El Dr. Joan Comella, director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), es va reunir en la tarda del 12 de setembre amb la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, en la seva condició de secretari general de la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (COSCE), juntament amb el seu president Carlos Andradas. La trobada, que va tenir lloc a la seu del MICINN, és la primera entre la ministra i la nova directiva de la COSCE, que va ser nomenada el passat juny.Garmendia ha abordat amb els representants de la COSCE la nova Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, aprovada amb ampli consens en la seva tramitació parlamentària, i el desenvolupament inicial de la qual tindrà lloc en aquest últim tram de la legislatura. En declaracions als mitjans de comunicació després de la reunió, Andradas ha assenyalat que COSCE està “molt satisfeta” amb el text final de la Llei, a la qual ha posat la qualificació de notable “alt”.Garmendia i la COSCE han iniciat també els contactes per a la configuració de la futura Agència Estatal d'Investigació que preveu la Llei de la Ciència. Ambdós han coincidit a dotar a l'Agència de la màxima flexibilitat i independència en la distribució dels fons a partir de la promoció de la qualitat i l'excel·lència. A més, ambdues parts han començat a estudiar els documents preliminars amb les respectives propostes sobre el disseny definitiu de l'agència.

Investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) han descobert un nou mecanisme de senyalització cel·lular fins ara desconegut. Es tracta de l’ús coordinat de dos llenguatges que són emprats per la cèl·lula per enviar senyals interns d’una manera precisa i selectiva. Aquest mecanisme no substitueix les formes de comunicació existents i conegudes (la fosforilació), sinó que és addicional. La troballa té tant valor biològic perquè aquest mecanisme té molts indicis d’estar sostingut de manera inalterable en l’escala evolutiva, doncs és present des del cuc més simple, passant per la mosca, rèptils, petits mamífers, primats fins als humans. El mecanisme es basa en la metilació de components de la via RAS-ERK, una de les vies clau en nombrosos processos biològics rellevants i, per definició, clau en la malignització d’una cèl·lula. Per tant, aquesta investigació podria tenir implicacions importants en relació al càncer “fins el punt que podríem estar davant de tota una nova era de l’estudi de fàrmacs capaços de modular la resposta biològica induïda per una via de senyalització”, segons explica el Dr. Juan Ángel Recio, responsable del Laboratori de Models Animals i Càncer del VHIR i de l’estudi que avui es publica a la revista Science Signaling. Es tracta d'un article avaluat en el Faculty of 1000 i que Nature Reviews in Molecular Cell Biology vol destacar en el seu número de novembre. "http://www.vhir.org/global/videos/Audios/ScienceSignaling_110913.mp3" Mès informació

Coincidint amb el Dia Mundial de la migranya, la Dra. Patricia Pozo Rosich, responsable del grup de recerca en cefalea i dolor neurològic del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) explica els últims avenços de la investigació en aquesta matèria als informatius de TVE.Tres milions i mig d'espanyols pateixen migranyes, el 80% de les quals són dones. L'estrés, els canvis hormonals i la ingesta de determinats aliments i begudes en són els principals desencadenants. Segons la OMS és una de les malalties que causa més discapacitat al món per això els investigadors se centren en la seva prevenció.

Un estudi del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha demostrat la relació entre la baixa activitat fagocitària dels macròfags (cèl·lules de defensa de l’organisme) i el mal control de la glucosa dels pacients amb diabetis tipus II. Aquesta troballa podria explicar la major susceptibilitat dels diabètics a patir tot tipus d’infeccions.Aquest estudi, pioner en el seu camp i liderat pel Dr. Rafael Simó, cap del grup de recerca en Diabetis i Metabolisme del VHIR i el Dr. Jordi Pétriz, responsable del laboratori de cèl·lules mare i càncer de la Unitat de Recerca biomèdica del mateix VHIR, es publica en l’última edició de la revista PLoS ONE. L’article defineix l’activitat dels macròfags abans i després d’establir un bon control de la glucèmia. Tot i que és ben conegut que els pacients amb Diabetis tipus II (la diabetis d’adults i la més freqüent) tenen un compromís de la immunitat i un clar augment del risc d’infeccions, les causes no es coneixen. Aquest treball busca resoldre alguns interrogants i postular alguna hipòtesi que podrien explicar-ho. Els macròfags són unes cèl·lules sanguínies que juguen un paper fonamental en la immunitat innata dels organismes i contribueixen al control de les infeccions.

