Un equip d’experts internacionals entre els que es troba el Dr. Xavier Montalban, cap del grup de recerca en Neuroimmunologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i director del CEM-Cat, ha definit i consensuat les noves bases, simplificades, per al complex diagnòstic de l’Esclerosi Múltiple.Tots els estudis recents de marcadors de progressió i de diagnòstic per la imatge, entre d’altres, han anat confirmant que un diagnòstic més precoç i definitiu és fonamental pel control de l’evolució alhora que ho és pel pronòstic de la malaltia. L’objectiu és poder iniciar el tractament el més aviat possible el qual pot frenar la progressió d’aquesta malaltia neurodegenerativa.Un article publicat a la prestigiosa revista mèdica Annals of Neurology redefineix els criteris diagnòstics més vigents i en ús des del 2001 (revisats el 2005) i incorpora moltes de les troballes dels últims dos anys dels investigadors del VHIR/CEM-Cat, posicionant aquest equip com a referent en aquesta malaltia, tant a l’Estat espanyol com entre els experts científicament més actius a nivell internacional.

Les Unitats de Citologia, Inmunofenotipo i Citogenética d'Hematologia de l'Hospital Vall d'Hebron van impartir el 25 de maig el tercer Taller Diagnòstic Integrat de les Síndromes Mielodisplásicos (SMD) de Casos Clínics.En la tercera edició del taller, dirigit per Teresa Vallespí, hematòloga del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), han participat 11 residents d'Hematologia d'últim any. Després d'una actualització de les tècniques que s'utilitzen en el diagnòstic integrat, els participants, en grups de 2 o 3, van anar elaborant els casos problemes tutelats pels experts de les diferents unitats.Durant la jornada, esponsorizada per Celgene, els participants van estudiar, en companyia dels respectius experts, els diferents aspectes del clon maligne. Per als alumnes representa una presa de contacte amb els analitzadors més avançats que s'utilitzen en l'estudi diagnòstic (cariotipador, citómetro de flux de 10 colors). Després del procés, van elaborar el diagnòstic integrant totes les dades, la qual cosa comporta un clar exercici de l'especialitat d'Hematologia. A més, es va corroborar la certesa que un correcte diagnòstic integrat permet un tractament adequat i, en ocasions, elements per al posterior estudi de malaltia residual mínima (ERM).Al final de la jornada, els assistents al taller van acabar l'experiència amb diversos objectius aconseguits: aprofundir en les característiques fonamentals en el diagnòstic dels SMD, analitzar diferents cariotipos amb les anomalies més freqüents observades en SMD, estudiar imatges amb alteracions en l'expressió d'antígens o presència d'antígens aberrants i unir tot l'anterior amb les dades clíniques, elaborar el diagnòstic integrat i classificar d'acord amb les propostes FAB, IPSS (1997) i OMS (2008).El taller, que compta amb material de primer nivell, ja anuncia una quarta edició el 5 d’octubre després de l’èxit de les tres primeres experiències i l’àmplia demanda. En aquesta edición participarà gent de la resta de l’Estat Espanyol.

El Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga, membre del grup de Psiquiatria i salut mental del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), responsable de la línia de recerca de Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) i coordinador del programa d’aquesta malaltia a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), juntament amb la Dra.Vanesa Richarte, membre del mateix grup i línia i de l’equip d’infantil i adults de TDAH de l’HUVH, han participat en un debat sobre aquest trastorn en el marc de les xerrades sobre patologies contemporànies organitzades per Diario Médico.Tots dos van debatre al voltant de la importància de la dieta equilibrada i la major incidència dels trastorns alimentaris o el possible ús d’una dieta molt restrictiva en pacients amb TDAH, donat que la seva impulsivitat i inatenció fomenten que descuidin uns hàbits nutricionals regulars i sans. “L’evidència científica mostra que no existeix una relació estrictament directa entre alimentació i TDAH”, assegura el Dr. Ramos-Quiroga, qui adverteix que els pacients de TDAH no porten “una dieta regular ni tan sana com hauria de ser”. La Dra. Richarte apunta què, donat que els nens tenen alteracions del son, “el temps que dediquen a esmorzar es veu alterat i passa per alt el que considerem una bona dieta”.

