El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) és el segon centre biosanitari català amb més projectes concedits en la convocatòria de projectes de recerca en salut 2011 de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII). Al VHIR li han atorgat 27 dels 55 projectes que va presentar, el que suposa el 49,09% de percentatge d’èxit.D’entre els projectes finançats, destaquen 6 de l’àrea de neurociències, tres dels quals pertanyen al grup de malalties neurovasculars, 5 de l’àrea d’oncologia, on destaquen 2 de la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia translacional i pediàtrica, 4 de l’àrea de malalties digestives i hepàtiques, 3 de l’àrea de malalties respiratòries i sistèmiques, 2 del grup de medicina intensiva i 1 de l’àrea del cor, entre d’altres.Cal subratllar especialment la concessió d’un projecte de la modalitat INTRASALUD sobre biomarcadors en l’ictus al Dr. Joan Montaner, responsable del grup de malalties neurovasculars.

Coincidint amb el Dia Mundial de l'Alzheimer, la Dra. Mercè Boada, responsable del grup d'Alzheimer del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i directora de la Fundació ACE, ha intervingut en el programa 'Els Matins' de TV3, i ha estat entrevistada per diversos reportatges en altres mitjans de comunicació.A més, la Dra. Boada participarà en la Global Alzheimer's Research Summit el 22 i 23 de setembre a Madrid, on es presentaran els últims avenços en la investigació d'aquesta malaltia. La Dra. Boada intervindrà com a presentadora i moderadora en la conferència introductòria "Perspectives actuals en teràpies no farmacològiques innovadores", tenint com a ponent convidat el Dr. John Zeisel. "http://www.fundacioace.com/cat/noticies.php?x=VII+Simposi+d%5C%27Actualitzaci%F3+en+Dem%E8ncies+-+Dem%E8ncia+cerebrovascular+i+deteriorament+cognitiu" VII Simposi d'Actualització en Demències

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració amb el Departament de Ginecologia i el Banc de Teixits Fetals de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron han analitzat els efectes del Bisfenol A (BPA), un polímer molt utilitzat per a la fabricació de plàstics, en cultius in vitro d’ovaris. La recerca demostra que l’exposició a aquesta substància altera greument el desenvolupament dels ovòcits i dels futurs òvuls possiblement disminuint la fertilitat de la descendència de la dona exposada, a l’hora que podria incrementar el risc de síndrome de Down en futures generacions.La investigació, publicada a Human Reproduction, s’ha dut a terme emprant 21.570 ovòcits cultivats in vitro. Els resultats demostren que l’exposició al Bisfenol A en concentracions que entren dins el marge permès per les autoritats sanitàries és perjudicial per al fetus. El BPA redueix el nombre d’ovòcits (les cèl·lules precursores dels òvuls), la qual cosa podria influir negativament en la fertilitat de la dona i duplica el risc d’intercanvi de cromosomes en el procés de divisió cel·lular. Una observació específica del cromosoma 21 en el desenvolupament de 90 ovòcits ha demostrat que l’exposició al BPA podria incrementar el risc de síndrome de Down en la futura descendència del fetus.

Programa d’ajuts predoctorals per a la formació de personal investigador del Vall d’Hebron Institut de RecercaObjecte: selecció de 4 candidats per realitzar treballs de recerca dins del camp de la recerca biomèdica bàsica, clínica, epidemiològica, així com en gestió i avaluació de serveis i tecnologies sanitàriesRequisits dels/les sol·licitants:· Haver aprovat totes les assignatures per a l'obtenció del títol de llicenciat/da, enginyer/a o arquitecte/a. La data de fi d'estudis ha de ser posterior a l'1 de gener del 2007. Els llicenciats/des en Medicina, Farmàcia, Biologia, Química o Psicologia que hagin cursat l'especialitat, han d'haver acabat els estudis amb posterioritat a l'1 de gener del 2003· Tenir el títol oficial de màster universitari que condueixi a un doctorat o el títol d’especialista· Estar admès en un programa de doctorat de la UAB, en el moment de l’acceptació de l’ajut· La nota mitjana mínima de l’expedient acadèmic ha de ser igual o superior a 1.60 (escala 1-4)Durada: 3 anysDotació: els contractes tindran una dotació per a la primera anualitat de 15.045,00 € bruts anuals, exclosa la quota patronal de la Seguretat Social, de la qual el VHIR finançarà el 80% i el Grup de recerca receptor el 20% restant. L’ajut per a cada contracte es distribuirà en 12 mensualitatsLloc i termini de presentació: les sol·licituds es presentaran a la Direcció de l'Institut de Recerca, Passeig Vall d'Hebron, 119-129, Edifici Mediterrània, planta 2, abans de les 17:00 del dia 6 d’octubre del 2011Trobareu les bases de la convocatòria i els impresos de sol·licitud clicant els següents enllaços: "http://www.vhir.org/Global/pdf/ajuts/Convocatoria_beca_VHIR_2011.pdf" - Bases convocatòria "http://www.vhir.org/Global/pdf/ajuts/sollicitud_beca_VHIR_2011.doc" - Imprès

