"2010 was a fruitful year for Vall d’Hebron Research Institute (VHIR). The general economic situation has not been an impediment to achieving new milestones. As a research center we have reached our goals through the efforts of our researchers and the support staff of all the different units. We have improved on most of the challenges that we set every day, we have achieved many advances in research and have made strategic decisions that strengthen us as an institution".Dr. Joan X. ComellaDirector "http://www.vhir.org/Global/pdf/Memoria2010.pdf" "http://www.vhir.org/Global/pdf/Memoria2010.pdf" ANNUAL REPORT 2010: CLICK HERE

La Dra. Laura Audí, del grup d'endocrinologia pediàtrica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha participat en un debat sobre la intersexualitat que ha organitzat el programa 'Els Matins' de TV3, i en el que també han intervingut afectats i una antropòloga.La intersexualitat és una anomalia en el desenvolupament sexual que fa que la persona neixi amb una discrepància entre els genitals interns i externs i això dificulta assignar un sexe en el moment de néixer.

Un equip dirigit pel Dr. Fernando Azpiroz, del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) està desenvolupant un projecte d’investigació que té per objectiu demostrar la capacitat dels aliments per a millorar el confort digestiu i les sensacions agradables a l’organisme. L’estudi, que es realitza en col·laboració amb Gallina Blanca Star, s’inscriu en el marc del projecte d’investigació en alimentació i salut Henufood, aprovat i finançat en part pel Ministeri de Ciència i Innovació, en el que participen 9 empreses i 11 hospitals i centres d’investigació de tot l’estat espanyol.“Es tracta d’un estudi integral sobre la resposta dels aliments amb la hipòtesis que l’aparell digestiu pot ser l’origen de sensacions plaents. El nostre objectiu és demostrar que un aliment, en aquest cas es pren el caldo com a model, pot millorar el benestar tant en condicions normals com en situacions d’inapetència”, explica el Dr. Azpiroz.

L’empresa Telstar, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) i el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han formalitzat una aliança estratègica en l’àmbit de l’R+D+i per desenvolupar projectes conjunts de recerca i innovació en els àmbits de la ciència i la tecnologia aplicades al sector sanitari i la recerca biomèdica. Aquesta aliança és el resultat del conveni de col·laboració que les tres organitzacions han signat el 24 de novembre.Mitjançant aquest conveni, les tres organitzacions fomenten la generació, l’intercanvi i transferència de coneixement científic i tecnològic en l’àmbit de la recerca biomèdica, de la qual el VHIR i l’HUVH en són referents a nivell català, espanyol i internacional. Telstar, com a partner tecnològic, contribuirà a la millora de les instal·lacions i equips amb tecnologies pròpies per al tractament d’aire net i en els àmbits de la logística, la traçabilitat, aigua purificada, esterilitat i liofilització.El conveni ha estat signat per Jaume Raventós, director gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, Joan Comella, director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i Pere Merino, director general de Telstar.

Un equip del grup de recerca en Neuroimmunologia Clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del CEM-Cat, dirigit pel Dr. Xavier Montalban, ha liderat una investigació en la qual s’ha descrit un marcador predictiu de resposta al tractament amb un dels fàrmacs de primera elecció, l’Interferó-beta (IFNB), en malalts afectats d’Esclerosi Múltiple (EM). Aquest nou marcador ajudarà a determinar si el pacient tractat amb IFNâ respondrà a aquest tractament o no. Aquesta troballa, que s’ha publicat recentment a la revista Annals of Neurology, permet conèixer de manera molt precoç si un pacient respondrà bé al tractament o no i, permet fer-ho amb seguretat i certesa, donat que els resultats obtinguts precoçment es correlacionen amb la manca de resposta al cap de dos anys de tractament. En el cas de l’EM i del tractament amb IFNB això és especialment important, tant per les característiques de la pròpia malaltia –crònica, degenerativa, discapacitant i incurable- com pel fet que l’IFNB, un dels tractaments d’elecció en l’EM, comporta possibles efectes secundaris i, alhora, comptem amb alternatives terapèutiques que són una opció a tenir en compte en aquests casos. Per tot això, és possible evitar que els pacients inicïin un tractament amb un fàrmac que podria no ser completament efectiu, mentre la malaltia pot seguir avançant sense possibilitat de retorn al punt de partida.

