El projecte Genoma Humà va seqüenciar la informació genètica continguda en el 10% de les cèl·lules que formen el cos humà. El 90% restant no són cèl·lules humanes sinó un autèntic ecosistema d'uns cent bilions de bacteris que habiten en el nostre cos. Reben el nom de microbioma, i la ciència està descobrint cada dia noves proves que demostren que són fonamentals per a la nostra supervivència. Com explica el doctor Francisco Guarner, del grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), "el microbioma es considera ja un òrgan en si mateix".Les alteracions que es produïxen en aquesta població de microorganismes tenen serioses conseqüències per a la salut, de fet influïxen fins a tal punt en el cos que poden arribar a modificar la conducta i el desenvolupament cerebral. Hi ha estudis que demostren que animals de laboratori que creixen en total absència de bacteris tenen un desenvolupament corporal deficient, un cervell distint i inmadur i el seu sistema immunitari és incomplet. El sorprenent "i una de les raons que justifica el considerar el microbioma com a òrgan", explica Guarner, "és que si a aquests animals se'ls trasplanta la flora d'individus normals, recuperen la normalitat".

Un estudi internacional en el qual ha participat el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEM-Cat) i el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) determina que la teràpia amb firategrast, un fàrmac oral anti a4B-integrina, és eficaç en el tractament de l’esclerosi múltiple. L’estudi ha avaluat la seguretat i l’eficàcia d’aquest fàrmac oral per a pacients amb esclerosi múltiple i ha estat publicat recentment a la prestigiosa revista Lancet Neurology.El Doctor Xavier Montalban, director del CEM-Cat i cap del Grup de Recerca en Neuroimmunologia Clínica del VHIR, ha participat en l’estudi internacional en fase II al voltant de l’eficàcia del fàrmac oral anti a4B-integrina firategrast, que s’ha dut a terme a centres d’Austràlia, Àustria, Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Holanda, Nova Zelanda, Noruega, Polònia, Rússia, Gran Bretanya i Espanya. L’estudi ha comptat amb la participació de 343 persones amb esclerosi múltiple, 244 de les quals van tractar-se amb firategrast i 99 van rebre placebo. Durant un període continuat de 6 mesos, els participants van rebre tractament i, posteriorment, es va fer un seguiment de 12 mesos. Els participants van ser assignats de forma aleatòria a un dels quatre braços de l’estudi: firategrast 150 mg, firategrast 600 mg o firategrast 900 mg (per a dones) o 1.200 mg (per a homes), o placebo.

El Centre de Regulació Genòmica (CRG) i el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han signat un acord per desenvolupar projectes de col·laboració entre la recerca bàsica i la recerca clínica. Un dels enfocaments contemplats serà la recerca sobre malalties rares d’origen genètic.L’acord, signat per part dels directors d’ambdues institucions, Luis Serrano (CRG) i Joan X. Comella (VHIR), i que tindrà una durada d’un any prorrogable, pretén fomentar l’aliança entre investigadors clínics i bàsics amb l’objectiu d’apropar les troballes de la recerca bàsica a les necessitats clíniques que detecten els investigadors mèdics i, al contrari, permetre que els investigadors clínics comprenguin i coneguin de primera mà els reptes, els avenços i les possibilitats de la recerca fonamental. Tot això amb la finalitat de poder traslladar tots aquests coneixements a la pràctica assistencial. La identificació de necessitats clíniques actuals als centres hospitalaris és de vital importància per a la col·laboració entre els dos àmbits: la recerca bàsica i la clínica "http://www.vhir.org/global/pdf/fotos/Presentacions/index.html" Presentacions dels investigadors del VHIR

