L'Institut de Salut Carlos III promou des del 2008 el projecte de Consorci de Suport a la Investigació Biomèdica en Xarxa (Caiber) com a plataforma d'assaigs clínics. El Caiber ja ha aconseguit incloure als quaranta centres sanitaris més potents i competitius del país, establir marcs de cooperació amb les comunitats autònomes, centres d'investigació, indústria farmacèutica i plataformes i infraestructures europees d'assaigs clínics. Des de Catalunya, la comunitat líder en investigació clínica, i des d'un centre de referència com l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, que en els últims anys ha participat en el 25% de tots els assaigs clínics aprovats a Espanya, el projecte Caiber planteja un escenari nou i esperançador.

EATRIS presenta el seu concepte d'infraestructura a la conferència "De la Investigació Bàsica a la Innovació Medica".

L'empresa catalana especialista en solucions tecnològiques Ilimit Comunicacions ha aconseguit una subvenció d’ACC1Ó per dur a terme juntament amb l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona (VHIR) el projecte de R+D relacionat amb les tecnologies de la informació (TI) aplicades al sector sanitari. Aquesta subvenció, que rep cofinançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER en el marc del Programa Operatiu de Competitivitat Regional i Ocupació de Catalunya 2007-2013, permetrà dur a terme el projecte d’1 milió d'euros que consisteix en millorar la comunicació entre els metges d'atenció primària (CAP) i els metges especialistes mitjançant dispositius de comunicació, el tractament i gestió de la informació amb tècniques de semàntica, intel·ligència artificial i eines 2.0, etc.

El Dr. Luis Cabero, responsable de Medicina Materna i fetal del Vall d'Hebron Institut de Recerca, dóna la seva opinió sobre el Premi Nobel de Medicina 2010 per a Robert G. Edwards, el pare de la fecundació 'in vitro'. "És un merescut reconeixement al treball d'Edwards, que no només va realitzar els avenços en procreació i que li han valgut el Nobel, sinó que en va obrir a més una nova via d'investigació dels elements que controlen els primers processos del desenvolupament embrionari, un fet de capital rellevància en tots els avenços que s'han produït posteriorment, com el control de malalties en la implantació, el creixement retardat. Fins i tot es comencen a entreveure processos immunològics que controlen aquests mecanismes i l'embrió posterior".

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) presenten els resultats d’un estudi que explica com la presència d’uns cúmuls anormals de proteïnes a l’interior de les cèl·lules nervioses s’associa a la mort neuronal en els malalts de Parkinson. Aquesta investigació planteja també, a nivell experimental, una nova estratègia terapèutica que es podria aplicar potencialment, tot i que no de manera immediata, al tractament d’aquesta malaltia, actualment incurable.

Tractar d'identificar precoçment el grup de pacients que presenten major risc de rebuig subclínic de l'empelt és un dels reptes per millorar els resultats després d'un trasplantament, i per això es busquen marcadors predictores útils. La proteïna MBL (Mannose Binding Lectin) es perfila com un d'aquests biomarcadores, de manera que els pacients amb nivells baixos de MBL presenten més risc de rebuig subclínic i inflamació de l'empelt. Aquest ha estat l'objecte de la conferència de Daniel Serón, cap del Servei de Nefrologia de l'Hospital Vall d'Hebrón, de Barcelona, en el II Simposi d'Avenços en Immunologia Traslacional del Trasplantament, celebrat a Oviedo, i en la qual es va referir també a la immunitat innata i al mal crònic de l'empelt.