Una delegació del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), liderada pel seu director, el Dr. Joan Comella, ha visitat les instal·lacions de Roche Diagnostics S.L., on s’han reunit amb representants de la direcció de la companyia a Sant Cugat del Vallès, Barcelona. La trobada, que ha començat amb la benvinguda de Jaime Vives, director general de Roche Diagnostitcs, ha girat entorn a la proposta estratègica de col·laboració entre l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el VHIR i Roche Diagnostics S.L., presentada per Javier Barreiro, director centralized Diagnostics, i el procés d’innovació a Roche Diagnostics S.L., explicat per Carlos Freixas, Director Applied Science. Ambdues institucions avancen amb aquesta reunió la seva relació, que ja va ser ratificada per "http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?any=2011&num=54&mv1=5&mv2=3&Idioma=ca&titol=El+president+de+Roche+EMEA/Lat" una visita de Roche i el seu president d’Europa, Orient Mitjà, Àfrica i Latino Amèrica, el Dr. Michael Heuer, a les instal·lacions del VHIR l’11 de març, i que es materialitza en el projecte "http://www.vhir.org/larecerca/grupsrecerca/ca_grups_equip.asp?area=5&grup=2&mh1=2&mh2=1&mh3=1&mv1=2&mv2=1&menu=3&Idioma=ca" ‘Estudio de quasiespecies de los virus de la hepatitis B y C (VHB y VHC) y de polimorfismos genómicos asociados a respuesta al tratamiento antiviral por pirosecuenciación’ , però també altres estratègies de present i de futur immediat que s’estan estudiant per les dues parts. La delegació del VHIR la completaven el Dr. David García-Dorado, president del Comitè Científic Intern, Francesc Iglesias, director d’innovació, Raquel Egea, Coordinadora d’innovació, Lluís Massó, gerent, i Fátima Núpez, directora de la Unitat Cientificotècnica de Suport (UCTS). Per part de Roche, també van ser presents Jordi Fernández-Capo, Director Tissue Diagnostics, Antonio Molina, Director Near Patient Testing, el Dr. Artur Palet, Director Business Development, i Jordi Ximenis, Area Manager Centralized Diagnostics.

En un termini d’uns cinc anys podria ser possible receptar fàrmacs ‘a la carta’ per tractar als pacients que presenten quadres de sèpsia gràcies als avenços en la farmacogenètica i la farmacogenòmica. Aquesta és una de les principals conclusions del Curs Internacional sobre Estratègies Antimicrobianes en Sèpsia (ICASIS), coordinat pel Dr. Jordi Rello, responsable del grup d’investigació clínica i innovació en Pneumònia i Sèpsia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), que ha tingut lloc aquesta setmana a Sitges.Segons el Dr. Rello, el primer objectiu en aquest camp d’investigació consisteix en dissenyar un mapa dels gens implicats en la resposta als diferents fàrmacs que s’utilitzen per a tractar aquesta patologia amb l’objectiu de poder escollir la millor alternativa, així com la dosi més adequada per a cada pacient. Un altre dels temes estrelles de la reunió és l’augment de la incidència d’uns microorganismes denominats KPC entre els pacients de les unitats de cures intensives de diverses ciutats de Grècia i que podria arribar a la resta de països de la Mediterrània en els propers mesos, el que provocaria la recuperació de medicaments antics com la fosfomicina. També s’ha parlat aquests dies de la necessitat de redefinir el concepte de les infeccions respiratòries en el pacient intubat.

El Dr. Juan Carlos Ruiz, membre del grup de Shock, sèpsia i RC del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), va intervenir en el fòrum rus-espanyol d'innovació celebrat entre el 12 i el 14 de maig simultàniament a Rússia i Espanya. El Dr. Ruiz va participar en la conferència científic-tecnològica ‘Innovation technologies: health care and medicine projects’ amb la ponència ‘Technological Innovation in Critical Care’, en la qual va explicar com pot contribuir la innovació tecnològica a millorar l'atenció als pacients crítics, i a més va presentar diversos projectes que en l'àmbit tecnològic està desenvolupant el seu grup. El fòrum ha estat organitzat en el marc de l'any dual Rússia-Espanya pel ministeri d'Educació i Ciència de la Federació Russa amb la col·laboració del Ministeri de Ciència i Innovació i el Ministeri d'Educació d'Espanya, i té com a objectiu ajudar al desenvolupament i el reforç de les relacions de negocis i la cooperació cientifico-tècnica entre Rússia i Espanya.

