Un equip d’investigadors de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, coordinats pel Dr. Josep Tabernero, cap del Servei d’Oncologia, participa en la primera seqüenciació de nou genomes de tumor colorectal, que han estat comparats amb nou genomes complets de teixit sa dels mateixos pacients. Els resultats de la investigació, que s’ha fet durant dos anys i en la que també han col·laborat l’Institut de Ciència Weizmann d’Israel i centres dels Estats Units com l’Institut Broad de la Universitat de Harvard, el centre oncològic Dana Farber de Boston, el Centre del Càncer Memorial Sloan-Kettering de Nova York i la Universitat de Carolina del Nord a Chapell Hill, es publiquen avui a Nature Genetics.Entre els resultats més rellevants obtinguts en la investigació destaquen l’aparició de 75 alteracions genètiques per tumor, sent les delecions les més freqüents. A més, s’han trobat onze fusions de gens, i dins d’elles la proteïna de fusió VTI1ATCF7L2 relacionada amb la via wnt beta-catenina. El Dr. Tabernero destaca que “fins ara s’havien publicat seqüenciacions parcials i una seqüenciació completa i aquest treball ha suposat un esforç enorme, ja que no hi ha cap sèrie que tingui el mateix número de pacients”.

Un recent estudi del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha demostrat el mecanisme que explica perquè la presència d’una proteïna –ZAP-70- condiciona el pronòstic de la Leucèmia limfàtica crònica (las més freqüent entre els adults en el món occidental) i n’ha determinat el seu paper clau com a possible diana terapèutica contra aquesta malaltia quan progressa. Aquesta troballa, liderada pel grup de recerca en Hematologia Experimental del VHIR, s’ha publicat a l’última edició de la prestigiosa revista Blood i suposa un graó més cap al coneixement de la malaltia, al mateix temps que obre la porta a possibles nous tractaments. “El nostre estudi estableix clarament la importància de la proteïna ZAP-70 com a marcador que diferencia els malalts de mal pronòstic delsque tenen una evolució més favorable i estableix que la causa d’aquesta diferència radica en la presència de molècules d’adhesió a la membrana de les cèl·lules, responsables de la més ràpida disseminació d’aquest tipus de leucèmia”, explica el Dr. Francesc Bosch, responsable del citat grup i coordinador de la investigació. “A més, l’estudi també determina tant la possibilitat que aquesta proteïna pugui esdevenir una clara diana per al disseny de fàrmacs com la utilitat de l’ús d’anticossos monoclonals contra aquestes molècules d’adhesió, presents en la membrana dels limfòcits i que contribuirien a frenar la progressió de la malaltia”, conclou el Dr. Bosch. La Leucèmia limfàtica crònica (LLC) es pròpia d’adults d’edat avançada, generalment de 65-70 anys, i la majoria de casos es detecta casualment en analítiques rutinàries, en les que apareix un nombre molt elevat de limfòcits. Després d’un acurat diagnòstic per part de l’hematòleg, el 80% de les LLC no requereixen tractament quimioteràpic fins que no passen molts anys i la malaltia progressa. Fins I tot, pot ser que alguns malalts no precisin de tractament mai i només caldrà fer-ne un seguiment atent, mentre que l’altre 20% dels casos sí que necessitaran tractament quimioteràpic des d’un inici, degut bàsicament a les característiques clíniques de la malaltia.

Científics d’arreu del món han identificat 29 noves variants genètiques vinculades a l’Esclerosi Múltiple (EM), que aporten noves claus sobre la biologia d’aquesta malaltia neurològica degenerativa. Molts dels gens implicats en l’estudi són importants per el sistema immunològic i donen informació sobre les vies immunològiques vinculades amb el desenvolupament de l’EM.La recerca, que ha involucrat un equip internacional d’investigadors encapçalat per les Universitats de Cambridge i Oxford amb finançament de Wellcome Trust, es publica avui, 11 d’agost, a la revista Nature. Es tracta del major estudi realitzat sobre la genètica de l’EM i ha comptat amb contribucions de gairebé 250 investigadors de l’International Multiple Sclerosis Genetics Consortium i el Wellcome Trust Case Control Consortium. El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEM-Cat) i l’IDIBAPS – Hospital Clínic de Barcelona són els únics centres espanyols entre les 131 institucions que hi han participat. Els equips encapçalats pel Dr. Manuel Comabella i el Dr. Xavier Montalbán, del VHIR i CEM-Cat, i el Dr. Pablo Villoslada del Centre de Neuroimmunologia de l’IDIBAPS - Hospital Clínic de Barcelona han contribuït a l’estudi proporcionant mostres d’ ADN de pacients amb esclerosi múltiple ben caracteritzats des del punt de vista clínic. "http://www.nature.com/nature/journal/v476/n7359/full/nature10251.html?WT.ec_id=NATURE-20110811#/affil-auth" Revista Nature

