L’equip del laboratori de Recerca Traslacional en cáncer pediàtric del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha identificat la implicació d’una via de senyalització –via Notch- en l’agressivitat, la capacitat invasora i de metàstasi dels rabdomiosarcomes, un tipus de cáncer infantil. Aquesta investigació permetrà aplicar un tractament per bloquejar el desenvolupament de metàstasi, segons es desprèn d’un estudi que publica la revista Clinical Cancer Research. El càncer infantil afecta a uns 900 infants cada any a l’Estat espanyol. El 8% dels tumors detectats, entre 80 i 90 anuals, són un Rabdomiosarcoma. Es tracta de tumors malignes que poden apareixer en gran varietat de localitzacions (extremitats, cap i coll, nas, orelles, etc.). Segons la seva localització i subtipus histològic i molecular seran més o menys agressius, amb més capacitat invasora, destructora o de metàstasi. En els casos més favorables pot tenir una tasa de curació d’un 80-90%. Però, si la malaltía es troba en fase avançada o es presenta amb metàstasi, el pronóstic és molt més desfavorable.

Una delegació de Roche, liderada pel Dr. Michael Heuer, president d’Europa, Orient Mitjà, Àfrica i Latino Amèrica Diagnostics, ha visitat el divendres 11 de març les instal·lacions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), on s’han reunit amb representants de la direcció i del grup de recerca en malalties hepàtiques del VHIR.La trobada, que ha començat amb una reunió amb el gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el Dr. José Luis de Sancho, ha girat entorn a la col·laboració existent entre les organitzacions, en particular amb el projecte ‘Estudio de quasiespecies de los virus de la hepatitis B y C (VHB y VHC) y de polimorfismos genómicos asociados a respuesta al tratamiento antiviral por pirosecuenciación’, però també altres estratègies de present i de futur immediat que s’estan estudiant per les dues parts. Per part de Roche, a més del Dr. Heuer, han assistit el General Manager de Roche Diagnostitcs Spain i responsable de la subregió latinoamericana, Jaime Vives, el Director central de Diagnostics Spain, Javier Barreiro, el director de business development, el Dr. Artur Palet, i el responsable de vendes de Catalunya i Balears, Jordi Ximenis. Pel que fa al VHIR, el seu director, el Dr. Joan Comella, ha presentat una visió general de l’hospital i de la recerca del mateix, i el Dr. Juan Ignacio Esteban Mur, responsable de la línia d’hepatitits C, biologia molecular, resposta immunitària i tractament del VHIR, ha exposat les claus de "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?any=2011&num=49&mv1=5&mv2=1" l’estudi anteriorment citat, que porten a terme el VHIR i CIBEREHD amb la col·laboració de ROCHE Diagnostics. També han estat presents a la visita el Dr. Jaume Guàrdia, cap del grup de malalties hepàtiques del VHIR, el Dr. Josep Quer, membre del mateix grup, i el Dr. Francisco Rodríguez Frías, responsable de la línia de diagnòstic d’hepatitis virals.La reunió s’ha completat amb una visita als laboratoris dels edificis Collserola i Mediterrània, en especial aquest últim, on es troba el piroseqüenciador Genome Sequencer FLX System (GS-FLX), que funciona a la Unitat Científicotècnica de Suport (UCTS) del VHIR des de juliol de 2009, i amb el que es porta a terme l’estudi que coordina el Dr. Esteban Mur.

La Fundació ACE, Institut Català de Neurociències Aplicades, dirigida per Lluís Tàrraga i Mercè Boada, responsable del grup d’Alzheimer del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), va commemorar el 8 de març els seus 15 anys de vida amb un acte a l’Auditori de Barcelona. El Dr. Chester A. Mathis, professor de Radiologia, Farmàcia i Ciències Farmacèutiques i director de la Unitat de Positron Emission Tomography (PET) de la Universitat de Pittsburgh va rebre el I Premi ‘Joan Boada i Mercè Rovira’ de la Fundació ACE per la seva aportació en el desenvolupament del Pittsburg Compund-B (PiB), primer radio traçador que ha permès visualitzar les plaques de beta-amiloide en el cervell humà utilitzant la tècnica PET, i aportar nous coneixements en la Malaltia d’Alzheimer. Durant tota la jornada es van reunir pacients d’Alzheimer, familiars i científics que van repassar la contribució de la Fundació ACE com a centre referent a Espanya dedicat a oferir una atenció integral i multidisciplinar a les persones que pateixen aquesta malaltia. Entre d’altres convidats, com ara el conseller de Salut, Boi Ruiz, o la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, van intervenir experts com el director del VHIR, el Dr. Joan Comella, qui va posar de manifest el lligam entre la Dra. Boada i Vall d’Hebron i la gran importància de la col·laboració de les dues institucions.