El Centre d'Investigacions en Bioquímica i Biologia Molecular per Nanomedicina (CIBBIM-Nanomedicina) del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) és una de les 18 entitats –centres, hospitals i empreses catalanes- que fan recerca en nanotecnologia aplicada a la salut i a la biotecnologia a Catalunya i que formen part de l’aliança BioNanoMed Catalunya. És la primera plataforma catalana de bionanomedicina que neix per crear sinergies i afavorir noves oportunitats de recerca i de negoci en aquest sector i incrementar la visibilitat internacional del treball de les entitats que la integren.La nanobiomedicina, una de les fortaleses de la recerca a Catalunya, ja ha estat pionera a l'Estat espanyol en crear centres focalitzats en la integració multidisciplinària de nano i biotecnologia, i que actualment són referents internacionals, com el CIBBIM-Nanomedicina del VHIR, l'Institut Català de Nanotecnologia (ICN), l'Institut de BioEnginyeria de Catalunya (IBEC), o el Centre d'Investigació en Nanociència i Nanotecnologia (CIN2). Actualment, hi ha 37 grups de recerca registrats en diferents centres i universitats catalanes. I, segons dades recollides per la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units pertanyent als National Institutes of Health, Barcelona és la segona ciutat del món d'origen de publicacions científiques sobre nanomedicina, després de Boston.L'aliança BioNanoMed Catalunya està impulsada per Biocat i l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i hi participen empreses (Aromics, Advancell, Biokit, Endor Nanotechnolgies, Gp Pharm/Lipotec), centres de recerca (CIBBIM-VHIR, l'Hospital Clínic de Barcelona, Leitat, l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)) i grups de recerca (Interaccions bio/no-bio per a medicina regenerativa cel·lular, Biomedicina cel·lular, Nanobioenginyeria, nanosondes i nanocommutadors, tots quatre de l'IBEC, Nanomedicina Molecular i Materials Orgànics (Nanomol), Nanobioelectrònica i Biosensors (ICN), Nanobiosensors i Aplicacions Bioanalitiques (CIN2-CSIC, CIBER-BBN), Nanobiotecnologia i Diagnòstic Biomolecular (Institut de Química Avançada de Catalunya-CSIC).L'aliança BioNanoMed Catalunya vol esdevenir una plataforma de visibilitat de la recerca en nanobiomedicina a Catalunya i impulsar la investigació, la innovació i la transferència tecnològica en aquest àmbit. Per aconseguir-ho, la xarxa vol fer aportacions sobre les prioritats d'internacionalització o les mesures per millorar l'eficàcia del sistema. Alhora vol ser una eina útil per defensar els interessos comuns dels integrants de la xarxa davant de les administracions locals, nacionals i internacionals, per tal d'aconseguir que la bionanomedicina tingui el pes que li pertoca en els programes de treball i en els instruments de finançament.L'aliança BioNaboMed Catalunya és una xarxa informal que va donar les seves primeres passes a finals de 2010 (amb la participació al Fòrum Biocat). La seva presentació pública s'ha fet coincidir amb la publicació del seu web ( http://www.bionanomedcat.org), que aspira a convertir-se en el portal de referència de la bionanomedicina catalana amb informació qualitativa de les entitats i empreses actives en aquest àmbit, documents, notícies i convocatòries nacional i internacionals.

Coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Síndrome de Fatiga Crònica (SFC) ha tingut lloc a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron la 9a Jornada de Fatiga Crònica, que va a acollir a més de 300 persones, entre autoritats, experts i sobretot malalts i familiars.Organitzada pel Dr. José Alegre, responsable del Grup de Fatiga Crònica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i de la Unitat de SFC de l'hospital la jornada va ser inaugurada per Francesc Sancho, secretari d’Estratègia i Comunicació del Departament de Salut, i va comptar, entre d'altres autoritats, amb la presència del Dr. Joan Genescà, assessor científic a la Direcció del VHIR.Durant tota la jornada es van tractar temes que preocupen als malalts i als seus familiars, com ara les comorbilitats associades a la SFC, l'impacte de la seva psicopatologia, així com temes del dia a dia com la incapacitat laboral, el dany corporal, o les darreres investigacions, com ara la cefalea ocular.

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha participat en la primera trobada per definir les estratègies de l’agregració Universitat Autònoma de Barcelona-Campus d’Excel·lència Internacional (UAB-CEI), juntament amb una cinquantena de representants dels centres i institucions que formen part de l’agregat. Per part del VHIR va assistir el director d’innovació, Francesc Iglesias.La rectora de la UAB Ana Ripoll, va recordar l’important paper d’aquest projecte en el camí cap a una economia del coneixement, explicant que es troba en una etapa de consolidació de l’agregació de tots els centres i institucions que es van adherir al projecte, i ha demanat una aposta de tots per la col·laboració i la integració, per desenvolupar “un ecosistema del coneixement líder al sud d’Europa”.El vicerector de Projectes Estratègics i de Planificació, Carles Jaime, ha explicat l’origen de la convocatòria ministerial del 2009, un programa que cercava la modernització, la internacionalització i l’agregació i integració amb el territori de les universitats espanyoles. La UAB va aconseguir la distinció “Campus d’Excel·lència Internacional” amb un projecte d’agregació de 78 centres i institucions (amb 44 centres de recerca no propis de la universitat, 21 empreses, 11 ajuntaments i 2 organismes públics de recerca). En la línia  de les actuacions endegades al llarg dels dos últims anys, el vicerector ha anunciat que s’ha sol·licitat finançament per a dues noves actuacions: la creació a la UAB d’una International Summer School, i l’organització d’unes trobades amb premis Nobel, dins els àmbits de la internacionalització i l’atracció de talent. Pel que fa a les actuacions de futur, el vicerector Carles Jaime ha anunciat que les oficines que està obrint la UAB a altres països, com a part de la seva estratègia d’internacionalització, estaran obertes també als membres del UAB-CEI. També ha anunciat que es crearà una figura similar al professor associat mèdic, que integra la docència mentre exerceix la seva professió com a metge (els estudiants assisteixen a les seves visites als pacients), en altres àmbits com la comunicació o l’educació. Ara, ha explicat el vicerector, l’objectiu ha de ser l’estructuració de l’agregat, alinear el conjunt en estratègies i objectius comuns, evitar la dispersió d’interessos, i aconseguir un entorn integrat amb més impacte en el territori. Es pretén treballar en una estratègia conjunta que incrementi els casos d’èxit i millori la seva comunicació. Per a tal fi, es crearà, en primer lloc, un model d’estructuració de les institucions, que s’ha iniciat amb una aposta per una estructura de clústers. Ja s’han constituït clústers en determinats àmbits, com la nanotecnologia, la biomedicina i biotecnologia, l’educació, la seguretat i sostenibilitat alimentària, i l’aeronàutica. Optimitzar recursos entre tots els membres, per tal d’evitar duplicitat d’infraestructures i serveis, i reduir despeses amb, per exemple, comandes conjuntes, és una de les prioritats. També cal millorar la visibilitat externa del UAB-CEI amb una afiliació comú en les signatures dels articles de recerca. En segon lloc, es proposarà un model de governança. La UAB aposta per la creació d’un comitè executiu àgil amb representants de tots els estaments de l’agregació i un consell assessor consultiu internacional. I en tercer lloc, pel que fa a l’estratègia de comunicació, ja es treballa per a la creació d’un portal web que integri i comparteixi la informació generada per tot l’agregat UAB-CEI. Per últim, l’impacte en el territori, un dels objectius del programa ministerial, es basarà en l’increment de l’ocupació amb actuacions conjuntes amb Treball Campus per a posar en comú empreses i estudiants que cerquen feina i diversos programes com Ocupa, Emprèn, o el Programa de Formació de Doctors, en la innovació, amb la valorització de la recerca o els programes PIME Innova i el Social Biz, en la realització de Cicles Formatius de Grau Superior en temàtiques on la UAB pot oferir valor afegit i sempre sense entrar en competència amb els centres de CFGS de l’entorn, i en la creació d’una xarxa de centres d’educació secundària “adscrits” a la universitat, la xarxa Educa, per tal de facilitar l’accés dels joves a la universitat en les zones més deprimides econòmicament. En definitiva, ha recordat Carles Jaime, “es tracta d’un projecte liderat per la UAB, però que és de tothom.” L’acte ha comptat també amb la participació del Vicegerent de Recerca de la UAB, Ivan Martínez, amb el director del Parc de Recerca de la UAB, Jordi Marquet, i amb el Coordinador del Campus d’Excel·lència Internacional, Xavier Ariño.