El Dr. Joan Comella, director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), i Isabel Oriol, presidenta de l'Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) han presidit una reunió de treball que ha tingut lloc el 23 de novembre a l'Edifici Collserola del VHIR durant la qual s'han presentat les principals línies d'investigació en càncer que actualment es desenvolupen a l'Hospital Universitari Vall d'HHebron, així com el projecte europeu d'investigació traslacional EATRIS.A la reunió també han assistit, per part de l'AECC, Pilar Perote, vicepresidenta de la Fundació, Isabel Orbe, directora científica, i Dolores de Oya, presidenta d'AECC a Barcelona. Per part del VHIR, a més del seu director, han assistit els responsables de les principals línies d'investigació oncològica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.Després de la trobada, la delegació de l'AECC ha visitat alguns dels laboratoris i instal·lacions dels grups de recerca relacionats amb el càncer.

El Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha celebrat l'1 i el 2 de desembre la 5a Jornada Científica i la 15a Conferència Anual. Pel que fa a la 5a Jornada, han participat més de 50 treballs de recerca en les categories predoctoral, postdoctoral, residents i DUE. En l’apartat de predoctorals, la millor comunicació ha estat per Alba González Juncà, del grup Gene Expression and Cancer del VHIO amb el treball ‘TGFB Receptor I inhibitor radiosensitizes Glioblastoma’. El segon premi d’aquesta categoria ha estat per Nahia Ezkurdia Garmendia, del grup de malalties hepàtiques del VHIR amb la presentació ‘Sympathetic atrophy of portal hypertensive rats is generated by an afferent splanchnic signal via a brain-sympathetic mesenteric ganglia pathway’.En la categoria de postdoctorals la guanyadora ha estat Eva Colás Ortega, de la Unitat de recerca biomèdica i oncologia traslacional i pediàtrica del VHIR, amb la presentació ‘ETV5 and LPP, promoting EMT in endometrial carcinoma’. En l’apartat de residents, han resultat guanyadors ex aequo Laia Badia Cebada, del grup de malalties hepàtiques del VHIR amb el treball ‘Una estrategia diagnóstica simple basada en variables clínicas y elastografía es muy útil para hipertensión portal inicial en pacientes asintomáticos con enfermedad hepática crónica’, i Jaume Francisco Pascual, del grup de patologia cardiocirculatòria del VHIR amb la comunicació ‘Características inmunohistoquímicas de los trombos coronarios resistentes a fibrinolisis'. Per últim, en l’apartat de DUE, la gran novetat d’aquesta edició, la millor comunicació ha estat la d’Ana Sancho Gómez, de la Unitat de Suport Nutricional, amb la presentació ‘Intervención nutricional en pacientes con Enfermedad Inflamatoria Intestinal (EII) en brote agudo’.La jornada ha servit també per lliurar les beques predoctorals del VHIR a Víctor Llombart Sebastià, del grup de malalties neurovasculars, Melania Montes Pérez, de la Unitat de recerca biomèdica i oncologia translacional i pediàtrica, Irina Torres Rodríguez, del grup de Nefrologia, i Sarai Rodríguez Navarro, de malalties hepàtiques del VHIR. Per últim, s’ha fet lliurament de la Beca Post MIR La Caixa a Eduard Bosch Peligero, per un projecte de recerca translacional cardiovascular. Al final de les presentacions de la 5a jornada s’ha celebrat la 15a Conferència Anual amb el Prof. Alastair Compston, Chairman of the Department of Neurosciences at Addenbrooke’s Hospital i Editor de Brain, amb la ponència ‘Multiple Sclerosis: A model disease for experimental medicine’, que ha estat seguida per un nombrós grup d’investigadors que han seguit atentament les claus de la recerca d’aquest brillant investigador.El director del VHIR, el Dr. Joan Comella, ha presentat tot seguit els resultats anuals de l’institut, destacant les bones xifres globals tot i la difícil situació econòmica. A l’acte de la conferència han assistit la Dra. Marta Aymerich, responsable de Recerca de la Conselleria de Salut, el Dr. Ricard Pujol, assessor de Recerca de l’ICS, el Dr. Jaume Raventós, gerent de l’HUVH, i el Dr. Jaume Roigé, Director Assistencial de l’hospital. Tots quatre han destacat en el seus discursos la celebració de la jornada i la conferència i han felicitat al VHIR pels resultats presentats, al mateix temps que han convidat a continuar treballant per superar les dificultats. També han assistit la Dra Maria José Cerqueira, directora de Docència de l’HUVH, Montserrat Artigas, directora d’infermeria de l’HUVH, Jaime Vives, Director General de Roche, Artur Palet Business Development de Roche, Dr. Juan Ignacio Barrachina, Gerent Hospital Hemanas Hospitalarias Sagrado Corazón, Dra. Guadalupe Mengod, vicedirectora Institut d’Investigacions Biomèdiques Barcelona (IIBB), Dra. Mercè Frias, Project Manager Advancell Therapeutics, i Trino Puig, director d’Àrea de Negoci de “la Caixa”. "http://www.vhir.org/Global/pdf/fotos/V_Jornadacientifica_.pdf" Fotos 5a Jornada Científica "http://www.vhir.org/Global/pdf/fotos/fotos15conf_anual_.pdf" Fotos 15a Conferència Anual "http://youtu.be/fLt5EkvJ5Ps" Videos de la Jornada i Conferència

