El 3 de maig es va celebrar una taula rodona sobre l’aflorament de projectes innovadors en biomedicina, biotecnologia i tecnologies mèdiques a les institucions públiques de recerca, on va participar Francesc Iglesias, director d’innovació del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i on també van intervenir Xavier Rubies (Centre de Regulació Genòmica), i Cristina Horcajada (Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona), moderats per la directora general de la Fundació Bosch i Gimpera, Carme Verdaguer.La taula rodona va cloure l’acte de presentació de la quarta edició del "http://www.bioemprenedorxxi.cat/" programa BioEmprenedorXXI, que es consolida com a referent en la creació i creixement d’empreses innovadores en el sector de les ciències de la vida en el seu sentit més ampli: biotecnologia, biomedicina, medi ambient i sector agroalimentari. En aquest sentit, un dels principals objectius és donar suport a la posada en marxa d’empreses innovadores i amb visió global que permetin traslladar al mercat la recerca desenvolupada a les universitats i els centres de recerca. El període d’inscripcions estarà obert fins el 18 de maig.Es tracta d’una iniciativa conjunta de la Caixa, l’Ajuntament de Barcelona a través de Barcelona Activa, Biocat, Genoma España i la Cambra de Comerç de Barcelona, que enguany compta també amb la col·laboració d’Almirall. La unió d’aquestes entitats públiques i privades assegura als participants del programa una visió propera dels principals avenços científics i tecnològics, de les inquietuds empresarials i de les necessitats del mercat. L'acte de presentació, presidit pel tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona i president de Barcelona Activa, Jordi William Carnes, va tenir lloc a la seu de Barcelona Activa.

La Dra. Mercè Boada, responsable del grup d’Alzheimer del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i coordinadora de la Fundació ACE, va participar el 28 d’abril al col·loqui ‘El dilema de les famílies de pacients en estat vegetatiu', que va tenir lloc al programa Els Matins de TV3. En el debat també va participar, entre d’altres, Antoni Verdaguer, director de la pel·lícula ‘Morir sense morir’, que es va preestrenar el 29 d’abril. Verdaguer va dirigir prèviament el documental ‘L’últim dret’, fil conductor de la nova pel·lícula, que tracta sobre la mort digna i l’eutanàsia, i en el que intervé la Dra. Boada. La. Dra. Boada és autora i editora del llibre 'Documento Sitges. Capacidad para tomar decisiones durante la evolución de una demencia: reflexiones, derechos y propuestas de evaluación', un document a manera de guia clínica on s’analitza les mesures de protecció jurídica i social per evitar la incapacitació total com solució única i fàcil a la pèrdua de capacitats cognoscitives, fomentar la idea de la incapacitació parcial progressiva ‘a mida’ per a resoldre situacions concretes i advocar per decisions que contemplin no solament una faceta del procés patològic sinó l’entorn i circumstàncies en les que aquest es mou amb l’objectiu de preservar i mantenir l’autonomia de la persona el major temps possible.D’altra banda, el passat 26 d’abril la Dra. Boada també va aparèixer al programa divulgatiu sobre salut de Radio Mataró ‘I... com estàs de salut?’, on va parlar sobre la malaltia d’Alzheimer i del còmic '¿Qué tiene el abuelo?', adreçat als nens i joves i a on es tracta aquesta malaltia i del que ella n’és l’autora.A més, la Dra. Boada intervindrà el 6 de maig al programa Millenium del Canal 33, que aquesta setmana toca el tema de l’envelliment.

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), la Corporació Sanitària i Universitària Parc Taulí (CSPT) i la Fundació Parc Taulí (FPT) han signat un acord marc que estableix una col·laboració en els models i processos d’innovació i transferència, així com en els camps científics i tecnològics d’interès comú. Les quatre entitats sumaran esforços per crear camins d’actuació que afavoreixin el desenvolupament de projectes d’innovació i valorització d’idees, l’organització d’activitats comunes relacionades amb la promoció de la innovació, el desenvolupament i la transferència de noves tecnologies, la cooperació en programes de formació per al personal investigador i tècnic, i la identificació de projectes de recerca en col·laboració i la seva posterior execució. L’acord, que tindrà una duració de tres anys prorrogables, suposa que l’HUVH i el VHIR tindran l’acompanyament del Parc Taulí per implantar un model d’innovació. La FPT aporta el reconeixement de la seva pràctica en la modelització de la innovació i el seu procés com a referent. Els professionals del Parc Taulí aniran introduint als del Vall d’Hebron en el coneixement conceptual, metodològic i el derivat de la seva pròpia experiència en les diferents fases de confecció del model, incorporant les aportacions de l’HUVH de forma estructurada i adequada a la seva pròpia realitat.

