El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i la Fundació Step by Step, en el marc de la reunió anual del seu patronat, han signat un conveni de col·laboració per promoure i recolzar noves línies de recerca en el camp de les lesions medul·lars.D’aquesta manera, les dues institucions possibiliten la potenciació de la recerca, amb especial atenció a la traslacional, les noves teràpies i la medicina regenerativa. Així mateix, col·laboraran en el debat i la divulgació d'avenços en el camp de la lesió medul·lar mitjançant la celebració de jornades i actes científics, i en la participació en projectes conjunts pel desenvolupament d’intervencions sanitàries innovadores.Per part del Vall d’Hebron, que disposa de la única unitat de lesionats medul·lars de Catalunya, van assistir a la signatura de l’acord el Dr. Miguel Ángel González Viejo, cap de la citada unitat i també vicepresident de la Fundació Step by Step, i el Dr. Joan X. Comella, director del VHIR. La Fundació Step by Step (SbS) és un organisme sense ànim de lucre dedicat a la recuperació d’aquells lesionats medul·lars que, una vegada han superat les fases de rehabilitació als hospitals i als centres especialitzats, opten per seguir amb la rehabilitació a base de fisioteràpia per obtenir una millor qualitat de vida. Per part de SbS l’acord va ser ratificat pel seu Fundador i President, Frederic Crespo, i la Dra. Mercè Avellanet, cap del servei de rehabilitació de l'Hospital Nostra Senyora Meritxell d’Andorra i vicepresidenta de la fundació.A més del VHIR, també va signar un conveni de col·laboració amb Step by Step l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).

El director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Joan Comella, ha estat elegit secretari general de la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (COSCE). El nou president de la confederació serà el professor de la Universitat Complutense de Madrid, Carlos Andradas, que subsitueix en el càrrec Joan Guinovart, director de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.

L’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), en col·laboració amb la UAH i la UNED, organitzen la 2a edició del màster interuniversitari sobre ‘Direcció i Gestió de la R+D+i en Ciències de la Salut’, que tindrà lloc entre el novembre de 2011 i el març de 2013. En la primera edició, per aconseguir una exposició a una mostra representativa de les institucions de l’actual Sistema de Ciència i Tecnologia en Ciències de Salut, es van seleccionar, com es farà en la segona, centres de sis àmbits diferents. Un d’ells, com a institut de recerca sanitari, va ser el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), "http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?any=2011&num=40&mv1=5&mv2=3&Idioma=ca&titol=Alumnes+del+M%E0ster+de+l%92ISCIII" per on van passar els alumnes de la primera edició.

L'Hospital Universitari Vall d’Hebron i la Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i MONDRAGON Health, han subscrit avui un conveni de col•laboració. Es tracta d'una nova aliança estratègica orientada a l'àmbit de la R+D+i per a promoure la col•laboració en els camps de la ciència i la tecnologia en activitats d'interès mutu per a contribuir al desenvolupament del Sector Sanitari de les Comunitats Autònomes de Catalunya i el País Basc. A través d'aquest acord es pretén fomentar la generació, l'intercanvi i la transferència de coneixement mitjançant la realització de projectes d'investigació, innovació, programes de formació, així com la promoció d'activitats conjuntes.L'acord, que tindrà una durada d'un any i que serà prorrogable anualment, ha estat signat avui dilluns en el centre corporatiu de MONDRAGON i ha estat rubricat per José Luis de Sancho, Gerent de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron, Joan X. Comella, director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Javier Sotil, Vicepresident d'Innovació, Promoció i Coneixement de MONDRAGON Corporació, i Mikel Álvarez, director general de MONDRAGON Health.

