Un estudi d'investigació clínica, liderat pel Dr. Javier Cortés, responsable del Programa de Càncer de Mama de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron i del VHIO, ha demostrat que la eribulina (fàrmac de quimioteràpia- Halichondria okadai, esponja marina d'origen animal) millora el pronòstic de les pacients afectades de càncer de mama metastàsic. L'estudi, “A Phase III open-label randomised study (EMBRACE) of eribulin monotherapy versus treatment of physician’s choice in patients with metastatic breast cancer”, es publica avui en la revista Lancet, i la seva finalitat ha estat demostrar l'eficàcia del tractament.Concretament, l'estudi demostra que l'administració d’eribulina és una alternativa terapèutica més eficaç que els tractaments actuals per a pacients pretractades amb càncer de mama metastàsic que ja han rebut tractament amb antraciclines i taxans (els dos fàrmacs més importants per a tractar qualsevol tipus de càncer de mama). L’eribulina és un antimicrotúbul (fàrmac de quimioteràpia) que bloqueja la divisió cel·lular i forma compostos tòxics per a la cèl·lula tumoral.En aquests moments, el tractament té prevista la seva aplicació (una vegada aprovat per les administracions competents) en pacients amb càncer de mama avançat que ja hagin estat tractades prèviament. Segons els resultats de l'estudi, la supervivència de les pacients tractades amb aquest fàrmac ha augmentat, de mitjana, un 20%, amb resultats de baixa toxicitat i bona tolerància.L'estudi clínic s'ha realitzat conjuntament amb centres d'Estats Units, Txèquia, França, Rússia, Bèlgica, Espanya i Anglaterra, entre d’altres. Al novembre de 2010 la FDA americana va aprovar la seva comercialització a Estats Units, i s'espera que l'Agència Europea del Medicament l'aprovi aquest any (2011).Des de la seva posada en marxa el 2008, el Centre de Càncer de Mama de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron, integra el diagnòstic i el tractament del càncer de mama de forma global, considerant al pacient com la pedra angular de tot el procés. ‘Endavant i de cara’ és un centre monogràfic en Càncer de Mama, pioner en la feina d'aplicar i desenvolupar un model de medicina assistència i d'investigació oncològica, reforçat per les connexions amb altres centres d'investigació nacionals i internacionals i, de manera important, amb la indústria farmacèutica. Aquesta col·laboració permet tenir accés als fàrmacs experimentals més innovadors que complementen als ja existents. El Centre aglutina un ampli ventall de professionals del sector mèdic: oncòlegs, patòlegs, cirurgians, radiòlegs, radioterapeutes, psico-oncòlegs, especialistes en genètica i en biologia molecular, així com professionals especialitzats en cures d'infermeria.

Un estudi publicat recentment a ‘Medicina Intensiva’, coordinat pel CIBER de Malalties Respiratòries i l'Hospital Universitari Vall d’Hebron, posa de manifest la gran importància del coneixement de les guies de prevenció de la Pneumònia Associada a Ventilació Mecànica (NAV) per part de les infermeres de vigilància intensiva.La Pneumònia està reconeguda com una de les causes més importants d'infecció adquirida en les Unitats de Cures intensives (UCI). Per tant, la seva prevenció és un aspecte important en la cura del pacient crític, el que ha dut en els últims anys a prevenir i tractar de disminuir la NAV mitjançant la publicació de diverses guies basades en l'evidència per a orientar als professionals sanitaris -entre elles, les de Dodek et al y les del Centers for Disease Control and Prevention-.

