Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han aconseguit establir clares relacions entre diferents patrons de personalitat de pacients amb Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i els subtipus de trastorn que aquests pacients pateixen. Els resultats d’aquest estudi, publicats a la revista Psicothema tenen una gran utilitat clínica. D’una bandahan servit per validar els subgrups de TDAH dels quals es parla d’un temps ençà i, d’altra banda, permet orientar, de manera diferent, el tractament psicològic de suport que s’aconsella a aquests pacients, en funció del subgrup al qual pertanyen.

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) lideren un estudi sense precedents que demostra que és possible modificar la composició de la flora intestinal trasplantant-la i que els canvis generats es mantenen, més enllà del que era imaginable, fins a tres mesos després del trasplantament. La possibilitat de validar tractaments que puguin fer variacions en la composició de la flora suposaria un abans i un després en aquelles malalties en les quals hi ha evidència científica de què la flora intestinal juga un paper determinant. Aquesta investigació, publicada avui a la revista Genome Research, estableix que és possible la introducció de noves espècies en la flora intestinal habitual simplement ingerint-les i postula que no és necessari eliminar prèviament part de la flora existent mitjançant antibiòtics, com es creia.

El cap de Neuroimmunologia clínica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Xavier Montalban, opina sobre la llum verda de les autoritats sanitàries a la comercialització a Espanya de Sativex, un medicament derivat del cannabis, per al tractament de l'espasticitat en pacients d'esclerosi múltiple.

Un estudi dirigit per la Dra. Rosanna Paciucci, membre de la Unitat de recerca biomèdica i oncologia traslacionional del VHIR, i publicat a Journal of Biological Chemistry, ha descrit per primera vegada com la Flotilina 1 és clau per a la separació correcta dels cromosomes durant la mitosis cel•lular. Aquesta proteïna, present en les membranes de les cèl•lules, pot penetrar fins al nucli de la cèl•lula, on interactua amb l’activitat de la proteïna Aurora Kinasa B, que permet la correcta separació dels cromosomes en la divisió cel•lular. L’absència de Flotilina 1 no permet la correcta separació dels cromosomes.

Com a coordinador del Registre Europeu de casos greus de la grip A, el Dr. Rello, responsable del Grup de Recerca en sèpsia i infecció respiratòria greu del VHIR, valora la gestió i fa balanç final sobre aquesta primera pandèmia del segle XXI al programa 'Els Matins', de TV3.

El passat 16 d'abril va tenir lloc la trobada entre investigadors de l'Hospital Vall d'Hebron i investigadors de l'atenció primària de salut de Catalunya, dins del marc de les VII Jornades d'Excel·lència en la Recerca d'Atenció Primària organitzades per l'Institut d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAP Jordi Gol). En la citada reunió, 14 grups de recerca de l'IR-HUVH van presentar un total de 26 projectes des de camps tan diversos com l'atenció del pacient amb VIH, la patologia ocupacional de l'asbest, els infarts silents, el maneig de la diabetis i les cures d'infermeria en el malalt amb fatiga crònica. Aquesta trobada ha suposat un punt d'inflexió en les relacions IR-HUVH/IDIAP per a augmentar les col·laboracions entre la recerca hospitalària i la recerca a l'atenció primària de salut a Catalunya. Es pretén que aquesta primera reunió sigui el punt de partida per endegar una nova línia de cooperació entre ambdues institucions, i que tanmateix, constitueixi el naixement de futures sinèrgies que permetin generar nous projectes conjunts en investigació translacional.

Tres estudis clínics en fase III amb una àmplia mostra de pacients (cadascun inclou més de mil) han demostrat la clara eficàcia de dues molècules orals, fingolimod i cladribina, davant placebo en el tractament de l'esclerosi múltiple. En el cas de fingolimod, un dels assaigs també indica que és superior al interferó beta-1a.

Tres dels Instituts de Recerca adscrits a l’Institut Català de la Salut (ICS) – els dels hospitals Germans Trias i Pujol, Vall d’Hebron i Bellvitge - han subscrit un programa de recerca i innovació amb l’empresa B. Braun per donar un impuls a la investigació dedicada a la millora de tècniques quirúrgiques. Cada Institut tindrà un responsable del programa, que serà l’encarregat de conduir les aportacions que arribin sobre aquests i altres temes d’interès. Totes les línies de recerca estan obertes a la participació d’aquells professionals que tinguin interès en les primeres àrees d’investigació que es posaran en marxa en primer terme: tancament de ferides, reforç de teixits i hemostàtics locals. Per cadascuna d’aquestes línies d’actuació es duran a terme acords individuals amb el Grup B. Braun a Espanya. Aquest primer conveni marc posa les bases d’una col·laboració a llarg termini amb B. Braun, que compta a Catalunya amb un centre d’excel·lència R+D en tecnologia i recerca. En un futur, s’aniran obrint noves línies d’investigació i de col·laboració amb altres Instituts de Recerca per promocionar l’impuls de noves tècniques que millorin la pràctica quirúrgica.