El grup de diabetis i metabolisme del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), liderat pel Dr. Rafael Simó, coordinarà un consorci europeu que investigarà el tractament precoç de la retinopatia diabètica (EUROCONDOR), la principal causa de ceguesa entre persones amb edat de treballar en els països desenvolupats. El projecte consisteix en desenvolupar un assaig clínic controlat en fase II i III que intentarà provar l’efectivitat de la somatostatina, un fàrmac neuroprotector, en els estadis inicials de la malaltia per prevenir-la o endarrerir la seva progressió. El principal objectiu d’aquest consorci europeu, que està format per 18 socis de 8 països i començarà a treballar a finals de 2011, és estudiar com incidir de forma terapèutica en la neurodegeneració de retina que es produeix abans de l’afectació microvascular i no esperar estadis avançats del problema quan les opcions disminueixen i són més arriscades. Per això, s’utilitzarà l’aplicació tòpica d’agents neuroprotectors (brimonidina i somatostatina). El lideratge del grup de recerca del VHIR es basa en que van ser els primers en publicar les claus de la neurodegeneració en l’ull dels diabètics i varen demostrar l’existència d’un dèficit de somatostatina en la retina dels pacients diabètics.

En un article sobre les fundacions i la recerca biomèdica publicat el 29 d’abril a La Vanguardia, Arantxa Tobaruela, sòcia de Garrigues, assegura que la Fundació Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) és un exemple de bona pràctica en el procés de professionalització per mantenir-se com a referència internacional en biomedicina esdevenint una referència també en proactivitat legislativa i adequació dels vehicles jurídics al marc normatiu. L’autora del text assegura que el VHIR ha fet una bona feina per estructurar el seu patronat, òrgans executius, comissions de treball i òrgans assessors per fer-los àgils i eficaços, organitzar les relacions laborals, les formes de recaptació de fons i conèixer i complir la normativa del sector públic.

La búsqueda de marcadores tempranos de la enfermedad de Alzheimer es esencial para diagnosticarla y tratarla precozmente. Un recurso que puede contribuir mucho a esta investigación es disponer de más muestras de tejidos nerviosos en biobancos, según Isidre Ferrer.Diario Medico. Patricia Morén. Barcelona 27/10/2008

"Aún hay margen para la mejora de las ecuaciones para calcular el riesgo cardiovascular", según otro ponente de la Primera Jornada de Investigación del Instituto Catalán de la Salud, Rafael Ramos, del Instituto de Investigación en Atención Primaria (Idiap) Jordi Gol.Diario Medico. Patricia Morén. Barcelona 28/10/2008

Suport a projectes de recerca d’investigadors de l’HUVH finançats per La Marató de TV3 2007 La Fundació la Marató de TV3 ha concedit ajuts a projectes de recerca biomèdica d’excel·lència sobre les malalties cardiovasculars a dos especialistes de l’HUVH: els doctors Jaume Casaldàliga, coordinador de la Unitat de Cardiopaties Congènites, i Josep Antoni Villena, investigador de l’Institut de Recerca de l’HUVH.

La medicina y la sanidad avanzan gracias a buenas ideas. Algunas deslumbran por su espectacularidad, por su origen o por su impacto mediático, pero es la suma de todas, también de las que a veces pasan más inadvertidas, lo que hace que el progreso biomédico dé pasos en la mejora de la calidad de vida. Como cada año, DIARIO MÉDICO recoge en este suplemento especial una muestra de algunas de esas ideas en todos los ámbitos de la medicina y la sanidad españolas. Son ejemplos del buen hacer de profesionales, instituciones y empresas Los portadores del gen KLF12 tienen aumentado un 5 por ciento el riesgo de sufrir artritis reumatoide, según un estudio dirigido por el Instituto de Investigación del Valle de Hebrón y que publica Arthritis & Rheumatism. Su metodología, junto al hallazgo, es otro gran valor. Diario Medico. Patricia Morén. Barcelona 26/09/2008