El Dr. Joan Comella, director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i el Dr. Manuel Comabella, membre del grup de neuroimmunologia clínica del VHIR i en representació del CEM-Cat, han participat aquest dilluns a la nit en una tertúlia sobre la recerca a Catalunya que s’ha emès al programa ‘Pont Barcelona-Madrid’ d’Onda Cero Catalunya.Moderats pel periodista Victor Bottini, tots dos van apropar a l’audiència temes generals com què s’entén per recerca o quin nivell té Catalunya respecte a Madrid i Europa. Parlant de temes més concrets, van tractar les principals línies de recerca del VHIR i de CEM-Cat, i van explicar amb detall el funcionament dels assaigs clínics.Ambdós van compartir la reflexió que Barcelona està per sobre de Madrid en la qualitat i quantitat de la producció científica, alhora que van manifestar la necessitat que totes dues ciutats, que lideren la investigació a Espanya, s’igualin en competitivitat, i més tenint en compte el context actual de crisi.

Un reportatge de Diario Médico repassa l’activitat del grup de patologia circulatòria, i en general de l’àrea del cor, que dirigeix el Dr. David García-Dorado al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). El grup, considerat d’excel·lència científica i referència internacional, suma un gran nombre de publicacions en les principals revistes i a la vegada realitza investigació traslacional basada en clínica, laboratori i epidemiologia, així com en els nous coneixements moleculars i genètics i en els problemes de l’edat. El seu objectiu és desenvolupar marcadors i mètodes diagnòstics per la imatge i teràpies que van des de fàrmacs a telemedicina.El Dr. García-Dorado, que dirigeix un grup de 20 persones, assegura que “tenim un finançament competitiu molt important i estem involucrats en dos projectes europeus i en altres del Ministeri de Ciència en recerca fonamental i sanitària. A més, acabem de presentar una patent europea sobre un biomarcador per a detectar si els pacients tenen o no síndrome coronari agut en aquells que es sospita que pateixen la malaltia, i estem en fase de generació d’altres patents”.

Una delegació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) pertanyents al seu Centre d’Innovació i Tecnologia (CIT), s’han reunit a les instal·lacions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) amb investigadors del centre i professionals amb projectes innovadors de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. L’objectiu de la trobada era donar a conèixer les activitats pròpies del CIT i les d’alguns dels seus centres vinculats per tal de detectar i establir possibles col·laboracions amb l’entorn Vall d’Hebron. Per part del VHIR han assistit el seu director, el Dr. Joan X. Comella, que ha introduït la sessió, juntament amb el director d’innovació, Francesc Iglesias, que ha presentat el projecte d’innovació del VHIR. A continuació ha intervingut Susana Sánchez, directora del CIT, i Antonio Álvarez, agent de transferència de tecnologia, que han presentat l’activitat d’aquest centre de la UPC. Tot seguit, tres dels centres vinculats al CIT han exposat el més destacat de cadascun. Pere Caminal, director, i Manel González, promotor, han introduït el Centre de Recerca Biomèdica CREB, Jaume Pujol, membre del Comitè Executiu, i Jaume Castellà, gerent, han donat les claus del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes CD6 UPC, i Josep Lluís Larriba, director, i Pere Baleta, gerent, han apropat als assistents el potencial del Centre Data Management DAMA UPC.La trobada ha estat profitosa i s’han establert contactes i bases per futurs acords entre totes les institucions presents.