La síndrome compartimental (SCA) es defineix com un augment de la pressió en qualsevol cavitat tancada i que produeix greus danys. En el cas de l’abdomen, es caracteritza perquè origina dificultat respiratòria i problemes hemodinàmics i renals en el pacient. La síndrome es produeix quan la pressió intraabdominal (PIA) augmenta per sobre de 15mmHg. L’elevació del PIA és una de les causes més freqüents de morbimortalitat en pacients crítics, un 58,8% dels afectats, dels que un 8,2% pot desenvolupar SCA. Per això, “és important que aquests pacients portin a terme una determinació precoç de la PIA amb monitoratge intraabdominal, el que permet realitzar un diagnòstic concret i establir un maneig que redueix la morbimortalitat associada”, assegura el Dr. Jordi Rello, cap de servei de la UCI de l’HUVH i responsable del Grup de Sèpsia i Infecció respiratòria greu del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).Aquesta i altres conclusions van ser exposades durant la jornada sobre ‘Pressió intraabdominal en el pacient crític: més enllà de la síndrome compartimental’, que va tenir lloc a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i a l’Hospital 12 de Octubre de Madrid amb col·laboració amb l’empresa Convatec.

El responsable del grup de Neuroimmunologia clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i director del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEM-Cat), juntament amb la presidenta de la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM), Rosamaria Estrany, ha presentat la campanya solidària ‘Una poma per la vida’, que es celebrarà els dies 11 i 12 de març a més de 400 establiments Condis a Catalunya i Madrid. Durant aquests dos dies les pomes costaran en aquests llocs 1,50 euros, i la FEM destinarà la recaptació total a la Beca CEM-Cat ‘Miquel Martí i Pol’ 2011, destinada a grups de recerca novells d’hospitals i universitats de Catalunya amb l’objectiu de potenciar la investigació en neuroimmunologia, amb un enfocament especial a l’esclerosi múltiple. La presentació, que ha tingut lloc a l’Edifici Collserola del VHIR, ha estat apadrinada pels actors Àngel Llàcer, Jordi Díaz i Jordi Cadellans, i també han intervingut el director de l’Institut Català de Salut (ICS), el Dr. Enric Argelagués, i el gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el Dr. José Luis de Sancho, a més de comptar amb la presència del director del VHIR, el Dr. Joan Comella.

La Unitat Cientificotècnica de Suport (UCTS) i el laboratori de patologia neuromuscular i mitocondrial, dirigit pel Dr. Antoni Andreu, del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) serveixen per il·lustrar el programa número 86 de Redes, a TVE, titulat ‘En lloc de malalties, cuidar la salut’. Eduard Punset entrevista en aquesta ocasió a Eric Topol, cardiòleg reconvertit a tecnòleg i investigador en genòmica de l’Institut Scripps de Ciència Translacional a La Jolla, California. Les imatges de les instal·lacions i investigadors del VHIR acompanyen les declaracions del científic, que parla de la nova etapa de la medicina que arrenca amb el desenvolupament extraordinari dels dispositius digitals sense fil, el que permet reduir els costos del sistema sanitari i dissenyar nous mètodes per a detectar, abans que es produeixin, greus malalties com ara l’infart cardíac.

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) participa en un estudi que té com a objectiu resoldre les limitacions actuals que impedeixen personalitzar les teràpies anti-VHB i anti-VHC (Hepatitits B i C). El projecte consisteix en l’aplicació de la piroseqüenciació ultrasensible i l’anàlisi bioinformàtica, conjuntament amb altres tecnologies d’anàlisi genètic i molecular, i pretén aconseguir minimitzar els costos sanitaris i els efectes secundaris que pateixen els malalts, desenvolupant les eines diagnòstiques més senzilles i útils per identificar quin és el millor tractament per a cada pacient. El VHIR col·labora amb ROCHE DIAGNOSTICS, ABL i el Centro de Investigación Biomédica en Red Enfermedades Hepáticas y Digestivas (CIBEREHD), en un acord que ha estat finançat pel Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI), depenent del Ministeri de Ciència i Innovació.El conveni, anomenat ‘Estudio de quasiespecies de los virus de la Hepatitis B y C (VHB y VHC) y de polimorfismos genómicos asociados a respuesta al tratamiento antiviral por pirosecuenciación’, uneix el VHIR i CIBEREHD, centres d’investigació de referència, amb companyies de reconeguda garantia com ROCHE o l’empresa de software Advanced Biological Laboratories TherapyEdge Spain (ABL), i permetrà disseminar els resultats entre la comunitat científica i empresarial després d’analitzar en xifres el resultat de les investigacions. ROCHE i ABL orientaran la capacitat tecnològica, l’experiència i el coneixement dels investigadors del VHIR i el CIBEREHD en la recerca de mutacions i terapèutica experimental en hepatitis B i C, en la caracterització dels factors pronòstic de resposta a tractament antivirals contra el VHB i el VHC, en genòmica computacional, regulació gènica i ultraseqüènciació.

