La trobada ha estat una oportunitat per conèixer projectes d’ambdues institucions i promoure la interacció entre els professionals.

L'estudi sobre els efectes de les partícules de dièsel en el cor ha estat reconegut com el millor treball d'Espanya en les Sessions Científiques de l'associació.

La Reanimació Cardiopulmonar Extracorpòria (ECPR) ofereix opcions terapèutiques als pacients en què les tècniques de ressuscitació cardiopulmonar convencionals no aconsegueixen restablir el batec del cor.

L'ajut de 12.000 euros permetrà finançar el projecte liderat per la Dra. Laura Dos, "Correlació entre el INR corregit per citrat i el INR capil·lar en una població de pacients amb cardiopatia congènita cianosant i hematòcrit alt".

El projecte europeu, en què participa Vall d’Hebron, afavorirà el diagnòstic personalitzat i estratègies terapèutiques innovadores en pacients amb la malaltia.

Coincidint amb el Dia Internacional de les Dones, organitzem una acció comunicativa per lluitar contra l’androcentrisme en cinc qüestions mèdiques: ictus, malalties cardiovasculars, migranya, càncer i resposta als medicaments.

En els pacients amb infart agut de miocardi, la detecció de cert grau de necrosi en els músculs papil·lars del ventricle esquerre mitjançant ressonància magnètica cardíaca s’associa a una major probabilitat de mort, arrítmies i insuficiència cardíaca.

En total s’impulsaran diferents projectes de sis grups de recerca que se centraran en la medicina de precisió i les teràpies avançades.

Els grups de Malalties Cardiovasculars i de Malalties Neurovasculars del VHIR investigaran noves estratègies terapèutiques per a la insuficiència cardíaca, nanomedicina en ictus i prevenció de la toxicitat cardiovascular davant tractaments oncològics.

Per tal de conscienciar la població, la Comissió de Salut i Medi Ambient ha impulsat la instal·lació d’uns grans plafons situats als diferents vestíbuls de l’hospital en què es pot veure una silueta humana acompanyada dels 17 tipus de malalties que causa.

Un estudi, en el qual ha participat Vall d'Hebron, ha analitzat totes les intervencions d’aquest tipus realitzades entre el 2006 i el 2020.

Es tracta d’un projecte per avaluar la usabilitat i factibilitat de la implementació d'un assistent mèdic virtual basat en IA i tecnologia conversacional, que realitza un seguiment personalitzat als pacients amb insuficiència cardíaca.

La recerca és fonamental per contrarestar els efectes de la pol·lució, que segons l’AEMPS, va ser la causa de més de 300.000 morts prematures a la UE el 2020.

Júlia Baguña, Andrea Guala i Roberto Orsenigo han rebut una dels 105 ajuts concedits en el marc del programa INPhINIT i les 40 del programa Junior Leader.

La convocatòria finançarà un projecte sobre l'impacte de la Zona de Baixes Emissions sobre la incidència d'arrítmies i un altre per aturar la malaltia hepàtica relacionada amb el consum d'alcohol.

El treball analitza l’evidència científica sobre l’efecte nociu de la pol·lució ambiental i els metalls pesants per a la salut cardiovascular i resumeix les estratègies per a la seva prevenció i tractament.

Els estudis avançaran en els camps de les malalties digestives, el VIH, la fatiga crònica, les patologies cardíaques, l’hepatitis, la diabetis i l’oftalmologia.

La Investigació interuniversitària dirigida pel laboratori NeuroPhar de la UPF ha descobert que modulant el sistema endocannabinoide  es millora considerablement alguns dels efectes de la patologia

El projecte pretén oferir un tractament precoç i localitzat en el moment de la teràpia de reperfusió per reduir significativament el dany del teixit i minimitzar l'aparició de complicacions cardíaques en el futur.

Els investigadors van presentar avenços en el camp de l’infart de miocardi, la miocardiopatia no compactada i la patologia aòrtica genètica, a més d’acollir una reunió entre experts internacionals sobre envelliment vascular.

Un senzill algoritme de recomanacions a l’hora de prendre el pols arterial, un mètode ràpid i no invasiu per identificar els pacients amb fibril·lació auricular.

El coneixement d’aquests mecanismes ajudarà a desenvolupar estratègies farmacològiques per prevenir la insuficiència cardíaca associada a l’envelliment.

Les malalties minoritàries són greus, poc freqüents i afecten 5 de cada 10.000 persones. N'hi ha més de 7.000, un 80% de les quals són d'origen genètic. Generalment impliquen diversos òrgans i afecten les capacitats físiques, les habilitats mentals i les qualitats sensorials i de comportament de les persones afectades.

L’objectiu del projecte Tartaglia serà entrenar els models matemàtics per donar suport a la presa de decisions i contribuir a la medicina personalitzada i de precisió.