El 23 de març va tenir lloc a la Casa Llotja de Mar de Barcelona la KIMconference, amb el títol "Global Innovation: Challenges & Opportunities’, amb la partipació del director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), entre d'altres experts, per analitzar i potenciar la competitivitat en el sector salut. Tot i la crisi econòmica, els experts van coincidir en destacar les oportunitats que s'obren en aquest sector, sobretot en R+D+i i iniciatives empresarials. A més del Dr. Comella van participar Daniel Carreño, president de General Electric Healthcare Spain & Portugal i de Fenin, Gonçal Lloveras, director hospitalari de FIATC, Franco de Vecchi, vicepresident de VPCI, i Ignacio Para, president de la Fundació Bamberg.El Dr. Comella va assegurar que "el nostre sistema de recerca biomèdica, i particularment de recerca clínica i translacional, és un dels més avançats del món. El gran repte és convertir els resultats de la recerca en millores tangibles pels malalts. No és menys important que el sector de la recerca biomèdica es configura com un dels grans actius del nostre país per promoure l'economia basada en el coneixement. Hem de ser capaços de fer aliances estratègiques amb partners internacionals públics i privats per transformar el coneixement que generem en activitat econòmica".

El grup de recerca en Diabetis i Metabolisme del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) liderat pel Dr. Rafael Simó, treballa en un nou mètode per aconseguir que els diabètics puguin controlar el seu nivell de glucosa sense punxar-se vàries vegades al dia.La diabetis, que afecta al 10% de la població espanyola, deriva en un excés de glucosa en sang a l’organisme humà i la solució per tal que els diabètics puguin portar una vida normal passa per aportar a l’organisme la dosis d’insulina adequada que el pàncrees no pot crear per si mateix. Per això és important que els pacients es controlin diàriament el seu nivells de glucosa en sang, i això es fa punxant el dit vàries vegades al dia, el que es converteix en un procés incòmode pel malalt. Per aquest motiu, el grup de diabetis del VHIR treballa en un sistema més còmode, sense dolor, que consisteix en portar un sensor, una mena de pinça en el dit què, mitjançat l’emissió d’una ona que penetra en el teixit subcutani, i després d’un seguit de càlculs matemàtics, informa del nivell de sucre a la sang. “Al grup de recerca en diabetis del VHIR no disposem d’enginyers de sistemes, per això l’empresa Sabir Medical ha inventat i patentat aquest producte revolucionari i nosaltres estem implementant el desenvolupament clínic, validant-ho a la vida real amb els pacients”, assegura el Dr. Simó. “Contribuïm al perfeccionament del sistema, ho provem amb la població diabètica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, comparem els seus resultats amb els que ens aporta la prova de mostra de sang venosa i confeccionem el que serà una eina que facilitarà enormement la vida dels diabètics”.

Tres investigadors del grup de neuroimmunologia clínica del VHIR, liderat pel Dr. Xavier Montalban, han rebut premis de la Sociedad Española de Neurología. El Dr. Manuel Comabella ha estat reconegut amb el Premi Biogen Idec al millor treball sobre Malalties Desmielinitzants per “Cerebrospinal fluid chitinase 3-like 1 levels area associated with conversion to multiple sclerosis", publicat a Brain, presentat als premis a contribucions a la qualitat científica de la societat.La Dra. Herena Eixarch ha guanyat el Premi Novartis al millor pòster sobre malalties desmielinitzants amb la comunicació “Disminución de la respuesta Th17 por inhibición de Delta-like ligand-4 en un modelo animal de esclerosis múltiple”, presentada a la reunió anual de la societat.Per últim, el Dr. Sunny Malhotra ha obtingut el Premi novartis a la millor comunicació oral sobre malalties desmielinitzants amb la comunicació “Comparación in vitro de la especificidad para los interferones (IFN) de tipo I de varios marcadores de bioactividad del IFN-beta”, també presentada a la reunió anual de la Sociedad Española de Neurología.

