L’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron celebra la XI Conferència Anual, amb la presència de la Consellera de Salut, la Hble. Sra. Marina Geli i compta amb la presència del reconegut professor Gökhan Hotamisligil del Departament de Genètica de la Universitat de Harvard, Boston, EEUU.

Acte d'entrega del text El Futur de la Cardiologia al gerent de l'Hospital Vall d´Hebron per part del Dr. Jordi Soler ex Cap del Servei de Cardiologia del nostre hospital i del Dr. Juan Emilio Feliu director de l’ Institut de Recerca. El llibre ofereix les ponències del simposi que, amb el mateix títol, es va realitzar amb motiu del comiat i imposició de la medalla de l'Institut de Recerca del Dr. Jordi Soler com a Cap del Servei de Cardiologia de l' Hospital Universitari Vall d’ Hebrón.Organitzat per l'Institut de Recerca els quatre ponents van analitzar aspectes del futur de la cardiologia referits a la imatge, el risc, la cardiologia invasiva i la protecció miocàrdica contra el dany per isquèmia-reperfusió.El text, del que es publicaran 3.000 exemplars, ha comptat amb la col·laboració de Bayer Healthcare.

Los niveles de eritropoyetina están aumentados en el ojo humano y todavía más en sujetos con diabetes, según han demostrado por primera vez investigadores del Instituto de Investigación del Valle de Hebrón, que publican un estudio rico en hallazgos en Diabetes Care.Diario Medico. Patricia Morén. Barcelona 22/09/2008

El test dels quinze objectes es una eina senzilla i útil per tal de discriminar entre el deteriorament cognitiu lleu que es l' avantsala d'una demència i el que no ho és, segons s'ha posat de manifest en una reunió sobre aquest tema a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.

"El grup que dirigeix Joan Seoane en l'Institut d'Investigació de l'Hospital de Vall D'Hebron, de Barcelona, ha obtingut una beca del Consell Europeu d'Investigació per a estudiar els mecanismes moleculars de les cèl·lules del glioma i buscar com frenar la seva progressió."

La respuesta a cetuximab se puede predecir con nuevos marcadores identificados en células de tumores colorrectales que expresan el receptor del factor de crecimiento epidérmico. El trabajo, de un grupo americano y con presencia catalana, se publica en Cancer Research. Diario Medico. Patricia Morén. Barcelona

El gen y proteína PTOV1, descubierto por el grupo de Juan Morote, del Instituto de Investigación del Hospital del Valle de Hebrón, en el año 2000 ha dado una nueva sorpresa: es útil como predictor del cáncer de próstata, según publica este mismo grupo en Clinical Cancer Research.Diario Medico. Patricia Morén. Barcelona

The European Molecular Biology Organization (EMBO) ha anunciat la selecció de 18 dels joves investigadors amb més talent d' Europa com a beneficiaris 2007 del seu prestigiós programa "Young Investigator Programme".El Dr. Joan Seoane cap del Grup de Recerca en Expressió Gènica i Càncer del Programa de Recerca en Oncologia Mèdica de l'Institut de Recerca HUVH, ha estat un dels seleccionats per aquesta prestigiosa entitat.

L’Institut de Recerca de l’Hospital Vall d’Hebron (IR-HUVH) ha organitzay una Taula Rodona sobre l’útilització de mostres biològiques i Biobancs en el marc de la nova Llei d’Investigació Biomèdica

Durant la presentació de les monografies en el Col·legi de Metges de Madrid, Miquel Vilardell, cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i responsable del Grup en Malalties Sistémiques de l’Institut de Recerca, afirma que “tenir unitats excel·lents es fonamental, però més encara es implicar als professionals.

Los resultados del trasplante hepático por infección crónica por el virus de la hepatitis C (VHC) a corto y a medio plazo son similares en pacientes con el virus de la inmunodeficiencia humana (VIH) y en los VIH negativos. Ésa ha sido la principal conclusión del estudio hecho por la Unidad de Hepatología del Servicio de Enfermedades Infecciosas y de la Unidad de Trasplante Hepático del Hospital Universitario Vall d'Hebron.