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) coordina un registre europeu que recollirà les dades corresponents a la síndrome antifosfolipídica (SAF), associada a mals antecedents obstètrics (avortaments espontanis, morts fetals, complicacions durant l’embaràs, etc.).

El 2 de juliol va tenir lloc la presentació de l’Informe de les Activitats de Recerca 2009/10 de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a la Sala d’Actes de la Planta 10 de l’Àrea General. El primer en intervenir obrint l’acte va ser el Gerent de l’Hospital, el Dr. José Luis de Sancho, que va fer una valoració general positiva de la feina feta en aquest darrer any, i va exposar als assistents les claus de les situacions que afecten col·lateralment a l’Institut en temes científics, socials i laborals. El gerent de l'hospital va ser l’encarregat d’explicar com es troben les negociacions per esdevenir un centre CERCA. Tot seguit va arribar el torn del director de l’Institut de Recerca, el Dr. Joan X. Comella, que va aprofundir en els resultats d’un any d’activitats de recerca. En la seva intervenció va repassar la producció científica, que segueix en una bona línia, i va informar sobre nous projectes, com l’EATRIS, la situació del nou edifici Collserola o la nova estructuració de les unitats, amb incorporacions estratègiques com innovació, comunicació i fundraising.

La Societat Catalana de Nefrologia va atorgar recentment el Premi al millor treball clínic a un estudi sobre la glomeruloesclerosis segmentària i focal infantil (GESF) d’investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del Servei de Nefrologia Pediàtrica del mateix hospital, en el qual s’aporten noves dades que podrien ser clau per entendre la causa d'aquesta malaltia quan no és de tipus genètic.El treball, amb el títol ‘Very Low-Molecular-Mass Fragments of Albumin in the Plasma of Patients With Focal Segmental Glomerulosclerosis’, va ser publicat a finals de setembre de 2009 a la revista American Journal of Kidney Diseases (AJKD).

Diario Médico destaca en la seva edició del dilluns 12 de juliol que l'Institut de Recerca supera les 70 patents. És un dels punts més destacats d'un reportatge on es repassen les últimes novetats del VHIR i on el seu director, el Dr. Joan X. Comella explica l’estat en el que es troben alguns projectes. El diari destaca també el nomenament del nou Director d'Innovació, Francesc Iglesias, i la incorporació de tres nous investigadors de prestigi, el Dr. Jordi Rello, el Dr. Daniel Serón i el Dr. Francesc Bosch.

En una àmplia entrevista amb el suplement del Grup Vocento 'XL Semanal', el Dr. Alijotas, responsable de la Unitat d'Envelliment de l'Institut de Recerca, explica la seva experiència amb els implants.

L'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona (VHIR) i Ilimit Comunicacions lideren la creació d'un projecte de I+D relacionat amb les Tecnologies de la Informació (TI) aplicades al sector sanitari.

El dimarts 4 de maig de 2010, a les 11 h, se celebrarà a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron la VIII Jornada de la Síndrome de Fatiga Crònica amb diversos temes de màxima actualitat sobre el diagnòstic i tractament de la malaltia. Un d’ells és la susceptibilitat genètica a la síndrome de fatiga crònica, una de les principals línies d’investigació del Grup de fatiga crònica de l’HUVH, on es controlen 1.500 pacients provinents de tot Espanya. "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/Nota_fatiga_cronic.pdf" "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/ProgramviisfcCorregit.pdf" PROGRAMA

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron va realitzar el primer trasplantament total de cara del món. La intervenció, d’una durada de 24 hores, es va realitzar a finals del mes de març. "http://www.youtube.com/watch?v=2f69IYS_JQY&list=PLEE9F44116B4198C8&index=14&feature=plpp_video" VÍDEO

El Doctor Manel Comabella, membre del grup de Neuroimmunologia clínica de l’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, ha rebut un ajut a la investigació Clínica en Esclerosi Múltiple dins de les ‘Ayudas Merck Serono de Investigación 2010’ de la Fundación Salud 2000.L’ajut, per buscar marcadors de bioactivitat de l’interferón-beta alternatius a la proteína MXA, per a identificar nous biomarcadors del tractament amb IFN que indueixin específicament IFNs tipus I i puguin tenir efectes inmunomoduladors a l’EM, dotat amb 20.000 euros, és un dels destinats a finançar projectes d’investigació inèditos en set àrees d’investigació.A l’àrea d’Investigació Clínica en Oncología, el doctor Josep Tabernero, de l’Hospital Universitari Vall d'Hebron, també ha rebut l’ajut per al projecte 'Anàlisis farmacodinàmic per a identificar biomarcadors predictius de resposta, així com resistència a tractaments biològics en malalts de càncer de colon'.

