Notícies Totes les notícies i la informació d’última hora sobre els principals avenços en investigació, fites institucionals, docència i gestió. Descobreix què passa al Vall d'Hebron Institut de Recerca! Fulltext search Grups de recerca - Qualsevol -Recerca en farmacia bàsica, translacional i clínicaBioenginyeria, teràpia cel·lular i cirurgia en malformacions congènitesBioinformàtica clínica i translacionalRecerca biomèdica en tumors de l'aparell digestiuRecerca biomèdica en ginecologiaRecerca Biomèdica en MelanomaRercerca biomèdica en urologiaRecerca biomèdica en urologiaBioquímica clínicaBioquímica Clínica, Vehiculització de Fàrmacs i TeràpiaCàncer de cap i coll: Recerca biomèdica en cèl·lules mare tumoralsCàncer i malalties hematològiques infantilsCàncer i malalties hematològiques infantilsMalalties cardiovascularsCefalea i dolor neurològicSenyalització cel.lular i apoptosiCirurgia generalCirurgia Hepato-bilio-pancreàtica (HBP) i Trasplantament hepàticCirurgia reconstructiva de l'aparell locomotorNeuroimmunologia clínicaFarmacologia clínicaRecerca clínica / innovació en la pneumònia i sèpsiaCreixement i desenvolupamentDiabetis i metabolismeDiagnostic nanotools (DINA)Direccionament i alliberament farmacològicDonació i trasplantament d'òrgans, teixits i cèl·lulesMalalties hepàtiquesMalalties infecciosesMalalties neurodegenerativesMalalties neurovascularsMalalties sistèmiquesEnginyeria tissular musculoesquelèticaEpidemologia i salut públicaFisiologia i fisiopatologia digestivaFisiopatologia renalTeràpia gènica i cel·lularTerapia gènica al sistema nerviósMedicina genèticaGrup de recerca de l'estat epilèptic i crisis agudesGrup de recerca medicina física i rehabilitacióGrup de recerca multidisciplinari d'infermeriaImatge mèdica molecularImmunologia translacionalInfecció i immunitat al pacient pediàtricRecerca en envelliment, fragilitat i transicions a BarcelonaRecerca en ictusRecerca en microbiomaMedicina materna i fetalMedicina transfusionalMicrobiologiaNanopartícules farmacocinètiquesNefrologia i trasplantament renalPneumologiaNeurologia pediàtricaPatologia neuromuscular i mitocondrialNeuroradiologiaUnitat de recerca en neurotraumatologia i neurocirurgia (UNINN)Noves tecnologies i microcirurgia craniofacialOftalmologiaPatologia molecular translacionalSistema nerviós perifèricProteïnes kinases i càncerPsiquiatria, salut mental i addiccionsRecerca en Serveis SanitarisReumatologiaShock, disfunció orgànica i ressuscitacióUnitat de recerca de la columna vertebralTeràpies i Innovació en Neuropediatria i altres malalties rares pediàtriques Tags media - Qualsevol -#RosesAmbCor#VHTocaElCor30 anysactivitats solidariesAesclickAFANOCAgència Europea del MedicamentAlimentacióAl·lergologiaAnestesiologia i reanimacióangioedema hereditariAngolaansietat i depressióantestesiologia i renanimacióaparell digestiuaparell digestiuaplicacions mòbilsappappsarrítmiesassaigs clinicsassistènciaassistencialAssociació Catalana per al ParkinsonassociacionsAtenció Integral d'Infermeria en el Pacient amb Hemofíliaatenció primàriaAudiència de BarcelonaAula Vall d'HebronautoinmuneBanc de SèpsiaBarcelona Respiratory NetworkBCN GlobalBCN-PID FoundationBiobancbiomarcadorsbloc quirúrgicbloc quirúrgicbufa la bombollacalendari vacunalcàncercàncercàncer colorectalcàncer d'ovaricàncer de bufetacàncer de bufetacàncer de mamacàncer de mamacàncer de pròstatacàncer de pròstatacàncer de pulmócàncer d’endometricàncer d’endometricàncer infantilcàncer infantilcardiòlegs del futurcardiologiacardiologiacardiopaties congènitesCARTcasernescefaleacellexcemcatCemcatCentre d’Esclerosi Múltiple de CatalunyaCentre d’Esclerosi Múltiple de CatalunyaChagascirrosis hepàticacirugía robóticaCirurgiacirurgia bariàtricacirurgia cardíacacirurgia Endocrina Metabòlica i BariàtricaCirurgia generalcirurgia general i digestivacirurgia hepatobiliopancreàtica i trasplantamentscirurgia neonatal i fetalcirurgia pediàtricacirurgia vascular i endovascularCodi IctusCOIBColitis Ulcerosacomunicaciócomunicacióconcurs