El Grup del CIBBIM-Nanomedicina-Oncologia Molecular del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha identificat el rol d'un gen -la Myosina 1a o MYO1A- en l’aparició del càncer colorectal. El que fins fa poc es coneixia com un gen sense massa importància i responsable de part de la bastida interna de les cèl·lules epitelials del còlon (estructura i recobriment de les vellositats intestinals) ha resultat ser clau en el desenvolupament del tumor. Aquesta troballa situa el MYO1A en una posició protagonista en relació als tumors colorectals, fins al punt de tractar-se d'un un gen supressor del tumor capaç de modificar la supervivència dels pacients i actuar com a factor pronòstic. Els pacients amb nivells baixos de la proteïna MYO1A estan lliures de malaltia menys temps i tenen una menor supervivència (inferior a un any), si es compara amb pacients amb alts nivells de MYO1A en el seu tumor que tenen supervivències superiors a 9 anys. Els resultats d’aquest estudi del VHIR es publiquen avui a la revista Proceedings of National Academy of Science (PNAS).Malgrat que es coneixia la importància de la pèrdua de diferenciació i sobretot la pèrdua de l'arquitectura de les cèl·lules epitelials (cèl·lules de la capa de recobriment de l'intestí) en els processos tumorals, no es coneixia la rellevància d'aquesta proteïna-MYO1A-en aquest procés. "El que semblava un gen amb un paper merament estructural amb poca importància ha resultat ser clau en la diferenciació de les cèl·lules de tumors colorectals", explica el Dr. Diego Arango, responsable d'aquest estudi i cap del grup de Oncologia Molecular del CIBBIM-VHIR. És freqüent trobar mutacions de MYO1A (en el 32% dels tumors) i, en conseqüència, quan aquest gen s'altera i s'inactiva es perd la capacitat de diferenciació de les cèl·lules epitelials, traduint-se en baixos nivells de MYO1A, un major creixement tumoral i pitjor pronòstic dels pacients doncs tenen una menor supervivència. "Fins ara es pensava que la pèrdua de MYO1A era una conseqüència de la progressió tumoral, tot i així, un dels resultats més sorprenents de l'estudi és la demostració de què la inactivació de MYO1A és causant directa de la pèrdua de diferenciació cel·lular i per tant contribueix directament a la formació del tumor”, comenta el Dr Arango. "MYO1A és el conductor del procés i no un simple passatger", aclareix el Dr Arango.

El grup de Diabetis i Metabolisme del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha determinat per primera vegada un lligam entre la inflamació de baix grau, típica de les persones amb obesitat i/o diabetes tipus II, i els nivells baixos de l’SHBG (sex hormone-binding globulin) o proteïna transportadora d’hormones sexuals. Sempre s’ha relacionat la diabetis i l’obesitat amb nivells baixos d’hormones sexuals, sobretot la testosterona en els homes, i això s’havia atribuït a la hiperinsulinemia o concentracions elevades d’insulina a la sang. A banda de disfunció erèctil, el nivells baixos de SHBG i de testosterona s’associa a un major risc de malaltia cardiovascular.L’estudi dirigit per l’equip del VHIR determina que no són els propis nivells d’insulina els que produeixen aquest descens de la SHBG sinó que la reducció de la producció hepàtica de SHBG dependrà del grau d’inflamació i és el TNFa el responsable de la davallada d’aquesta proteïna i, per tant, de les hormones sexuals en les persones que presenten obesitat o diabetis mellitus tipus II. Aquesta descoberta permetrà dissenyar estratègies terapèutiques més dirigides i obre un nou camp que connecta la inflamació amb els nivells d’hormones sexuals i pot explicar el per què en moltes malalties cròniques es troben nivells disminuïts d’hormones sexuals.

La investigació sobre el microbioma humà, liderada a Espanya pel Dr. Francisco Guarner, membre del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha estat seleccionada com un dels 10 avenços més importants de l'any 2011 segons la revista Science. El consorci europeu MetaHit, que compta amb la participació del VHIR, ha analitzat l'ecosistema de bacteris que viuen a l'intestí humà. El VHIR ha intervingut en el desenvolupament de la tecnologia per buscar bacteris i ha aportat pacients. En la investigació també va intervenir el Barcelona Supercomputing Center, que ha fet l'anàlisi de les dades. El resultats de la recerca, de la que es dedueix que els éssers humans es classifiquen en tres grans grups segons el seu tipus de flora intestinal, van ser publicats el 20 d'abril a la revista Nature.Aquesta investigació del VHIR és una de les tres espanyoles que formen part del top 10 escollit per Science. Les altres dues són la troballa d'una nova molècula per a la química verda, liderada per Avelino Corma de l'ITQ de València, i l'estudi de la malària en què ha participat el Cresib, dirigit per Pedro Alonso. L'ús d'antiretrovirals per tallar els contagis del VIH ocupa el primer lloc. "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&mv1=5&mv2=1&mh1=0&mh2=0&mh3=0&mh4=0&ms=0&any=2011&num=80" Més informació sobre la investigació del microbioma humà

El Dr. Miquel Vila, cap del grup de malalties neurodegeneratives del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), està situat entre els 100 investigadors amb més producció i impacte del món en el camp de la malaltia de Parkinson, segons un estudi publicat recentment pel Journal of Parkinson's Disease.L'estudi bibliomètric fet per autors d'Estats Units i Gran Bretanya, analitza la producció i impacte dels 100 investigadors més citats a nivell mundial en aquesta malaltia des de 1985. El Dr. Vila apareix en la posició 92, tot i que el seu primer article data de 1995, en la llista d'autors més citats des de l'1 de gener de 1985 fins al 17 de febrer de 2011 (veure taula 1 del document adjunt). Pel que fa a llista d'autors que han tingut un impacte de citacions més general (veure la taula 2), ocupa al posició 49a, i en la llista d'autors més citats entre 2001 i 2010 (veure taula 4) ocupa la posició 50a.D'aquests resultats es dedueix que el Dr. Vila és un referent del Parkinson en la comunitat científica mundial, i un dels pocs espanyols i catalans que apareixen en el llistat. "http://www.vhir.org/Global/pdf/noticies/Top_100_Parkinson's_Disease_Investigators.pdf" Més informació

