El Dr. Joan Comella, director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha participat en la 5a Conferència Anual de les Plataformes Tecnològiques d'Investigació Biomèdica: Medicaments Innovadors, Nanomedicina, Tecnologia Sanitària i Mercats Biotecnològics, Fomentant la Open Innovation, que s'ha celebrat a Barcelona el 14 i 15 de febrer en l'Hotel Fira Palace.El director del VHIR ha estat un dels ponents de la taula rodona 'Fomentar la cooperació Farma-Biotech-Acadèmia' celebrada el 15 de febrer davant uns 500 assistents. Moderada per Javier Urzay (Farmaindustria), i introduïda per Amelia Martín Uranga (Farmaindustria), amb la presentació 'Avanços en el Programa Farma-Biotech', també ha comptat amb la participació de Xavier Berthet (Lacer), Ramón Frexes (Janssen-Cilag), Clara Engroba (Sanofi Aventis), Miquel Ángel Bonachera (AB-Biotics), Carlos Buesa (Oryzon Genomics) i Marisol Quintero (CNIO).En la seva intervenció, el Dr. Comella va explicar el model d'Innovació del VHIR basat en la col·laboració amb la indústria en estats inicials de la valorització de la investigació garantint amb això l'enfocament al mercat, finançament per al desenvolupament i la implicació de la indústria en la comercialització. A més, va defensar un model holístic que integri tota la cadena de valor del sistema de salut incloent a la indústria, primària i terciària. Per últim, va al·ludir a la importància d'abordar actuacions de sensibilització, formació i gestió conjunta indústria-centre de recerca pública per a aconseguir una best practice per a atreure finançament i negoci.

Un treball conjunt d'investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l'empresa Sabirmedical ha guanyat el premi '2012 Annual Cardiovascular Speciality' per la seva excel·lent contribució científica a la Society of Critical Care Medicine. L'abstract, titolat 'Innovative continous non invasive cuffless blood pressure monitoring based on plethysmography technology', el signen els investigadors del VHIR Jordi Rello, cap del grup d'Investigació clínica / Innovació en la pneumònia i la sèpsia (CRIPS), Juan Carlos Ruiz y Jesús Caballero, del grup del Shock, Disfunció Orgànica i Ressuscitació i Miriam de Nadal, de la Unitat de Recerca en neurotraumatologia i neurocirurgia (UNINN). Per part de Sabirmedical ha participat l'equip coordinat pel Dr. Oriol Solà-Morales.

Les Unitats de Citologia, Immunofenotip i Citogenètica d'Hematologia de l'Hospital Vall d'Hebron han impartit aquest 7 de febrer el cinquè Taller Diagnòstic Integrat de les Síndromes Mielodisplásicos (SMD) de Casos Clínics.En la cinquena edició del taller, dirigit per Teresa Vallespí, membre del grup d’hematologia experimental del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), han participat 15 investigadors procedents de diferents centres espanyols. Després d'una actualització de les tècniques que s'utilitzen en el diagnòstic integrat, els participants, en grups de 2 o 3, van anar elaborant els casos problemes tutelats per cinc experts de les diferents unitats.Durant la jornada, esponsoritzada per Celgene, els participants van estudiar, en companyia dels experts, els diferents aspectes del clon maligne. Per als alumnes representa una presa de contacte amb els analitzadors més avançats que s'utilitzen en l'estudi diagnòstic (cariotipador, citòmetre de flux de 10 colors). Després del procés, van elaborar el diagnòstic integrant totes les dades, la qual cosa comporta un clar exercici de l'especialitat d'Hematologia. A més, es va corroborar la certesa que un correcte diagnòstic integrat permet un tractament adequat i, en ocasions, elements per al posterior estudi de malaltia residual mínima (ERM).Al final de la jornada, els assistents al taller van acabar l'experiència amb diversos objectius aconseguits: aprofundir en les característiques fonamentals en el diagnòstic dels SMD, analitzar diferents cariotips amb les anomalies més freqüents observades en SMD, estudiar imatges amb alteracions en l'expressió d'antígens o presència d'antígens aberrants i unir tot l'anterior amb les dades clíniques, elaborar el diagnòstic integrat i classificar d'acord amb les propostes FAB, IPSS (1997) i OMS (2008).El taller, que compta amb material de primer nivell, ja anuncia una sisena edició pel 22 de maig després de l’èxit de les cinc primeres experiències i l’àmplia demanda.