Una cirugía consistente en cerrar la malformación debida a la espina bífida, con un parche y un sellante quirúrgico, evita suturar al feto, con los riesgos que entraña esta parte del procedimiento, y reduce el tiempo quirúrgico, según el primer caso hecho en el Valle de Hebrón.Diario Medico. Patricia Morén. Barcelona 22/12/2008

Doctor en medicina i cirurgia i amb una àmplia trajectòria centrada en l’àmbit de la investigació bàsica en neurociències, Joan Xavier Comella dirigia fins ara la Fundació Catalana per a la Investigació i Innovació (FCRI).

El passat mes de novembre, l’Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d’Hebron (IR-HUVH) ha estat acreditat per l’Instituto de Salud Carlos III com a Institut d’Investigació Sanitària, d’acord amb el què estableix el RD339/2004 i l’ordre que el regula, l’Ordre 1245/2006 sobre acreditació d’Instituts d’Investigació Sanitària.

El tubo endotraqueal recubierto de plata es útil en la prevención de la neumonía en pacientes con ventilación mecánica y las evidencias obtenidas en distintos estudios avalan la extensión del uso de este dispositivo, según el investigador Jordi Rello, de Tarragona.Diario Medico. Patricia Morén. Barcelona 28/10/2008

Julia Winter és la nova directora general de Transbiomed, l’spin-off del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) que recentment ha desenvolupat un test d’orina per al diagnòstic precoç del càncer de pròstata.Nascuda a Colorado (Estats Units), Winter acumula una experiència de gairebé 20 anys en l'àmbit de la innovació científica i empresarial. Del seu currículum destaca una demostrada capacitat de gestionar, crear estratègies i desenvolupar negocis, a banda del coneixement del merca t de la biotecnologia internacional.Biòloga i MBA per Stanford, ha format part del consell d’administració d'ERA Biotech, ha sigut responsable d'identificar noves oportunitats d’inversió biotec a l'Estat espanyol a Sofinnova Partners, directora de desenvolupament de negoci a ALZA Corp., sòcia júnior a l'empresa de capital risc InterWest Partners a Palo Alto (Califòrnia), i analista a Furman Selz, Inc. a Nova York.Transbiomed va ser fundada el 2007 pels doctors Jaume Reventós, Andreas Doll i Miguel Abal, del VHIR, i Raimon Forés, executiu del sector de la biotecnologia. El passat mes de febrer va tancar una ronda de finançament d'1,2 milions d'euros amb l'empresa de capital risc Inveready Seed Capital.

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i la "http://www.fenexy.org" Fundación Fenexy per la curació de les lesions medul·lars han signat un acord mitjançant el qual el VHIR formarà part del Comitè Científic de Fenexy, representat pel seu director el Dr. Joan X. Comella. El 14 d’abril, una delegació de Fenexy va visitar el VHIR i la Unitat de lesionats medul·lars de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Durant l’encontre, al que van assistir el Dr. Miguel Ángel González Viejo, la Dra. Amparo Cuxart, la Dra. Pilar Lusilla, el Dr. José Luis Peiró i el Dr. Mario Marotta, es va informar de l’acord i els investigadors del VHIR van presentar alguns dels projectes de recerca que tenen relació amb els tractaments de les lesions medul·lars agudes i traumàtiques: noves teràpies experimentals amb cèl·lules mare, estudi pilot amb hormona del creixement (GH treatment), efectivitat del suport psico-emocional, i rehabilitation gaming system 4 stroke (RGS4). En acabar la reunió, Carles Alcolea, fundador i president de Fenexy, Guillem Samaniego, director de la fundació, i Simón Muñoz, responsable d’events, van visitar la Unitat de lesionats medul·lars acompanyats pel Dr. Miguel Angel González Viejo.

Aquesta classificació a nivell mundial permet als investigadors delimitar, en la seva recerca, el nombre de variables que poden estar implicades en determinades malalties, apropant més la correlació entre l'estat de la flora intestinal i l'estat de salut de la persona. 