El Servei de Farmàcia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) ha estat premiat pel seu sistema de control de fabricació ISISH, que ha suposat una gran contribució a la seguretat del pacient, segons el ‘Foro Sanitario’ de l’associació AECOC, que va lliurar el premis coincidint amb el seu desè aniversari.Els premis d’aquesta edició han estat destinats a organitzacions i empreses que recentment han posant en marxa projectes d’important valor per millorar la cadena de subministrament i la seguretat en el pacient.Els projectes guardonats han estat escollits mitjançant un sistema de votació pel comitè de salut d’AECOC, integrat per 30 companyies del sector i serveis de salut.Altres premiats han estat el Complexo Hospitalario de Ourense, Osakidetza, el Servei Basc de Salut, Roche Diagnostics i Cediofsa. A més, s’ha reconegut el projecte de l’Institut Català de la Salut i Logaritme AIE com el més innovador en Logística Sanitària.

Investigadors de la Unitat de Recerca en Diabetis i Metabolisme de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Vall d'Hebron han descobert, conjuntament amb el Servei de Pneumologia d'aquest Hospital, que en dones obeses, el fet de tenir diabetis pot ser la causa d'alteracions de la funció respiratòria. Aquesta troballa permet conèixer millor quins efectes té la diabetis sobre l'organisme, així com alertar a metges i pacients sobre la possibilitat de què la diabetis afecti a més òrgans dels que es considerava.

El Dr. Javier Santos, de la Unitat d'Investigació en Malalties Digestives de l'Institut de Recerca Vall d'Hebron, dóna la seva opinió sobre les al·lèrgies alimentàries en un reportatge publicat per Eureka, el suplement científic i de salut del diari 'El Mundo'.

La Dra Mercè Boada, investigadora de l'Institut de Recerca i coordinadora de la Fundació ACE, ha participat en un estudi multicèntric que ha identificat dos nous gens implicats en la malaltia d'Alzheimer mitjançant tècniques de rastreig complet del genoma humà.

Representants de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron (IR-HUVH) han visitat les instal·lacions del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSCCNS) per explorar possibles vies de col·laboració en el futur. Per part de l’IR-HUVH han assistit el seu director, Joan X. Comella, a més de la responsable de la UCTS, Fátima Núñez, el de la UEB, Àlex Sánchez, així com investigadors de l’àrea cardiovascular, representats per Lluís Agulló, i de l’àrea neurovascular, per Israel Fernández.El Assistant Director del BSC, Francesc Subirada, ha presentat les característiques fonamentals del BSC, un centre fundat l’any 2005 que té com a principal missió investigar, desenvolupar i gestionar la tecnologia per facilitar el progrés científic, i que allotja el MareNostrum, el superordinador més potent a Espanya, un dels més potents a Europa i al món.José María Cela, Computer Applications in e-Science & Engineering Director del centre, juntament amb Modesto Orozco, Life Sciences Department Director, han ajudat a entendre als representants de l’IR-HUVH les possibles aplicacions d’una futura col·laboració.La cita, que ha inclòs una visita al MareNostrum, ha acabat amb el compromís de properes reunions per continuar explorant possibles sinergies que se sumarien a la feina conjunta prèvia d’ambdues institucions, com ara amb la Dr. Sara Marsal en temes de malaltia reumàtica, o en el projecte MetaHIT.

Investigadors de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Vall d’Hebron han liderat un estudi que conclou que els trasplantaments hepàtics, a més de ser necessaris per millorar la supervivència i la qualitat de vida dels pacients que es troben amb una fallida hepàtica, tenen un efecte beneficiós sobre la funció cognitiva del cervell d'aquests pacients. "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/NPTransplantationcat.pdf" "http://youtu.be/o5OEcO3BXao" ViDEO INFORMATIU

El Dr. Joan Montaner, responsable del grup de Recerca Neurovascular de l’IR-HUVH, participarà com a convidat de la New York Academy of Sciences en el simposi ‘Innate Inflammation as the Common Pathway of Risk Factors Leading to Transient Ischemic Attacks and Stroke: Pathophysiology and Potential Interventions’, que tindrà lloc entre el 9 i el 10 de maig a Nova York. Amb el títol ‘Metalloproteinase and stroke infarct size: Role for anti-inflammatory treatment?’, el Dr. Montaner participarà el proper dilluns 10 de maig dins la ‘Session III: Data from Human Samples’. "http://www.nyas.org/Events/Detail.aspx?cid=7b591408-1f52-48e0-80b9-6f3ee9796d9a" Més informació