Un equip d’investigadors de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, coordinats pel Dr. Josep Tabernero, cap del Servei d’Oncologia, participa en la primera seqüenciació de nou genomes de tumor colorectal, que han estat comparats amb nou genomes complets de teixit sa dels mateixos pacients. Els resultats de la investigació, que s’ha fet durant dos anys i en la que també han col·laborat l’Institut de Ciència Weizmann d’Israel i centres dels Estats Units com l’Institut Broad de la Universitat de Harvard, el centre oncològic Dana Farber de Boston, el Centre del Càncer Memorial Sloan-Kettering de Nova York i la Universitat de Carolina del Nord a Chapell Hill, es publiquen avui a Nature Genetics.Entre els resultats més rellevants obtinguts en la investigació destaquen l’aparició de 75 alteracions genètiques per tumor, sent les delecions les més freqüents. A més, s’han trobat onze fusions de gens, i dins d’elles la proteïna de fusió VTI1ATCF7L2 relacionada amb la via wnt beta-catenina. El Dr. Tabernero destaca que “fins ara s’havien publicat seqüenciacions parcials i una seqüenciació completa i aquest treball ha suposat un esforç enorme, ja que no hi ha cap sèrie que tingui el mateix número de pacients”.

Un recent estudi del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha demostrat el mecanisme que explica perquè la presència d’una proteïna –ZAP-70- condiciona el pronòstic de la Leucèmia limfàtica crònica (las més freqüent entre els adults en el món occidental) i n’ha determinat el seu paper clau com a possible diana terapèutica contra aquesta malaltia quan progressa. Aquesta troballa, liderada pel grup de recerca en Hematologia Experimental del VHIR, s’ha publicat a l’última edició de la prestigiosa revista Blood i suposa un graó més cap al coneixement de la malaltia, al mateix temps que obre la porta a possibles nous tractaments. “El nostre estudi estableix clarament la importància de la proteïna ZAP-70 com a marcador que diferencia els malalts de mal pronòstic delsque tenen una evolució més favorable i estableix que la causa d’aquesta diferència radica en la presència de molècules d’adhesió a la membrana de les cèl·lules, responsables de la més ràpida disseminació d’aquest tipus de leucèmia”, explica el Dr. Francesc Bosch, responsable del citat grup i coordinador de la investigació. “A més, l’estudi també determina tant la possibilitat que aquesta proteïna pugui esdevenir una clara diana per al disseny de fàrmacs com la utilitat de l’ús d’anticossos monoclonals contra aquestes molècules d’adhesió, presents en la membrana dels limfòcits i que contribuirien a frenar la progressió de la malaltia”, conclou el Dr. Bosch. La Leucèmia limfàtica crònica (LLC) es pròpia d’adults d’edat avançada, generalment de 65-70 anys, i la majoria de casos es detecta casualment en analítiques rutinàries, en les que apareix un nombre molt elevat de limfòcits. Després d’un acurat diagnòstic per part de l’hematòleg, el 80% de les LLC no requereixen tractament quimioteràpic fins que no passen molts anys i la malaltia progressa. Fins I tot, pot ser que alguns malalts no precisin de tractament mai i només caldrà fer-ne un seguiment atent, mentre que l’altre 20% dels casos sí que necessitaran tractament quimioteràpic des d’un inici, degut bàsicament a les característiques clíniques de la malaltia.