La Dra. Mercè Boada, cap del grup d'Alzheimer del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i directora mèdica de la Fundació ACE, va ser convidada per la Universitat de Pittsburgh Alzheimer Disease Research Center i el Western Psychiatric Institute and Clinic per impartir el 8 de desembre la conferència "Metodologies del diagnòstic i tractament per a pacients amb demència a Barcelona - Descripció d'una cohort extensa".La conferència va tenir lloc en l'Alzheimer Disease Research Center (ADRC) de la Universitat de Pittsburgh davant d'un públic especialitzat format per metges, psiquiatres, psicòlegs, infermers, treballadors socials, residents i becaris, així com també d'altres professionals de la salut.La Dra. Boada va explicar que la malaltia d'Alzheimer afecta les persones a tot el món, i la prevalença augmenta a mesura que envelleix la població. Una gran part de la investigació que s'està duent a terme es fa amb pacients diagnosticats en Unitats específiques i que han estat derivats de Centres d'Atenció Primària i de clíniques de referència.L'objectiu d'aquesta presentació va ser la de descriure les característiques dels pacients avaluats en la Unitat de Diagnòstic de Fundació ACE des de 1996 fins a l'actualitat. Aquesta mostra és important ja que els pacients inclosos en estudis d'investigació no van ser exclosos sobre la base de comorbiditat mèdica o psiquiàtrica i van ser derivats pel seu metge d'atenció primària o pel neuròleg de referència.A més, la Dra. Boada va explicar els efectes del tractament de la demència en la transició del Deteriorament Cognitiu Lleu (DCL) a malaltia d'Alzheimer (EA) amb un seguiment de dos a tres anys, i va anunciar l'ús de tècniques innovadores per al tractament de pacients amb demència en el context d'una Unitat de Diagnòstic.

L'històric programa de TVE 'Informe Semanal' va destacar en la seva última edició del 17 de desembre, que servia com a resum de l'any, l'operació d'un fetus afectat d'espina bífida amb una tècnica pionera al món provada amb èxit en ovelles practicada fa uns mesos a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron després d'una llarga tasca de recerca al Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) com una de les fites de l'any. "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&mv1=5&mv2=1&mh1=0&mh2=0&mh3=0&mh4=0&ms=0&any=2011&num=321" Més Informació: Especialistes de l'HUVH operen un fetus afectat d'espina bífida amb una tècnica pionera al món que s'ha provat amb èxit en ovelles

Recentment s'ha publicat la nova versió de la guia d'ús de probiòtics i prebiòtics en gastroenterologia en la pàgina web de l'Organització Mundial de Gastroenterologia (WGO). En l'elaboració de la guia ha participat un grup d'experts de tot el món presidit pel Dr. Francisco Guarner, del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).El treball s'ha desenvolupat durant any i mig, des de maig del 2010, i ha consistit en una revisió exhaustiva dels treballs publicats en la literatura científica i la discussió entre els experts del significat i impacte dels diferents treballs. La principal novetat de la nova guia està en les recomanacions de probiòtics i prebiòtics determinats per a indicacions específiques amb el seu nivell d'evidència.De moment s'ha publicat la versió anglesa, i en breu sortirà la traducció a diversos idiomes (espanyol, portuguès, francès, rus i mandarí). La guia es pot descarregar en "http://www.worldgastroenterology.org/probiotics-prebiotics.html" aquest enllaç. El nivell de descàrregues de les guies de la WGO és de 500.000 per any.