El Dr. Joan Comella, director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), es va reunir en la tarda del 12 de setembre amb la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, en la seva condició de secretari general de la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (COSCE), juntament amb el seu president Carlos Andradas. La trobada, que va tenir lloc a la seu del MICINN, és la primera entre la ministra i la nova directiva de la COSCE, que va ser nomenada el passat juny.Garmendia ha abordat amb els representants de la COSCE la nova Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, aprovada amb ampli consens en la seva tramitació parlamentària, i el desenvolupament inicial de la qual tindrà lloc en aquest últim tram de la legislatura. En declaracions als mitjans de comunicació després de la reunió, Andradas ha assenyalat que COSCE està “molt satisfeta” amb el text final de la Llei, a la qual ha posat la qualificació de notable “alt”.Garmendia i la COSCE han iniciat també els contactes per a la configuració de la futura Agència Estatal d'Investigació que preveu la Llei de la Ciència. Ambdós han coincidit a dotar a l'Agència de la màxima flexibilitat i independència en la distribució dels fons a partir de la promoció de la qualitat i l'excel·lència. A més, ambdues parts han començat a estudiar els documents preliminars amb les respectives propostes sobre el disseny definitiu de l'agència.

Investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) han descobert un nou mecanisme de senyalització cel·lular fins ara desconegut. Es tracta de l’ús coordinat de dos llenguatges que són emprats per la cèl·lula per enviar senyals interns d’una manera precisa i selectiva. Aquest mecanisme no substitueix les formes de comunicació existents i conegudes (la fosforilació), sinó que és addicional. La troballa té tant valor biològic perquè aquest mecanisme té molts indicis d’estar sostingut de manera inalterable en l’escala evolutiva, doncs és present des del cuc més simple, passant per la mosca, rèptils, petits mamífers, primats fins als humans. El mecanisme es basa en la metilació de components de la via RAS-ERK, una de les vies clau en nombrosos processos biològics rellevants i, per definició, clau en la malignització d’una cèl·lula. Per tant, aquesta investigació podria tenir implicacions importants en relació al càncer “fins el punt que podríem estar davant de tota una nova era de l’estudi de fàrmacs capaços de modular la resposta biològica induïda per una via de senyalització”, segons explica el Dr. Juan Ángel Recio, responsable del Laboratori de Models Animals i Càncer del VHIR i de l’estudi que avui es publica a la revista Science Signaling. Es tracta d'un article avaluat en el Faculty of 1000 i que Nature Reviews in Molecular Cell Biology vol destacar en el seu número de novembre. "http://www.vhir.org/global/videos/Audios/ScienceSignaling_110913.mp3" Mès informació

Coincidint amb el Dia Mundial de la migranya, la Dra. Patricia Pozo Rosich, responsable del grup de recerca en cefalea i dolor neurològic del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) explica els últims avenços de la investigació en aquesta matèria als informatius de TVE.Tres milions i mig d'espanyols pateixen migranyes, el 80% de les quals són dones. L'estrés, els canvis hormonals i la ingesta de determinats aliments i begudes en són els principals desencadenants. Segons la OMS és una de les malalties que causa més discapacitat al món per això els investigadors se centren en la seva prevenció.

