Diario Médico i Correo Farmacéutico han escollit a la web del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), www.vhir.org, com una de les millors de la 4a Edició dels premis ‘Los Favoritos en la red del ámbito sanitario’, dins de l’apartat de metges, a la categoria d’hospitals i fundacions. Volem agrair a tots els que dia a dia col·laboren en la programació, disseny, redacció i difusió de la nostra web, i també a tots els que fan o donen suport a la recerca que es fa a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, perquè la pàgina és un mirall de la vostra activitat diària.Aquest és el text oficial que ens han fet arribar els organitzadors dels premis.“Diario Médico y Correo Farmacéutico han valorado, entre todas las candidaturas recibidas, las mejores webs de aquellas instituciones, empresas o colectivos que están trabajando en el desarrollo de la comunicación en Internet. Por este motivo, me es grato comunicarle que www.vhir.org, del Hospital Vall D´Hebron – Institut de Recerca (VHIR), ha sido elegida como una de las mejores webs de La IV Edición “Los Favoritos en la red del ámbito sanitario” en el apartado de Médicos en la categoría de HOSPITALES Y FUNDACIONES.”

El Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha acollit amb èxit la taula rodona sobre els investigadors del Sistema Nacional de Salud Miguel Servet, moderada pel director del centre, el Dr. Joan Comella, i que ha comptat amb la participació central del Dr. Jesús Rey, investigador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), que ha exposat les claus del seguiment i evaluació del programa de contractes dels investigadors d'aquest sistema.Tot seguit han intervingut en format de taula rodona el Sr. Rafael de Oleza, assessor jurídic del Programa de Recerca i Innovació en Ciències de la Salut, que ha tractat del desenvolupament de la carrera investigadora al departament de Salut: Programa d’estabilització i intensificació. El Dr. Ricard Pujol, assessor de Recerca de l’ICS, ha explicat la carrera investigadora del personal sanitari de l’ICS, i el Dr. Antoni Andreu, coordinador de la CTE de RRHH de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), ha opinat sobre la gestió del programa Miguel Servet des de la perspectiva de l’ISCIII. El Dr. Carles Miquel, coordinador del PRICS, que estava present a la sala, també ha representat el Departament de Salut i ha aclarit diverses qüestions als assistents. La Dra. Carmen Espejo, investigadora Miguel Servet del grup de Neuroimmunologia clínica del VHIR, ha exposat la seva experiència i perspectiva com a membre de la taula rodona. Però no ha estat la única Miguel Servet en fer-ho, ja que molts dels assistents, procedents de diversos centres de recerca biomèdica catalans, han intervingut, preguntant i donar la seva opinió sobre la seva situació.

El responsable del grup de diabetis i metabolisme del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Rafael Simó, va participar fa uns dies en un congrés organitzat per la Societat Russa d’Oftalmologia, que va tenir lloc a San Petersburgo. En aquesta ocasió, la seva participació es va fer mitjançant una videoconferència des de la seu del VHIR, que van seguir en directe més de 300 persones a la seu del congrés a la ciutat russa. El Dr. Simó va intervenir en un workshop sobre el mecanisme d’acció del fenofibrat en la prevenció de la retinopatia diabètica en el marc de la plenary session sobre la patogènesis de la retinopatia diabètica, fent especial èmfasi en el paper de la neurodegeneració com a element precoç i cabdal en l’inici. El Dr. Simó coordinarà un "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&mv1=5&mv2=1&mh1=0&mh2=0&mh3=0&mh4=0&ms=0&any=2011&num=95" consorci europeu que investigarà el tractament precoç de la retinopatia diabètica (EUROCONDOR), la principal causa de ceguesa entre persones amb edat de treballar en els països desenvolupats. El projecte consisteix en desenvolupar un assaig clínic controlat en fase II i III que intentarà provar l’efectivitat de la somatostatina, un fàrmac neuroprotector, en els estadis inicials de la malaltia per prevenir-la o endarrerir la seva progressió.

