La Junta de Barcelona de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (aecc), ha resolt becar 6 projectes d'investigació amb una dotació de 18.000 euros cadascuna, en total 108.000 euros. L'aecc convoca anualment un concurs públic per a beques d'investigació oncològica de caràcter bianual. La finalitat de les beques és fomentar que els joves investigadors s'interessin per l'oncologia com especialitat i puguin desenvolupar les seves tasques d'investigació en la curació del càncer.Els investigadors becats treballen en institucions i centres de referència i amb capacitat per a la investigació científica a Barcelona. La qualitat dels projectes científics becats és bàsica perquè es tradueixin en un impacte real en matèria de prevenció i tractament de la malaltia oncològica en tots els seus aspectes. Per a l'aecc, la investigació és el camí més eficaç per a la millora de la diagnosi i el tractament del càncer.La Comissió d'experts en Oncologia s'encarregarà de realitzar una avaluació i seguiment dels investigadors i dels seus projectes, al llarg dels dos anys de compromís de les beques.L'acte públic del lliurament de beques va tenir lloc el 28 de Març de 2012, en el marc de la “42a Reunió Estatuària de Socis i Convenció Anual” de l'aecc Junta de Barcelona.Un dels becats és el Dr. Andreas Doll, membre de la Unitat d'investigació biomèdica i oncologia translacional i pediàtrica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) pel projecte "MicroRNA (miRNA) profiles as predictors of clinical outcome and therapy decision making in prostate cancer”. Prostate cancer (PCa) is one of the leading causes of morbidity and mortality among men from developed countries. Using current risk stratification strategies, it is still difficult to separate patients with rapidly progressing tumours, which require aggressive treatment, from those with indolent tumours. For this reason, it is a priority to search for markers that are specifically linked to PCa, predicting its behaviour with better reliability than the current criteria presently defining risk. The result would enable more effective treatment decisions for individuals (personalized medicine) and would be of great utility in aiding clinical management of a large patient population.The aim of the current project is to identify miRNA signatures that closely correlate with PCa risk and clinical outcome. Our overall goal by the end of the grant period is to better predict aggressive prostate cancer by identifying clinical biomarkers that ultimately enhance treatment decisions. The use of FFPE tissues and urine as a starting material is attractive because this approach should make biomarkers identified in this way much easier to translate into widespread clinical practice. Finally, the detection of aggressive PCa at an earlier stage will improve PCa prognosis, which will, in turn, help to reduce health care costs.

Carmen Vela, Secretària d'Estat d'Investigació, Desenvolupament i Innovació, ha clausurat avui el cicle 'Dona i Ciència' del VHIR amb una conferència en la que ha repassat les principals intencions del seu departament respecte a la ciència a Espanya, així com la situació de la dona en el món de la investigació en el nostre país. L'acte ha comptat amb la presència del director general de Recerca, Josep M. Martorell, la responsable de recerca i Innovació en Salut del govern català, Marta Aymerich, i diversos directors i investigadors destacats de centres de recerca catalans. El director del VHIR, el Dr. Joan Comella, ha introduït la conferència de la Secretaria d'Estat, titulada 'Situación y actuaciones en España y Europa'. El cicle 'Dona i Ciència' es va inaugurar amb una conferència de la Dra. Margarita Salas i va continuar amb una taula rodona sobre reptes i oportunitats i un taller de coaching a càrrec de consultors acreditats per la Comissió Europea.