Un estudi del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha demostrat la relació entre la baixa activitat fagocitària dels macròfags (cèl·lules de defensa de l’organisme) i el mal control de la glucosa dels pacients amb diabetis tipus II. Aquesta troballa podria explicar la major susceptibilitat dels diabètics a patir tot tipus d’infeccions.Aquest estudi, pioner en el seu camp i liderat pel Dr. Rafael Simó, cap del grup de recerca en Diabetis i Metabolisme del VHIR i el Dr. Jordi Pétriz, responsable del laboratori de cèl·lules mare i càncer de la Unitat de Recerca biomèdica del mateix VHIR, es publica en l’última edició de la revista PLoS ONE. L’article defineix l’activitat dels macròfags abans i després d’establir un bon control de la glucèmia. Tot i que és ben conegut que els pacients amb Diabetis tipus II (la diabetis d’adults i la més freqüent) tenen un compromís de la immunitat i un clar augment del risc d’infeccions, les causes no es coneixen. Aquest treball busca resoldre alguns interrogants i postular alguna hipòtesi que podrien explicar-ho. Els macròfags són unes cèl·lules sanguínies que juguen un paper fonamental en la immunitat innata dels organismes i contribueixen al control de les infeccions.

Un equip d’investigadors de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, coordinats pel Dr. Josep Tabernero, cap del Servei d’Oncologia, participa en la primera seqüenciació de nou genomes de tumor colorectal, que han estat comparats amb nou genomes complets de teixit sa dels mateixos pacients. Els resultats de la investigació, que s’ha fet durant dos anys i en la que també han col·laborat l’Institut de Ciència Weizmann d’Israel i centres dels Estats Units com l’Institut Broad de la Universitat de Harvard, el centre oncològic Dana Farber de Boston, el Centre del Càncer Memorial Sloan-Kettering de Nova York i la Universitat de Carolina del Nord a Chapell Hill, es publiquen avui a Nature Genetics.Entre els resultats més rellevants obtinguts en la investigació destaquen l’aparició de 75 alteracions genètiques per tumor, sent les delecions les més freqüents. A més, s’han trobat onze fusions de gens, i dins d’elles la proteïna de fusió VTI1ATCF7L2 relacionada amb la via wnt beta-catenina. El Dr. Tabernero destaca que “fins ara s’havien publicat seqüenciacions parcials i una seqüenciació completa i aquest treball ha suposat un esforç enorme, ja que no hi ha cap sèrie que tingui el mateix número de pacients”.

Un recent estudi del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha demostrat el mecanisme que explica perquè la presència d’una proteïna –ZAP-70- condiciona el pronòstic de la Leucèmia limfàtica crònica (las més freqüent entre els adults en el món occidental) i n’ha determinat el seu paper clau com a possible diana terapèutica contra aquesta malaltia quan progressa. Aquesta troballa, liderada pel grup de recerca en Hematologia Experimental del VHIR, s’ha publicat a l’última edició de la prestigiosa revista Blood i suposa un graó més cap al coneixement de la malaltia, al mateix temps que obre la porta a possibles nous tractaments. “El nostre estudi estableix clarament la importància de la proteïna ZAP-70 com a marcador que diferencia els malalts de mal pronòstic delsque tenen una evolució més favorable i estableix que la causa d’aquesta diferència radica en la presència de molècules d’adhesió a la membrana de les cèl·lules, responsables de la més ràpida disseminació d’aquest tipus de leucèmia”, explica el Dr. Francesc Bosch, responsable del citat grup i coordinador de la investigació. “A més, l’estudi també determina tant la possibilitat que aquesta proteïna pugui esdevenir una clara diana per al disseny de fàrmacs com la utilitat de l’ús d’anticossos monoclonals contra aquestes molècules d’adhesió, presents en la membrana dels limfòcits i que contribuirien a frenar la progressió de la malaltia”, conclou el Dr. Bosch. La Leucèmia limfàtica crònica (LLC) es pròpia d’adults d’edat avançada, generalment de 65-70 anys, i la majoria de casos es detecta casualment en analítiques rutinàries, en les que apareix un nombre molt elevat de limfòcits. Després d’un acurat diagnòstic per part de l’hematòleg, el 80% de les LLC no requereixen tractament quimioteràpic fins que no passen molts anys i la malaltia progressa. Fins I tot, pot ser que alguns malalts no precisin de tractament mai i només caldrà fer-ne un seguiment atent, mentre que l’altre 20% dels casos sí que necessitaran tractament quimioteràpic des d’un inici, degut bàsicament a les característiques clíniques de la malaltia.