Científics d’arreu del món han identificat 29 noves variants genètiques vinculades a l’Esclerosi Múltiple (EM), que aporten noves claus sobre la biologia d’aquesta malaltia neurològica degenerativa. Molts dels gens implicats en l’estudi són importants per el sistema immunològic i donen informació sobre les vies immunològiques vinculades amb el desenvolupament de l’EM.La recerca, que ha involucrat un equip internacional d’investigadors encapçalat per les Universitats de Cambridge i Oxford amb finançament de Wellcome Trust, es publica avui, 11 d’agost, a la revista Nature. Es tracta del major estudi realitzat sobre la genètica de l’EM i ha comptat amb contribucions de gairebé 250 investigadors de l’International Multiple Sclerosis Genetics Consortium i el Wellcome Trust Case Control Consortium. El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEM-Cat) i l’IDIBAPS – Hospital Clínic de Barcelona són els únics centres espanyols entre les 131 institucions que hi han participat. Els equips encapçalats pel Dr. Manuel Comabella i el Dr. Xavier Montalbán, del VHIR i CEM-Cat, i el Dr. Pablo Villoslada del Centre de Neuroimmunologia de l’IDIBAPS - Hospital Clínic de Barcelona han contribuït a l’estudi proporcionant mostres d’ ADN de pacients amb esclerosi múltiple ben caracteritzats des del punt de vista clínic. "http://www.nature.com/nature/journal/v476/n7359/full/nature10251.html?WT.ec_id=NATURE-20110811#/affil-auth" Revista Nature

El Dr. Joan Comella, director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i el Dr. Manuel Comabella, membre del grup de neuroimmunologia clínica del VHIR i en representació del CEM-Cat, han participat aquest dilluns a la nit en una tertúlia sobre la recerca a Catalunya que s’ha emès al programa ‘Pont Barcelona-Madrid’ d’Onda Cero Catalunya.Moderats pel periodista Victor Bottini, tots dos van apropar a l’audiència temes generals com què s’entén per recerca o quin nivell té Catalunya respecte a Madrid i Europa. Parlant de temes més concrets, van tractar les principals línies de recerca del VHIR i de CEM-Cat, i van explicar amb detall el funcionament dels assaigs clínics.Ambdós van compartir la reflexió que Barcelona està per sobre de Madrid en la qualitat i quantitat de la producció científica, alhora que van manifestar la necessitat que totes dues ciutats, que lideren la investigació a Espanya, s’igualin en competitivitat, i més tenint en compte el context actual de crisi.

Un reportatge de Diario Médico repassa l’activitat del grup de patologia circulatòria, i en general de l’àrea del cor, que dirigeix el Dr. David García-Dorado al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). El grup, considerat d’excel·lència científica i referència internacional, suma un gran nombre de publicacions en les principals revistes i a la vegada realitza investigació traslacional basada en clínica, laboratori i epidemiologia, així com en els nous coneixements moleculars i genètics i en els problemes de l’edat. El seu objectiu és desenvolupar marcadors i mètodes diagnòstics per la imatge i teràpies que van des de fàrmacs a telemedicina.El Dr. García-Dorado, que dirigeix un grup de 20 persones, assegura que “tenim un finançament competitiu molt important i estem involucrats en dos projectes europeus i en altres del Ministeri de Ciència en recerca fonamental i sanitària. A més, acabem de presentar una patent europea sobre un biomarcador per a detectar si els pacients tenen o no síndrome coronari agut en aquells que es sospita que pateixen la malaltia, i estem en fase de generació d’altres patents”.

Una delegació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) pertanyents al seu Centre d’Innovació i Tecnologia (CIT), s’han reunit a les instal·lacions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) amb investigadors del centre i professionals amb projectes innovadors de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. L’objectiu de la trobada era donar a conèixer les activitats pròpies del CIT i les d’alguns dels seus centres vinculats per tal de detectar i establir possibles col·laboracions amb l’entorn Vall d’Hebron. Per part del VHIR han assistit el seu director, el Dr. Joan X. Comella, que ha introduït la sessió, juntament amb el director d’innovació, Francesc Iglesias, que ha presentat el projecte d’innovació del VHIR. A continuació ha intervingut Susana Sánchez, directora del CIT, i Antonio Álvarez, agent de transferència de tecnologia, que han presentat l’activitat d’aquest centre de la UPC. Tot seguit, tres dels centres vinculats al CIT han exposat el més destacat de cadascun. Pere Caminal, director, i Manel González, promotor, han introduït el Centre de Recerca Biomèdica CREB, Jaume Pujol, membre del Comitè Executiu, i Jaume Castellà, gerent, han donat les claus del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes CD6 UPC, i Josep Lluís Larriba, director, i Pere Baleta, gerent, han apropat als assistents el potencial del Centre Data Management DAMA UPC.La trobada ha estat profitosa i s’han establert contactes i bases per futurs acords entre totes les institucions presents.