El grup de patologia molecular del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha estat el grup europeu amb més comunicacions (9) al congrés USCAP (Acadèmia Americana i Canadenca de Patologia) que va tenir lloc fa uns dies a Vancouver, Canadà. Les comunicacions s’han centrat, entre d’altres temes, en diversos tipus de càncer i en la utilitat dels biomarcadors EGFR i ALK en pulmó. Destaca la conclusió que la citoqueratina 19 en biòpsia ganglionar indica metàstasi. El Dr. Santiago Ramon y Cajal, responsable del grup, ha liderat l’edició del llibre ‘Anatomia Patològica en Oncologia’, que repassa les àrees de l’especialitat en capítols independents en els que es revisen els paràmetres més destacats per al seu diagnòstic i correcta classificació. A més, es realitza una actualització en marcadors en cadascun dels apartats: pulmó, aparell digestiu, sistema nerviós, parts toves i mama, entre d’altres. Segons el Dr. Ramon y Cajal, “l’especialitat s’encamina a la realització d’estudis de seqüenciació de múltiples gens –o del genoma- en molts tumors per disposar de perfils més individualitzat”.

Fa uns dies la recerca del Microbioma humà ha reunit a científics de tot el món per a discutir nous avanços, el seu impacte i les tendències de futur en el Congrés Internacional del Microbioma Humà organitzat per MetaHIT al Palais Brongniart, Paris. "http://www.metahit.eu/paris2012" http://www.metahit.eu/paris2012La trobada ha servit per a unificar els dos principals consorcis de Microbioma Humà: el Human Microbiome Project (Estats Units, iniciativa de NIH), i MetaHIT (iniciativa europea) amb la participació d'investigadors de Xina, Japó i Canadà.El Dr. Francisco Guarner, membre del grup fisiologia i fisiopatologia digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), que forma part del consorci MetaHIT, va presentar els últims descobriments en la relació entre el microbioma humà i la malaltia inflamatòria intestinal.

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Cedars-Sinai Medical Center col·laboraran en els àmbits de transferència tecnològica i innovació gràcies a un acord signat recentment a Barcelona entre representants d’ambdues institucions. El Dr. Jaume Raventós, gerent de l’HUVH i el Dr. Joan Comella, director del VHIR, van signar l’acord juntament amb Edward M. Prunchunas, vicepresident senior de finances i CFO de Cedars-Sinai, i Richard S. Katzman, vicepresident d’Afers Acadèmics de Cedars-Sinai.El Cedars-Sinai Medical Center ha desenvolupat un programa de transferència tecnològica d’èxit amb polítiques estàndard, processos i documents per a identificar, detectar, avaluar, protegir i comercialitzar avenços desenvolupats pels seus investigadors. El Cedars-Sinai Medical Center assistirà al VHIR en la protecció de la propietat intel·lectual i la comercialització de les tecnologies d’aquest últim.

Un equip multidisciplinari de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona amb participació del Dr. José Luis Peiró i el Dr. Vicenç Martínez Ibañez, del grup de bioenginyeria ortopèdia i cirurgia pediàtriques del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha separat amb èxit dues germanes siameses de set mesos d’edat que van néixer unides per l’abdomen i que compartien el fetge. L’operació va durar menys de set hores, es va fer el passat 27 de febrer i les nenes van poder tornar a casa just una setmana després, el 5 de març. Actualment, només visiten l’Hospital per a les revisions periòdiques.La Núria i la Marta van néixer el 10 d’agost de 2011, a les 32 setmanes de gestació. La malformació s’havia detectat a les 12 setmanes de gestació en les ecografies habituals durant l’embaràs. Es va decidir fer una cesària planificada, per garantir la supervivència dels fetus i evitar les previsibles complicacions del part a la mare.Un cop nascudes, tot i estar unides per l’abdomen, van tenir una evolució molt favorable en el període neonatal i després de fer un primer estudi acurat del cas, i de comprovar que es podien alimentar i créixer amb normalitat, van tornar a casa mentre s’esperava per triar el millor moment per fer la cirurgia de separació: entre els cinc mesos i el primer any de vida (i també que entre les dues adquirissin un pes superior als 12 quilos) per minimitzar al màxim el risc.

