El passat 5 d'octubre el Dr. Miguel Marín Padilla, del Departament de Patologia de la Darmouth Medical School a Hanover, Estats Units, va visitar-nos amb motiu d'una sessió clínica general de Neurociències, convidat pel Dr. Alfons Macaya, responsable del grup de neurologia infantil del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).Hores després, va atendre al Canal VHIRtv, on va explicar la seva rica trajectòria vital i científica i va apuntar les claus de la seva profitosa recerca. "http://www.youtube.com/watch?v=5fK3_RfrLmI" Vídeo Canal VHIRtv

Divendres 7 d'octubre el programa 'El Cafè de la República', que presenta i dirigeix Joan Barril a Catalunya Ràdio, va emetre una llarga entrevista amb el Dr. Rafael Simó, responsable del grup de diabetis i metabolisme del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), on es van tractar aspectes generals de la malaltia de diabetis, i en especial els últims treballs sobre la retinopatia diabètica que ha publicat i amb els que està investigant aquest equip del VHIR.

El Grup de recerca clínica i innovació en neumonia i sepsis (CRIPS) del Vall d’Hebron Intitut de Recerca ha participat aquesta setmana al 24è congrés anual de la Societat Europea de Cures intensives (ESICM 2011) que ha tingut lloc a Berlín. El Crips participava amb 9 abstracts, un dels quals, un estudi cooperatiu de reclutament de malalts i explotació científica, ha estat guardonat amb un premi de recerca i un dels quatre premis al millor abstract. El Crips, amb el Dr. Jordi Rello, al capdavant, ha format part de l’Steering Committee d’aquest treball amb 1.156 pacients de 162 UCI de 24 països anomenat Eurobact.

Un treball de recerca amb participació catalana i en el qual han col·laborat investigadors de set països ha permès descobrir com es controla la hipertròfia cardíaca, un augment del pes del cor que pot conduir a la insuficiència cardíaca, una de les principals causes de mortalitat i incapacitat al món. Aquest estudi, que ha estat coordinat pel grup del Dr. Stuart Cook del Medical Research Council de Londres i el Dr. Daniel Sanchis de l’IRBLLEIDA – Universitat de Lleida i en el qual han participat investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), la UAB i la Plataforma de Recerca Aplicada en Animal de Laboratori del Parc Científic de Barcelona (PRAAL-PCB), ha identificat a EndoG com una proteïna responsable del manteniment de la forma i funció del cor i, per tant, el seu paper fonamental com a reguladora de la hipertròfia cardíaca. Malgrat el gran interès terapèutic, fins ara es desconeixien els mecanismes que controlen l’hipertròfia cardíaca, és a dir, què indueix i com es produeix l’engruiximent del cor, en particular, quan això no respon a l’augment de la pressió arterial. Per tant, si es pogués controlar l’engruiximent anormal del cor, es podria reduir el risc d’insuficiència cardíaca, millorant la salut del pacient. Aquesta descoberta publicada avui a Nature obre les portes a la pròpia EndoG com a futura diana terapèutica i com element clau en l’anàlisi i el pronòstic d’algunes malalties del cor.

Després del conveni de col·laboració signat el 4 de juliol entre Vall d'Hebron i Mondragon Health per col·laborar en l'àmbit de la R+D+i, representants de l'empresa basca han visitat el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) per començar les sessions de treball entre les dues entitats.Per part de Mondragon estaven presents Mikel Álvarez, director general, Inma Uzkudun, directora de projectes, Eduardo Bertrán de Nanclares, director d'innovació i tecnologia, i Javier Mendigutxia, director general del centre de recerca Ikerlan. Per part del VHIR van estar presents el seu director, el Dr. Joan Comella, a més de Lluís Massó, gerent, Francesc Iglesias, director d'innovació, la Dra. Pilar Gavilán, directora de organización del hospital, el Dr. Josep Monterde, director de serveis clínics centrals de l'hospital, Raquel Egea, coordinadora de valorització i transferència, Laura Casado, responsable de la Unitat de Projectes, i Fátima Núñez, responsable de la unitat científico-técnica de suport. Després de visitar les instal·lacions del VHIR, el grup de treball es va reunir per parlar de l'acord marc, els àmbits d'actuació, els projectes i línies de col·laboració conjuntes i les alternatives i properes actuacions a prendre. "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&mv1=5&mv2=1&mh1=0&mh2=0&mh3=0&mh4=0&ms=0&any=2011&num=256" Més informació