El Dr. Simon Schwartz Riera, que va crear la Fundació de Recerca Vall d’Hebron el 1994 i que fins fa pocs mesos era el responsable del CIBBIM-Nanomedicina del Vall d’Hebron Institut de Recerca, ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya. Juntament amb altres 28 personalitats i 15 entitats, el Dr. Schwartz rebrà el guardó el 27 d’abril. El Govern subratlla com a mèrits per assolir el reconeixement “la seva tasca pionera al nostre país en molts aspectes de la recerca en biomedicina. Ha estat, entre d’altres dedicacions sanitàries i acadèmiques, director mèdic de l’Hospital General Universitari Vall d’Hebron, sempre amb el repte de trobar nous camins per a l’avenç de la ciència, la salut de les persones i el benestar social”. "http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=106890&idioma=0&departament=47&canal=48" Més informació

Us presentem el "http://www.youtube.com/user/VHIRtv#p/a/f/0/vlFDQx95k6Y" nou vídeo corporatiu del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). És una història del que som, del que volem ser i de com volem que ens vegin. Gràcies a tots per la vostra col·laboració. "http://www.youtube.com/user/VHIRtv#p/a/f/0/vlFDQx95k6Y" Vídeo corporatiu

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Col·legi Oficial de metges de Barcelona (COMB) han signat un acord segons el qual el COMB oferirà serveis d’innovació tecnològica, d’anàlisi i de recolzament d’activitats d’emprenedors a tots els investigadors del VHIR. Fruït de la intenció del VHIR de convertir-se en una institució que compagini la innovació amb els seus valors d’excel·lència investigadora i de la voluntat del COMB de donar servei als seus col·legiats, l’acord contribuirà a la promoció de projectes innovadors vinculats amb l’àmbit sanitari i que hagin estat dissenyats en el marc de l’entorn d’ambdues institucions.Entre els beneficis d’aquesta col·laboració estan el foment de la cultura emprenedora entre els professionals sanitaris del VHIR, amb l’organització de sessions i seminaris dirigits a proporcionar una formació adequada per donar a conèixer els instruments per innovar i emprendre. A més, es detectaran conjuntament idees innovadores i oportunitats mitjançant entrevistes i sessions periòdiques en tots els àmbits de l’activitat (científica, de gestió, tecnològica, operacions, canal, estratègia, etc...). L’acord permetrà crear un portafoli d’idees innovadores i monitoritzar la seva evolució amb criteris de gestió adaptats dels processos d’innovació utilitzats pel capital risc, així com col·laborar en la implementació de les idees, oportunitats i projectes que puguin generar-se. El COMB, donat el cas, introduirà com a col·laboradors a entitats públiques i privades, afegirà valor al projecte mitjançant l’aportació de partners estratègics, assessorarà als emprenedors respecte de l’oportunitat de construir prototips dels seus projectes i dels serveis que ofereixi la xarxa XPCAT a la seva elaboració, i facilitarà l’accés a fonts de finançament amb instruments financers com les societats de capital risc amb els que ACC1Ó i el COMB col·laboren. L’acord, d’un any prorrogable, tindrà una comissió de seguiment per tal de millorar el seu funcionament continu.

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han descobert un possible tractament per als pacients de la malaltia minoritària mortal MNGIE. El grup de recerca en patologia neuromuscular i mitocondrial, en col·laboració amb el grup de teràpia gènica del VHIR han aconseguit d’una banda, i gràcies a la teràpia gènica, introduir en un model animal, el gen que codifica l’enzim inactiu en la malaltia, i això ha fet possible revertir els desequilibris bioquímics característics d’aquesta. D’altra banda, han descobert el mecanisme bioquímic responsable de la principal disfunció observada en els pacients, la qual cosa obre noves estratègies terapèutiques farmacològiques que podrien frenar la progressió de la malaltia, en espera d’un tractament definitiu.

El Dr. Jaume Alijotas, responsable de la línia de recerca en immunopaties de l’embaràs del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), participa juntament amb la seva pacient en el transcurs del programa ’36,5’ de BTV, que en la seva darrera edició ha estat dedicat a l’esterilitat. Durant el programa, presentat pel Dr. Eduard Estivill, es presenten diversos casos de parelles que han tingut dificultats per tenir fills. El cas de la Mayte, pacient del Dr. Alijotas, és un exemple de com la recerca que es fa al VHIR ajuda a millorar els problemes de les persones, en aquest cas a portar un nen al món i superar una situació familiar complicada que afecta a moltes parelles.