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i la Fundació Step by Step, en el marc de la reunió anual del seu patronat, han signat un conveni de col·laboració per promoure i recolzar noves línies de recerca en el camp de les lesions medul·lars.D’aquesta manera, les dues institucions possibiliten la potenciació de la recerca, amb especial atenció a la traslacional, les noves teràpies i la medicina regenerativa. Així mateix, col·laboraran en el debat i la divulgació d'avenços en el camp de la lesió medul·lar mitjançant la celebració de jornades i actes científics, i en la participació en projectes conjunts pel desenvolupament d’intervencions sanitàries innovadores.Per part del Vall d’Hebron, que disposa de la única unitat de lesionats medul·lars de Catalunya, van assistir a la signatura de l’acord el Dr. Miguel Ángel González Viejo, cap de la citada unitat i també vicepresident de la Fundació Step by Step, i el Dr. Joan X. Comella, director del VHIR. La Fundació Step by Step (SbS) és un organisme sense ànim de lucre dedicat a la recuperació d’aquells lesionats medul·lars que, una vegada han superat les fases de rehabilitació als hospitals i als centres especialitzats, opten per seguir amb la rehabilitació a base de fisioteràpia per obtenir una millor qualitat de vida. Per part de SbS l’acord va ser ratificat pel seu Fundador i President, Frederic Crespo, i la Dra. Mercè Avellanet, cap del servei de rehabilitació de l'Hospital Nostra Senyora Meritxell d’Andorra i vicepresidenta de la fundació.A més del VHIR, també va signar un conveni de col·laboració amb Step by Step l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).

El director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Joan Comella, ha estat elegit secretari general de la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (COSCE). El nou president de la confederació serà el professor de la Universitat Complutense de Madrid, Carlos Andradas, que subsitueix en el càrrec Joan Guinovart, director de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.

L’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), en col·laboració amb la UAH i la UNED, organitzen la 2a edició del màster interuniversitari sobre ‘Direcció i Gestió de la R+D+i en Ciències de la Salut’, que tindrà lloc entre el novembre de 2011 i el març de 2013. En la primera edició, per aconseguir una exposició a una mostra representativa de les institucions de l’actual Sistema de Ciència i Tecnologia en Ciències de Salut, es van seleccionar, com es farà en la segona, centres de sis àmbits diferents. Un d’ells, com a institut de recerca sanitari, va ser el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), "http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?any=2011&num=40&mv1=5&mv2=3&Idioma=ca&titol=Alumnes+del+M%E0ster+de+l%92ISCIII" per on van passar els alumnes de la primera edició.

L'Hospital Universitari Vall d’Hebron i la Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i MONDRAGON Health, han subscrit avui un conveni de col•laboració. Es tracta d'una nova aliança estratègica orientada a l'àmbit de la R+D+i per a promoure la col•laboració en els camps de la ciència i la tecnologia en activitats d'interès mutu per a contribuir al desenvolupament del Sector Sanitari de les Comunitats Autònomes de Catalunya i el País Basc. A través d'aquest acord es pretén fomentar la generació, l'intercanvi i la transferència de coneixement mitjançant la realització de projectes d'investigació, innovació, programes de formació, així com la promoció d'activitats conjuntes.L'acord, que tindrà una durada d'un any i que serà prorrogable anualment, ha estat signat avui dilluns en el centre corporatiu de MONDRAGON i ha estat rubricat per José Luis de Sancho, Gerent de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron, Joan X. Comella, director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Javier Sotil, Vicepresident d'Innovació, Promoció i Coneixement de MONDRAGON Corporació, i Mikel Álvarez, director general de MONDRAGON Health.

El Dr. Jaume Reventós, cap de la Unitat de Recerca Biomèdica i d'Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), va ser convidat a presentar el seu treball ‘Discovery of new diagnostic biomarkers for endometrial carcinoma in uterine aspirates: an example of academia- industry partnership', durant l’Oncology and Biotechnology Forum’, organitzat pel British Consulate de Barcelona i el UK Trade & Investment, davant d'un centenar d'empresaris britànics dels sectors de la biotecnologia, del diagnòstic i de l'oncologia.El sector de la biotecnologia al Regne Unit és el més potent d’Europa i el segon a nivell mundial, només per sota d’Estats Units. La investigació acadèmica i comercial del Regne Unit té la major innovació i desenvolupament en el càncer. La combinació de dècades de recerca i nous enfocaments audaços per les teràpies fan del Regne Unit el líder en recerca, innovació i comercialització a Europa. Aquest fòrum va ser una oportunitat per escoltar directament als especialistes del sector, aprendre de l’experiència britànica i descobrir oportunitats d’inversió al Regne Unit i Espanya.