"Hi ha cèl·lules nocives en el jaç vascular que poden ocasionar alteracions en la reparació del cor o degeneració d'aquest òrgan. Es tracta, entre d'altres, dels osteoblastes. És una de les principals conclusions de les taules rodones moderades pel Dr. Manuel Galiñanes, responsable del grup de teràpia reparadora del cor del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) en el VIII Simposi Internacional sobre Teràpia amb Cèl·lules Mare i Innovacions Cardiovasculars, celebrat en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas de Madrid.Per al Dr. Galiñanes, cap del servei de cirurgia cardíaca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, el descobriment és important perquè "fins a ara el que s'havia estudiat era la capacitat de les cèl·lules per a reparar el dany del miocardi, però sembla que hi ha cèl·lules que són productores de dany".En el simposi també s'ha parlat de la identificació de pacients que estan més protegits enfront del dany miocàrdic i altres que són més susceptibles a aquest dany, del tractament amb microARN com a opció alternativa a la teràpia amb cèl·lules per a reparació cardiaca, i de novetats respecte a la bioingenieria tisular.

Un recent estudi multicèntric, en el qual participa la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i finançat amb fons de La Marató de TV3, ha avaluat la repercussió que té la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) en la mortalitat, durada dels ingressos hospitalaris i les complicacions en UCI dels qui la pateixen. Els resultats d'aquesta investigació, en la qual han participat també investigadors del CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES) a l'Hospital del Mar, Hospital Joan XXIII i Hospital Negrín, no deixen cap dubte sobre els efectes negatius del tabac: els pacients amb MPOC necessiten una mitjana de 14 dies de respirador artificial, 24 dies a la UCI i 42 dies d'ingrés hospitalari en el seu conjunt. L'evidència científica d'aquestes dades clíniques es tradueix en els costos que suposa el MPOC pel sistema sanitari i l'impacte que podria tenir sobre aquests una millora dels hàbits de salut dels ciutadans fumadors, a més d'una millora de la salut, l'esperança i la qualitat de vida d'aquests pacients. Aquest estudi realitzat a la UCI i publicat en el darrer número de la revista CHEST va incloure pacients crítics exposats a ventilació mecànica (respirador artificial) sense evidències d'infeccions respiratòries i pacients amb MPOC no exacerbada, és a dir, que no estan ingressats a causa d' aquesta malaltia, ni per complicacions derivades de la pròpia MPOC. Els resultats mostren que els pacients intubats que pateixen MPOC no exacerbada no estan exposats a un risc més alt de pneumònia associada per ventilació, però tenen major mortalitat que altres pacients ingressats a la Unitat de Cures Intensives (UCI).

When: Barcelona 8 / 9 JulyWhere: Sala d’actes del Pavelló Docent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona "http://www.brainc.eu/" www.brainc.eu "www.brainc.eu" During the last decade, knowledge on the mechanisms of synapse formation, dynamics, remodeling and strength has advanced enormously, providing further evidence that activity-dependent regulation of synapse efficacy underlies cognitive functions such as learning and memory. In addition, accumulating evidence indicates that alterations in the function of excitatory synapses underlie cognitive deficits in patients with neurodegenerative disorders such as Alzheimer’s disease.In this symposium, we intend to encompass the most relevant advances made in the field of the cellular and molecular mechanisms that regulate synapse function and plasticity with the aim to identify the processes that cause synapse damage in neurodegenerative diseases. Another objective of this symposium is to discuss and recognize the still unanswered key questions that future research will address to ascertain the synaptic mechanisms that are altered in Alzheimer’s disease and other neurodegenerative disorders.Scheduled presentations will provide an overview of the most recent advances. Sessions include: studies on signal transduction, synapse formation, and strength, new findings on the influence of synaptic scaffolds in the regulation of synaptic function, and, recently identified mechanisms that alter synapse dynamics and receptor trafficking in neurodegenerative disorders.We look forward to welcoming you to this symposium and wish that you enjoy a fruitful and friendly scientific atmosphere. Attendance is FREE but it is limited to 60 participants.VHIR at the Symposium:Organization: Joan Montaner, MD, Ph.D., Neurosciences Area, VHIRWelcome: Dr. Joan Comella, Director Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR)Session (I) – Chair: Francina Munell (Neuropediatrics Research Group, VHIR)Session (II) – Chair: Mar Hernández-Guillamon (Neurovascular Research Group, VHIR)Session III – Chair: Mercé Boada, (Alzheimer Disease Research Group, VHIR)Registration Must be made by sending the "http://www.viruspeople.com/wp-content/uploads/2011/05/Registration-form.doc" registration form to the symposium secretariat by email at: "mailto:i.neurociencies@uab.es" i.neurociencies@uab.esDeadline: 28th June, 2011