Dos terços dels pacients amb la forma més comuna d’hepatitis C poden curar-se amb una nova generació de fàrmacs antivirals, segons publiquen a la revista The New England Journal of Medicine un grup d’investigadors entre els quals es troba el Dr. Rafael Esteban Mur, membre del grup de malalties hepàtiques del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).Amb els tractaments actuals, la taxa de curació de la hepatitis C no sobrepassa el 40%, així que ara “s’obre una nova era en el tractament de l’hepatitis C”, assegura la revista. L’hepatitis C afecta a més de 170 milions de persones al món, i és la més greu de les hepatitis comunes. La investigació, desglossada en dos estudis, ha avaluat l’eficàcia i els efectes secundaris d’incorporar l’inhibidor de proteases boceprevir –un tipus de fàrmac antiviral- al tractament de l’hepatitis C. En el treball en que ha participat el VHIR s’ha assajat el fàrmac amb pacients que no havien respost al tractament convencional, mentre que un segon s’ha fet amb pacients que no havien rebut cap tractament. En el cas dels pacients que van rebre el nou fàrmac les taxes de curació van arribar al 70% per als dos casos, comparat amb el 40% i el 21% respectivament pels que només van rebre tractament convencional. Amb aquests resultats, el Dr. Esteban Mur preveu que l’Agència Europa del Medicament autoritzi la comercialització del nou fàrmac després de l’estiu. De cara al futur, creu que “apareixeran més fàrmacs contra l’hepatitis C que augmentaran més l’eficàcia del tractament i reduiran els efectes secundaris”. El VHIR participa actualment en onze assaigs clínics d’alguns d’aquests fàrmacs encara experimentals contra l’hepatitis C.

La Unitat de Recerca Biomèdica i d’Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) liderat pel Dr. Jaume Reventós, juntament amb el Dr. Antonio Gil-Moreno del Servei de Ginecologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadors de l’empresa de biotecnologia Geadic A.I.E. han dut a terme un estudi que identifica 20 gens implicats en el desenvolupament del càncer d’endometri.La troballa d’aquests marcadors moleculars, que ha estat recentment publicada a la revista International Journal of Cancer, permet establir un nou mètode de diagnòstic poc invasiu i altament sensible en la detecció d’aquest tipus de càncer.Aquests resultats són importants perquè fins avui no s'havien trobat marcadors moleculars vinculats al càncer d'endometri. Gràcies a la identificació d'aquests gens, s’han establert les bases per al desenvolupament d’un test de detecció de càncer d’endometri eficaç, poc invasiu, altament fiable i amb el que, a més, el propi ginecòleg pot obtenir la mostra ambulatòriament sense requerir l’entorn hospitalari.

El 23 de març va tenir lloc a la Casa Llotja de Mar de Barcelona la KIMconference, amb el títol "Global Innovation: Challenges & Opportunities’, amb la partipació del director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), entre d'altres experts, per analitzar i potenciar la competitivitat en el sector salut. Tot i la crisi econòmica, els experts van coincidir en destacar les oportunitats que s'obren en aquest sector, sobretot en R+D+i i iniciatives empresarials. A més del Dr. Comella van participar Daniel Carreño, president de General Electric Healthcare Spain & Portugal i de Fenin, Gonçal Lloveras, director hospitalari de FIATC, Franco de Vecchi, vicepresident de VPCI, i Ignacio Para, president de la Fundació Bamberg.El Dr. Comella va assegurar que "el nostre sistema de recerca biomèdica, i particularment de recerca clínica i translacional, és un dels més avançats del món. El gran repte és convertir els resultats de la recerca en millores tangibles pels malalts. No és menys important que el sector de la recerca biomèdica es configura com un dels grans actius del nostre país per promoure l'economia basada en el coneixement. Hem de ser capaços de fer aliances estratègiques amb partners internacionals públics i privats per transformar el coneixement que generem en activitat econòmica".