El professor Hotamisligil, d'origen turc i instal·lat a Estats Units des de fa vint anys, ha pronunciat una conferència sobre la disfunció del reticle endoplàsmic en obesitat i diabetis de tipus 2 en la XI Conferència Anual de l' Hospital Universitari de la Vall d' Hebron, a Barcelona.

"Cinc hospitals han actualitzat les dades antropomètrics de la població espanyola, després d'analitzar a 32.000 subjectes, i han vist que és igual d'alta que la resta d'europeus però en pes, està per damunt"

Un estudio que se ha publicado en la revista Stroke y que ha dirigido Joan Montaner, del Instituto de Investigación del Hospital del Valle de Hebrón de Barcelona, recoge los nuevos marcadores que han identificado para predecir el ictus asociado a una estenosis intracraneal. Diario Medico. Karla Islas Pieck. Barcelona 19/06/2008

La mitad de los segundos episodios de ictus podrían evitarse si se siguieran adecuadamente las medidas terapéuticas que persiguen la reducción de los factores de riesgo. No obstante, un nada desdeñable número de afectados no se ajusta a las normas de prevención secundaria.Diario Medico. Raquel Serrano. Barcelona

El Dr. Santiago Ramón y Cajal Agüeras, Cap del Servei d'Anatomia Patològica i lider del Grup de Recerca en Anatomia Patològica de l’Institut de Recerca de l'Hospital Vall’d Hebron, ha presentat en el Congrés de Los Ángeles i en un recent article publicat a la revista Cancer Research , els resultats de la seva nova teoria de l'origen tumoral. Dels més de 380 gens relacionats amb el càncer, perquè aparegui la malaltia és necessari un mínim de 6 alteracions moleculars que afectin, almenys, a 5 rutes bioquímiques involucrades en el creixement cel·lular i que se centren en els factors embut o funnel factors.

Se fue a Nueva York cuando tenía 27 años, investigó el cáncer en el equipo del biólogo Joan Massagué y regresó siendo uno de los científicos más destacados del panel español.El Periodico. LA ENTREVISTA CON JOAN SEOANE, BÍOQUIMICO. POR ÀNGELES GALLARDO.

Josep Baselga, director del Valle de Hebrón Instituto de Oncología (VHIO) y uno de los oncólogos de mayor prestigio, responde sin tapujos sobre la investigación en cáncer y su curaDiario Medico. Patricia Morén. Barcelona 02/09/2008

"L'Hospital Porta de Ferro ha estudiat la producció científica dels hospitals de Madrid i Catalunya i ha demostrat que el retard dels primers respecte als segons no solament no decreix si no que augmenta."

L'administració de simvastatina en la fase aguda d'un tipus d'ictus isquèmic aconsegueix millores clíniques, segons un estudi pilot en el que s'ha utilizat aquesta estatina en un grup de pacients. El treball, coordinat per Joan Montaner, de l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, es publica al European Journal of Neurology.

El Servicio de Ginecología del Hospital Universitario Valle de Hebrón, de Barcelona, ha comenzado a utilizar la estimulación de las raíces sacras por medio de un neuromodulador subcutáneo para el tratamiento de la vejiga hiperactiva en pacientes que no responden de manera adecuada al tratamiento farmacológico, basado en un anticolinérgico.Diario Medico. Karla Islas Pieck. Barcelona

"El Banc de Sang i Teixits de Catalunya implantarà un pla per a integrar a totes les maternitats catalanes i als programes de La Rioja, Cantàbria i Andorra, a més de les 4 autonomies que ja participen."

Un trabajo del Instituto de Investigación del Valle de Hebrón, que publica Gastroenterology, ha trazado la línea entre los patrones normales de la respuesta intestinal y su alteración frente al estrés. Cuando estos mecanismos se alteran, se asocian al síndrome del intestino irritable.Diario Medico. Patricia Morén. Barcelona 15/07/2008

La qualitat de vida del pacient es basa principalment en quatre aspectes: la família i la seva relació amb ella, l' escola, els amics i els jocs. En el cas dels pacients oncològics ingressats a l'hospital, centrar-se en aquests quatre punts és bàsic per tal de mantenir una qualitat de vida acceptable, i fer més suportable la situació en la es troben, segons opina José Sánchez de Toledo, cap del Servei d'Oncologia i Hematologia Pediàtrica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.