fotogràficconferènciaconfortcongréscongressosCoordinació de TrasplantamentcorcoronavirusCovidCOVID-19cuidador expertCures IntensivesCures; infermeriacursda vincidepartament de salutDepartament de Salut de la GeneralitatdepressióDermatologiadia de la dona en la ciènciaDia Mundial de l’ELADia Mundial de l’Esclerosi Múltipledia mundial ronyódiabetisdiabetisdiagnòsticdiagnòstic per la imatgediario médicodietadirecció d'infermeriaDirector General de Salut i Seguretat Alimentària de la Comissió EuropeaDivulgaciódonaciódonacionsDr. Albert IgualDr. Alejandro TomaselloDr. de Fàbregues-BoixarDr. Joan Pere BarretDr. Josep Antoni Ramos-QuirogaDr. Juanfran SerraDr. Sánchez de Toledodr. tomàs pumarolaDr. Vicenç MartínezDra. Carme AltisentDra. Paula GalvándrassanesDrassanesDrassanes-Vall d’HebrondrogodependènciaECMOecografiaELAELAembaràsembaràs d'alt riscenvellimentenvellimentepidemiologiaequipamentsesclerosi múltipleesclerosi múltipleesclerosis múltipleesofagitis eosinofílicaestudiestudi científicEUHAEva ÁlvarezexposicióFarmacologia clínicaFEDERfetgeFetge gras no alcohòlicfibrosi pulmonarfinançamentfísica i protecció radiològicaFundació la CaixaGeneralitat de Catalunyagenèticagenètica clínica i moleculargerènciaginecologiaginecologiaGinecologia Oncològica i Patologia del Tracte Genital InferiorgripgripGrup de Recerca d’Oftalmologiagrup de recerca en Pneumologiaguia de maneighemorràgiahepatitis viralshepatologiahipertensió pulmonarHUB Recerca PediàtricahumanitzacióicsIctusictusictus isquèmicictus. esclerosi múltipleIdentifiquen un nou mecanisme molecular responsable de l’envelliment del corimmunodeficiència primàriaImmunologiainfart de miocardiinfeccionsinfeccionsinfermeriainfermeriainforme SONIIAinnovacióInnovacióinnovació vhirinnovació vhirinsomniinsuficiència renalinsulinaintel·ligència artificialinterfase vitreoretinianaintestíintestí irritableinversionsinvestigaciójarabe contra el cáncerJeffrey Modell Foundationjubilacionsjudith mascóleucèmiallibresllistes d’esperalupusl’Acadèmia Europea d’Al·lergologia i Immunologia Clínicamal de capmal de cap crònicmalaltia de Crohnmalaltia hepàtica crònicamalaltia inflamatòria intestinalmalaltia pulmonarmalaltia pulmonar obstructivamalalties cardiovascularsmalalties digestivesmalalties hereditàriesmalalties infecciosesmalalties infecciosesmalalties inflamatòries intestinalsmalalties minoritàriesmalalties minoritàriesmalalties neurodegenerativesmalalties pulmonars intersticialsmalalties raresmalalties renalsmalalties renalsMarató TV3màstermedi ambientmedicina fetalmedicina física i rehabilitaciómedicina intensivamedicina nuclearMedicina Preventiva i Salut PúblicamelanomaMemòria 2023metàstasiMetrICSmicrobiologiamigranyamigranyamillor model de gestiómúsicanadalnanomedicinananotecnologiananotecnologiaNefrologianeuroblastoma infantilneuroblastoma infantilnoticiesicsnova Unitat de Paràlisi Facialocnologiaoncologiaoncologia pediàtricaoncologia radioteràpicaOrion Pharmapàncreesparàlisi facialparkinsonParkinsonParticipació ciutadanapatologia mamàriapediatriapere mirPERISpneumologiapremipremipremisprimera edicióprojecteprojecte RESETprojectes assistencialsprotocolprotocol violència masclistapsiquiatriapsiquiatriapublicacionsrealitat virtualrecercareconeixementsrellotgesresolucióreunionsRosesSalut Globalsalut mentalsalut mentalSant JordisarcomaSECOsèpsiaServei d'OftalmologiaServei de Cirurgia CardíacaServei de Medicina IntensivaServei de Medicina Preventiva i EpidemiologiaServei de PneumologiaSetmana Mundial de les Immunodeficiències Primàriessimulaciósíndrome de l’intestí irritablesíndrome de l’intestí irritablesistema immunològicsistema robòtic Da Vinci©Sociedad Española de Enfermería NeurológicaSocietat Catalana de NeurologiaSOCMICsolidarisomni de colorsSr.Gonzalo RodésSra. Sonia Cortés i GarciaSueñontallersTDAHTDAHTDHtelevisorsTesisTesis (M, delete?)Tomografia per Coherència Òpticatractamenttransfusió de sangTransplantament de pulmótransplantamentstransplantaments de ronyótrasplantamentTrasplantament