Julia Winter és la nova directora general de Transbiomed, l’spin-off del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) que recentment ha desenvolupat un test d’orina per al diagnòstic precoç del càncer de pròstata.Nascuda a Colorado (Estats Units), Winter acumula una experiència de gairebé 20 anys en l'àmbit de la innovació científica i empresarial. Del seu currículum destaca una demostrada capacitat de gestionar, crear estratègies i desenvolupar negocis, a banda del coneixement del merca t de la biotecnologia internacional.Biòloga i MBA per Stanford, ha format part del consell d’administració d'ERA Biotech, ha sigut responsable d'identificar noves oportunitats d’inversió biotec a l'Estat espanyol a Sofinnova Partners, directora de desenvolupament de negoci a ALZA Corp., sòcia júnior a l'empresa de capital risc InterWest Partners a Palo Alto (Califòrnia), i analista a Furman Selz, Inc. a Nova York.Transbiomed va ser fundada el 2007 pels doctors Jaume Reventós, Andreas Doll i Miguel Abal, del VHIR, i Raimon Forés, executiu del sector de la biotecnologia. El passat mes de febrer va tancar una ronda de finançament d'1,2 milions d'euros amb l'empresa de capital risc Inveready Seed Capital.

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i la "http://www.fenexy.org" Fundación Fenexy per la curació de les lesions medul·lars han signat un acord mitjançant el qual el VHIR formarà part del Comitè Científic de Fenexy, representat pel seu director el Dr. Joan X. Comella. El 14 d’abril, una delegació de Fenexy va visitar el VHIR i la Unitat de lesionats medul·lars de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Durant l’encontre, al que van assistir el Dr. Miguel Ángel González Viejo, la Dra. Amparo Cuxart, la Dra. Pilar Lusilla, el Dr. José Luis Peiró i el Dr. Mario Marotta, es va informar de l’acord i els investigadors del VHIR van presentar alguns dels projectes de recerca que tenen relació amb els tractaments de les lesions medul·lars agudes i traumàtiques: noves teràpies experimentals amb cèl·lules mare, estudi pilot amb hormona del creixement (GH treatment), efectivitat del suport psico-emocional, i rehabilitation gaming system 4 stroke (RGS4). En acabar la reunió, Carles Alcolea, fundador i president de Fenexy, Guillem Samaniego, director de la fundació, i Simón Muñoz, responsable d’events, van visitar la Unitat de lesionats medul·lars acompanyats pel Dr. Miguel Angel González Viejo.

Aquesta classificació a nivell mundial permet als investigadors delimitar, en la seva recerca, el nombre de variables que poden estar implicades en determinades malalties, apropant més la correlació entre l'estat de la flora intestinal i l'estat de salut de la persona. 

El Dr. Simon Schwartz Riera, que va crear la Fundació de Recerca Vall d’Hebron el 1994 i que fins fa pocs mesos era el responsable del CIBBIM-Nanomedicina del Vall d’Hebron Institut de Recerca, ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya. Juntament amb altres 28 personalitats i 15 entitats, el Dr. Schwartz rebrà el guardó el 27 d’abril. El Govern subratlla com a mèrits per assolir el reconeixement “la seva tasca pionera al nostre país en molts aspectes de la recerca en biomedicina. Ha estat, entre d’altres dedicacions sanitàries i acadèmiques, director mèdic de l’Hospital General Universitari Vall d’Hebron, sempre amb el repte de trobar nous camins per a l’avenç de la ciència, la salut de les persones i el benestar social”. "http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=106890&idioma=0&departament=47&canal=48" Més informació

Us presentem el "http://www.youtube.com/user/VHIRtv#p/a/f/0/vlFDQx95k6Y" nou vídeo corporatiu del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). És una història del que som, del que volem ser i de com volem que ens vegin. Gràcies a tots per la vostra col·laboració. "http://www.youtube.com/user/VHIRtv#p/a/f/0/vlFDQx95k6Y" Vídeo corporatiu

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han descobert un possible tractament per als pacients de la malaltia minoritària mortal MNGIE. El grup de recerca en patologia neuromuscular i mitocondrial, en col·laboració amb el grup de teràpia gènica del VHIR han aconseguit d’una banda, i gràcies a la teràpia gènica, introduir en un model animal, el gen que codifica l’enzim inactiu en la malaltia, i això ha fet possible revertir els desequilibris bioquímics característics d’aquesta. D’altra banda, han descobert el mecanisme bioquímic responsable de la principal disfunció observada en els pacients, la qual cosa obre noves estratègies terapèutiques farmacològiques que podrien frenar la progressió de la malaltia, en espera d’un tractament definitiu.