Les Unitats de Citologia, Inmunofenotip i Citogenètica d'Hematologia de l'Hospital Vall d'Hebron van impartir el 5 d'octubre el quart Taller Diagnòstic Integrat de les Síndromes Mielodisplásicos (SMD) de Casos Clínics.En la cinquena edició del taller, dirigit per Teresa Vallespí, hematòloga del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), han participat 11 investigadores procedents de diferentes centres espanyols. Després d'una actualització de les tècniques que s'utilitzen en el diagnòstic integrat, els participants, en grups de 2 o 3, van anar elaborant els casos problemes tutelats pels experts de les diferents unitats.Durant la jornada, esponsorizada per Celgene, els participants van estudiar, en companyia dels respectius experts, els diferents aspectes del clon maligne. Per als alumnes representa una presa de contacte amb els analitzadors més avançats que s'utilitzen en l'estudi diagnòstic (cariotipador, citòmetre de flux de 10 colors). Després del procés, van elaborar el diagnòstic integrant totes les dades, la qual cosa comporta un clar exercici de l'especialitat d'Hematologia. A més, es va corroborar la certesa que un correcte diagnòstic integrat permet un tractament adequat i, en ocasions, elements per al posterior estudi de malaltia residual mínima (ERM).Al final de la jornada, els assistents al taller van acabar l'experiència amb diversos objectius aconseguits: aprofundir en les característiques fonamentals en el diagnòstic dels SMD, analitzar diferents cariotipos amb les anomalies més freqüents observades en SMD, estudiar imatges amb alteracions en l'expressió d'antígens o presència d'antígens aberrants i unir tot l'anterior amb les dades clíniques, elaborar el diagnòstic integrat i classificar d'acord amb les propostes FAB, IPSS (1997) i OMS (2008).El taller, que compta amb material de primer nivell, ja anuncia una sisena edició pel mes de febrer després de l’èxit de les tres primeres experiències i l’àmplia demanda.