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) és la fundació de recerca associada a hospitals que ha rebut més subvencions de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) per al quart trimestre de 2010 de tot l’Estat espanyol. Els 31 projectes, que sumen la quantitat finançada de 3.919.909,50 euros, provenen de 23 grups de recerca diferents, la qual cosa demostra l’àmplia diversitat de propostes de qualitat aprovades. L’àrea amb més projectes finançats (onze) és la de neurociències, tres dels quals pertanyen al grup de les malalties neurovasculars i, en concret, a la línia de recerca en ictus. En aquesta mateixa àrea també destaquen els dos atorgats al grup de neuroimmunologia clínica referents a l’esclerosi múltiple. El grup de bioenginyeria, ortopèdia i cirurgia pediàtrica també té tres projectes aprovats, tots relacionats amb aplicacions clíniques utilitzant models animals. Així mateix, també han estat finançats dos projectes del grup de recerca en nefrologia. Els grups de les malalties hepàtiques i les malalties sistèmiques tenen dos projectes cadascun. Els primers per a investigacions relacionades amb el virus de l’hepatitis C i l’encefalopatia hepàtica episòdica, i els segons, amb el lupus i l’anafilaxi. També hi ha projectes aprovats en oncologia radioteràpica, cirurgia general, diabetis i metabolisme, patologia cardiocirculatòria, fisiologia i fisiopatologia digestiva, pneumologia, medicina maternal i fetal, farmacologia clínica i teràpia cel•lular i gènica.L'ISCIII del Ministeri de Ciència i Innovació ha destinat 70,3 milions d’euros al finançament de projectes d’investigació en salut. Un terç d’aquesta quantitat, 23,8 milions d’euros, són destinats a projectes d’investigació de centres de recerca catalans. Catalunya lidera, amb un total de 220 projectes seleccionats per a la concessió d’ajudes, el finançament repartit per aquest organisme públic. L’ISCIII sufraga projectes centrats en les línies d’investigació destinades a escurçar el temps entre les troballes científiques i l’aplicació en els pacients i en la millora de l’atenció clínica.

El Dr. Antoni Andreu, responsable del grup de Patologia neuromuscular i mitocondrial del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), és entrevistat a OrphaNews amb motiu del Dia Europeu de les malalties rares. El Dr. Andreu, membre del CIBERER, explica la seva experiència amb la base de dades de la malaltia de McArdle, un projecte que demostra que el finançament dedicat als registres pot ser molt profitós. OrphaNews és el butlletí de notícies del comitè d'experts de la UE en malalties rares.

Un estudi de revisió liderat pel Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha confirmat l'eficàcia del metilfenidat per a adults amb Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat (TDAH). Fins ara, la Unió Europea autoritza el tractament amb metilfenidat (un estimulant) per als nens amb Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat (TDAH), però hi ha 20 milions d'adults que pateixen la mateixa malaltia i estan orfes de tractament, tot i que s'espera que aquest estudi serveixi per donar suficient evidència als beneficis del seu ús. La raó d'aquesta paradoxa és que els estudis fets amb anterioritat concloïen amb resultats heterogenis respecte a l'eficàcia del metilfenidat en adults. De fet, s'havien realitzat molts estudis però mostraven una gran disparitat en els resultats: des de la ineficàcia fins a una gran millora. Però l'estudi realitzat per aquest grup d'experts de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, no només demostra la utilitat d'aquest medicament per al tractament en adults amb TDAH, sinó que també ha identificat els factors que provocaven aquesta discrepància de resultats. I afina encara més: concreten la forma més adequada d'administració d'aquesta medicació en adults.

Ventilung, un curs dedicat als fonaments bàsics de la ventilació artificial i les seves principals aplicacions clíniques, tindrà lloc a l'Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) entre el 24 i el 26 de febrer, co-organitzat per tres grups del CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES) –pertanyent a l'Institut de Salut Carlos III- liderats per Jordi Rello, cap de servei de la UCI de l’HUVH i responsable del Grup de Sèpsia i Infecció respiratòria greu del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Ferran Morell, cap de servei de pneumologia de l’HUVH i responsable del Grup de pneumologia del VHIR, i Joaquim Gea, cap de servei de pneumologia de l'Hospital del Mar.Jordi Rello, coordinador del curs en el qual participaran 17 experts de prestigi internacional, indica que "és nou oferir una oferta docent nova que va dirigida a millorar l'entrenament bàsic dels professionals interessats en insuficiència respiratòria greu". Joan Ramon Masclans, vicepresident de la comissió de docència de l’HUVH, també membre del grup de sèpsia i infecció respiratòria del VHIR i coordinador del curs, assegura que "els pacients es beneficiaran, sens dubte, de la col·laboració docent d'excel·lents especialistes del CIBERES".La jornada del dia 24 se centrarà en la ventilació pulmonar bàsica. El divendres 25 es revisaran les noves modalitats ventilatòries i s'exposaran casos pràctics de com ventilar a pacients amb diverses patologies. I el dissabte 26 es realitzaran simulacions de casos pràctics en grups reduïts, gràcies a la col·laboració de Covidien, Drager, Fisher, Maquet, MC, Philips i Portex. La reunió conclourà amb un panell de discussió sobre qualitat de vida, amb participació d'un intensivista (Oriol Roca), una infermera (e. Gallart) i el familiar d'un pacient amb fibrosi quística.El curs, dirigit a professionals de ciències de la salut interessats en el tractament de pacients ventilats mecànicament, està acreditat pel consell Català de Formació Mèdica Continuada i la Comissió de Formació Continuada del Sistema Nacional de Salut (3,3 crèdits).