adulttrasplantament cardíactrasplantament d'òrgans i teixitstrasplantament de fetgetrasplantament de ronyótrasplantament de ronyótrasplantament hepàtictrasplantament pediàtrictrasplantament pulmonartrasplantamentstrastorn del neurodesenvolupamenttrastorn gastrointestinaltrombectomia mecànicaTuberculosi Vall d'Hebron-DrassanesUATUATUCI pediàtricaUnitat de Cures IntensivesUnitat de Trastorns del Moviment del Servei de NeurologiaUnitat Docent d’Al·lergologiaUnitat d’IctusUnitat d’Ictus Vall d’Hebronurgènciesurgències pediàtriquesvacuna covidVacunesVall d’Hebron Institut de RecercavallwoodVerola del micovhiovhirvhirVIHVIII Jornada Catalana d'Infermeria Neurològica de la SEDENEvisitaXavier PratsXX Congrés Nacional d’Hospitals i Gestió SanitàriaXXXII Jornada de Teràpia del Comportament i Medicina Conductual en la Pràctica Clínica. Sort by Data pública (ordre) Ordena en context: Classifica l'ordre AscDesc Alfabètic A-Z Alfabètic Z-A Asocian un gen a la metástasis de los tumores de endometrio Un modelo animal ortotópico de ratones con cáncer de endometrio ha permitido demostrar que el gen RUNX1 es inductor de metástasis en cáncer, según un estudio dirigido desde el Instituto de Investigación del Valle de Hebrón que se publica en International Journal of Cancer. El gen RUNX1 es inductor de metástasis en el cáncer de endometrio, según se ha comprobado a través de un estudio en un modelo animal de esta patología oncológica y que publica International Journal of Cancer en su edición electrónica. El trabajo que lo demuestra cuenta como primer firmante con Andreas Doll y como coordinadores con Miguel Abal y Jaume Reventós, del grupo de la Unidad de Investigación Biomédica del Instituto de Investigación del Hospital Universitario del Valle de Hebrón, de Barcelona. También ha implicado a investigadores como Antonio Gil-Moreno, del Servicio de Ginecología del mismo Valle de Hebrón que dirige Jordi Xercavins, y a Francisco Alameda, del Servicio de Patología del Hospital delMar.Dos factores Previamente a este estudio, los investigadores ya habían aislado dos factores de transcripción de la familia ETs, ERM/ETV5, así com RUNX1, relacionados con la invasión miometrial y agresividad del cáncer de endometrio, ha explicado Reventós. Los investigadores observaron que uno de los mecanismos por el cual ERM/ETV5 promueve la infiltración del miometrio es a través de la estimulación de la activación de la metaloproteasa MMP2. Estas proteasas actúan como auténticas "tuneladoras", abriendo paso al tumor para que avance hacia los tejidos adyacentes.El nuevo trabajo profundiza en estos mecanismos y llega al propio gen implicado en las metástasis. Su importancia se debe a un doble motivo: uno de ellos es el desarrollo del primer modelo animal de cáncer de endometrio con éxito.Para ello, un grupo de cirujanos ginecológicos han tomado líneas celulares de tumores de endometrio humanos, en concreto las HEC1A. Estas células se han transfectado in vitro y se han multiplicado. Después, se ha efectuado un pequeño implante subcutáneo de estas células transfectadas en ratones inmunodeprimidos en el lugar correspondiente a la matriz de los ratones, por lo que se trata de un implante ortotópico. Si no se produce rechazo y el organismo acepta el injerto, este implante de células crece y se reproduce un cáncer agresivo de carcinoma indiferenciado que aumenta de forma local, regional y, finalmente, a distancia. Hasta este modelo de ratones ortotópicos no existía ningún modelo parecido de cáncer de endometrio, según Reventós. El hallazgo y su utilidad El otro aspecto destacable del estudio ha sido su resultado, ya que los investigadores han logrado demostrar que el gen RUNX1 es inductorde que el cáncer de endometrio metastatice a distancia, después de comparar la evolución de los tumores con las células transfectadas en los ratones ortotópicos a un grupo control con células sin transfectar. Los ratones que expresaban RUNX1 presentabanmetástasis en el pulmón, mientras que los controles estudiados no la tenían.