Expoquimia, la cita de referència del sector químic en el sud d'Europa que es celebra a Barcelona, va acollir el 16 de novembre una taula rodona on es va debatre sobre la nanotecnologia aplicada a la medicina.El director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Joan Comella, va actuar com moderador en un debat on va participar el Dr. Simó Schwartz Jr, responsable del CIBBIM-Nanomedicina del VHIR, al costat del Dr. Jaume Veciana Miró, de l'Institut de Ciències Materials de Barcelona, el Dr. José Luis Jiménez Fuentes, del Centre d'Immunobiología molecular de l'Hospital Gregorio Marañón i la Dra. Maria Jesús Vicent, del Centro de Investigaciones Príncipe Felipe de València.Entre els temes que es van tractar, a més de les presentacions individuals de cadascun dels centres, destaquen les aplicacions clíniques per al diagnòstic i el tractament i l'evolució de la nanomedicina. La principal conclusió és que la nanomedicina mostra un potencial sense igual per a realitzar el diagnòstic precoç de malalties i nous tractaments, ja que poder comptar amb dosis exactes que vagin directament al focus de la malaltia és el gran repte.Una nova esperança de futur amb la qual es pot aconseguir dirigir els fàrmacs de manera que els medicaments siguin més eficients en combinar la funció terapèutica amb la farmacològica per a actuar només en la part danyada del cos i no contaminar la resta de toxines innecessàries i perjudicials per a l'organisme. La nanomedicina pot convertir-se en una de les vies alternatives per a tractaments tan agressius com la quimioteràpia o la radioteràpia, amb nombrosos efectes secundaris sobre el cos del malalt.

L’11 de novembre va tenir lloc el Fòrum d’Innovació Biomèdica UABCEI a l'Auditori de l'Hospital de Sabadell (Corporació Sanitària Universitària Parc Taulí), amb la participació del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). L’objectiu d’aquest fòrum era conèixer els processos d’innovació aplicada al sector biomèdic en l’entorn de la UAB que han tingut èxit, debatre sobre l’oportunitat de la innovació en aquest àmbit i reflexionar sobre la funció d’aquest procés en la reactivació econòmica i la creació d’ocupació al territori.La jornada va ser inaugurada per la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Dra. Ana Ripoll, l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, el president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Dr. Miquel Vilardell, el president del Consell de Govern de la Corporació Sanitària Parc Taulí, Pere Fonolleda, i el coordinador del Biocluster UABCEI, Dr. Lluís Tort. Ángel Lanuza, coordinador de la Plataforma Española de Innovación en Tecnología Sanitaria, va donar la conferència "Innovación en tecnología sanitaria, vector de crecimiento económico". Tot seguit es va fer una primera presentació dels casos d’innovació introduits pel vicerector d'Investigació de la UAB, Dr. Manel López Béjar, i el director de l'Institut de Recerca de la Fundació Parc Taulí-Institut Universitari UAB, Dr. Lluís Blanch. Per part del VHIR, la coordinadora d’innovació, Raquel Egea, va presentar tres casos d'èxit. Un primer cas d'empreneduria a partir de l'exemple de TRANSBIOMED, la primera spin-off del VHIR, un segon cas basat en una experiència de co-desenvolupament que va donar lloc a una patent en co-titularitat amb una empresa, i un tercer cas a partir de la llicencia d'una patent amb la que el VHIR ha aconseguit augmentar el seu valor donat que estarà present en el procés de desenvolupament de la tecnologia per l'empresa amb el conseqüents drets d'explotació.Després de les presentacions es va fer una taula rodona sobre la importància de la innovació en el sector biomèdic, amb participació de la responsable de Recerca del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Marta Aymerich, la directora general de BIOCAT, Dra. Montserrat Vendrell, i el director de l'Instituto de Salud Carlos III, Dr. José Jerónimo Navas Palacios, moderada pel director de la Fundació Parc de Recerca UAB, Dr. Jordi Marquet, i el vicerector de Projectes Estratègics i de Planificació de la UAB, Dr. Carlos Jaime. El director General de Recerca del Departament d?Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Dr. Josep Maria Martorell, va cloure l’acte.