El Dr. Jaume Reventós, cap de la Unitat de Recerca Biomèdica i d'Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), va ser convidat a presentar el seu treball ‘Discovery of new diagnostic biomarkers for endometrial carcinoma in uterine aspirates: an example of academia- industry partnership', durant l’Oncology and Biotechnology Forum’, organitzat pel British Consulate de Barcelona i el UK Trade & Investment, davant d'un centenar d'empresaris britànics dels sectors de la biotecnologia, del diagnòstic i de l'oncologia.El sector de la biotecnologia al Regne Unit és el més potent d’Europa i el segon a nivell mundial, només per sota d’Estats Units. La investigació acadèmica i comercial del Regne Unit té la major innovació i desenvolupament en el càncer. La combinació de dècades de recerca i nous enfocaments audaços per les teràpies fan del Regne Unit el líder en recerca, innovació i comercialització a Europa. Aquest fòrum va ser una oportunitat per escoltar directament als especialistes del sector, aprendre de l’experiència britànica i descobrir oportunitats d’inversió al Regne Unit i Espanya.

El Dr. Rafael Simó, responsable del grup de Diabetis i Metabolisme del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha participat en un dels simposis de la reunió de l'Associació Americana de Diabetis (ADA), que ha tingut lloc a San Diego, i on s'ha analitzat l'ús de les incretines en la diabetis tipus 2 (DM2), i s'ha exposat el futur de les insulines. Durant la seva intervenció, el Dr. Simó ha assegurat que "l'objectiu és individualitzar la teràpia, sabent que perseguir aquesta xifra no sempre es tradueix en un augment de la supervivència", referint-se a la idea de mantenir sempre la hemoglobina glucosilada (HbA1c) a nivells de 7 en tots els pacients. "Les guies no sempre tenen raó i els assaigs no són el món real", ha indicat.

Marina Rigau, membre de la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha guanyat el premi de comunicació científica Joan Lluís Vives 2010 en la modalitat de Ciències Bàsiques, Ciències de la Salut, enginyeries i arquitectures per l'article 'El càncer de pròstata, més val prevenir que curar'.Des de 1999, la Xarxa Vives convoca anualment el premi de Comunicació Científica «Joan Lluís Vives», amb l’objectiu de fomentar les habilitats comunicatives dels estudiants de doctorat. Amb la col·laboració de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València i el suport de la CAM, la convocatòria s’adreça a estudiants amb tesi doctoral inscrita i sense defensar públicament. La temàtica de l’article presentat ha de versar sobre la mateixa tesi i el jurat valora la incidència, i sobre tot, l’interés científic i social de la recerca. El jurat està constituït per professorat de les universitats de la xarxa i altres professionals vinculats a l’àmbit del premi.

Els investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han desenvolupat, dins del marc del 12è Simposi Fundació La Marató de TV3, tres projectes de recerca gràcies als fons recaptats durant La Marató del 2005, dedicada a l'Alzheimer i altres malalties del cervell. El VHIR i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron han presentat les seves línies de treball i els resultats obtinguts de les investigacions centrades sobre l’ictus i la malformació de Chiari que han comptat amb una dotació de 584.600€. A la jornada han participat els investigadors que han liderat els 35 projectes de recerca científica seleccionats i dotats amb 7,72 milions d’euros, distribuïts pel Patronat de La Fundació La Marató de TV3. El Dr. Joan Montaner, responsable del grup de malalties neurovasculars del VHIR, ha dirigit el “Projecte GRECOS: genotipatge del risc de recurrència d'ictus”, un dels estudis de recerca neurovascular més amplis a nivell mundial on s'ha reunit a 1.800 pacients, procedents de la xarxa d’hospitals públics catalans, amb l’objectiu de determinar quins d’ells patien una recaiguda. “ Uns dels problemes més greus en què ens veiem immersos els neuròlegs en la pràctica clínica habitual és el de la prevenció de la recurrència de l'ictus. Així, s'ha estimat que, després d'un primer episodi d'ictus, entre un 6 i un 12% dels pacients presenten un segon ictus en el primer any i fins el 30%, durant els següents 5 anys”, comenta el Dr. Montaner. L’equip d’investigació liderat per neuròlegs i biòlegs experts en genètica (Dra. Mendioroz i Dr. Fernández-Cadenas) ha partit de la hipòtesi que la nostra genètica individual conté uns factors determinants que ens predisposen a patir o no un ictus. “ Per això, el nostre objectiu principal és trobar factors de risc genètic predictius de l'aparició de nous esdeveniments cardiovasculars en un grup de pacients que han patit un primer ictus”, continua el Dr. Montaner. Vídeo: "http://www.youtube.com/watch?v=dYgHxE_AqZY" Projecte GRECOS: genotipatge del risc de recurrència d'ictusVídeo: "http://www.youtube.com/watch?v=K2LqLXPPhg4" Avaluació de l'atenció a l'ictus a Catalunya després de la implantació d'un model d'atenció "http://www.youtube.com/watch?v=K2LqLXPPhg4" Vídeo: "http://www.youtube.com/watch?v=VhDbt3EureM" Les bases genètiques de la Malformació de Chiari de Tipus I (MCI)