¿Cuál es la utilidad del hallazgo? Tras la descripción del papel del gen RUNX1 en el modelo animal desarrollado para cáncer de endometrio, habría que buscar la correlación entre los hallazgos del modelo animal experimental y los humanos. De confirmarse, RUNX1 podría servir como diana terapéutica y, por lo tanto, habría que desarrollar algún fármaco que bloquee su expresión. Asimismo, tras el estudio de ETV5 y RUNX1, los genes que los investigadores han visto más sobreexpresados, aún tienen "una cartera de genes" para estudiar cóm0 participan en la diseminación del cáncer de endometrio. ? (Int. J. Cancer 2009. Epub ahead of print).LA SITUACIÓN EPIDEMIOLÓGICAEl cáncer de endometrio es uno de los tumores ginecológicos más frecuentes en los países industrializados, ya que lo padecen entre 15 y 20 mujeres de cada 100.000 y representa el 6 por ciento de todos los cánceres que afectan a la mujer. Este tumor suele afectar principalmente a las mujerescuando inician o se encuentran en la menopausia. Un 15 por ciento de estos tumores se diseminan. Cuando el tumor sobrepasa el endometrio, se abre camino hacia otras capas de la matriz. Al producirse una gran invasión miometrial, los pacientes presentan más recurrencia, así comometástasis en los ganglios regionales o a distancia, por lo que las probabilidades de supervivencia se reducen. En cambio, cuando la invasión del miometrio es de bajo grado, el tratamiento quirúrgico suele ser efectivo y los pacientes consiguen curarse. Por eso, "es importante tener en cuenta estos dos factores", ha señalado Jaume Reventós. "http://diariomedico.com/" diariomedico.com  ,  ,  ,  , , 14/06/2010 La radioterapia estereotáctica reduce la toxicidad en niños La radioterapia estereotáctica es más precisa que la convencional, ya que permite concentrar una alta dosis de radiaciones sobre el tumor y reduce la toxicidad en los tejidos vecinos, por lo que resulta una técnica adecuada para tratar ciertos tipos de tumor en pacientes pediátricos.La radioterapia estereotáctica fraccionada permite reducir la cantidad de radiación que recibe el paciente, por lo que resulta una opción muy adecuada para tratar algunos tipos de tumores cerebrales en pacientes pediátricos, en los que la toxicidad puede afectar de manera importante sus funciones cognitivas, según ha explicado Jordi Giralt, jefe del Servicio de Oncología Radioterápica del Hospital del Valle de Hebrón, de Barcelona, y experto en tumores infantiles. 14/06/2010 Sólo nos han planteado una demanda El Instituto Catalán de Farmacología, una especie de Pepito grillo para la Administración, médicos e industria, ha cumplido 25 años. Su director admite que a veces son incómodos. "http://www.diariomedico.com/" Diario Medico "http://www.icf.uab.es/Index.html" "http://www.icf.uab.es/Index.html" Fundació Institut Català de Farmacología "http://www.icf.uab.es/Index.html" El Instituto Catalán de Farmacología (ICF) ha cumplido 25 años. ¿Es lo que se pensó cuando se creó? ¿Hay algún organismo similar en el resto de España?-En los años setenta los fármacos descritos en los libros de texto de solvencia reconocida tenían poco que ver con los más utilizados en España. Con otros profesores de la Universidad Autónoma de Barcelona y el Hospital del Valle de Hebrón nos propusimos contribuir a establecer continuidad entre los conocimientos farmacológicos reconocidos internacionalmente por un lado, y la práctica clínica real, por el otro. Comenzamos siete u ocho personas y ahora somos más de cincuenta. Inicialmente publicamos el primer manual de orientación a la prescripción independiente de la industria y adaptamos a nuestro país el programa de farmacovigilancia que funcionaba desde los sesenta en una treintena de países. El primer año recibimos casi 500 notificaciones y en 2008, más de 1.500. La farmacovigilancia se extendió luego a toda España. En estos 25 años hemos crecido junto con otros servicios y otros centros autonómicos que desarrollan actividades similares.