El terme pneumonitis per hipersensibilitat (PH) comprèn un grup de malalties pulmonars produïdes per la inhalació de certes substàncies, principalment orgàniques, que, en individus susceptibles, poden desencadenar una reacció inflamatòria a nivell dels alvèols, els bronquíols i l’interstici pulmonar. Investigadors del grup de pneumologia del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) han tret a la llum els casos de PH causada per la inhalació continuada de pols del recobriment dels embotits per part dels xarcuters, en el seu lloc de treball. Durant la seva elaboració, els embotits són submergits en un bany que conté fongs per millorar-ne el gust. Al final del procés, el recobriment de fongs del producte és eliminat mitjantçant una raspallada que genera la pols en qüestió.La presentació clínica és heterogènia i, per tant, la PH pot presentar-se com una malaltia aguda, subaguda o crònica, depenent, entre altres factors, de la intensitat i freqüència d'exposició. Els pacients amb PH aguda o subaguda solen respondre al tractament, mentre que en aquells amb malalties cròniques en el moment del diagnòstic el progrés de la malaltia porta a la destrucció pulmonar irreversible amb canvis fibròtics o enfisematosos. Moltes substàncies poden ser l’origen de la PH. La descripció de noves exposicions causals augmentaria la possibilitat d'arribar a un diagnòtic precoç d'aquestes malalties. Recentment, el grup del VHIR i de la Universitat Autònoma de Barcelona liderat pel Dr. Ferran Morell, juntament amb el Dr. Xavier Muñoz, i la Dra. Maria Jesús Cruz, ha publicat cinc casos de PH causada per la inhalació, en el seu lloc de treball, de pols del recobriment dels embotits. A Espanya, els treballadors de la indústria de fabricació d’embotits es coneixen com "chazineros" (xarcuters), el nom que proposem per a aquesta malaltia. Per millorar el gust dels embotits, aquests són submergits en un bany que conté fongs, i després es deixen fermentar i assecar de 3 a 4 mesos en sales amb temperatura controlada. Al final del procés, el recobriment de fongs del producte és eliminat mitjantçant una raspallada com veiem a la figura. Tots els pacients descrits estaven treballant activament en la indústria alimentària de producció d'embotits. En tres d'ells, l'exposició va ser massiva i van presentar una forma aguda de la malaltia, ja que el seu treball consistia en la neteja dels fongs que cobrien el producte. Els pacients quart i cinquè, que van experimentar una evolució de la malaltia subaguda, treballaven com a secretària i supervisora de les respectives empreses implicades. En aquests casos, la inhalació dels antígens no va ser tan massiva com en els altres pacients.En conclusió, en aquest estudi es descriu una causa poc coneguda de PH. Els metges han de ser conscients d'aquesta associació, perquè en molts països com el nostre, l'elaboració d'embotits és una indústria molt estesa. Encara que Penicillium frequentans sembla ser un dels principals fongs involucrats en aquesta causa de PH, no es pot descartar un origen multifactorial, amb altres fongs implicats com l'Aspergillus fumigatus, el Mucor mucedo, o el Rhizopus nigricans."Chacinero's lung - hypersensitivity pneumonitis due to dry sausage dust". Morell F, Cruz MJ, Gómez FP, Rodriguez-Jerez F, Xaubet A, Muñoz X. Scand J Work Environ Health. 2011 Jul, 37(4):349-56.