èxit en ovelles practicada fa uns mesos a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron després d'una llarga tasca de recerca al Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) com una de les fites de l'any. "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&mv1=5&mv2=1&mh1=0&mh2=0&mh3=0&mh4=0&ms=0&any=2011&num=321" Més Informació: Especialistes de l'HUVH operen un fetus afectat d'espina bífida amb una tècnica pionera al món que s'ha provat amb èxit en ovelles

Recentment s'ha publicat la nova versió de la guia d'ús de probiòtics i prebiòtics en gastroenterologia en la pàgina web de l'Organització Mundial de Gastroenterologia (WGO). En l'elaboració de la guia ha participat un grup d'experts de tot el món presidit pel Dr. Francisco Guarner, del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).El treball s'ha desenvolupat durant any i mig, des de maig del 2010, i ha consistit en una revisió exhaustiva dels treballs publicats en la literatura científica i la discussió entre els experts del significat i impacte dels diferents treballs. La principal novetat de la nova guia està en les recomanacions de probiòtics i prebiòtics determinats per a indicacions específiques amb el seu nivell d'evidència.De moment s'ha publicat la versió anglesa, i en breu sortirà la traducció a diversos idiomes (espanyol, portuguès, francès, rus i mandarí). La guia es pot descarregar en "http://www.worldgastroenterology.org/probiotics-prebiotics.html" aquest enllaç. El nivell de descàrregues de les guies de la WGO és de 500.000 per any.

L'Institut Català de la Salut (ICS) ha organitzat el 29 de novembre, i per quart any consecutiu, una Jornada de Recerca que ha aplegat representants dels nou instituts de recerca vinculats als centres sanitaris de l'organització. La Jornada, que tenia com a objectiu posar en comú els darrers avenços científics que s'estan duent a terme a l'organització, permet donar continuïtat al fòrum de debat obert l'any 2008 sobre la recerca a l'ICS. Durant el matí, les diferents ponències previstes han tractat algunes de les recerques més punteres que s'estan duent a terme en l'actualitat. Pel que fa al Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Jaume Reventós, responsable de la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional i Pediàtrica, ha parlat sobre els nous kits de diagnòstic genòmic i proteòmic dels càncers de pròstata i d'endometri generats al VHIR. En la ponència ha plantejat com la recerca pot millorar la vida dels ciutadans i generar activitat econòmica. Com a exemple, ha presentat un test per detectar el càncer de pròstata i com la identificació de 20 gens implicats en el desenvolupament càncer d'endometri permet establir nous mètodes de diagnòstic poc invasius i altament sensibles en la detecció d'aquests tipus de càncer, respectivament. Altres ponències de la jornada han tractat temes com el Fatbank o biobanc de teixit adipós creat a l'IdIBGi i les seves possibles aplicacions en recerca, la nova citocina anomenada Tweak, de la superfamília del TNF, pels investigadors de l'Institut d'investigació Sanitària Pere Virgili, la presentació del SIDIAP, una plataforma informàtica de l'ICS i l'Institut d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP), per crear un sistema d'informació amb les dades provinents de les històries clíniques de l'ICS (ECAP) juntament amb d'altres fonts complementàries per tal d'obtenir informació fiable i vàlida per investigació en salut. Una conferència del Dr. Ricard Pujol, assessor de recerca de l'ICS, sobre la situació dels nou instituts ha donat pas a una segona part de la Jornada centrada en temes pneumològics. S'han presentat ponències sobre la fibrogènesi pulmonar per part d'investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), i sobre el processament de senyals biomèdics en pneumologia per part de l'Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias (IGTP). La temàtica cardiovascular també ha tingut presència a la Jornada amb una presentació sobre l'apnea del son i la malaltia cardiovascular, tracant el camí que va de l'etiopatogènia a l'impacte clínic, per part d'investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida). A la tarda s'han fet públics els guanyadors de la quarta convocatòria dels premis a la trajectòria investigadora a l'ICS, que volen distingir la tasca de professionals que hagin contribuït de forma significativa al desenvolupament de la recerca en ciències de la salut en l'àmbit de l'ICS i mantinguin una activitat de reconegut nivell científic. Els guanyadors d'aquest any han estat el Dr. José Manuel Fernández-Real, per la seva intensa tasca investigadora en l'àmbit de la resistència a la insulina i, en especial, en les malalties endocrinològiques amb un gran impacte social actual i de futur, com són l'obesitat i la diabetis de tipus 2, i el Dr. Ernest Vinyoles, que ha rebut el guardó per les seves investigacions en el camp de la hipertensió, especialment en la mesura clínica de la pressió arterial, i en concret en el monitoratge ambulatori de la pressió arterial, l'electrocardiografia en el pacient hipertens i el risc cardiovascular. "http://www.vhir.org/Global/pdf/notes_premsa/29112011_ICS.pdf" - Nota de premsa: "Més de 100 investigadors es reuneixen en la 4a Jornada de Recerca de l'Institut Català de la Salut" "http://www.vhir.org/DDGRecerca/COMUNICACIOEXTERNA/2011/2011_0348/2011_0348_001.pdf" "http://www.vhir.org/Global/pdf/notes_premsa/29112011_ICS_premiats.pdf" - Nota de premsa: "L'Institut Català de la Salut guardona els doctors José Manuel Fernández-Real i Ernest Vinyoles amb els Premis a la Trajectòria Investigadora 2011"