¿Han cambiado mucho las cosas en ese cuarto de siglo?-Enormemente, y también el patrón de consumo de medicamentos, pero los retos son los mismos: el gasto en fármacos a cargo del SNS ha pasado de unos 6.000 millones de pesetas a más de 6.000 millones de euros. El sistema de salud hace bien en intentar controlar el gasto, sin embargo, lo fundamental para el prescriptor no ha cambiado: la misma Administración que aprueba nuevos fármacos y sus precios altos pide a continuación a los médicos que no los prescriban.¿Han logrado ser realmente independientes? ¿Qué precio han tenido que pagar por serlo?-La independencia no es un fin, es un medio. Puede ser difícil sobrellevarla, pero es imprescindible para tener credibilidad. Dicho esto, nosotros procuramos promover el uso razonado de los medicamentos desde una institución afiliada a la vez a una universidad y al Instituto Catalán de la Salud, es decir, desde la propia Administración pública. Y no tenemos ánimo de lucro: la mayor parte de nuestros ingresos proceden de convenios y contratos con administraciones, seguidos de proyectos de investigación públicos y de organizaciones internacionales. Menos de un 15 por ciento de nuestro presupuesto procede de contratos de investigación y colaboración con compañías farmacéuticas. Nos sentimos orgullosos de colaborar con todos ellos, sobre una base de transparencia, autonomía y respeto mutuo.¿Son respetados o son temidos?-Pretendemos apoyar al conjunto de los prescriptores y al sistema de salud, en interés del paciente. No creo que seamos temidos, aunque quizá podemos ser en ocasiones incómodos. De todos modos, insisto en que nuestro objetivo no es molestar a nadie sino crear conocimiento y difundirlo.¿Cuántas demandas les han puesto? ¿Las han ganado todas?-Las compañías y administraciones públicas que se hayan podido sentir molestas han preferido no enfrentarse con nosotros. Sólo una vez una compañía nos planteó una demanda de rectificación, comprobamos la veracidad de lo que decíamos y no aceptamos. El resultado fue mayor publicidad para nosotros y mala publicidad para ellos. 14/06/2010 XIII Conferencia Anual del Hospital Universitario Vall d’Hebron: "Gran parte de los genes de las bacterias son compartidos" "Algunos datos del proyecto MetaHIT, que busca descifrar el metagenoma, es decir, la suma de la información genética del total de microorganismos que viven en el intestino, sugieren que gran parte de los genes de las bacterias que viven en el intestino humano son compartidos." "http://youtu.be/yd6bZckrkWE" Video de la conferència "http://genetica.diariomedico.com/2009/12/07/area-cientifica/especialidades/genetica/gran-parte-de-los-genes-de-las-bacterias-son-compartidos" 07/06/2010 Darrera dels marcadors de respostes a tractaments trombolítics Dos estudis del Vall d’Hebron Institut de Recerca han posat sobre la taula nous biomarcadors 07/06/2010 La I+D del Valle de Hebrón va a crecer más "Podemos incrementar tanto la producción como la calidad en investigación clínica y, por descontado, la básica y traslacional", ha dicho a Diario Médico Joan Comella, nuevo director del Instituto de Investigación del Valle de Hebrón, que está vinculado al hospital del mismo nombre y a la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), y es uno de los primeros acreditados por el Instituto de Salud Carlos III.Su afirmación es relevante si se tiene en cuenta que este instituto, creado en 1994, es uno de los principales centros de investigación de España y el segundo de la clasificación nacional en producción científica (por volumen de publicación en revistas con factor de impacto). Finalizó el año pasado con un total de 466 publicaciones (138,958 de factor d impacto), incrementando en un 12 por ciento los datos del ejercicio anterior. Al acabar 2008 también tenía activos 383 ensayos clínicos, 214 proyectos de investigación (22 internacionales) y 156 proyectos internos. "http://www.diariomedico.com/2009/10/07/area-profesional/gestion/la-id-del-valle-de-hebron-va-a-crecer-mas" Diario