L'Institut Català de la Salut (ICS) ha organitzat el 29 de novembre, i per quart any consecutiu, una Jornada de Recerca que ha aplegat representants dels nou instituts de recerca vinculats als centres sanitaris de l'organització. La Jornada, que tenia com a objectiu posar en comú els darrers avenços científics que s'estan duent a terme a l'organització, permet donar continuïtat al fòrum de debat obert l'any 2008 sobre la recerca a l'ICS. Durant el matí, les diferents ponències previstes han tractat algunes de les recerques més punteres que s'estan duent a terme en l'actualitat. Pel que fa al Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Jaume Reventós, responsable de la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional i Pediàtrica, ha parlat sobre els nous kits de diagnòstic genòmic i proteòmic dels càncers de pròstata i d'endometri generats al VHIR. En la ponència ha plantejat com la recerca pot millorar la vida dels ciutadans i generar activitat econòmica. Com a exemple, ha presentat un test per detectar el càncer de pròstata i com la identificació de 20 gens implicats en el desenvolupament càncer d'endometri permet establir nous mètodes de diagnòstic poc invasius i altament sensibles en la detecció d'aquests tipus de càncer, respectivament. Altres ponències de la jornada han tractat temes com el Fatbank o biobanc de teixit adipós creat a l'IdIBGi i les seves possibles aplicacions en recerca, la nova citocina anomenada Tweak, de la superfamília del TNF, pels investigadors de l'Institut d'investigació Sanitària Pere Virgili, la presentació del SIDIAP, una plataforma informàtica de l'ICS i l'Institut d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP), per crear un sistema d'informació amb les dades provinents de les històries clíniques de l'ICS (ECAP) juntament amb d'altres fonts complementàries per tal d'obtenir informació fiable i vàlida per investigació en salut. Una conferència del Dr. Ricard Pujol, assessor de recerca de l'ICS, sobre la situació dels nou instituts ha donat pas a una segona part de la Jornada centrada en temes pneumològics. S'han presentat ponències sobre la fibrogènesi pulmonar per part d'investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), i sobre el processament de senyals biomèdics en pneumologia per part de l'Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias (IGTP). La temàtica cardiovascular també ha tingut presència a la Jornada amb una presentació sobre l'apnea del son i la malaltia cardiovascular, tracant el camí que va de l'etiopatogènia a l'impacte clínic, per part d'investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida). A la tarda s'han fet públics els guanyadors de la quarta convocatòria dels premis a la trajectòria investigadora a l'ICS, que volen distingir la tasca de professionals que hagin contribuït de forma significativa al desenvolupament de la recerca en ciències de la salut en l'àmbit de l'ICS i mantinguin una activitat de reconegut nivell científic. Els guanyadors d'aquest any han estat el Dr. José Manuel Fernández-Real, per la seva intensa tasca investigadora en l'àmbit de la resistència a la insulina i, en especial, en les malalties endocrinològiques amb un gran impacte social actual i de futur, com són l'obesitat i la diabetis de tipus 2, i el Dr. Ernest Vinyoles, que ha rebut el guardó per les seves investigacions en el camp de la hipertensió, especialment en la mesura clínica de la pressió arterial, i en concret en el monitoratge ambulatori de la pressió arterial, l'electrocardiografia en el pacient hipertens i el risc cardiovascular. "http://www.vhir.org/Global/pdf/notes_premsa/29112011_ICS.pdf" - Nota de premsa: "Més de 100 investigadors es reuneixen en la 4a Jornada de Recerca de l'Institut Català de la Salut" "http://www.vhir.org/DDGRecerca/COMUNICACIOEXTERNA/2011/2011_0348/2011_0348_001.pdf" "http://www.vhir.org/Global/pdf/notes_premsa/29112011_ICS_premiats.pdf" - Nota de premsa: "L'Institut Català de la Salut guardona els doctors José Manuel Fernández-Real i Ernest Vinyoles amb els Premis a la Trajectòria Investigadora 2011"

"2010 was a fruitful year for Vall d’Hebron Research Institute (VHIR). The general economic situation has not been an impediment to achieving new milestones. As a research center we have reached our goals through the efforts of our researchers and the support staff of all the different units. We have improved on most of the challenges that we set every day, we have achieved many advances in research and have made strategic decisions that strengthen us as an institution".Dr. Joan X. ComellaDirector "http://www.vhir.org/Global/pdf/Memoria2010.pdf" "http://www.vhir.org/Global/pdf/Memoria2010.pdf" ANNUAL REPORT 2010: CLICK HERE

La Dra. Laura Audí, del grup d'endocrinologia pediàtrica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha participat en un debat sobre la intersexualitat que ha organitzat el programa 'Els Matins' de TV3, i en el que també han intervingut afectats i una antropòloga.La intersexualitat és una anomalia en el desenvolupament sexual que fa que la persona neixi amb una discrepància entre els genitals interns i externs i això dificulta assignar un sexe en el moment de néixer.