El gen CDK8 está implicado en el crecimiento, invasión y supervivencia de las células del cáncer de colon, por lo que al inactivarlo se consigue frenar la progresión e incluso provocar la regresión tumoral, según se desprende de un estudio que publica hoy la versión electrónica de la revista Nature, en el que han participado los investigadores Josep Baselga, director del Valle de Hebrón Instituto de Oncología (VHIO), y Josep Tabernero, jefe de sección del Servicio de Oncología Médica del mismo hospital.Diario Medico. KARLA ISLAS PIECK. BARCELONA 15/09/2008

Tal i com ha explicat el Dr. Montalbán, "en estudis realizats en diversos centres, pero sobretot en l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, es demostra que l'utilizació d'una simple resonància magnètica d'entrada té una especificitat molt elevada en el diagnòstic de la EM (superior al 90 per cent), si bé es cert que la sensibilitat es del 45 per cent".

L’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron celebra la XI Conferència Anual, amb la presència de la Consellera de Salut, la Hble. Sra. Marina Geli i compta amb la presència del reconegut professor Gökhan Hotamisligil del Departament de Genètica de la Universitat de Harvard, Boston, EEUU.

Acte d'entrega del text El Futur de la Cardiologia al gerent de l'Hospital Vall d´Hebron per part del Dr. Jordi Soler ex Cap del Servei de Cardiologia del nostre hospital i del Dr. Juan Emilio Feliu director de l’ Institut de Recerca. El llibre ofereix les ponències del simposi que, amb el mateix títol, es va realitzar amb motiu del comiat i imposició de la medalla de l'Institut de Recerca del Dr. Jordi Soler com a Cap del Servei de Cardiologia de l' Hospital Universitari Vall d’ Hebrón.Organitzat per l'Institut de Recerca els quatre ponents van analitzar aspectes del futur de la cardiologia referits a la imatge, el risc, la cardiologia invasiva i la protecció miocàrdica contra el dany per isquèmia-reperfusió.El text, del que es publicaran 3.000 exemplars, ha comptat amb la col·laboració de Bayer Healthcare.

El 3 de maig es va celebrar una taula rodona sobre l’aflorament de projectes innovadors en biomedicina, biotecnologia i tecnologies mèdiques a les institucions públiques de recerca, on va participar Francesc Iglesias, director d’innovació del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i on també van intervenir Xavier Rubies (Centre de Regulació Genòmica), i Cristina Horcajada (Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona), moderats per la directora general de la Fundació Bosch i Gimpera, Carme Verdaguer.La taula rodona va cloure l’acte de presentació de la quarta edició del "http://www.bioemprenedorxxi.cat/" programa BioEmprenedorXXI, que es consolida com a referent en la creació i creixement d’empreses innovadores en el sector de les ciències de la vida en el seu sentit més ampli: biotecnologia, biomedicina, medi ambient i sector agroalimentari. En aquest sentit, un dels principals objectius és donar suport a la posada en marxa d’empreses innovadores i amb visió global que permetin traslladar al mercat la recerca desenvolupada a les universitats i els centres de recerca. El període d’inscripcions estarà obert fins el 18 de maig.Es tracta d’una iniciativa conjunta de la Caixa, l’Ajuntament de Barcelona a través de Barcelona Activa, Biocat, Genoma España i la Cambra de Comerç de Barcelona, que enguany compta també amb la col·laboració d’Almirall. La unió d’aquestes entitats públiques i privades assegura als participants del programa una visió propera dels principals avenços científics i tecnològics, de les inquietuds empresarials i de les necessitats del mercat. L'acte de presentació, presidit pel tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona i president de Barcelona Activa, Jordi William Carnes, va tenir lloc a la seu de Barcelona Activa.

La Dra. Mercè Boada, responsable del grup d’Alzheimer del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i coordinadora de la Fundació ACE, va participar el 28 d’abril al col·loqui ‘El dilema de les famílies de pacients en estat vegetatiu', que va tenir lloc al programa Els Matins de TV3. En el debat també va participar, entre d’altres, Antoni Verdaguer, director de la pel·lícula ‘Morir sense morir’, que es va preestrenar el 29 d’abril. Verdaguer va dirigir prèviament el documental ‘L’últim dret’, fil conductor de la nova pel·lícula, que tracta sobre la mort digna i l’eutanàsia, i en el que intervé la Dra. Boada. La. Dra. Boada és autora i editora del llibre 'Documento Sitges. Capacidad para tomar decisiones durante la evolución de una demencia: reflexiones, derechos y propuestas de evaluación', un document a manera de guia clínica on s’analitza les mesures de protecció jurídica i social per evitar la incapacitació total com solució única i fàcil a la pèrdua de capacitats cognoscitives, fomentar la idea de la incapacitació parcial progressiva ‘a mida’ per a resoldre situacions concretes i advocar per decisions que contemplin no solament una faceta del procés patològic sinó l’entorn i circumstàncies en les que aquest es mou amb l’objectiu de preservar i mantenir l’autonomia de la persona el major temps possible.D’altra banda, el passat 26 d’abril la Dra. Boada també va aparèixer al programa divulgatiu sobre salut de Radio Mataró ‘I... com estàs de salut?’, on va parlar sobre la malaltia d’Alzheimer i del còmic '¿Qué tiene el abuelo?', adreçat als nens i joves i a on es tracta aquesta malaltia i del que ella n’és l’autora.A més, la Dra. Boada intervindrà el 6 de maig al programa Millenium del Canal 33, que aquesta setmana toca el tema de l’envelliment.