El VHIR organitzarà al març la primera edició del cicle 'Dona i Ciència'. Estructurat en quatre sessions en quatre setmanes consecutives, la sessió inaugural se celebrarà el 9 de març i comptarà amb la presència de la Dra. Margarita Salas, amb la conferència 'Dona i Ciència: la meva pròpia experiència'. La Dra. Salas ha dedicat tota la seva vida a la ciència, i el seu intens i extens recorregut científic, els nombrosos reconeixements rebuts i les adversitats superades constitueixen una experiència única en el país.La segona sessió és una Taula Rodona que tindrà lloc el 15 de març sota el títol 'Oportunitats i reptes', reunirà a experts en diferents àmbits. François Arcand és un destacat bioemprenedor amb experiència internacional, la Dra. Edurne Berra lidera un grup de recerca en el CICbioGUNE del Parc Tecnològic de Bizkaia, la Dra. Fabienne Hermitte és co-fundadora d'IPSOGEN (Marsella) i dirigeix el seu Departament de R+D, i la Dra. Montse Vendrell dirigeix la plataforma Biocat. Moderarà la taula la Dra. Anna Meseguer, líder del grup de fisiopatologia renal del VHIR i adjunta a la direcció per a la recerca clínica.En la tercera sessió, el 22 de març, es realitzarà un taller de coaching a càrrec dels consultors de l'empresa Yellow Window Consultants, acreditats i co-finançat per la Comissió Europea. El taller, d'un dia de durada i de places limitades, està destinat al personal investigador del VHIR i d'altres centres de recerca.El cicle finalitzarà el 29 de març amb la conferència de cloenda a càrrec de Carmen Vela, amb un historial destacat com investigadora i emprenedora científica, i des de fa poques setmanes nova Secretària d'Estat d'Investigació, Desenvolupament i Innovació. "http://www.vhir.org/DDGRecerca%5CDOCENCIAACTIVITATS%5C2012%5C2012_0027%5C2012_0027_001.pdf" Més informació sobre el cicle 'Dona i Ciència'

Les malalties inflamatòries intestinals estan augmentant en els països desenvolupats. Per a saber per quina raó i per a poder abordar-les millor, els investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) estan estudiant els bacteris que poblen l'intestí humà.Per a parlar de tot això, el Dr. Francisco Guarner, del grup d'investigació en fisiologia i fisiopatologia digestiva del VHIR, juntament amb la Dra. Victoria Cardona, responsable del Servei d'Al·lèrgies de l'Hospital Vall d'Hebron i membre del grup de malalties sistèmiques del VHIR, van participar el 30 de gener en un debat del programa de TVE 'Para todos la 2'. Al costat dels investigadors del VHIR també va estar present María Anunciación Martín Mateos, del Servei d'Immunologia i Al·lèrgies de Sant Joan de Deu.Abans del debat es va emetre un reportatge en el qual la Dra. Chaysavanh Manichanh i el Dr. Francesc Casellas, també del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del VHIR, van explicar les claus de la seva investigació en companyia dels companys de laboratori.

During January 26th and 27th, more tan 200 cardiologists have visited Vall d’Hebron University Hospital (HUVH) to attend the 2nd edition of the "BMV course on Clinical Excellence in Cardiology". The BMV course is a joint initiative of the Services of Cardiology of HUVH, Hospital General Universitario Gregorio Marañon in Madrid and Hospital Clínico in Valladolid. The course aims to improve the cardiovascular health of society through continued medical education program promoting excellent, patient centered clinical practice in cardiology.The course format is based on Keynote lectures and discussion of real clinical cases on prevalent and complex cardiac diseases in a highly interactive format. Interaction is ensured by the useby the audience of individual voting devices. Experts present lectures and cases whose scientific production has importantly contributed to the development of the different health problems discussed. The Director of Medical Care of HUVH, Dr. Jaume Roigé, the Director of Vall d’Hebron Research Institute (VHIR), Dr. Joan Comella, and the Director of Education of HUVH, Dr. Maria José Cerqueira, opened the course. The BMV course is an itinerant educational event held annually. The next edition will be in Valladolid on January 31, 2013. The course directors are the Chiefs of the Cardiology Departments of the three organizing centers, Dr. David Garcia-Dorado, Dr Fernandez-Avilés, from Hospital Universitario Gregorio Marañón and Dr Sanromán from Hospital Universitario de Valladolid.