El Dr. Rafael Simó, responsable del grup de Diabetis i Metabolisme del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha participat en un dels simposis de la reunió de l'Associació Americana de Diabetis (ADA), que ha tingut lloc a San Diego, i on s'ha analitzat l'ús de les incretines en la diabetis tipus 2 (DM2), i s'ha exposat el futur de les insulines. Durant la seva intervenció, el Dr. Simó ha assegurat que "l'objectiu és individualitzar la teràpia, sabent que perseguir aquesta xifra no sempre es tradueix en un augment de la supervivència", referint-se a la idea de mantenir sempre la hemoglobina glucosilada (HbA1c) a nivells de 7 en tots els pacients. "Les guies no sempre tenen raó i els assaigs no són el món real", ha indicat.

Marina Rigau, membre de la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha guanyat el premi de comunicació científica Joan Lluís Vives 2010 en la modalitat de Ciències Bàsiques, Ciències de la Salut, enginyeries i arquitectures per l'article 'El càncer de pròstata, més val prevenir que curar'.Des de 1999, la Xarxa Vives convoca anualment el premi de Comunicació Científica «Joan Lluís Vives», amb l’objectiu de fomentar les habilitats comunicatives dels estudiants de doctorat. Amb la col·laboració de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València i el suport de la CAM, la convocatòria s’adreça a estudiants amb tesi doctoral inscrita i sense defensar públicament. La temàtica de l’article presentat ha de versar sobre la mateixa tesi i el jurat valora la incidència, i sobre tot, l’interés científic i social de la recerca. El jurat està constituït per professorat de les universitats de la xarxa i altres professionals vinculats a l’àmbit del premi.

Els investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han desenvolupat, dins del marc del 12è Simposi Fundació La Marató de TV3, tres projectes de recerca gràcies als fons recaptats durant La Marató del 2005, dedicada a l'Alzheimer i altres malalties del cervell. El VHIR i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron han presentat les seves línies de treball i els resultats obtinguts de les investigacions centrades sobre l’ictus i la malformació de Chiari que han comptat amb una dotació de 584.600€. A la jornada han participat els investigadors que han liderat els 35 projectes de recerca científica seleccionats i dotats amb 7,72 milions d’euros, distribuïts pel Patronat de La Fundació La Marató de TV3. El Dr. Joan Montaner, responsable del grup de malalties neurovasculars del VHIR, ha dirigit el “Projecte GRECOS: genotipatge del risc de recurrència d'ictus”, un dels estudis de recerca neurovascular més amplis a nivell mundial on s'ha reunit a 1.800 pacients, procedents de la xarxa d’hospitals públics catalans, amb l’objectiu de determinar quins d’ells patien una recaiguda. “ Uns dels problemes més greus en què ens veiem immersos els neuròlegs en la pràctica clínica habitual és el de la prevenció de la recurrència de l'ictus. Així, s'ha estimat que, després d'un primer episodi d'ictus, entre un 6 i un 12% dels pacients presenten un segon ictus en el primer any i fins el 30%, durant els següents 5 anys”, comenta el Dr. Montaner. L’equip d’investigació liderat per neuròlegs i biòlegs experts en genètica (Dra. Mendioroz i Dr. Fernández-Cadenas) ha partit de la hipòtesi que la nostra genètica individual conté uns factors determinants que ens predisposen a patir o no un ictus. “ Per això, el nostre objectiu principal és trobar factors de risc genètic predictius de l'aparició de nous esdeveniments cardiovasculars en un grup de pacients que han patit un primer ictus”, continua el Dr. Montaner. Vídeo: "http://www.youtube.com/watch?v=dYgHxE_AqZY" Projecte GRECOS: genotipatge del risc de recurrència d'ictusVídeo: "http://www.youtube.com/watch?v=K2LqLXPPhg4" Avaluació de l'atenció a l'ictus a Catalunya després de la implantació d'un model d'atenció "http://www.youtube.com/watch?v=K2LqLXPPhg4" Vídeo: "http://www.youtube.com/watch?v=VhDbt3EureM" Les bases genètiques de la Malformació de Chiari de Tipus I (MCI)