La proteïna MTERF4 té un paper “essencial” en la funció mitocondrial ja què, quan no està present en el model animal knock out, aquest no és viable, no es desenvolupa i mor en l’etapa embrionària. Aquesta és la principal conclusió d’una publicació liderada per Yolanda Cámara, investigadora del grup de recerca en patologia neuromuscular i mitocondrial del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). L’estudi, en el que també han col·laborat el Ciberer i l’Institut Karolinska, s’ha publicat a la revista Cell Metabolism. En la mitocòndria, la proteïna MTERF4 interacciona amb una altra anomenada NSUN4 i formen un complex indispensable per tal que els ribosomes s’ensamblin correctament i exerceixin la seva funció. Quan això no succeeix no té lloc la síntesi proteica en les mitocòndries, i per tant la funció mitocondrial està impedida. El treball s’ha basat en assaigs bioquímics amb el model de ratolí knock out condicional en el cor.

L’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron va signar el passat 14 de desembre l’Acord de Constitució d’un Servei de Prevenció Mancomunat entre l’Institut Català de la Salut i la Fundació Institut de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

La línia de recerca: Hipertensió portal, que dirigeixen els Drs. Joan Genescà i María Martell (Grup de Recerca en Malaties Hepàtiques de l'IR-HUVH), ha estat guardonada amb el premi a la millor comunicació de Recerca Bàsica en el recent "XXXII Congreso Anual de la Fundación y Asociación Española para el estudio del hígado". El treball guardonat és: “La inhibición de la transmisión adrenérgica puede contribuir a la vasodilatación esplácnica de la hipertensión portal”.Els autors de l’esmentada comunicació són: Mar Coll, Joan Genescà, Teresa Otero, Aina Rodríguez, Juan Carlos García Pagan, Marc Oria, Jaime Bosch i Maria Martell.Abstract publicat en Gastroenterología y Hepatología, Vol 30 (Supl 1)., Febrer 2007, pp122.

La Fundació "la Caixa" va otorgar el premi al projecte titulat "Rol de la disfunció mitocondrial en la malaltia de Parkinson", del Grup de Recerca en Malalties Neurodegeneratives de l'Institut de Recerca HUVH.L'ajuda rebuda pel Dr. Miquel Vila (responsable del Grup de Recerca en Malalties Neurodegeneratives del'IR), té un valor de 90.000 euros i forma part de la convocatòria d'ajudes a la investigació biomèdica 2006 de la Fundació "la Caixa".

Cancer Research publica aquest estudi que representa un important avenç en la capacitat de distingir pacients amb bon o mal pronòstic i que permetrà oferir “tractaments a la carta” per optimitzar les possibilitats de supervivència.