Els premis Nobel de Medicina 2011 reconeixen contribucions claus que han revolucionat la immunologia els últims 15 anysÉs un lloc comú dir que la ciència avança amb cada canvi de paradigma, però és cert, i els guardonats d'aquest any han estat protagonistes claus en un canvi molt significatiu en la concepció del funcionament del sistema immune. Fins a fa uns poc anys l'únic pilar sobre el que es suportava el cos de coneixement de la immunologia era la hipòtesi de selecció clonal que el també premi Nobel Macfarlane Burnet va proposar el 1955. Un dels seus corol·laris és que la resposta immune pot reconèixer amb especificitat gairebé exquisida els components propis dels estranys. Davant una infecció el sistema immune produeix en el terme de 5-7 dies anticossos i limfòcits específics que poden eliminar o neutralitzar a l'agent infecciós, quan tot va bé, i a més, en general, l'hoste queda protegit enfront d'una infecció posterior pel mateix agent. Aquest concepte, és cert, es reconeixia des de l'antiguitat. Els immunòlegs van dedicar gairebé tot el segle XX a desxifrar els mecanismes pels quals s'elabora aquesta resposta immune específica i gràcies a ella s'han generat les vacunes que usem ara.Però si la resposta immune que s'organitza d'acord amb la selecció clonal explica per què una infecció deixa protecció duradora, no explica per què no ens infectem contínuament pels gèrmens de l'ambient. Tots els metges sabem que per a un pacient és més perillós la manca de granulocits que de limfòcits, de fet, des de l'inici de la immunologia se sabia que havia una certa capacitat de plantar cara immediatament a les infeccions sense haver d'esperar a la resposta d'anticossos i limfòcits específics i es coneixien alguns dels seus elements com els granulocits i el complement.El canvi de paradigma al que els guardonats d'aquest any han contribuït decisivament a provocar ha consistit a demostrar que els elements de la immunitat innata són capaços de reconèixer als agents infecciosos amb un notable grau d'especificitat, respondre a ells d'una forma ràpida i apropiada i reclutar els mecanismes de la resposta adquirida específica posterior orientant-los cap al tipus de resposta més eficaç (tipus d'anticòs i limfòcit).La contribució clau de Jules A. Hoffman va ser identificar els receptors que ja usen els insectes per a identificar i respondre a bacteris i fongs i tenir la clarividència que també s'usen pel sistema immune humà, tan distant evolutivament dels insectes. La seva contribució al descobriment de la primera família àmplia de receptors de la immunitat natural, els toll-like receptors (TLR) va ser sorprenent al mateix temps que explicava com s'aconseguien defensar els invertebrats amb un sistema immune molt més senzill que el dels mamífers. A aquesta primera família de receptors de la immunitat natural s'han unit dues famílies més, NLR i RLR, i cada dia s'afegeixen noves molècules.I precisament les cèl·lules sentinelles de sistema immune millor armades d'aquests receptors són les anomenades cèl·lules dendrítiques, cèl·lules emparentades amb els monocits i macròfags i que han estat l'objecte de l'estudi d'altre guardonat, Ralph Steinman, qui les va identificar en la sang del ratolí i es va adonar que aquestes cèl·lules de fenotip i funció variada eren les que "decidien" en un primer moment si una determinada partícula o molècula es podia presumir que formava part d'un agent infecciós.La capacitat de les cèl·lules dendrítiques de destriar, si no amb l'exquisitesa dels anticossos o els limfòcits, si que amb un molt moderat marge d'error, si estan en contacte amb un agent infecciós o una mera partícula inerta, va ser inicialment difícil de creure. Però a mesura que s'ha anat coneixent que aquestes cèl·lules són portadores de desenes de receptors per a lipopolisacarids típics dels bacteris gram negatius, àcids lipoteics dels bacteris gram negatius, carbohidrats de coberta de fongs i llevats i fins i tot motius de DNA i RNA propis dels virus, s'ha acceptat la potencialitat i paper de les cèl·lules dendrítiques.S'ha obert a més tot un arc de possibilitats per a entendre millor i controlar beneficiosament la resposta immune, per aquest motiu Steinman ha estat un dels defensors i pioners de la teràpia cel·lular per al càncer. I també ha obert possibilitats per al tractament de malalties autoimmunes. Un pont clau entra la resposta de cèl·lules dendrítiqyes (i també macròfags i granulocits) són una família de més de 100 pèptids de petit pes molecular (típicament de 10 a 20 kd) que coordinen la resposta immune inicial (innata) amb la posterior resposta adaptativa: les citocines. D'aquestes les primeres conegudes: els interferons, la interleukina-1 i el factor de necrosis tumoral (TNF) 1 es compten entre les principals activadores de la resposta immune inicial però també actuen com transmissors que programen la resposta específica posterior.Bruce Beutler ha rebut el premi Nobel no només per aïllar el TNF i caracteritzar-lo, sinó també per demostrar la seva relació amb els TLRs i amb altres citocines inflamatòries. El TNF és una citocina temible perquè quan es produeix agudament a l'excés causa xoc, la seva producció crònica és en part responsable del quadre d'astenia i caquexia dels pacients amb infeccions cròniques, per aquest motiu el co-descubridor del TNF amb Beutler a l'Institut Rockefeller, Anthony Cerami, la va anomenar "caquectina". I és un important mediador de la inflamació en l'Artritis Reumatoide, pel que agents neutralizants del TNF s'usin amb èxit en el seu tractament. De fet, l'aplicació de la qual va ser pioner Marc Feldmann, ha obert el camp dels tractament biològics, possibles pels descobriments de Beutler, Cerami, Dinarello i altres pioners de les "citocines".Si en aquest Nobel ens falta a algú és Charles Janeway, probablement perquè va morir prematurament el 2003. Va ser aquest investigador de Yale qui sobre la base dels descobriments enumerats i aels seus propis experiments va formular l'existència d'un ampli repertori de "receptors de reconeixement de patró" que és capaç de reconèixer "patrons moleculars associats a patògens" i iniciar la resposta immune. I potser seria just reconèixer l'aportació de la investigadora Polly Matzinger, qui va perfeccionar aquesta hipòtesi a l'incorporar un concepte un poc més abstracte, que el sistema de la immunitat innata no reconeix només els gèrmens sinó que destria entre les situacions que aquests suposen un "perill", i les quals no ho suposen. A aquesta forma d'entendre la immunitat natural la va cridar la 'Danger hypothesis', que encara que no és acceptada de forma universal està ajudant a entendre la patologia autoinflamatòria i autoimmune.Així doncs, Janeway, gràcies en bona part als treballs dels premiats, va ser qui va proveir un model teòric que explica millor el sistema immune que ara es considera, juntament amb la hipòtesi de selecció clonal, un pilar bàsic per a la comprensió de la resposta immune.Resulta paradoxal que en el cas de la immunologia els científics hem estat capaços de dilucidar abans el funcionament de la complexíssima i subtil (però lenta) resposta d'anticossos i limfòcits i hem trigat tant a reconèixer el paper clau que en el dia a dia ocupen els sòlids i capaços mecanismes de la immunitat innata que compartim amb, per posar un exemple atractiu, les llagostes a les quals permet viure fins a 45 anys sense un sistema immune tan sofisticat com el nostre.En tot cas, el camí per a l'aplicació del coneixement de la resposta innata s'ha obert per a benefici dels malalts, com demostra la ràpida expansió dels tractaments basats en aquestes molècules i en bona mesura se'ls deu als guardonats Nobel 2011.Ricard Pujol Borrelly el Servei d'Immunologia de l'HUVH i del VHIR

