La Dra. Mercè Boada, investigadora del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), i coordinadora de la Fundació ACE, participa en el documental ‘L’últim dret’, en el que es tracten, entre d'altres temes relacionats amb la bioètica, la mort digna, l'eutanàsia, les cures pal·liatives o els testaments vitals.

Un estudi dirigit per Lluís Cabero, responsable del grup de Medicina materna i fetal del VHIR, millorarà el diagnòstic precoç i la prevenció de la preeclàmpsia, la més freqüent de les complicacions greus de l’embaràs.

La Dra. Soledad Gallego i el Dr. Simó Schwartz Navarro, investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han rebut dues ajudes de la Fundació La Marató de TV3 corresponents a la recerca en malalties minoritàries, que van centrar l’edició de 2009. En un acte celebrat el 20 d’octubre a l’Auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, i amb la presència de la consellera de Salut, Marina Geli, es van donar a conèixer els 20 projectes de recerca biomèdica en malalties minoritàries que es beneficiaran dels milers de donatius – més 7 milions d’euros- aportats per ciutadans, entitats i empreses a La Marató de TV3 de 2009. Els 20 treballs guanyadors van ser escollits entre 287 propostes per 134 experts en malalties poc freqüents per la seva rellevància, qualitat i rigor metodològic. Entre els guanyadors, un projecte de la Dra. Soledad Gallego, del laboratori de recerca de càncer infantil del VHIR, anomenat ‘Inhibició de la Via Noth com a diana terapèutica en el rabdomiosarcoma’, dotat amb un premi de 179.720 euros. Un altre dels premiats de la nit va ser el projecte conjunt liderat pel Dr. Simó Schwartz Navarro, del grup de Direcció i alliberament farmacològic del CIBBIM, dins de l’Institut de Recerca. La ajuda, valorada en 475.00 euros, ha estat atorgada al treball ‘Desenvolupament de nanomedicines per a la teràpia de substitució enzimàtica en la malaltia de Fabry’. La Dra. Ibane Abasolo va recollir el premi en el nom del Dr. Schwartz. La Marató de TV3 va fer visible un nombrós grup de malalties minoritàries –més de 7.000- poc conegudes i sovint oblidades, i ara ajudarà a fer públics importants avenços científics en relació amb nous tractaments i fàrmacs que permetin la millora en la qualitat de vida de les persones afectades.

La Fundació Víctor Grífols i Lucas convoca anualment quatre beques d’investigació sobre bioètica. A les beques, dotades cadascuna amb 5.000 euros, poden presentar-s’hi projectes de recerca que es proposin desenvolupar algun tema relacionat amb la bioètica i la seva aplicació pràctica. Una de les beques concedides aquest any és per l’equip encapçalat per Sara Fidel Kinori del Grup de Recerca en Psiquiatria i Salut Mental del Vall d’Hebron Institut de Recerca pel treball: Protección de la confidencialidad en las historias clínicas informatizadas: los pacientes en la consulta de Salud Mental hospitalaria.Aquest projecte té com a objectius: conèixer les opinions i les estratègies que utilitzen els professionals de la salut mental per a preservar la confidencialitat de la informació en una història clínica informatitzada, i realitzar propostes que puguin conciliar els aspectes comuns de les històries clíniques informatitzades amb el dret a preservar la confidencialitat sobre algunes informacions dels pacients. El lliurament dels premis va tenir lloc el 19 d’octubre, i a més de la Dra. Kineri van ser presents el Dr. Joan Genescà, i Lluís Massó, assessor científic a la Direcció i gerent del VHIR respectivament.

El Fòrum de Recerca Biomèdica i Biotecnològica UAB, celebrat el 21 d’octubre, ha posat en comú el conjunt de la recerca biomèdica i biotecnològica que es duu a terme a l’entorn del projecte UAB, per donar a conèixer les capacitats, els projectes estratègics per a les institucions i línies de recerca principals del conjunt d’institucions, entre d’altres, per tal que tots els assistents a la jornada adquireixin una idea global del potencial en recerca biomèdica del campus d’excel·lència internacional de la UAB. El Fòrum, per tant, serveix per desenvolupar projectes de recerca, doctorats i màsters d’excel·lència de manera conjunta entre els membres de l'agregat de l’àmbit biomèdic i biotecnològic. També permet un millor aprofitament conjunt dels serveis cientificotècnics i de l'accés a la biblioteca digital, la qual cosa enfortirà l’agregació estratègica del campus d’excel·lència internacional de la UAB en aquest àmbit. Durant la jornada, que han tancat el conseller d’Innovació, Universitat i Empresa, Josep Huguet, la consellera de Salut, Marina Geli, i la Rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ana Ripoll, han intervingut els responsables de recerca dels centres de salut de l’ICS, entre els que es trobava el director del VHIR, el Dr. Joan Comella.