El Dr. Fernando Azpiroz, líder del grup de Fisiologia y Fisiopatologia digestiva i responsable de la línia de recerca en Hipersensibilitat i Dismotilitat del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), investiga la capacitat dels aliments per a millorar el confort digestiu i les sensacions agradables en l’organisme. El Dr. Azpiroz és un dels responsables de les investigacions que desenvolupen quatre centres catalans en el marc de HENUFOOD, un projecte pioner d’investigació científica en l’àmbit de l’alimentació que té per objectiu prevenir el risc de malalties cròniques a través dels aliments habituals de la dieta. A més del VHIR, participen l’equip del Dr. Jaume Kulisevsky, de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que investiga per a trobar un substitut natural de la sal que permetria prevenir malalties com la hipertensió. L’Institut Català de Ciències Cardiovasculars, dirigit per la Dra. Lina Badimon, estudia les propietats del tomàquet amb combinació amb altres ingredients amb l’objectiu de potenciar el seu efecte antioxidant i la prevenció de malalties cardiovasculars. El grup liderat per la Dra. Ma José Motilva, del Departament de Tecnologia d’Aliments de la Universitat de Lleida, dóna suport al conjunt de les investigacions mitjançant l’anàlisi previ dels principis actius dels ingredients i aliments.A la presentació del projecte a Catalunya, que ha tingut lloc a l'Hospital Sant Pau, han estat presents el Conseller de Salut, Hble. Sr. Boi Ruiz, Albert Folia, President de la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Xavier Argenté, conseller delegat de Gallina Blanca Star i la Dra. Alicia González, coordinadora científica del projecte Henufood. El projecte HENUFOOD, d’àmbit espanyol, compta amb la participació de 9 empreses i 11 hospitals i centres de recerca liderats i coordinats per Gallina Blanca Star i ha suposat una inversió total de 23,6 milions d’euros, dels quals un 44% procedeix del Ministeri de Ciència i Innovació. D’aquest pressupost, més de 7 milions d’euros corresponen a les investigacions que Gallina Blanca Star durà a terme amb els 4 centres catalans.