Medico 07/06/2010 El director de l'IR-HUVH participa en un debat sobre la Llei de la Ciència El Dr. Joan Comella, director de l'Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d'Hebron, participarà el proper 5 de maig al debat 'El Projecte de Llei de la Ciència. Llums i ombres', que organitza la prestigiosa Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, presidida per Miquel Roca i Junyent.A més del Dr. Comella, també participaran Ramon Gomis, Director de l'IDIBAPS-Hospital Clínic, i Professor de la UB, David Serrat, President de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC i Catedràtic de la UB, i Eduard Salvador Solé, Director de l'Institut de Ciències del Cosmos i Catedràtic de la UB. 31/05/2010 Un estudi del Vall d'Hebron confirma que la relació entre testosterona i PSA no prediu càncer de pròstata El debat sobre marcadors útils per predir l’aparició de càncer de pròstata continua obert 31/05/2010 Veuen risc d'inducció de resposta immunitària L'expressió del transgèn indueix la resposta immune en teràpia gènica de cèl lules mare hematopoètiques. Aquestes troballes posen sobre la taula una limitació d'aquesta alternativa terapèutica en fase d'investigació.El nivell d'expressió del transgèn és el factor més crític pel que fa a inducció de resposta immune en teràpia gènica de cèl lules mare hematopoètiques. La troballa, que es publica en l'últim número de Molecular Therapy, és el resultat dels assajos d'un equip de l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona (IR-HUVH). 31/05/2010 Nova aliança per millorar el sistema de detecció precoç del càncer d'úter Una iniciativa conjunta d’Oryzon, els Laboratoris Reig-Jofre i l’Hospital Vall d’Hebron 31/05/2010 El Dr. Simon Schwartz rep un emotiu homenatge per la seva trajectòria al Vall d’Hebron El Dr. Simon Schwartz, director del CIBBIM-Nanomedicina de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (HUVH), ha rebut un emocionant homenatge i reconeixement a la seva trajectòria professional. A una Sala d'actes on s'han donat cita més 200 persones, entre autoritats, companys i amics, el Dr. Schwartz ha repassat tota una vida dedicada a la investigació mèdica. Pioner en molts aspectes de la recerca en biomedicina a Catalunya i a Espanya, i sempre amb una mirada oberta i participativa al que succeeix al món, el Dr. Schwartz ha rememorat moments importants de la seva vida i de la vida de l'hospital, que han anat de la mà al llarg de les últimes dècades. 28/05/2010 La proteïna IRBP, possible nova diana terapèutica per la retinopatia diabètica. El Grup de Recerca en Diabetologia i Metabolisme de l'Hospital de la Vall d'Hebron, de Barcelona, ha identificat la proteïna IRBP com a diana terapèutica per a la retinopatia diabètica. El treball obre la porta a un nou repte en aquesta patologia: com modular a l'alça l'expressió d'aquesta proteïna en els malalts diabètics. La proteïna IRBP (Interphotoreceptor retinoic-binding protein) ha estat identificada com a nova diana terapèutica per a la retinopatia diabètica. La disminució d'aquesta proteïna en una fase inicial de la malaltia ha estat per primera vegada establerta en un assaig publicat en Diabetologia pel Grup de Recerca en Diabetis i Metabolisme de l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, de Barcelona, que dirigeix Rafael Simó (grup consolidat per la Generalitat de Catalunya i que forma part del Ciber de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades). 27/05/2010 Identificat un marcador associat amb el desenvolupament d'Esclerosis Múltiple després d'un primer brot de la malaltia El grup de recerca en Neuroimmunologia Clínica de l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona (IRHUVH), dirigit pel Dr. Xavier Montalban, publica a la revista Annals of Neurology un estudi on es demostra que una elevada resposta immune enfront del virus Epstein- Barr (EBV) és un factor associat amb el desenvolupament d'Esclerosi Múltiple en pacients que han presentat un primer brot suggerent de la malaltia. 