Un estudi realitzat pel grup de Bioenginyeria i Interaccions Cel·lulars de la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), conjuntament amb la Unitat de Paret Abdominal del Servei de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, determina les alteracions i característiques que tenen les cèl·lules de sostén dels teixits i que afavoreixen l’aparició d’hèrnies després d’una cirurgia abdominal. Conèixer quin és el mecanisme pel qual aquestes hèrnies apareixen pot ser clau pel seu tractament, així com pel disseny de nous materials per a reparar-les (malles, sutures, etc..), i també per identificar una població de risc i, per tant, anticipar-se a la complicació.Les hèrnies incisionals, aquelles que tenen lloc quan, després d’una cirurgia abdominal, la paret de l’abdomen no es tanca de manera adequada, són un gran problema sanitari. No només pels problemes mèdics i les incomoditats que d’elles es deriven, sinó també amb nombre absolut. “Conèixer quin és el mecanisme pel qual aquestes hèrnies apareixen pot tenir un impacte en l’àrea terapèutica, a l’hora d’optimitzar el disseny de nous materials intel·ligents (malles, sutures, etc.) amb capacitat instructiva, millorant-ne la biocompatibilitat i les aplicacions, i establint les bases d’una eventual biologia regenerativa amb aplicacions a la enginyeria de teixits”, explica la Dra. Maria Antònia Arbós, una de les responsables de l’estudi. S’havia postulat que, en la gènesi d’aquestes hèrnies,hi havia alteracions del col·lagen, material que dóna plasticitat als teixits, però aquest estudi va més enllà i determina que, en aquests casos, hi ha disfuncions en els fibroblasts, les cèl·lules del teixit connectiu (músculs, tendons, fàscies) encarregades d’organitzar la cicatrització. Aquest estudi, publicat en l’edició del mes de juny de la revista The American Journal of Pathology, canvia el paradigma de com i per què es produeixen les hèrnies incisionals i, en base a aquesta originalitat, la pròpia revista ha destacat l’article a la portada.

El polimorfisme rs179247 s'associa a la susceptibilitat de desenvolupar la malaltia de Graves, segons es desprèn dels resultats d'un treball en el qual han col·laborat Ricard Pujol-Borrell, responsable del grup d'Immunologia del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i Roger Colobran, investigador posdoctoral del Laboratori d'Immunobiología per a la Investigació i Aplicacions Diagnòstiques del Banc de Sang i Teixits (BST) i la Fundació Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol.El treball, que es publica en l'últim número de Human Molecular Genetics, s'ha realitzat mitjançant l'anàlisi de la freqüència de 54 polimorfismes en un grup de 137 pacients amb malaltia de Graves i 192 controls sans, i s'han identificat deu variants associades a aquesta patologia. "De fet són deu polimorfismes, però tots estan en la mateixa zona del gen que és la que va des del promotor fins a l'intró 1. A més, aquestes variants tenien un cert desequilibri del lligament", explica el Dr. Colobran.D'aquestes variants, el polimorfismE rs179247, localitzat a l'intró 1 del gen TSHR, és el que va aparèixer amb major freqüència en l'anàlisi, pel que es considera que és el que té major rellevància en el desenvolupament de la malaltia de Graves.