El traspaso de la investigación biomédica del Ministerio de Sanidad al de Ciencia e Innovación ha generado dudas y expectativas. Líderes de la investigación clínica consultados por DM coinciden en que una de las claves del éxito será que Ciencia herede también el papel de interlocutor con el Sistema Nacional de Salud.Diario Medico. S. CHURRUCA/K. ISLAS

"El Ministeri de Sanitat engegarà a final d'aquest mes l'Estratègia Nacional de Salut en Malalties Rares com forma de començar a abordar el pla d'acció en aquesta matèria, que es va presentar fa gairebé dos anys en el Senat i que encara no s'havia posat en pràctica"

La respuesta inflamatoria del cerebro a un traumatismo craneoencefálico es más aguda, intensa y rápida de lo que había considerado hasta ahora la comunidad científica. Un trabajo catalán, efectuado con microdiálisis y publicado en Intensive Care Medicine, lo ha comprobado.Diario Medico. Patricia Morén. Barcelona

El Grup de Recerca en Cirugia Fetal i Malalties Congènites de l’ Institut de Recerca del Hospital Universitari Vall d'Hebrón, de Barcelona, publica el cas d'un embrió de 21 setmanes sotmés a cirugia mínimament invasiva amb fetoscòpia per tal d'alliberar el seu cordó umbilical i la cama esquerra d’una banda amniòtica embolicada que posava la seva vida en greu perill. Es la primera vegada que aquesta intervenció s’efectua a Europa.

El 3 de maig es va celebrar una taula rodona sobre l’aflorament de projectes innovadors en biomedicina, biotecnologia i tecnologies mèdiques a les institucions públiques de recerca, on va participar Francesc Iglesias, director d’innovació del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i on també van intervenir Xavier Rubies (Centre de Regulació Genòmica), i Cristina Horcajada (Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona), moderats per la directora general de la Fundació Bosch i Gimpera, Carme Verdaguer.La taula rodona va cloure l’acte de presentació de la quarta edició del "http://www.bioemprenedorxxi.cat/" programa BioEmprenedorXXI, que es consolida com a referent en la creació i creixement d’empreses innovadores en el sector de les ciències de la vida en el seu sentit més ampli: biotecnologia, biomedicina, medi ambient i sector agroalimentari. En aquest sentit, un dels principals objectius és donar suport a la posada en marxa d’empreses innovadores i amb visió global que permetin traslladar al mercat la recerca desenvolupada a les universitats i els centres de recerca. El període d’inscripcions estarà obert fins el 18 de maig.Es tracta d’una iniciativa conjunta de la Caixa, l’Ajuntament de Barcelona a través de Barcelona Activa, Biocat, Genoma España i la Cambra de Comerç de Barcelona, que enguany compta també amb la col·laboració d’Almirall. La unió d’aquestes entitats públiques i privades assegura als participants del programa una visió propera dels principals avenços científics i tecnològics, de les inquietuds empresarials i de les necessitats del mercat. L'acte de presentació, presidit pel tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona i president de Barcelona Activa, Jordi William Carnes, va tenir lloc a la seu de Barcelona Activa.

La Dra. Mercè Boada, responsable del grup d’Alzheimer del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i coordinadora de la Fundació ACE, va participar el 28 d’abril al col·loqui ‘El dilema de les famílies de pacients en estat vegetatiu', que va tenir lloc al programa Els Matins de TV3. En el debat també va participar, entre d’altres, Antoni Verdaguer, director de la pel·lícula ‘Morir sense morir’, que es va preestrenar el 29 d’abril. Verdaguer va dirigir prèviament el documental ‘L’últim dret’, fil conductor de la nova pel·lícula, que tracta sobre la mort digna i l’eutanàsia, i en el que intervé la Dra. Boada. La. Dra. Boada és autora i editora del llibre 'Documento Sitges. Capacidad para tomar decisiones durante la evolución de una demencia: reflexiones, derechos y propuestas de evaluación', un document a manera de guia clínica on s’analitza les mesures de protecció jurídica i social per evitar la incapacitació total com solució única i fàcil a la pèrdua de capacitats cognoscitives, fomentar la idea de la incapacitació parcial progressiva ‘a mida’ per a resoldre situacions concretes i advocar per decisions que contemplin no solament una faceta del procés patològic sinó l’entorn i circumstàncies en les que aquest es mou amb l’objectiu de preservar i mantenir l’autonomia de la persona el major temps possible.D’altra banda, el passat 26 d’abril la Dra. Boada també va aparèixer al programa divulgatiu sobre salut de Radio Mataró ‘I... com estàs de salut?’, on va parlar sobre la malaltia d’Alzheimer i del còmic '¿Qué tiene el abuelo?', adreçat als nens i joves i a on es tracta aquesta malaltia i del que ella n’és l’autora.A més, la Dra. Boada intervindrà el 6 de maig al programa Millenium del Canal 33, que aquesta setmana toca el tema de l’envelliment.