26/04/2010 Descobreixen un nou marcador de resposta al tractament del càncer de colon Els nivells d'una proteïna anomenada aprataxina es relacionen amb la resposta dels pacients a irinotecan, un fàrmac utilitzat en quimioteràpia per pacients amb càncer de còlon. 26/04/2010 La cladribina confirma les seves expectatives en l'abordatge oral de l'esclerosi múltiple Segons el Dr. Xavier Montalbán, director del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya 27/01/2010 L'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron és el primer centre de salut espanyol que adquireix tecnologia de L'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (IR-HUVH) és el primer centre sanitari de l’Estat espanyol en adquirir el Genome Sequencer FLX System de l’empresa 454 Life Sciences, del grup Roche. Aquest nou sistema de seqüenciació, d'alt rendiment, millora la productivitat i la precisió de la seqüenciació de genomes a l'IR-HUVH. 29/12/2009 La rellevància del control de la 'mort' cel·lular i del rol d'un gen en la batalla contra el càncer El grup d'investigació en anatomia patològica de l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona ha estudiat la funció del gen anomenat 'RSK4' com un possible supressor tumoral. El resultat de les proves, realitzades in vitro, ratifiquen les propietats del gen RSK4 per a frenar el creixement d'alguns tipus de càncer. El Dr. Santiago Ramón i Cajal, responsable d'aquesta investigació, ens explica que el RSK4 aconsegueix aquest sorprenent resultat "induint a les cèl.lules a limitar la seva proliferació en tumors renals i de còlon". Els detalls i les conclusions de la investigació es publiquen en la revista Clinical Cancer Research. 29/12/2009 Un estudi aporta noves dades sobre la glomeruloesclerosis segmentària i focal infantil, que podrien contribuir a descobrir el s Experts de l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona (IR-HUVH) i del Servei de Nefrologia Pediàtrica del mateix hospital han publicat un estudi a la revista American Journal of Kidney Diseases (AJKD) en el qual s'aporten noves dades sobre la glomeruloesclerosis segmentària i focal (GESF) infantil que podrien ser clau per entendre la causa d'aquesta malaltia quan no és de tipus genètic. Així mateix, els resultats presentats poden ser utilitzats com un marcador per diferenciar els casos de GESF d'origen genètic dels que no ho són, sense recórrer a les anàlisis genètiques emprades actualment. "http://youtu.be/aPtT7m6eXBY" Video 29/12/2009 Identifiquen una de les raons de la mort neuronal dels malalts de parkinson Investigadors del VHIR han descobert com cúmuls anormals de proteïnes a les cèl·lules nervioses s'associen a la mort neuronal al Parkinson i proposen una nova estratègia terapèutica experimental. 20/10/2009 El diagnòstic del síndrome de fatiga crònica també es deu sospitar i detectar amb els nens i adolescents. El diagnòstic de la fatiga crònica ja es pot efectuar en nens i adolescents en els que cada vegada és més comú, segons José Alegre, coordinador de la Unitat del Síndrome de Fatiga Crònica de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron, de Barcelona, arrel de la VII Jornada de Avanços d'aquesta enfermetat. 11/06/2009 Demostren els efectes antinflamatoris dels probiòtics en la malaltia de Crohn L’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d'Hebron demostra com hi ha un descens significatiu de la secreció de senyals inflamatòries de la mucosa intestinal en la malaltia de Crohn gràcies a la presència de Lactobacillus casei. 17/11/2008 Demostren per 1a vegada l’efectivitat en humans d’un fàrmac oral per l’esclerosi múltiple En l’estudi, que es publica avui a The New England Journal of Medicine, hi han participat investigadors de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron 14/09/2006 Paginació Primera pàgina « Primer Pàgina anterior ‹ Anterior … Page 107 Page 108 Page 109 Page 110 Page 111 Page 112 Page 113 Page 114 Pàgina actual 115