El grup de patologia molecular del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha estat el grup europeu amb més comunicacions (9) al congrés USCAP (Acadèmia Americana i Canadenca de Patologia) que va tenir lloc fa uns dies a Vancouver, Canadà. Les comunicacions s’han centrat, entre d’altres temes, en diversos tipus de càncer i en la utilitat dels biomarcadors EGFR i ALK en pulmó. Destaca la conclusió que la citoqueratina 19 en biòpsia ganglionar indica metàstasi. El Dr. Santiago Ramon y Cajal, responsable del grup, ha liderat l’edició del llibre ‘Anatomia Patològica en Oncologia’, que repassa les àrees de l’especialitat en capítols independents en els que es revisen els paràmetres més destacats per al seu diagnòstic i correcta classificació. A més, es realitza una actualització en marcadors en cadascun dels apartats: pulmó, aparell digestiu, sistema nerviós, parts toves i mama, entre d’altres. Segons el Dr. Ramon y Cajal, “l’especialitat s’encamina a la realització d’estudis de seqüenciació de múltiples gens –o del genoma- en molts tumors per disposar de perfils més individualitzat”.

Fa uns dies la recerca del Microbioma humà ha reunit a científics de tot el món per a discutir nous avanços, el seu impacte i les tendències de futur en el Congrés Internacional del Microbioma Humà organitzat per MetaHIT al Palais Brongniart, Paris. "http://www.metahit.eu/paris2012" http://www.metahit.eu/paris2012La trobada ha servit per a unificar els dos principals consorcis de Microbioma Humà: el Human Microbiome Project (Estats Units, iniciativa de NIH), i MetaHIT (iniciativa europea) amb la participació d'investigadors de Xina, Japó i Canadà.El Dr. Francisco Guarner, membre del grup fisiologia i fisiopatologia digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), que forma part del consorci MetaHIT, va presentar els últims descobriments en la relació entre el microbioma humà i la malaltia inflamatòria intestinal.

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Cedars-Sinai Medical Center col·laboraran en els àmbits de transferència tecnològica i innovació gràcies a un acord signat recentment a Barcelona entre representants d’ambdues institucions. El Dr. Jaume Raventós, gerent de l’HUVH i el Dr. Joan Comella, director del VHIR, van signar l’acord juntament amb Edward M. Prunchunas, vicepresident senior de finances i CFO de Cedars-Sinai, i Richard S. Katzman, vicepresident d’Afers Acadèmics de Cedars-Sinai.El Cedars-Sinai Medical Center ha desenvolupat un programa de transferència tecnològica d’èxit amb polítiques estàndard, processos i documents per a identificar, detectar, avaluar, protegir i comercialitzar avenços desenvolupats pels seus investigadors. El Cedars-Sinai Medical Center assistirà al VHIR en la protecció de la propietat intel·lectual i la comercialització de les tecnologies d’aquest últim.

Un equip multidisciplinari de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona amb participació del Dr. José Luis Peiró i el Dr. Vicenç Martínez Ibañez, del grup de bioenginyeria ortopèdia i cirurgia pediàtriques del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha separat amb èxit dues germanes siameses de set mesos d’edat que van néixer unides per l’abdomen i que compartien el fetge. L’operació va durar menys de set hores, es va fer el passat 27 de febrer i les nenes van poder tornar a casa just una setmana després, el 5 de març. Actualment, només visiten l’Hospital per a les revisions periòdiques.La Núria i la Marta van néixer el 10 d’agost de 2011, a les 32 setmanes de gestació. La malformació s’havia detectat a les 12 setmanes de gestació en les ecografies habituals durant l’embaràs. Es va decidir fer una cesària planificada, per garantir la supervivència dels fetus i evitar les previsibles complicacions del part a la mare.Un cop nascudes, tot i estar unides per l’abdomen, van tenir una evolució molt favorable en el període neonatal i després de fer un primer estudi acurat del cas, i de comprovar que es podien alimentar i créixer amb normalitat, van tornar a casa mentre s’esperava per triar el millor moment per fer la cirurgia de separació: entre els cinc mesos i el primer any de vida (i també que entre les dues adquirissin un pes superior als 12 quilos) per minimitzar al màxim el risc.

El grup de recerca en malalties neurovasculars del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i la Unitat d'Ictus de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (HUVH) lideren dos grups de treball d'un estudi a gran escala i sense precedents sobre el tractament de l'ictus. El projecte, que acaba de llançar la UE, està dotat amb gairebé 11 milions d'euros i és el major assaig clínic en fase III sobre els efectes de la hipotèrmia com a protector del dany cerebral després de patir un ictus o accident cerebrovascular. Refredar al cervell durant les 6 hores immediatament posteriors a un ictus a temperatures properes als 33-34 ºC podria ser clau per reduir la magnitud del dany cerebral. Els resultats beneficiarien a centenars de milers de pacients l'any. Vall d'Hebron serà també el centre que coordini l'estudi a l’Estat espanyol, així com la seu del biobanc amb les mostres de tots els pacients que s'inclouran en l'estudi Europeu.La hipotèrmia terapèutica ja s'utilitza amb eficàcia en la reducció de la lesió cerebral isquèmica després d'una aturada cardíaca, lesions durant el part o, fins i tot, en dany cerebral postraumàtic. Així ho han demostrat els estudis pilot fets fins ara i així s'espera confirmar-ho, amb el suport de 60 universitats i hospitals participants en 25 països diferents, després d'estudiar a 1.500 pacients amb ictus. La hipotèrmia actua induint una espècie d'hibernació en el cervell, reduint al mínim la necessitat d'oxigen i aconseguint així prevenir danys majors. La tècnica també és seguida amb interès per l'Agència Espacial Europea per les seves possibles aplicacions, en el futur, als viatges de llarga distància a l’espai.