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), la Corporació Sanitària i Universitària Parc Taulí (CSPT) i la Fundació Parc Taulí (FPT) han signat un acord marc que estableix una col·laboració en els models i processos d’innovació i transferència, així com en els camps científics i tecnològics d’interès comú. Les quatre entitats sumaran esforços per crear camins d’actuació que afavoreixin el desenvolupament de projectes d’innovació i valorització d’idees, l’organització d’activitats comunes relacionades amb la promoció de la innovació, el desenvolupament i la transferència de noves tecnologies, la cooperació en programes de formació per al personal investigador i tècnic, i la identificació de projectes de recerca en col·laboració i la seva posterior execució. L’acord, que tindrà una duració de tres anys prorrogables, suposa que l’HUVH i el VHIR tindran l’acompanyament del Parc Taulí per implantar un model d’innovació. La FPT aporta el reconeixement de la seva pràctica en la modelització de la innovació i el seu procés com a referent. Els professionals del Parc Taulí aniran introduint als del Vall d’Hebron en el coneixement conceptual, metodològic i el derivat de la seva pròpia experiència en les diferents fases de confecció del model, incorporant les aportacions de l’HUVH de forma estructurada i adequada a la seva pròpia realitat.

El grup de diabetis i metabolisme del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), liderat pel Dr. Rafael Simó, coordinarà un consorci europeu que investigarà el tractament precoç de la retinopatia diabètica (EUROCONDOR), la principal causa de ceguesa entre persones amb edat de treballar en els països desenvolupats. El projecte consisteix en desenvolupar un assaig clínic controlat en fase II i III que intentarà provar l’efectivitat de la somatostatina, un fàrmac neuroprotector, en els estadis inicials de la malaltia per prevenir-la o endarrerir la seva progressió. El principal objectiu d’aquest consorci europeu, que està format per 18 socis de 8 països i començarà a treballar a finals de 2011, és estudiar com incidir de forma terapèutica en la neurodegeneració de retina que es produeix abans de l’afectació microvascular i no esperar estadis avançats del problema quan les opcions disminueixen i són més arriscades. Per això, s’utilitzarà l’aplicació tòpica d’agents neuroprotectors (brimonidina i somatostatina). El lideratge del grup de recerca del VHIR es basa en que van ser els primers en publicar les claus de la neurodegeneració en l’ull dels diabètics i varen demostrar l’existència d’un dèficit de somatostatina en la retina dels pacients diabètics.

En un article sobre les fundacions i la recerca biomèdica publicat el 29 d’abril a La Vanguardia, Arantxa Tobaruela, sòcia de Garrigues, assegura que la Fundació Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) és un exemple de bona pràctica en el procés de professionalització per mantenir-se com a referència internacional en biomedicina esdevenint una referència també en proactivitat legislativa i adequació dels vehicles jurídics al marc normatiu. L’autora del text assegura que el VHIR ha fet una bona feina per estructurar el seu patronat, òrgans executius, comissions de treball i òrgans assessors per fer-los àgils i eficaços, organitzar les relacions laborals, les formes de recaptació de fons i conèixer i complir la normativa del sector públic.

La búsqueda de marcadores tempranos de la enfermedad de Alzheimer es esencial para diagnosticarla y tratarla precozmente. Un recurso que puede contribuir mucho a esta investigación es disponer de más muestras de tejidos nerviosos en biobancos, según Isidre Ferrer.Diario Medico. Patricia Morén. Barcelona 27/10/2008

"Aún hay margen para la mejora de las ecuaciones para calcular el riesgo cardiovascular", según otro ponente de la Primera Jornada de Investigación del Instituto Catalán de la Salud, Rafael Ramos, del Instituto de Investigación en Atención Primaria (Idiap) Jordi Gol.Diario Medico. Patricia Morén. Barcelona 28/10/2008