Un equip dirigit pel Dr. Fernando Azpiroz, del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) està desenvolupant un projecte d’investigació que té per objectiu demostrar la capacitat dels aliments per a millorar el confort digestiu i les sensacions agradables a l’organisme. L’estudi, que es realitza en col·laboració amb Gallina Blanca Star, s’inscriu en el marc del projecte d’investigació en alimentació i salut Henufood, aprovat i finançat en part pel Ministeri de Ciència i Innovació, en el que participen 9 empreses i 11 hospitals i centres d’investigació de tot l’estat espanyol.“Es tracta d’un estudi integral sobre la resposta dels aliments amb la hipòtesis que l’aparell digestiu pot ser l’origen de sensacions plaents. El nostre objectiu és demostrar que un aliment, en aquest cas es pren el caldo com a model, pot millorar el benestar tant en condicions normals com en situacions d’inapetència”, explica el Dr. Azpiroz.

L’empresa Telstar, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) i el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han formalitzat una aliança estratègica en l’àmbit de l’R+D+i per desenvolupar projectes conjunts de recerca i innovació en els àmbits de la ciència i la tecnologia aplicades al sector sanitari i la recerca biomèdica. Aquesta aliança és el resultat del conveni de col·laboració que les tres organitzacions han signat el 24 de novembre.Mitjançant aquest conveni, les tres organitzacions fomenten la generació, l’intercanvi i transferència de coneixement científic i tecnològic en l’àmbit de la recerca biomèdica, de la qual el VHIR i l’HUVH en són referents a nivell català, espanyol i internacional. Telstar, com a partner tecnològic, contribuirà a la millora de les instal·lacions i equips amb tecnologies pròpies per al tractament d’aire net i en els àmbits de la logística, la traçabilitat, aigua purificada, esterilitat i liofilització.El conveni ha estat signat per Jaume Raventós, director gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, Joan Comella, director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i Pere Merino, director general de Telstar.

Un equip del grup de recerca en Neuroimmunologia Clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del CEM-Cat, dirigit pel Dr. Xavier Montalban, ha liderat una investigació en la qual s’ha descrit un marcador predictiu de resposta al tractament amb un dels fàrmacs de primera elecció, l’Interferó-beta (IFNB), en malalts afectats d’Esclerosi Múltiple (EM). Aquest nou marcador ajudarà a determinar si el pacient tractat amb IFNâ respondrà a aquest tractament o no. Aquesta troballa, que s’ha publicat recentment a la revista Annals of Neurology, permet conèixer de manera molt precoç si un pacient respondrà bé al tractament o no i, permet fer-ho amb seguretat i certesa, donat que els resultats obtinguts precoçment es correlacionen amb la manca de resposta al cap de dos anys de tractament. En el cas de l’EM i del tractament amb IFNB això és especialment important, tant per les característiques de la pròpia malaltia –crònica, degenerativa, discapacitant i incurable- com pel fet que l’IFNB, un dels tractaments d’elecció en l’EM, comporta possibles efectes secundaris i, alhora, comptem amb alternatives terapèutiques que són una opció a tenir en compte en aquests casos. Per tot això, és possible evitar que els pacients inicïin un tractament amb un fàrmac que podria no ser completament efectiu, mentre la malaltia pot seguir avançant sense possibilitat de retorn al punt de partida.

El Dr. Joan Comella, director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), i Isabel Oriol, presidenta de l'Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) han presidit una reunió de treball que ha tingut lloc el 23 de novembre a l'Edifici Collserola del VHIR durant la qual s'han presentat les principals línies d'investigació en càncer que actualment es desenvolupen a l'Hospital Universitari Vall d'HHebron, així com el projecte europeu d'investigació traslacional EATRIS.A la reunió també han assistit, per part de l'AECC, Pilar Perote, vicepresidenta de la Fundació, Isabel Orbe, directora científica, i Dolores de Oya, presidenta d'AECC a Barcelona. Per part del VHIR, a més del seu director, han assistit els responsables de les principals línies d'investigació oncològica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.Després de la trobada, la delegació de l'AECC ha visitat alguns dels laboratoris i instal·lacions dels grups de recerca relacionats amb el càncer.

El Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha celebrat l'1 i el 2 de desembre la 5a Jornada Científica i la 15a Conferència Anual. Pel que fa a la 5a Jornada, han participat més de 50 treballs de recerca en les categories predoctoral, postdoctoral, residents i DUE. En l’apartat de predoctorals, la millor comunicació ha estat per Alba González Juncà, del grup Gene Expression and Cancer del VHIO amb el treball ‘TGFB Receptor I inhibitor radiosensitizes Glioblastoma’. El segon premi d’aquesta categoria ha estat per Nahia Ezkurdia Garmendia, del grup de malalties hepàtiques del VHIR amb la presentació ‘Sympathetic atrophy of portal hypertensive rats is generated by an afferent splanchnic signal via a brain-sympathetic mesenteric ganglia pathway’.En la categoria de postdoctorals la guanyadora ha estat Eva Colás Ortega, de la Unitat de recerca biomèdica i oncologia traslacional i pediàtrica del VHIR, amb la presentació ‘ETV5 and LPP, promoting EMT in endometrial carcinoma’. En l’apartat de residents, han resultat guanyadors ex aequo Laia Badia Cebada, del grup de malalties hepàtiques del VHIR amb el treball ‘Una estrategia diagnóstica simple basada en variables clínicas y elastografía es muy útil para hipertensión portal inicial en pacientes asintomáticos con enfermedad hepática crónica’, i Jaume Francisco Pascual, del grup de patologia cardiocirculatòria del VHIR amb la comunicació ‘Características inmunohistoquímicas de los trombos coronarios resistentes a fibrinolisis'. Per últim, en l’apartat de DUE, la gran novetat d’aquesta edició, la millor comunicació ha estat la d’Ana Sancho Gómez, de la Unitat de Suport Nutricional, amb la presentació ‘Intervención nutricional en pacientes con Enfermedad Inflamatoria Intestinal (EII) en brote agudo’.La jornada ha servit també per lliurar les beques predoctorals del VHIR a Víctor Llombart Sebastià, del grup de malalties neurovasculars, Melania Montes Pérez, de la Unitat de recerca biomèdica i oncologia translacional i pediàtrica, Irina Torres Rodríguez, del grup de Nefrologia, i Sarai Rodríguez Navarro, de malalties hepàtiques del VHIR. Per últim, s’ha fet lliurament de la Beca Post MIR La Caixa a Eduard Bosch Peligero, per un projecte de recerca translacional cardiovascular. Al final de les presentacions de la 5a jornada s’ha celebrat la 15a Conferència Anual amb el Prof. Alastair Compston, Chairman of the Department of Neurosciences at Addenbrooke’s Hospital i Editor de Brain, amb la ponència ‘Multiple Sclerosis: A model disease for experimental medicine’, que ha estat seguida per un nombrós grup d’investigadors que han seguit atentament les claus de la recerca d’aquest brillant investigador.El director del VHIR, el Dr. Joan Comella, ha presentat tot seguit els resultats anuals de l’institut, destacant les bones xifres globals tot i la difícil situació econòmica. A l’acte de la conferència han assistit la Dra. Marta Aymerich, responsable de Recerca de la Conselleria de Salut, el Dr. Ricard Pujol, assessor de Recerca de l’ICS, el Dr. Jaume Raventós, gerent de l’HUVH, i el Dr. Jaume Roigé, Director Assistencial de l’hospital. Tots quatre han destacat en el seus discursos la celebració de la jornada i la conferència i han felicitat al VHIR pels resultats presentats, al mateix temps que han convidat a continuar treballant per superar les dificultats. També han assistit la Dra Maria José Cerqueira, directora de Docència de l’HUVH, Montserrat Artigas, directora d’infermeria de l’HUVH, Jaime Vives, Director General de Roche, Artur Palet Business Development de Roche, Dr. Juan Ignacio Barrachina, Gerent Hospital Hemanas Hospitalarias Sagrado Corazón, Dra. Guadalupe Mengod, vicedirectora Institut d’Investigacions Biomèdiques Barcelona (IIBB), Dra. Mercè Frias, Project Manager Advancell Therapeutics, i Trino Puig, director d’Àrea de Negoci de “la Caixa”. "http://www.vhir.org/Global/pdf/fotos/V_Jornadacientifica_.pdf" Fotos 5a Jornada Científica "http://www.vhir.org/Global/pdf/fotos/fotos15conf_anual_.pdf" Fotos 15a Conferència Anual "http://youtu.be/fLt5EkvJ5Ps" Videos de la Jornada i Conferència

Expoquimia, la cita de referència del sector químic en el sud d'Europa que es celebra a Barcelona, va acollir el 16 de novembre una taula rodona on es va debatre sobre la nanotecnologia aplicada a la medicina.El director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Joan Comella, va actuar com moderador en un debat on va participar el Dr. Simó Schwartz Jr, responsable del CIBBIM-Nanomedicina del VHIR, al costat del Dr. Jaume Veciana Miró, de l'Institut de Ciències Materials de Barcelona, el Dr. José Luis Jiménez Fuentes, del Centre d'Immunobiología molecular de l'Hospital Gregorio Marañón i la Dra. Maria Jesús Vicent, del Centro de Investigaciones Príncipe Felipe de València.Entre els temes que es van tractar, a més de les presentacions individuals de cadascun dels centres, destaquen les aplicacions clíniques per al diagnòstic i el tractament i l'evolució de la nanomedicina. La principal conclusió és que la nanomedicina mostra un potencial sense igual per a realitzar el diagnòstic precoç de malalties i nous tractaments, ja que poder comptar amb dosis exactes que vagin directament al focus de la malaltia és el gran repte.Una nova esperança de futur amb la qual es pot aconseguir dirigir els fàrmacs de manera que els medicaments siguin més eficients en combinar la funció terapèutica amb la farmacològica per a actuar només en la part danyada del cos i no contaminar la resta de toxines innecessàries i perjudicials per a l'organisme. La nanomedicina pot convertir-se en una de les vies alternatives per a tractaments tan agressius com la quimioteràpia o la radioteràpia, amb nombrosos efectes secundaris sobre el cos del malalt.