El tractament del melanoma amb inhibidors de BRAF ha aconseguit grans èxits però ha tingut com efecte no desitjat el desenvolupament de tumors secundaris, carcinomes escamosos bé diferenciats i queratoacantomes. Un estudi internacional revela l'alta freqüència de mutacions de RAS en aquest tipus de neoplàsies cutànies secundàries a tractament anti-melanoma. Les mutacions de RAS, especialment HRAS, són freqüents en els carcinomes cutanis de cèl·lules escamoses i els queratoacantomes que desenvolupen molts pacients tractats amb inhibidors de BRAF, segons un estudi que publica The New England Journal of Medicine i en el qual van participar antics residents de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron del servei d'oncologia, com el Dr. Antoni Ribas, actualment en la Universitat de Califòrnia, i del servei de dermatologia dirigit pel Dr. Vicente García Ànecs, com la Dra. Amaya Virós, ara a l'Institute of Cancer Research de Londres. Com explica la Dra. Virós, "vam observar en els assaigs clínics que els pacients desenvolupaven carcinomes escamosos i queratoacantomes, tumors epidèrmics que poden tenir una mutació RAS". Els inhibidors de BRAF poden, en presència d'una mutació RAS, inhibir les cèl·lules que depenen de l'oncogen BRAF (melanoma) però paradoxalment poden activar les cèl·lules que depenguin de l'oncogen RAS (carcinomes escamosos i queratoacantomes). Els autors van prendre "mostres humanes d'escamosos i queratoacantomes de l'assaig clínic de Roche on es van tractar malalts de melanoma amb inhibidors de BRAF que van desenvolupar tumors escamosos, es van seqüenciar i es va comprovar que tenien mutacions RAS en un alt percentatge", assegura la Dra. Virós. Per a demostrar que aquesta segona neoplasia sorgiria com efecte secundari d'aquests nous fàrmacs, van comparar ratolins on es van induir tumors escamosos exposats a la droga inhibidora de BRAF a una cohort similar no exposada al fàrmac. Els ratolins exposats a la droga van desenvolupar tumors molt abans que els ratolins no tractats amb droga, reproduint els efectes que es van observar en humans. Es van utilitzar combinacions de drogues en aquest model de ratolí per a delinear una estratègia terapèutica que pogués remeiar aquest efecte secundari. En ratolins que es van tractar amb inhibidors de BRAF i una droga inhibidora de MEK, un altre oncogen activador del melanoma, es va poder evitar el desenvolupament de neoplàsies escamoses. Aquest resultat representa una evidència in vivo que aquesta combinació de fàrmacs podria ser avantatjosa per a malalts de melanoma metastàsic amb una mutació de BRAF.

La Unitat d'Ictus de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (HUVH) i el grup de recerca en malalties neurovasculars del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) s'han unit per a córrer la Mitja Marató de Barcelona el 26 de febrer amb l'objectiu de recollir fons destinats a la investigació en ictus silents.La idea va partir de la Unitat d'Ictus de l'HUVH, dirigida pel Dr. Carlos Molina, un habitual de les maratons, les mitges maratons i els triatlons en els quals participa recolzant causes benèfiques. “Corrent per l'ictus volem transmetre a la tota la societat, així com a l'entorn dels pacients, que és fonamental treballar per a minorar la càrrega social, emocional i econòmica que suposa el problema de l'ictus”, assegura el Dr. Molina. I la millor manera és seguir investigant, per això l'equip va pensar en el projecte d'investigació en ictus silents que coordina el Dr. Joan Montaner, responsable del grup de malalties neurovasculars del VHIR, com destinatari de l'acció solidària de la mitja marató de Barcelona."Ens agrada córrer, investigar a bon ritme, córrer per a tenir resultats de manera ràpida”, assegura el Dr. Montaner, que al costat del Dr. Molina i tres membres més de la Unitat d'Ictus de l'HUVH traslladaran la seva manera de fer habitual al laboratori i les sales i consultes de l'hospital a l'asfalt. Els cinc s'han marcat el repte de córrer per l'ictus. “Córrer és una forma de dur una vida més sana, córrer amb precaució és salut”, asseguren el Dr. Molina i el Dr. Montanter, que conviden a córrer a tots els que vulguin i puguin afrontar els 20 quilòmetres dels quals consta la prova pels carrers de Barcelona. Però a més, volen contagiar el seu repte a tot el qui vulgui ajudar a la investigació en ictus silents. Per això, juntament amb la plataforma migranodearena.org, han creat la iniciativa ‘Córrer per l'ictus’, a la qual tothom pot recolzar en la següent adreça: "http://www.migranodearena.org/unitatde-ictus1" http://www.migranodearena.org/unitatde-ictus1. L'esforç dels cinc professionals contribuirà al finançament d'un projecte per a ajudar a identificar les persones amb alt risc de patir un ictus i poder aplicar mesures preventives.‘Una de cada 6 persones patirà un ictus al llarg de la seva vida, i podria ser qualsevol de nosaltres’, és un dels lemes de la iniciativa, en la qual a més del Dr. Carlos Molina i el Dr. Montaner participen el Dr. Jorge Pagola i Dr. Marc Ribó, neuròlegs de la Unitat de l'Ictus, així com la infermera Pilar Meler, coordinadora dels assajos clínics. El Dr. Pagola ha corregut la Marató de Madrid, el Dr. Ribó recorda com sortia a córrer amb el seu pare, i la infermera Pilar Meler, encara que mai ha corregut llargues distàncies, és una corredora habitual. El cas del Dr. Carlos Molina és un exemple en el suport de les causes importants. Córrer és una de les seves grans aficions, ja que participa en una mitjana de quatre carreres de gran distancia cada any i també prendrà part en la distància olímpica del Triatló de Nova York 2012 de forma solidària per a ajudar als nens del Perú, així com en el Mig Ironman Half Challenge Barcelona-Maresme al maig de 2012.Prometen entrenar junts abans de la cita, quelcom que mai han fet conjuntament, ja que algun d'ells fins i tot farà la seva primera mitja marató. El Dr. Montaner, malgrat practicar esport de forma habitual, no ha passat mai dels 400 metres en proves de pista. “Serà la meva primera cursa llarga, però és un repte personal que sempre havia tingut i que em fa molta il·lusió poder complir i més amb un objectiu tan positiu i tan lligat al meu treball”. Els cinc presencien cada dia les conseqüències devastadores de l'ictus. “Buscàvem la manera de cridar l'atenció sobre la importància dels ictus silents i relacionar-lo amb la pràctica de l'esport. Finalment hem trobat el projecte que millor s'adapta al que volíem transmetre”, asseguren el Dr. Molina i el Dr. Montaner. Els cinc, companys de treball, amics, neuròlegs i infermera, lluitadors contra l'ictus, s'esforçaran per convèncer i adherir a totes les persones del seu entorn a la iniciativa de migranodearena.org a través de les seves respectives xarxes socials. I és que aconseguir més fons és clau per seguir fent investigació, la millor eina per a la prevenció i tractament de l'ictus i per a mantenir el cervell sa durant molts anys.“No serà la nostra última acció”, assegura el Dr. Molina, qui avança que correran en més ocasions per a altres projectes relacionats amb l'ictus per a seguir conscienciant a la població i als familiars dels pacients, així com als potencials pacients.Per tot això, demanen que tothom corri o aporti el seu granet de sorra per l'ictus, contribuint amb una donació al projecte de migranodearena.org. "http://youtu.be/xqhn4Iylf4k" Video córrer per l'ictus