Un estudi d'investigació clínica, liderat pel Dr. Javier Cortés, responsable del Programa de Càncer de Mama de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron i del VHIO, ha demostrat que la eribulina (fàrmac de quimioteràpia- Halichondria okadai, esponja marina d'origen animal) millora el pronòstic de les pacients afectades de càncer de mama metastàsic. L'estudi, “A Phase III open-label randomised study (EMBRACE) of eribulin monotherapy versus treatment of physician’s choice in patients with metastatic breast cancer”, es publica avui en la revista Lancet, i la seva finalitat ha estat demostrar l'eficàcia del tractament.Concretament, l'estudi demostra que l'administració d’eribulina és una alternativa terapèutica més eficaç que els tractaments actuals per a pacients pretractades amb càncer de mama metastàsic que ja han rebut tractament amb antraciclines i taxans (els dos fàrmacs més importants per a tractar qualsevol tipus de càncer de mama). L’eribulina és un antimicrotúbul (fàrmac de quimioteràpia) que bloqueja la divisió cel·lular i forma compostos tòxics per a la cèl·lula tumoral.En aquests moments, el tractament té prevista la seva aplicació (una vegada aprovat per les administracions competents) en pacients amb càncer de mama avançat que ja hagin estat tractades prèviament. Segons els resultats de l'estudi, la supervivència de les pacients tractades amb aquest fàrmac ha augmentat, de mitjana, un 20%, amb resultats de baixa toxicitat i bona tolerància.L'estudi clínic s'ha realitzat conjuntament amb centres d'Estats Units, Txèquia, França, Rússia, Bèlgica, Espanya i Anglaterra, entre d’altres. Al novembre de 2010 la FDA americana va aprovar la seva comercialització a Estats Units, i s'espera que l'Agència Europea del Medicament l'aprovi aquest any (2011).Des de la seva posada en marxa el 2008, el Centre de Càncer de Mama de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron, integra el diagnòstic i el tractament del càncer de mama de forma global, considerant al pacient com la pedra angular de tot el procés. ‘Endavant i de cara’ és un centre monogràfic en Càncer de Mama, pioner en la feina d'aplicar i desenvolupar un model de medicina assistència i d'investigació oncològica, reforçat per les connexions amb altres centres d'investigació nacionals i internacionals i, de manera important, amb la indústria farmacèutica. Aquesta col·laboració permet tenir accés als fàrmacs experimentals més innovadors que complementen als ja existents. El Centre aglutina un ampli ventall de professionals del sector mèdic: oncòlegs, patòlegs, cirurgians, radiòlegs, radioterapeutes, psico-oncòlegs, especialistes en genètica i en biologia molecular, així com professionals especialitzats en cures d'infermeria.

Un estudi publicat recentment a ‘Medicina Intensiva’, coordinat pel CIBER de Malalties Respiratòries i l'Hospital Universitari Vall d’Hebron, posa de manifest la gran importància del coneixement de les guies de prevenció de la Pneumònia Associada a Ventilació Mecànica (NAV) per part de les infermeres de vigilància intensiva.La Pneumònia està reconeguda com una de les causes més importants d'infecció adquirida en les Unitats de Cures intensives (UCI). Per tant, la seva prevenció és un aspecte important en la cura del pacient crític, el que ha dut en els últims anys a prevenir i tractar de disminuir la NAV mitjançant la publicació de diverses guies basades en l'evidència per a orientar als professionals sanitaris -entre elles, les de Dodek et al y les del Centers for Disease Control and Prevention-.

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) és la fundació de recerca associada a hospitals que ha rebut més subvencions de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) per al quart trimestre de 2010 de tot l’Estat espanyol. Els 31 projectes, que sumen la quantitat finançada de 3.919.909,50 euros, provenen de 23 grups de recerca diferents, la qual cosa demostra l’àmplia diversitat de propostes de qualitat aprovades. L’àrea amb més projectes finançats (onze) és la de neurociències, tres dels quals pertanyen al grup de les malalties neurovasculars i, en concret, a la línia de recerca en ictus. En aquesta mateixa àrea també destaquen els dos atorgats al grup de neuroimmunologia clínica referents a l’esclerosi múltiple. El grup de bioenginyeria, ortopèdia i cirurgia pediàtrica també té tres projectes aprovats, tots relacionats amb aplicacions clíniques utilitzant models animals. Així mateix, també han estat finançats dos projectes del grup de recerca en nefrologia. Els grups de les malalties hepàtiques i les malalties sistèmiques tenen dos projectes cadascun. Els primers per a investigacions relacionades amb el virus de l’hepatitis C i l’encefalopatia hepàtica episòdica, i els segons, amb el lupus i l’anafilaxi. També hi ha projectes aprovats en oncologia radioteràpica, cirurgia general, diabetis i metabolisme, patologia cardiocirculatòria, fisiologia i fisiopatologia digestiva, pneumologia, medicina maternal i fetal, farmacologia clínica i teràpia cel•lular i gènica.L'ISCIII del Ministeri de Ciència i Innovació ha destinat 70,3 milions d’euros al finançament de projectes d’investigació en salut. Un terç d’aquesta quantitat, 23,8 milions d’euros, són destinats a projectes d’investigació de centres de recerca catalans. Catalunya lidera, amb un total de 220 projectes seleccionats per a la concessió d’ajudes, el finançament repartit per aquest organisme públic. L’ISCIII sufraga projectes centrats en les línies d’investigació destinades a escurçar el temps entre les troballes científiques i l’aplicació en els pacients i en la millora de l’atenció clínica.