L’11 de novembre va tenir lloc el Fòrum d’Innovació Biomèdica UABCEI a l'Auditori de l'Hospital de Sabadell (Corporació Sanitària Universitària Parc Taulí), amb la participació del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). L’objectiu d’aquest fòrum era conèixer els processos d’innovació aplicada al sector biomèdic en l’entorn de la UAB que han tingut èxit, debatre sobre l’oportunitat de la innovació en aquest àmbit i reflexionar sobre la funció d’aquest procés en la reactivació econòmica i la creació d’ocupació al territori.La jornada va ser inaugurada per la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Dra. Ana Ripoll, l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, el president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Dr. Miquel Vilardell, el president del Consell de Govern de la Corporació Sanitària Parc Taulí, Pere Fonolleda, i el coordinador del Biocluster UABCEI, Dr. Lluís Tort. Ángel Lanuza, coordinador de la Plataforma Española de Innovación en Tecnología Sanitaria, va donar la conferència "Innovación en tecnología sanitaria, vector de crecimiento económico". Tot seguit es va fer una primera presentació dels casos d’innovació introduits pel vicerector d'Investigació de la UAB, Dr. Manel López Béjar, i el director de l'Institut de Recerca de la Fundació Parc Taulí-Institut Universitari UAB, Dr. Lluís Blanch. Per part del VHIR, la coordinadora d’innovació, Raquel Egea, va presentar tres casos d'èxit. Un primer cas d'empreneduria a partir de l'exemple de TRANSBIOMED, la primera spin-off del VHIR, un segon cas basat en una experiència de co-desenvolupament que va donar lloc a una patent en co-titularitat amb una empresa, i un tercer cas a partir de la llicencia d'una patent amb la que el VHIR ha aconseguit augmentar el seu valor donat que estarà present en el procés de desenvolupament de la tecnologia per l'empresa amb el conseqüents drets d'explotació.Després de les presentacions es va fer una taula rodona sobre la importància de la innovació en el sector biomèdic, amb participació de la responsable de Recerca del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Marta Aymerich, la directora general de BIOCAT, Dra. Montserrat Vendrell, i el director de l'Instituto de Salud Carlos III, Dr. José Jerónimo Navas Palacios, moderada pel director de la Fundació Parc de Recerca UAB, Dr. Jordi Marquet, i el vicerector de Projectes Estratègics i de Planificació de la UAB, Dr. Carlos Jaime. El director General de Recerca del Departament d?Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Dr. Josep Maria Martorell, va cloure l’acte.