El projecte Genoma Humà va seqüenciar la informació genètica continguda en el 10% de les cèl·lules que formen el cos humà. El 90% restant no són cèl·lules humanes sinó un autèntic ecosistema d'uns cent bilions de bacteris que habiten en el nostre cos. Reben el nom de microbioma, i la ciència està descobrint cada dia noves proves que demostren que són fonamentals per a la nostra supervivència. Com explica el doctor Francisco Guarner, del grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), "el microbioma es considera ja un òrgan en si mateix".Les alteracions que es produïxen en aquesta població de microorganismes tenen serioses conseqüències per a la salut, de fet influïxen fins a tal punt en el cos que poden arribar a modificar la conducta i el desenvolupament cerebral. Hi ha estudis que demostren que animals de laboratori que creixen en total absència de bacteris tenen un desenvolupament corporal deficient, un cervell distint i inmadur i el seu sistema immunitari és incomplet. El sorprenent "i una de les raons que justifica el considerar el microbioma com a òrgan", explica Guarner, "és que si a aquests animals se'ls trasplanta la flora d'individus normals, recuperen la normalitat".

Un estudi internacional en el qual ha participat el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEM-Cat) i el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) determina que la teràpia amb firategrast, un fàrmac oral anti a4B-integrina, és eficaç en el tractament de l’esclerosi múltiple. L’estudi ha avaluat la seguretat i l’eficàcia d’aquest fàrmac oral per a pacients amb esclerosi múltiple i ha estat publicat recentment a la prestigiosa revista Lancet Neurology.El Doctor Xavier Montalban, director del CEM-Cat i cap del Grup de Recerca en Neuroimmunologia Clínica del VHIR, ha participat en l’estudi internacional en fase II al voltant de l’eficàcia del fàrmac oral anti a4B-integrina firategrast, que s’ha dut a terme a centres d’Austràlia, Àustria, Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Holanda, Nova Zelanda, Noruega, Polònia, Rússia, Gran Bretanya i Espanya. L’estudi ha comptat amb la participació de 343 persones amb esclerosi múltiple, 244 de les quals van tractar-se amb firategrast i 99 van rebre placebo. Durant un període continuat de 6 mesos, els participants van rebre tractament i, posteriorment, es va fer un seguiment de 12 mesos. Els participants van ser assignats de forma aleatòria a un dels quatre braços de l’estudi: firategrast 150 mg, firategrast 600 mg o firategrast 900 mg (per a dones) o 1.200 mg (per a homes), o placebo.