El grup de recerca en malalties neurovasculars del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i la Unitat d'Ictus de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (HUVH) lideren dos grups de treball d'un estudi a gran escala i sense precedents sobre el tractament de l'ictus. El projecte, que acaba de llançar la UE, està dotat amb gairebé 11 milions d'euros i és el major assaig clínic en fase III sobre els efectes de la hipotèrmia com a protector del dany cerebral després de patir un ictus o accident cerebrovascular. Refredar al cervell durant les 6 hores immediatament posteriors a un ictus a temperatures properes als 33-34 ºC podria ser clau per reduir la magnitud del dany cerebral. Els resultats beneficiarien a centenars de milers de pacients l'any. Vall d'Hebron serà també el centre que coordini l'estudi a l’Estat espanyol, així com la seu del biobanc amb les mostres de tots els pacients que s'inclouran en l'estudi Europeu.La hipotèrmia terapèutica ja s'utilitza amb eficàcia en la reducció de la lesió cerebral isquèmica després d'una aturada cardíaca, lesions durant el part o, fins i tot, en dany cerebral postraumàtic. Així ho han demostrat els estudis pilot fets fins ara i així s'espera confirmar-ho, amb el suport de 60 universitats i hospitals participants en 25 països diferents, després d'estudiar a 1.500 pacients amb ictus. La hipotèrmia actua induint una espècie d'hibernació en el cervell, reduint al mínim la necessitat d'oxigen i aconseguint així prevenir danys majors. La tècnica també és seguida amb interès per l'Agència Espacial Europea per les seves possibles aplicacions, en el futur, als viatges de llarga distància a l’espai.

La Dra. Mercè Boada, responsable del grup d'Alzheimer del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i directora de la Fundació ACE, és la protagonista del reportatge 'Epidèmia d'oblit' que publica el setmanari 'El Temps', construït a partir d'una llarga conversa amb la neuròloga sobre la història de la demència, els descobriments fonamentals sobre la malaltia d'Alzheimer, i els nous reptes que planteja l'augment dels casos.Aquesta edició del setmanari, amb una portada dedicada a la malaltia d'Alzheimer, inclou també una entrevista amb Diana Garrigosa, que explica com viuen els seus familiars l'evolució de la malaltia del seu marit, Pasqual Maragall.

El capítol sobre cèl·lules mare de la Side Population (SP) escrit pel Dr. Jordi Petriz, membre de la unitat de recerca biomèdica i oncologia translacional i pediàtrica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) al prestigiós compendi de citometria, Current Protocols in Cytometry (CPC, Ed. Wiley&Sons) és el cinquè treball més consultat online després de cinc anys.CPC és una publicació afiliada a la International Society for Advancement of Cytometry (ISAC) i acumula més de 250 contribucions (capítols independents) de diferents especialistes. En absència de marcadors fenotípics específics de les cèl·lules mare, el capítol del Dr. Petriz, escrit al 2007, ha resultat de gran interés, doncs la Side Population ha esdevingut un compartiment clau dins de les cèl·lules mare, especialment per a la seva identificació, aïllament i posterior caracterització. És especialment significatiu destacar que els membres de la comunitat científica que estudia la SP és minoria amb relació a d'altres disciplines, un fet que contribueix a remarcar l'elevat impacte d'aquest treball.

El Dr. Miquel Vila i la Dra. Iria Carballo-Carbajal, responsable i membre del grup de recerca en malalties neurodegeneratives del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) han participat en un estudi coordinat per l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i publicat a EMBO Molecular Medicine en el que s'han generat in vitro neurones dopaminèrgiques (les que degeneren en Parkinson) a partir de les cèl·lules de pell de pacients amb aquesta malaltia.Aquestes cèl·lules reprodueixen a nivell cel·lular alguns aspectes patològics de la malaltia i podrien servir com a plataforma d'screening de nous fàrmacs del Parkinson i per a seleccionar pacients per aplicar-los de manera individualitzada determinades teràpies. La Dra. Carballo-Carbajal ha fet gran part de la caracterització fenotípica d'aquestes cèl·lules.