El terme pneumonitis per hipersensibilitat (PH) comprèn un grup de malalties pulmonars produïdes per la inhalació de certes substàncies, principalment orgàniques, que, en individus susceptibles, poden desencadenar una reacció inflamatòria a nivell dels alvèols, els bronquíols i l’interstici pulmonar. Investigadors del grup de pneumologia del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) han tret a la llum els casos de PH causada per la inhalació continuada de pols del recobriment dels embotits per part dels xarcuters, en el seu lloc de treball. Durant la seva elaboració, els embotits són submergits en un bany que conté fongs per millorar-ne el gust. Al final del procés, el recobriment de fongs del producte és eliminat mitjantçant una raspallada que genera la pols en qüestió.La presentació clínica és heterogènia i, per tant, la PH pot presentar-se com una malaltia aguda, subaguda o crònica, depenent, entre altres factors, de la intensitat i freqüència d'exposició. Els pacients amb PH aguda o subaguda solen respondre al tractament, mentre que en aquells amb malalties cròniques en el moment del diagnòstic el progrés de la malaltia porta a la destrucció pulmonar irreversible amb canvis fibròtics o enfisematosos. Moltes substàncies poden ser l’origen de la PH. La descripció de noves exposicions causals augmentaria la possibilitat d'arribar a un diagnòtic precoç d'aquestes malalties. Recentment, el grup del VHIR i de la Universitat Autònoma de Barcelona liderat pel Dr. Ferran Morell, juntament amb el Dr. Xavier Muñoz, i la Dra. Maria Jesús Cruz, ha publicat cinc casos de PH causada per la inhalació, en el seu lloc de treball, de pols del recobriment dels embotits. A Espanya, els treballadors de la indústria de fabricació d’embotits es coneixen com "chazineros" (xarcuters), el nom que proposem per a aquesta malaltia. Per millorar el gust dels embotits, aquests són submergits en un bany que conté fongs, i després es deixen fermentar i assecar de 3 a 4 mesos en sales amb temperatura controlada. Al final del procés, el recobriment de fongs del producte és eliminat mitjantçant una raspallada com veiem a la figura. Tots els pacients descrits estaven treballant activament en la indústria alimentària de producció d'embotits. En tres d'ells, l'exposició va ser massiva i van presentar una forma aguda de la malaltia, ja que el seu treball consistia en la neteja dels fongs que cobrien el producte. Els pacients quart i cinquè, que van experimentar una evolució de la malaltia subaguda, treballaven com a secretària i supervisora de les respectives empreses implicades. En aquests casos, la inhalació dels antígens no va ser tan massiva com en els altres pacients.En conclusió, en aquest estudi es descriu una causa poc coneguda de PH. Els metges han de ser conscients d'aquesta associació, perquè en molts països com el nostre, l'elaboració d'embotits és una indústria molt estesa. Encara que Penicillium frequentans sembla ser un dels principals fongs involucrats en aquesta causa de PH, no es pot descartar un origen multifactorial, amb altres fongs implicats com l'Aspergillus fumigatus, el Mucor mucedo, o el Rhizopus nigricans."Chacinero's lung - hypersensitivity pneumonitis due to dry sausage dust". Morell F, Cruz MJ, Gómez FP, Rodriguez-Jerez F, Xaubet A, Muñoz X. Scand J Work Environ Health. 2011 Jul, 37(4):349-56.

Tres projectes amb participació d'investigadors del VHIR han estat finançats per la Marató 2010 de TV3, edició dedicada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. L’acte de lliurament d’ajuts, conduït pel periodista Albert Om, va tenir lloc el 8 de novembre a la Sala d'Actes del Rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona, i va comptar amb la presència de Boi Ruiz, conseller de Salut, Ana Ripoll, rectora de la UAB i Enric Marín, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de la Fundació La Marató de TV3.D'entre els 100 projectes presentats es van seleccionar 30 que rebran un total de 7.762.886 €. Dels 30, 17 són unitaris i 13 coordinats entre dos o més centres de recerca.Pel que fa al VHIR, la Dra. Pilar Lusilla Palacios, del grup de psiquiatria i salut mental, va rebre finançament pel projecte unitari ESPELMA, 'Efectivitat del suport psicoemocional al lesionat medul·lar agut', amb un ajut de 165.550 euros.El Dr. Juan Sayós Ortega, del grup d'Immunobiologia del CIBBIM-VHIR, va ser un dels beneficiaris del finançament del projecte 'Modulació de l'activitat dels receptors immunitaris: nova estratègia terapèutica per al dany agut al sistema nerviós central', que ha rebut 395.684 euros. El Dr. Israel Fernández Cadenas, del grup de malalties neurovasculars del VHIR, forma part del GODS Project:'Contribució genètica al pronòstic funcional i la discapacitat després de l'ictus', que ha rebut un finançament de 296.570 euros.

La unitat d'innovació del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) va tenir un paper destacat en la jornada 'Oportunitats de negoci en el sector salut', que va tenir lloc al Club Cecot d'Innovació i Tecnologia de Terrassa el 3 de novembre.La jornada va començar amb la presentació de Valentí Sallés, president del Club Cecot , i la conferència 'El sector salut com factor d'impuls econòmic', a càrrec de Ramon Maspons, director de la Unitat de Projectes Estratègics de Biocat.Tot seguit Francesc Iglesias, director d'innovació del VHIR, va moderar una taula rodona on es van presentar quatre casos d'èxit i bones pràctiques. Un dels casos presentats va ser el del VHIR, a càrrec de Raquel Egea, coordinadora de la Unitat de Valorització i Transferència, qui va explicar un nou sistema de control i traçabilitat en l'elaboració de preparats mèdics, amb una eficiència que ja ha estalviat un milió d'euros el primer any.Els altres tres casos d'èxit van ser explicats per Manel Balcells, director de l'Àrea del Coneixement del Consorci Sanitari de Terrassa, Maria Emilia Gil, adjunta a la Direcció General de la Mútua de Terrasasa i Gloria Palomar, directora de Gestió de la Fundació Parc Taulí de Sabadell.