La Dra. Mercè Boada, responsable del grup d'Alzheimer del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i directora de la Fundació ACE, és la protagonista del reportatge 'Epidèmia d'oblit' que publica el setmanari 'El Temps', construït a partir d'una llarga conversa amb la neuròloga sobre la història de la demència, els descobriments fonamentals sobre la malaltia d'Alzheimer, i els nous reptes que planteja l'augment dels casos.Aquesta edició del setmanari, amb una portada dedicada a la malaltia d'Alzheimer, inclou també una entrevista amb Diana Garrigosa, que explica com viuen els seus familiars l'evolució de la malaltia del seu marit, Pasqual Maragall.

El capítol sobre cèl·lules mare de la Side Population (SP) escrit pel Dr. Jordi Petriz, membre de la unitat de recerca biomèdica i oncologia translacional i pediàtrica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) al prestigiós compendi de citometria, Current Protocols in Cytometry (CPC, Ed. Wiley&Sons) és el cinquè treball més consultat online després de cinc anys.CPC és una publicació afiliada a la International Society for Advancement of Cytometry (ISAC) i acumula més de 250 contribucions (capítols independents) de diferents especialistes. En absència de marcadors fenotípics específics de les cèl·lules mare, el capítol del Dr. Petriz, escrit al 2007, ha resultat de gran interés, doncs la Side Population ha esdevingut un compartiment clau dins de les cèl·lules mare, especialment per a la seva identificació, aïllament i posterior caracterització. És especialment significatiu destacar que els membres de la comunitat científica que estudia la SP és minoria amb relació a d'altres disciplines, un fet que contribueix a remarcar l'elevat impacte d'aquest treball.

El Dr. Miquel Vila i la Dra. Iria Carballo-Carbajal, responsable i membre del grup de recerca en malalties neurodegeneratives del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) han participat en un estudi coordinat per l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i publicat a EMBO Molecular Medicine en el que s'han generat in vitro neurones dopaminèrgiques (les que degeneren en Parkinson) a partir de les cèl·lules de pell de pacients amb aquesta malaltia.Aquestes cèl·lules reprodueixen a nivell cel·lular alguns aspectes patològics de la malaltia i podrien servir com a plataforma d'screening de nous fàrmacs del Parkinson i per a seleccionar pacients per aplicar-los de manera individualitzada determinades teràpies. La Dra. Carballo-Carbajal ha fet gran part de la caracterització fenotípica d'aquestes cèl·lules.

Un estudi internacional, publicat per la New England Journal of Medicine, en el qual han participat el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEM-Cat) determina que el fàrmac oral Laquinimod redueix la progressió de la discapacitat i la quantitat de recaigudes en l’esclerosi múltiple.El Doctor Xavier Montalban, cap del Grup de Recerca en Neuroimmunologia Clínica del VHIR i director del CEM-Cat, ha participat en l’estudi internacional en fase III al voltant de l’eficàcia del fàrmac oral Laquinimod, que s’ha dut a terme a 139 centres de 24 països diferents. L’estudi ha comptat amb la participació de 1.106 pacients amb esclerosi múltiple que van rebre una dosis oral diària de Laquinimod 0.6 mg o placebo durant 24 mesos. L’objectiu primari va ser analitzar el número de recaigudes durant aquest període. Els objectius secundaris de l’estudi eren analitzar la progressió de la discapacitat i de lesions. "http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22417253" Més informació

La Unitat de Recerca de Neurotraumatologia i Neurocirurgia (UNINN) del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha participat aquest 14 de març en la Setmana del Cervell 2012 amb l’activitat ‘Viu de prop el problema: coneix les causes i parla amb el malalt, accidents de trànsit i traumatismes cranials, causes i conseqüències’, que ha tingut lloc a l'àrea de Traumatologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.Els accidents de trànsit, i com a conseqüència els traumatismes cranioencefàlics (TCE), es consideren l’epidèmia silent del tercer mil·lenni que afecta fonamentalment a la gent jove. És ben conegut que hi ha una relació directa entre els accidents de tràfic i el consum d’alcohol. Les seqüeles poden ser terribles, per la pròpia persona i per tot el seu entorn familiar. En aquesta activitat s'ha explicat l’epidemiologia de les lesions cerebrals traumàtiques i el mecanismes pels quals es produeixen aquestes lesions cerebrals. També s'ha discutit quins són els mecanismes lesius més freqüents i la població més afectada i s'ha estudiat què passa a la fase aguda d’un accidentat, quins símptomes presenten inicialment aquests pacients i com es recuperen de les greus lesions cerebrals. A més, s'han tractat las greus conseqüències socials i familiars d’aquests tipus de lesions.