Les Unitats de Citologia, Inmunofenotipo i Citogenética d'Hematologia de l'Hospital Vall d'Hebron van impartir el 20 d'octubre el primer Taller Diagnòstic Integrat de les Síndromes Mielodisplásicos (SMD) de Casos Clínics. El taller, en el qual han participat 10 residents d'Hematologia d'últim any, va ser dirigit per Teresa Vallespí, hematòloga del Vall d'Hebron Institut de Recerca. Després d'una actualització de les tècniques que s'utilitzen en el diagnòstic integrat, els participants, en grups de 2 o 3, van anar elaborant els casos problemes tutelats pels experts de les diferents unitats. Durant la jornada, esponsorizada per Celgene, els participants van estudiar, en companyia dels respectius experts, els diferents aspectes del clon maligne. Per als alumnes representa una presa de contacte amb els analitzadors més avançats que s'utilitzen en l'estudi diagnòstic (cariotipador, citómetro de flux de 10 colors). Després del procés, van elaborar el diagnòstic integrant totes les dades, la qual cosa comporta un clar exercici de l'especialitat d'Hematologia. A més, es va corroborar la certesa que un correcte diagnòstic integrat permet un tractament adequat i, en ocasions, elements per al posterior estudi de malaltia residual mínima (ERM). Al final de la jornada, els assistents al taller van acabar l'experiència amb diversos objectius aconseguits: aprofundir en les característiques fonamentals en el diagnòstic dels SMD, analitzar diferents cariotipos amb les anomalies més freqüents observades en SMD, estudiar imatges amb alteracions en l'expressió d'antígens o presència d'antígens aberrants i unir tot l'anterior amb les dades clíniques, elaborar el diagnòstic integrat i classificar d'acord amb les propostes FAB, IPSS (1997) i OMS (2008). El taller, que compta amb material de primer nivell, tindrà futures edicions a causa de l'èxit de la primera experiència i l'àmplia demanda.

El Dr. Joan-Ramon Laporte, cap del grup de Farmacologia clínica del VHIR i responsable de l’Institut Català de Farmacologia, dóna la seva opinió sobre els fàrmacs, i altres reflexions a TV3 i La Vanguardia.

Aquest dimarts 19 d’octubre ha tingut lloc l’acte d’inauguració de l’escultura ‘Vida i creació’, obra de l’artista Ramon Cuello, encarregada amb motiu de la posada en marxa de l’Edifici Collserola. La descoberta de l’escultura, a l’exterior de l’entrada principal de l’Edifici Collserola, ha precedit als discursos del gerent de l’hospital, el Dr. José Luis de Sancho, l’autor i el crític d’art Josep Maria Cadena, que han donat la seva visió de l’obra, i per concloure, el director de l’Institut de Recerca, el Dr. Joan Comella.

El Dr. Joan X. Comella , director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) va participar en un debat sobre la medicina del futur a la Xarxa de Televisions Locals (XTVL), on va oferir la visió de la recerca traslacional. El programa Angles, moderat pel periodista Jordi Sacristán, va comptar també amb Albert Jovell, director de la Fundació Josep Laporte, Jordi Villà i Freixa investigador en Biomedicina Informàtica de la UPF, i Karla Islas, periodista de Diario Médico.

L’equip de la UCI de l’Hospital de la Vall d’Hebron i del grup de Recerca de Sèpsia i infecció respiratòria greu del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), amb el Dr. Jordi Rello al capdavant, han presentat importants novetats al Congrés Europeu de cures intensives (ESICM) que ha tingut lloc aquests dies a Barcelona amb la participació de més de 6.000 intensivistes. A més del Dr. Rello, Mercedes Palomar, Joan Ramon Masclans, Oriol Roca i altres destacats intensivistes de Vall D´Hebron han donat conferències sobre novetats en el tractament de malalts de la UCI. Aquest equip ha constatat el seu pes específic en l’especialitat en ser el grup europeu que ha presentat més comunicacions a l’European Society of Intensive Care Medicine (ESICM), una referència de l’especialitat. Tant el seu equip de recerca, com molts altres investigadors, s’han beneficiat del registre europeu dels casos del virus de la grip A (H1N1), del qual va ser coordinador Dr. Rello, investigador CIBERES que va liderar l’àmbit de les cures intensives durant el període més intens d’aquesta pandèmia. El registre ha permès poder recopilar informació i dissenyar estudis dels que ara comencen a poder-ne analitzar els resultats. Aquest resultats, ben segur, donaran una valuosa informació i experiència per a futures epidèmies causades per virus similars o inclús per la pròpia grip estacional.