Els catorze participants del Curs d'Operadors d'Instal·lacions Radioactives van aprovar amb èxit l'examen final de la segona edició del curs. L'Institut de Recerca disposa per tant d'onze nous Operadors d'Instal·lacions Radioactives. Felicitats "http://www.vhir.org/global/pdf/noticies/curscronoradiotivas.pdf" - Cronograma

El passat 8 de juny l’Honorable Consellera de Salut, Marina Geli, va inaugurar els laboratoris de la primera planta de l’Institut de Recerca. Aquest espai de 1.160 m2 està destinat a 9 grups d’investigació: Neuroimmunologia Clínica, Patologia Mitocondrial, Diabetis, Endocrinologia i Metabolisme, Unitat de Recerca Biomédica, Fisiopatologia Renal, Anatomia Patológica, Malaltíes Neurovasculars, Malalties Neurodegeneratives i Malalties Reumàtiques. L’institut de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, compte amb 46 grups de recerca, integrat per més de 700 investigadors, 159 projectes en actiu i 270 assajos clínics.

La síndrome de Lynch (o càncer de colon hereditari no associat a pol·liposi) representa la predisposició genètica al càncer colorrectal més freqüent. S’associa a mutacions en els gens de reparació de desaparallaments de l’ADN (MMR genes), especialment als gens MLH1 i MSH2. Les persones portadores d’una mutació en un d’aquests gens tenen un risc elevat de desenvolupar una neoplàsia de colon o endometri al llarg de la vida en absència d’un protocol de seguiment. La identificació d’aquest grup de risc permet oferir unes mesures de detecció precoç i prevenció i així disminuir la incidència d’aquestes neoplàsies.

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ha concedit Premis a l'Excel·lència Professional a tres metges de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron pels seus comportaments exemplars: la Dra. Ampar Cuxart, guardonada en la categoria d'Hospitals, el Dr. Ferran Morell, en la de Recerca, i la Dra. Roser Solans, en la de Docència.Els premis es lliuraran el pròxim 8 de novembre a la sala d'actes del COMB, en el marc de la celebració del Centenari del lliurament del Premi Nobel al Dr. Santiago Ramón y Cajal. El Dr. Ferran Morell es responsable del Grup de Recerca en Pneumologia.

En l’estudi, que es publica avui a The New England Journal of Medicine, hi han participat investigadors de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

El passat dimecres 26 de juliol el Prof. Dexeus va visitar l'Institu de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. El varen rebre el Dr. Juan E. Felíu, director de l'IR-HUVH, i el Dr. José Luis de Sancho, gerent de l'HUVH.

The EMBO Journal advance online publication del 22 de juny: Biosynthesis of tumorigenic HER2 C-terminal fragments by alternative initiation of translation de Joaquin Arribas i col·laboradors.L'article informa sobre un nou mecanisme per generar fragments de HER2 soluble que poden promoure la formació de tumors.- "http://www.nature.com/emboj/index.html" Publicació

El Dr. Josep Baselga Torres, Coordinador d’Oncologia, Hematologia i Radioteràpia de l’Hospital Vall d’Hebron, serà l’encarregat de dirigir el proper centre de recerca contra el càncer. El centre s’ubicarà en un nou edifici ( d'uns 17.000 metres quadrats) dins d’aquest recinte sanitari de Barcelona repartit en set plantes i amb capacitat per a més de 370 professionals (90% dels quals seran investigadors).

Es va inicià la sessió amb les paraules del Dr. Gaietà Permanyer que amb gran cortesia qualificà l’acte com una sessió emblemàtica del Servei i de preparació al canvi, que no al continuisme, que s’apropa i on s’haurà de substituir les estructures hospitalàries del segle dinou, que han funcionat en el vint, i ja no són adequades al vint-i-un. Després va dedicar al Dr. Soler un pensament del poeta romà Horaci, pel seu bon futur.

El passat divendres 9 de juny l'Institut de Recerca va rebre la visita d'una delegació del Ministeri de Sanitat dels Països Baixos, encapçalada per el Sr. Van Rijn Director General del Ministeri.Aquesta delegació, formada per 14 persones de diferents àmbits, tenien com interès principal obtenir informació del funcionament del Centre Hospitalari (tractament de la cartera de productes, estructura de suport a l’activitat assistencial, model de gestió estratègica, formació dins l'Hospital) i del Centre de Recerca.En la seva visita guiada per l'Institut de Recerca, la delegació va poder rebre informació de la recerca que es realitza en aquest moments a l'Institut. També va poder veure les diferentes instal·lacions dels seus laboratoris, així com dels seus serveis.