El responsable de Pneumologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, el doctor Ferran Morell, va participar en el Congrés de la Societat Respiratoria Europea (ERS) celebrat a Barcelona del 18 al 22 de setembre. "http://www.itbeganhere.com/firabcn/firanews/CAT/respiracio.html" Més informació " http://www.itbeganhere.com/firabcn/firanews/CAT/respiracio.html"

Els investigadors del VHIR Marina Rigau, Andreas Doll i Jaume Reventós, en col·laboració amb el Dr. Joan Morote, cap del Servei d'Urologia, han desenvolupat un test per millorar la detecció precoç del càncer de pròstata a partir d'una anàlisi d'orina. El test s'ha assajat fins ara en uns dos-cents homes que van acudir a l'hospital amb la sospita que podien tenir càncer de pròstata. En aquest grup de pacients, el test ha estat capaç de distingir amb precisió a aquells que tenen càncer d'aquells que no el tenen, segons informa Jaume Reventós, cap de la unitat d'Investigació Biomèdica de l'Institut de Recerca Vall d'Hebron.

Un equip d'investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han estudiat la resposta immunològica en els pacients que van requerir ingrés a la UCI per pneumònia greu durant la fase aguda de la grip A. Les conclusions de l’estudi indiquen que, en aquells casos més greus, la fallida de la resposta immunològica és incapaç d’evitar que el virus es segueixi replicant, i això causa un cicle viciós que fa empitjorar l’estat clínic fins a una situació crítica.

La consellera de Salut, Marina Geli, ha inaugurat avui el nou edifici de l’Institut de Recerca de l’Hospital Vall d’Hebron. En l’acte ha estat acompanyada de Joan Roca, director de Recerca del DIUE, el Dr. Enric Argelagués, director gerent de l’ICS, Natividad Calvente, cap d’àrea de la Direcció de Farmàcia i Productes Sanitaris del Ministeri de Sanitat i Política Social, el Dr. José Luis de Sancho, gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el Dr. Carles Jaime, vicerector de Projectes Estratègics i de Planificació de la UAB i el Dr. Joan Comella, director de l’Institut de Recerca. Aquest nou edifici, construït amb el suport del P.O. FEDER2007-2013, amplia en 2.500m2 la superfície al servei de la recerca a l’Hospital Vall d’Hebron. Les seves instal·lacions tenen capacitat per acollir a més de 150 investigadors en els seus 16 laboratoris. Es tracta d’infraestructures d’última generació, un pas endavant en l’excel·lència on treballaran grups consolidats, nous grups de recerca i personal de suport. L’Edifici Collserola, situat a la part alta del complex hospitalari, complementa l’Edifici Mediterrània, la seu clàssica de l’Institut de Recerca, i resultarà clau en una època d’expansió en els objectius d’aquest centre. La inauguració coincideix en el temps amb la posada en marxa d’un projecte en el que el VHIR actuarà com a centre coordinador científic de l’Estat espanyol en el consorci europeu EATRIS (Infraestructura Europea d’Investigació Traslacional Avançada en Medicina). L’objectiu d’aquesta xarxa és unir els millors centres europeus d’investigació traslacional en biomedicina per tal de facilitar l’aplicació dels resultats de la recerca al tractament dels malalts. En la pràctica, EATRIS ajudarà a desenvolupar noves vacunes, oferir als pacients serveis de medicina personalitzada, ampliar l’oferta de fàrmacs disponibles al mercat i innovar en teràpies avançades, com ara la teràpia cel·lular i gènica. VHIR, coordinador de 24 centres de recerca espanyols A més del VHIR, en el projecte participen 11 socis científics fundadors,pertanyents a 10 països europeus, amb els seus corresponents socis governamentals. A nivell espanyol, la participació a EATRIS (EATRIS.[ES]), s’ha articulat a través dels 21 hospitals de millor qualitat científica de l’Estat espanyol (entre els que es troben 6 catalans), i tres centres d’investigació bàsica orientada (CNIO, CNIC (de Madrid) i IRB (de Barcelona). Els 24 centres seran coordinats conjuntament pel VHIR i pel seu soci governamental, l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) del Ministerio de Ciencia e Innovación. Ambdues organitzacions són socis fundadors d’EATRIS des de 2008, moment des del qual el VHIR ha participat molt activament en les fases preliminars del projecte, que serviran com a model d’implementació d’altres centres EATRIS a l’Estat espanyol. Els primers projectes pilots tindran lloc en el període 2011-2012. "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/Collserola_20100922_premsa.pdf" Més informació