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Col·legi Oficial de metges de Barcelona (COMB) han signat un acord segons el qual el COMB oferirà serveis d’innovació tecnològica, d’anàlisi i de recolzament d’activitats d’emprenedors a tots els investigadors del VHIR. Fruït de la intenció del VHIR de convertir-se en una institució que compagini la innovació amb els seus valors d’excel·lència investigadora i de la voluntat del COMB de donar servei als seus col·legiats, l’acord contribuirà a la promoció de projectes innovadors vinculats amb l’àmbit sanitari i que hagin estat dissenyats en el marc de l’entorn d’ambdues institucions.Entre els beneficis d’aquesta col·laboració estan el foment de la cultura emprenedora entre els professionals sanitaris del VHIR, amb l’organització de sessions i seminaris dirigits a proporcionar una formació adequada per donar a conèixer els instruments per innovar i emprendre. A més, es detectaran conjuntament idees innovadores i oportunitats mitjançant entrevistes i sessions periòdiques en tots els àmbits de l’activitat (científica, de gestió, tecnològica, operacions, canal, estratègia, etc...). L’acord permetrà crear un portafoli d’idees innovadores i monitoritzar la seva evolució amb criteris de gestió adaptats dels processos d’innovació utilitzats pel capital risc, així com col·laborar en la implementació de les idees, oportunitats i projectes que puguin generar-se. El COMB, donat el cas, introduirà com a col·laboradors a entitats públiques i privades, afegirà valor al projecte mitjançant l’aportació de partners estratègics, assessorarà als emprenedors respecte de l’oportunitat de construir prototips dels seus projectes i dels serveis que ofereixi la xarxa XPCAT a la seva elaboració, i facilitarà l’accés a fonts de finançament amb instruments financers com les societats de capital risc amb els que ACC1Ó i el COMB col·laboren. L’acord, d’un any prorrogable, tindrà una comissió de seguiment per tal de millorar el seu funcionament continu.

El Dr. Jaume Alijotas, responsable de la línia de recerca en immunopaties de l’embaràs del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), participa juntament amb la seva pacient en el transcurs del programa ’36,5’ de BTV, que en la seva darrera edició ha estat dedicat a l’esterilitat. Durant el programa, presentat pel Dr. Eduard Estivill, es presenten diversos casos de parelles que han tingut dificultats per tenir fills. El cas de la Mayte, pacient del Dr. Alijotas, és un exemple de com la recerca que es fa al VHIR ajuda a millorar els problemes de les persones, en aquest cas a portar un nen al món i superar una situació familiar complicada que afecta a moltes parelles.

Dos terços dels pacients amb la forma més comuna d’hepatitis C poden curar-se amb una nova generació de fàrmacs antivirals, segons publiquen a la revista The New England Journal of Medicine un grup d’investigadors entre els quals es troba el Dr. Rafael Esteban Mur, membre del grup de malalties hepàtiques del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).Amb els tractaments actuals, la taxa de curació de la hepatitis C no sobrepassa el 40%, així que ara “s’obre una nova era en el tractament de l’hepatitis C”, assegura la revista. L’hepatitis C afecta a més de 170 milions de persones al món, i és la més greu de les hepatitis comunes. La investigació, desglossada en dos estudis, ha avaluat l’eficàcia i els efectes secundaris d’incorporar l’inhibidor de proteases boceprevir –un tipus de fàrmac antiviral- al tractament de l’hepatitis C. En el treball en que ha participat el VHIR s’ha assajat el fàrmac amb pacients que no havien respost al tractament convencional, mentre que un segon s’ha fet amb pacients que no havien rebut cap tractament. En el cas dels pacients que van rebre el nou fàrmac les taxes de curació van arribar al 70% per als dos casos, comparat amb el 40% i el 21% respectivament pels que només van rebre tractament convencional. Amb aquests resultats, el Dr. Esteban Mur preveu que l’Agència Europa del Medicament autoritzi la comercialització del nou fàrmac després de l’estiu. De cara al futur, creu que “apareixeran més fàrmacs contra l’hepatitis C que augmentaran més l’eficàcia del tractament i reduiran els efectes secundaris”. El VHIR participa actualment en onze assaigs clínics d’alguns d’aquests fàrmacs encara experimentals contra l’hepatitis C.

La Unitat de Recerca Biomèdica i d’Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) liderat pel Dr. Jaume Reventós, juntament amb el Dr. Antonio Gil-Moreno del Servei de Ginecologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadors de l’empresa de biotecnologia Geadic A.I.E. han dut a terme un estudi que identifica 20 gens implicats en el desenvolupament del càncer d’endometri.La troballa d’aquests marcadors moleculars, que ha estat recentment publicada a la revista International Journal of Cancer, permet establir un nou mètode de diagnòstic poc invasiu i altament sensible en la detecció d’aquest tipus de càncer.Aquests resultats són importants perquè fins avui no s'havien trobat marcadors moleculars vinculats al càncer d'endometri. Gràcies a la identificació d'aquests gens, s’han establert les bases per al desenvolupament d’un test de detecció de càncer d’endometri eficaç, poc invasiu, altament fiable i amb el que, a més, el propi ginecòleg pot obtenir la mostra ambulatòriament sense requerir l’entorn hospitalari.