El Dr. Rafael Esteban Mur, membre del grup de malalties hepàtiques del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i cap de servei de medicina interna-hepatologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, ha participat avui en una trobada digital sobre l'Hepatitis C a Diario Médico coincidint amb el Dia Mundial d'aquesta malaltia.

El Dr. Xavier Montalban, responsable del grup de neuroimmunologia clínica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEM-Cat) ha participat en un debat sobre l'esclerosi múltiple en el programa de la 2 de TVE 'Para todos la 2'. També han intervingut el Dr. Pablo Villoslada, de l'Hospital Clínic, Mario Juez, malalt d'esclerosi múltiple i Rosa Maria Estrany, presidenta de la Fundació Esclerosi Múltiple.Un dels temes fonamentals del debat ha estat la recent participació del Dr. Montalban en una investigació internacional publicada en Nature sobre l'Esclerosi Múltiple que duplica el nombre de gens associats a la malaltia. "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&mv1=5&mv2=1&mh1=0&mh2=0&mh3=0&mh4=0&ms=0&any=2011&num=272" Més informació

EATRIS, la xarxa europea d'infraestructures d'investigació translacional en medicina, es llança avui de forma oficial amb la participació d'Espanya, Itàlia, Alemanya, Finlàndia, Dinamarca i Holanda com a socis principals de l'acord que va començar a gestar-se en la fase embrionària 2007-2010 i a la qual s'afegiran tres nous països en l'últim quadrimestre de 2011. La participació espanyola està liderada en l'àmbit institucional per l'Instituto de Salut Carlos III (ISCIII), que la va fer oficial amb la signatura del seu director general, José Jerónimo Navas Palacios. En la part científica, el coordinador és el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) que dirigeix el Dr. Joan X. Comella. La investigació translacional millora la translació efectiva de l'excel•lència en recerca biomèdica a medicaments, diagnòstics i dispositius mèdics. EATRIS proporciona un accés simple i centralitzat a les tecnologies i la capacitat que resideixen en les millors institucions i empreses europees, i els grups d'investigació que col•laborin poden esperar més transferència efectiva dels seus avanços científics fonamentals a productes concrets que beneficiïn directament al pacient i millorin la salut pública. Algunes de les àrees claus de la investigació que toca EATRIS són: oncològica, cardiovascular, investigació en neurologia, immunologia, metabolisme i malalties infeccioses.