Gràcies als esforços de la comunitat científica internacional i diversos GWAS realitzats en altres poblacions, el nombre de gens localitzats i que estan associats amb l'Alzheimer ha augmentat recentment de cinc a deu, incloent un nou locus genètic localitzat en la regió MS4A en el cromosoma 11. No obstant això, fins a ara no existien dades de genoma complet en els pacients afectats de la Malaltia d'Alzheimer del nostre país. Els primers resultats d'aquesta índole han estat publicats en la prestigiosa Genome Medicine. La investigació, que s'ha portat a terme mitjançant un estudi d'associació de genoma complet (GWAS), ha analitzat més d'un milió de marcadors genètics en 1.100 individus de la nostra població. Aquesta investigació ha contat amb el patrocini de la Fundació Alzheimur i de la Fundació ACE. Institut Català de Neurociències Aplicades de Barcelona, que ha posat a la disposició dels investigadors 2.154 mostres de la seva pròpia col·lecció, una de les més importants d'Europa col·leccionades per un únic centre per a efectuar els programes de validació de les mutacions identificades en l'estudi.L'equip multidisciplinar format per investigadors d'Espanya i EUA va utilitzar la combinació del conjunt de dades generat amb diverses bases de dades nord-americanes per a observar amb major precisió petits efectes genètics associats a la malaltia d'Alzheimer. Aquesta tècnica, denominada meta-GWAS/, realitzada, sobre 10.181 casos i 14.341 controls, va confirmar la presència de mutacions associades amb l'Alzheimer, incloent, entre unes altres, una nova variant continguda dins de l'agrupament gènic MS4A que exerciria un paper protector per a la Malaltia d'Alzheimer del voltant del 10% (odds ràtio (OR) =0.88).El Dr. Ruiz, co-IP de la investigació, va indicar que “diversos dels 16 gens de l'agrupació MS4A estan implicats en les activitats del sistema immune, i probablement estan involucrats en les al·lèrgies i malalties autoinmunes. En particular, MS4A2 s'ha relacionat amb l'asma per intolerància a l'aspirina. La nostra investigació proporciona noves proves sobre paper del sistema immune en la progressió de la malaltia de l'Alzheimer”.La Dra. Mercè Boada, directora mèdica de la Fundació ACE. Institut Català de Neurociències Aplicades, i responsable del grup de recerca de Neurociències/Alzheimer del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), assenyala la importància del potencial del biobanc de mostres genètiques de la Fundació ACE. “El nombre de mostres i la fiabilitat de les dades clíniques ens permet participar amb els grans consorcis d'investigació genètica europeus i americans, per a seguir investigant els aspectes genètics de la malaltia d'Alzheimer i aconseguir resultats reeixits com els publicats recentment”. Mercè Boada afegeix que “assolir ser reconeguts com a centre d'excel·lència ha estat fruit del treball rigorós, metòdic i dilatat, de més de 15 anys, i apostar per l'estreta col·laboració entre investigadors, bàsics i clínics, i amb altres institucions i Serveis de Neurologia del nostre país”.

El 3 de juliol tindrà lloc la tercera edició de la cursa ‘Los Calderones’ a Viñayo (Lleó), organitzada per l’Associació d’ensinistrament de gossos ADCAN, amb l’objectiu de recollir fons per avançar en la lluita contra el càncer infantil. Com en edicions anteriors, l’import de les inscripcions i les donacions serà destinat al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i en concret a la recerca que porta a terme l’equip del Dr. Sánchez de Toledo, cap del servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.Però en aquesta ocasió, a més de córrer, tothom que vulgui pot aportar el seu granet de sorra per la investigació del càncer infantil gràcies a la plataforma migranodearena.org, en la que el VHIR i l’organització de la cursa ‘Los Calderones’ han creat un "http://www.migranodearena.org/luis-albertobarriguin1" apartat, mitjançant el qual es poden fer les aportacions que es vulguin fins al dia de la cursa. Fer donacions és tan fàcil com escollir un dels reptes solidaris creats al canal i fer l’aportació que es vulgui. Per crear reptes solidaris relacionats amb la cursa cal entrar al "http://www.migranodearena.org" web, donar-se d’alta com a usuari, pujar una foto, un títol i escollir ‘Fundació Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d’Hebron’ com a institució no lucrativa, triar l’esdeveniment ‘Carrera benéfica Los Calderones’, compartir la iniciativa amb altres fent-los arribar l’enllaç al repte i començar a rebre petites aportacions.

El Dr. Simó Schwartz, director del CIBBIM-Nanomedicina del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha estat convidat aquesta setmana a la 4a Conferència en nanomedicina clínica de la CLINAM (European Foundation in Clinical nanomedicine), que ha tingut lloc a Basilea, Suïssa.La seva participació ha consistit en ser chairman de la sessió 'A Novel Aspect of Nanobiology, Nanodrugs: Definition, Action, Self Assembly and many more', on també ha estat speaker de les següents xerrades 'Nanomedicine, a Big Step towards Curing Cancer' i 'The Short Statements from the Experts'.D'altra banda, el Dr. Schwartz ha estat nomenat recentment com a director adjunt i responsable de transferència industrial del Centro de Investigación Biomédica en Red - Bioingeniería, Biomateriales y Nanomedicina (CIBER-BBN), que dirigeix Pablo Laguna.