El 15 de març va tenir lloc a Madrid la presentació de la 13a promoció del programa Miguel Servet, el de la convocatòria 2010, a la seu de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII). Durant l’acte, a més de les autoritats del ministeri, va intervenir el Dr. Joan Comella, director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), que va presentar l'institut com a exemple d’investigadors Miguel Servet en un centre de R+D del Sistema Nacional de Salud (SNS). El programa Miguel Servet permet la incorporació a temps complet de personal investigador als centres del SNS. El VHIR compte amb tres investigadors en aquesta convocatòria, la Dra. Maria Vicario, membre del grup de Fisiologia i fisiopatologia digestiva, el Dr. Andreas Doll, de la Unitat de recerca biomèdica i oncologia translacional i pediàtrica, i el Dr. Trond Aasen, del grup de patologia Molecular.La Dra. Vicario assegura que “amb les poques oportunitats que hi ha a Espanya per investigar a alt nivell, el programa Miguel Servet em sembla la via més atractiva i que ofereix més continuïtat en la investigació biosanitària”.El Dr. Antoni Andreu, responsable del grup de Patologia neuromuscular i mitocondrial del VHIR, i responsable del Comitè Tècnic Evaluador del programa Miguel Servet va moderar la taula rodona posterior a la presentació.

La Unitat de Recerca de Neurotraumatologia i Neurocirurgia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) participa a la Setmana Mundial del Cervell organitzant l’activitat ‘Viu de prop el problema: coneix les causes i parla amb el malalt. Accidents de trànsit i traumatismes cranials. Causes i conseqüències’, amb la intervenció, entre d’altres, dels Dr. Sahuquillo, Dra. Bori i Dr. González Viejo, de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. La jornada ha tingut lloc el 16 de març al CRG."Els accidents de trànsit, i com a conseqüència els traumatismes cranioencefàlics (TCE), es consideren l’epidèmia silent del tercer mil·lenni que afecta fonamentalment a la gent jove. És ben conegut que hi ha una relació directa entre els accidents de tràfic i el consum d’alcohol. Les seqüeles poden ser terribles, per la pròpia persona i per tot el seu entorn familiar. En aquesta activitat explicarem l’epidemiologia de les lesions cerebrals traumàtiques i el mecanismes pels quals es produeixen aquestes lesions cerebrals. També discutirem quins són els mecanismes lesius més freqüents i la població més afectada. Veurem què passa a la fase aguda d’un accidentat, quins símptomes presenten inicialment aquests pacients i com es recuperen de les greus lesions cerebrals. Es discutiran las greus conseqüències socials i familiars d’aquests tipus de lesions".

El Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) ha atorgat al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR)

L’equip del laboratori de Recerca Traslacional en cáncer pediàtric del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha identificat la implicació d’una via de senyalització –via Notch- en l’agressivitat, la capacitat invasora i de metàstasi dels rabdomiosarcomes, un tipus de cáncer infantil. Aquesta investigació permetrà aplicar un tractament per bloquejar el desenvolupament de metàstasi, segons es desprèn d’un estudi que publica la revista Clinical Cancer Research. El càncer infantil afecta a uns 900 infants cada any a l’Estat espanyol. El 8% dels tumors detectats, entre 80 i 90 anuals, són un Rabdomiosarcoma. Es tracta de tumors malignes que poden apareixer en gran varietat de localitzacions (extremitats, cap i coll, nas, orelles, etc.). Segons la seva localització i subtipus histològic i molecular seran més o menys agressius, amb més capacitat invasora, destructora o de metàstasi. En els casos més favorables pot tenir una tasa de curació d’un 80-90%. Però, si la malaltía es troba en fase avançada o es presenta amb metàstasi, el pronóstic és molt més desfavorable.