La Dra. Mercè Boada, responsable del grup d’Alzheimer del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), va ser divendres 18 de febrer la convidada del programa ‘Saber Vivir’, dins del magazine matinal ‘La mañana’ de TVE. La Dra. Boada va explicar les claus de l’Alzheimer i com afecta a la vida diària dels qui ho pateixen, així com els problemes que comporta i com afrontar-la.Recentment, el documental 'Bicicleta, cullera, poma', on intervé la Dra. Boada, i que tracte sobre l'experiència amb l'Alzheimer de l'expresident de Catalunya Pasqual Maragall, va ser reconegut amb un premi Goya.

Alumnes del Màster en Direcció i Gestió de la R+D+D en Ciències de Salut de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) van visitar el 18 de febrer les instal·lacions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) per conèixer el funcionament intern de cadascuna de les seves àrees claus. Durant la trobada, els responsables de les diferents unitats, introduïts pel director del VHIR, el Dr. Joan Comella, van anar presentant les línies mestres de la seva actuació, i en acabar, els alumnes van poder recórrer les instal·lacions de l’Edifici Collserola i de l’Edifici Mediterrània. Al llarg de més de quatre hores, els alumnes, d'alt nivell professional, van interrogar als representants del VHIR per saber més de les àrees en les que estaven més interessats i les que més es poden aplicar als seus estudis i a la seva millora professional posterior. L’exposició del VHIR es va dividir en tres gran blocs. En primer lloc, la presentació institucional i la gestió, en segon les unitats de suport a la captació de recursos, com ara la de projectes, la Unitat Central d’Investigació Clínica i Assaigs Clínics (UCICAC), la innovació i el mecenatge. Per cloure, l’últim bloc estava dedicat a la presentació dels core facilities, els serveis del VHIR, la Unitat Científic Tècnica de Suport (UCTS), el Biobanc i l’Estabulari.

El Dr. Antoni Andreu, responsable dels grup de Patologia neuromuscular i mitocondrial, i el Dr. Joan Montaner, responsable del grup de malalties neurovasculars del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) participen del 17 al 19 de febrer a Daegu (Corea del Sud) en la segona trobada de l’Associació Internacional de Recerca Mèdica (International Medical Research Association, IMRA), que aplega a la UAB, a destacats investigadors de centres de recerca catalans i a vuit institucions d’investigació coreanes. La trobada, a la que també assistirà el Dr. Joaquín Arribas del VHIO, dóna continuïtat a la que va tenir lloc l’any passat al campus de la UAB, i serveix per posar les bases a nous projectes de recerca conjunts i noves línies de col·laboració acadèmica al camp de la biomedicina, a més d’afavorir l’intercanvi d’investigadors i estudiants amb Corea del Sud, un país estratègic al projecte d’internacionalització de la recerca catalana i en particular de la UAB.Al llarg d’uan trentena de ponències, es parlarà tant del futur de l'IMRA com qüestions referents a diverses facetes de la recerca biomèdica (la teràpia gènica, la nanotecnologia aplicada a la salut, la bioquímica, etc.) en el tractament de malalties degeneratives, com ara l'Alzheimer, o genètiques, com el càncer, entre altres. Per part del VHIR, el Dr. Andreu farà la presentació institucional i el Dr. Montaner la de l’àrea de neurociències del VHIR.Formen part de l'IMRA, a més de la UAB i els centres de recerca catalans involucrats, la Daegu-Gyeongbuk Free Economic Zone Authority, la Catholic University of Daegu, el Daegu Gyeongbuk Institute of Science & Technology, la Daegu Haany University, la Keimyung University, la Kyungpook National University, la Pohang University of Science and Technology i la Yeungman University.

El cap de la Unitat de Recerca Biomèdica i d'Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Jaume Reventós, explica la investigació del seu equip sobre el càncer de pròstata i altres temes relacionats amb la innovació i el dia a dia de la seva investigació en una entrevista en profunditat en el programa ‘Qui és Qui’ de Teletaxi TV amb el popular presentador Justo Molinero.