El grup de diabetis i metabolisme del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), liderat pel Dr. Rafael Simó, coordinarà un consorci europeu que investigarà el tractament precoç de la retinopatia diabètica (EUROCONDOR), la principal causa de ceguesa entre persones amb edat de treballar en els països desenvolupats. El projecte consisteix en desenvolupar un assaig clínic controlat en fase II i III que intentarà provar l’efectivitat de la somatostatina, un fàrmac neuroprotector, en els estadis inicials de la malaltia per prevenir-la o endarrerir la seva progressió. El principal objectiu d’aquest consorci europeu, que està format per 18 socis de 8 països i començarà a treballar a finals de 2011, és estudiar com incidir de forma terapèutica en la neurodegeneració de retina que es produeix abans de l’afectació microvascular i no esperar estadis avançats del problema quan les opcions disminueixen i són més arriscades. Per això, s’utilitzarà l’aplicació tòpica d’agents neuroprotectors (brimonidina i somatostatina). El lideratge del grup de recerca del VHIR es basa en que van ser els primers en publicar les claus de la neurodegeneració en l’ull dels diabètics i varen demostrar l’existència d’un dèficit de somatostatina en la retina dels pacients diabètics.

En un article sobre les fundacions i la recerca biomèdica publicat el 29 d’abril a La Vanguardia, Arantxa Tobaruela, sòcia de Garrigues, assegura que la Fundació Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) és un exemple de bona pràctica en el procés de professionalització per mantenir-se com a referència internacional en biomedicina esdevenint una referència també en proactivitat legislativa i adequació dels vehicles jurídics al marc normatiu. L’autora del text assegura que el VHIR ha fet una bona feina per estructurar el seu patronat, òrgans executius, comissions de treball i òrgans assessors per fer-los àgils i eficaços, organitzar les relacions laborals, les formes de recaptació de fons i conèixer i complir la normativa del sector públic.

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), la Corporació Sanitària i Universitària Parc Taulí (CSPT) i la Fundació Parc Taulí (FPT) han signat un acord marc que estableix una col·laboració en els models i processos d’innovació i transferència, així com en els camps científics i tecnològics d’interès comú. Les quatre entitats sumaran esforços per crear camins d’actuació que afavoreixin el desenvolupament de projectes d’innovació i valorització d’idees, l’organització d’activitats comunes relacionades amb la promoció de la innovació, el desenvolupament i la transferència de noves tecnologies, la cooperació en programes de formació per al personal investigador i tècnic, i la identificació de projectes de recerca en col·laboració i la seva posterior execució. L’acord, que tindrà una duració de tres anys prorrogables, suposa que l’HUVH i el VHIR tindran l’acompanyament del Parc Taulí per implantar un model d’innovació. La FPT aporta el reconeixement de la seva pràctica en la modelització de la innovació i el seu procés com a referent. Els professionals del Parc Taulí aniran introduint als del Vall d’Hebron en el coneixement conceptual, metodològic i el derivat de la seva pròpia experiència en les diferents fases de confecció del model, incorporant les aportacions de l’HUVH de forma estructurada i adequada a la seva pròpia realitat.

Suport a projectes de recerca d’investigadors de l’HUVH finançats per La Marató de TV3 2007 La Fundació la Marató de TV3 ha concedit ajuts a projectes de recerca biomèdica d’excel·lència sobre les malalties cardiovasculars a dos especialistes de l’HUVH: els doctors Jaume Casaldàliga, coordinador de la Unitat de Cardiopaties Congènites, i Josep Antoni Villena, investigador de l’Institut de Recerca de l’HUVH.

La medicina y la sanidad avanzan gracias a buenas ideas. Algunas deslumbran por su espectacularidad, por su origen o por su impacto mediático, pero es la suma de todas, también de las que a veces pasan más inadvertidas, lo que hace que el progreso biomédico dé pasos en la mejora de la calidad de vida. Como cada año, DIARIO MÉDICO recoge en este suplemento especial una muestra de algunas de esas ideas en todos los ámbitos de la medicina y la sanidad españolas. Son ejemplos del buen hacer de profesionales, instituciones y empresas Los portadores del gen KLF12 tienen aumentado un 5 por ciento el riesgo de sufrir artritis reumatoide, según un estudio dirigido por el Instituto de Investigación del Valle de Hebrón y que publica Arthritis & Rheumatism. Su metodología, junto al hallazgo, es otro gran valor. Diario Medico. Patricia Morén. Barcelona 26/09/2008

Una cirugía consistente en cerrar la malformación debida a la espina bífida, con un parche y un sellante quirúrgico, evita suturar al feto, con los riesgos que entraña esta parte del procedimiento, y reduce el tiempo quirúrgico, según el primer caso hecho en el Valle de Hebrón.Diario Medico. Patricia Morén. Barcelona 22/12/2008

Doctor en medicina i cirurgia i amb una àmplia trajectòria centrada en l’àmbit de la investigació bàsica en neurociències, Joan Xavier Comella dirigia fins ara la Fundació Catalana per a la Investigació i Innovació (FCRI).