Una delegació de Roche, liderada pel Dr. Michael Heuer, president d’Europa, Orient Mitjà, Àfrica i Latino Amèrica Diagnostics, ha visitat el divendres 11 de març les instal·lacions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), on s’han reunit amb representants de la direcció i del grup de recerca en malalties hepàtiques del VHIR.La trobada, que ha començat amb una reunió amb el gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el Dr. José Luis de Sancho, ha girat entorn a la col·laboració existent entre les organitzacions, en particular amb el projecte ‘Estudio de quasiespecies de los virus de la hepatitis B y C (VHB y VHC) y de polimorfismos genómicos asociados a respuesta al tratamiento antiviral por pirosecuenciación’, però també altres estratègies de present i de futur immediat que s’estan estudiant per les dues parts. Per part de Roche, a més del Dr. Heuer, han assistit el General Manager de Roche Diagnostitcs Spain i responsable de la subregió latinoamericana, Jaime Vives, el Director central de Diagnostics Spain, Javier Barreiro, el director de business development, el Dr. Artur Palet, i el responsable de vendes de Catalunya i Balears, Jordi Ximenis. Pel que fa al VHIR, el seu director, el Dr. Joan Comella, ha presentat una visió general de l’hospital i de la recerca del mateix, i el Dr. Juan Ignacio Esteban Mur, responsable de la línia d’hepatitits C, biologia molecular, resposta immunitària i tractament del VHIR, ha exposat les claus de "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?any=2011&num=49&mv1=5&mv2=1" l’estudi anteriorment citat, que porten a terme el VHIR i CIBEREHD amb la col·laboració de ROCHE Diagnostics. També han estat presents a la visita el Dr. Jaume Guàrdia, cap del grup de malalties hepàtiques del VHIR, el Dr. Josep Quer, membre del mateix grup, i el Dr. Francisco Rodríguez Frías, responsable de la línia de diagnòstic d’hepatitis virals.La reunió s’ha completat amb una visita als laboratoris dels edificis Collserola i Mediterrània, en especial aquest últim, on es troba el piroseqüenciador Genome Sequencer FLX System (GS-FLX), que funciona a la Unitat Científicotècnica de Suport (UCTS) del VHIR des de juliol de 2009, i amb el que es porta a terme l’estudi que coordina el Dr. Esteban Mur.

La Fundació ACE, Institut Català de Neurociències Aplicades, dirigida per Lluís Tàrraga i Mercè Boada, responsable del grup d’Alzheimer del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), va commemorar el 8 de març els seus 15 anys de vida amb un acte a l’Auditori de Barcelona. El Dr. Chester A. Mathis, professor de Radiologia, Farmàcia i Ciències Farmacèutiques i director de la Unitat de Positron Emission Tomography (PET) de la Universitat de Pittsburgh va rebre el I Premi ‘Joan Boada i Mercè Rovira’ de la Fundació ACE per la seva aportació en el desenvolupament del Pittsburg Compund-B (PiB), primer radio traçador que ha permès visualitzar les plaques de beta-amiloide en el cervell humà utilitzant la tècnica PET, i aportar nous coneixements en la Malaltia d’Alzheimer. Durant tota la jornada es van reunir pacients d’Alzheimer, familiars i científics que van repassar la contribució de la Fundació ACE com a centre referent a Espanya dedicat a oferir una atenció integral i multidisciplinar a les persones que pateixen aquesta malaltia. Entre d’altres convidats, com ara el conseller de Salut, Boi Ruiz, o la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, van intervenir experts com el director del VHIR, el Dr. Joan Comella, qui va posar de manifest el lligam entre la Dra. Boada i Vall d’Hebron i la gran importància de la col·laboració de les dues institucions.

La síndrome compartimental (SCA) es defineix com un augment de la pressió en qualsevol cavitat tancada i que produeix greus danys. En el cas de l’abdomen, es caracteritza perquè origina dificultat respiratòria i problemes hemodinàmics i renals en el pacient. La síndrome es produeix quan la pressió intraabdominal (PIA) augmenta per sobre de 15mmHg. L’elevació del PIA és una de les causes més freqüents de morbimortalitat en pacients crítics, un 58,8% dels afectats, dels que un 8,2% pot desenvolupar SCA. Per això, “és important que aquests pacients portin a terme una determinació precoç de la PIA amb monitoratge intraabdominal, el que permet realitzar un diagnòstic concret i establir un maneig que redueix la morbimortalitat associada”, assegura el Dr. Jordi Rello, cap de servei de la UCI de l’HUVH i responsable del Grup de Sèpsia i Infecció respiratòria greu del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).Aquesta i altres conclusions van ser exposades durant la jornada sobre ‘Pressió intraabdominal en el pacient crític: més enllà de la síndrome compartimental’, que va tenir lloc a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i a l’Hospital 12 de Octubre de Madrid amb col·laboració amb l’empresa Convatec.