El polimorfisme rs179247 s'associa a la susceptibilitat de desenvolupar la malaltia de Graves, segons es desprèn dels resultats d'un treball en el qual han col·laborat Ricard Pujol-Borrell, responsable del grup d'Immunologia del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i Roger Colobran, investigador posdoctoral del Laboratori d'Immunobiología per a la Investigació i Aplicacions Diagnòstiques del Banc de Sang i Teixits (BST) i la Fundació Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol.El treball, que es publica en l'últim número de Human Molecular Genetics, s'ha realitzat mitjançant l'anàlisi de la freqüència de 54 polimorfismes en un grup de 137 pacients amb malaltia de Graves i 192 controls sans, i s'han identificat deu variants associades a aquesta patologia. "De fet són deu polimorfismes, però tots estan en la mateixa zona del gen que és la que va des del promotor fins a l'intró 1. A més, aquestes variants tenien un cert desequilibri del lligament", explica el Dr. Colobran.D'aquestes variants, el polimorfismE rs179247, localitzat a l'intró 1 del gen TSHR, és el que va aparèixer amb major freqüència en l'anàlisi, pel que es considera que és el que té major rellevància en el desenvolupament de la malaltia de Graves.

Un estudi realitzat pel grup de Bioenginyeria i Interaccions Cel·lulars de la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), conjuntament amb la Unitat de Paret Abdominal del Servei de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, determina les alteracions i característiques que tenen les cèl·lules de sostén dels teixits i que afavoreixen l’aparició d’hèrnies després d’una cirurgia abdominal. Conèixer quin és el mecanisme pel qual aquestes hèrnies apareixen pot ser clau pel seu tractament, així com pel disseny de nous materials per a reparar-les (malles, sutures, etc..), i també per identificar una població de risc i, per tant, anticipar-se a la complicació.Les hèrnies incisionals, aquelles que tenen lloc quan, després d’una cirurgia abdominal, la paret de l’abdomen no es tanca de manera adequada, són un gran problema sanitari. No només pels problemes mèdics i les incomoditats que d’elles es deriven, sinó també amb nombre absolut. “Conèixer quin és el mecanisme pel qual aquestes hèrnies apareixen pot tenir un impacte en l’àrea terapèutica, a l’hora d’optimitzar el disseny de nous materials intel·ligents (malles, sutures, etc.) amb capacitat instructiva, millorant-ne la biocompatibilitat i les aplicacions, i establint les bases d’una eventual biologia regenerativa amb aplicacions a la enginyeria de teixits”, explica la Dra. Maria Antònia Arbós, una de les responsables de l’estudi. S’havia postulat que, en la gènesi d’aquestes hèrnies,hi havia alteracions del col·lagen, material que dóna plasticitat als teixits, però aquest estudi va més enllà i determina que, en aquests casos, hi ha disfuncions en els fibroblasts, les cèl·lules del teixit connectiu (músculs, tendons, fàscies) encarregades d’organitzar la cicatrització. Aquest estudi, publicat en l’edició del mes de juny de la revista The American Journal of Pathology, canvia el paradigma de com i per què es produeixen les hèrnies incisionals i, en base a aquesta originalitat, la pròpia revista ha destacat l’article a la portada.

El programa del Canal 33 'Quèquicom' va emetre el 22 de juny i tornarà a emetre el 24 de juny a les 17h el programa 'Història d’E. coli i altres bacteris', on participen el Dr. Francisco Guarner i la Dra. Natalia Borruel, membres del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).Escherichia coli és un dels bacteris que tenim en el tub digestiu i és perfectament inocu. Hi ha altres soques d’aquest bacteri pròpies d’alguns animals que poden ser patògenes per nosaltres i causar des de diarrees lleus fins a la mort. Però, sense els bacteris, ni seria possible la vida al planeta, ni els homes es podrien plantejar viatjar a Mart. “Quèquicom” fa un viatge des de les malalties intestinals, com la de Crohn, fins al projecte Melissa, de l’Agència Espacial Europea i la UAB, que pretén recrear en miniatura l’ecosistema bàsic de la Terra. La recerca bacteriana de Pere Renom comença a Collserola en un racó “marcià” secret i vermellós on emana l’àcid sulfúric. Segueix al delta de l’Ebre per veure catifes bacterianes com les que cobrien una bona part de la superfície terrestre ara fa 3.700 milions d’anys i continua en molts altres indrets del nostre entorn en què costa imaginar que hi hagi bacteris.

La Fundació Científica de l’AECC va convocar concurs públic per a la concessió de finançament a línies d'investigació desenvolupades per grups estables i competitius, per a realitzar investigació oncològica traslacional amb un component bàsic-clínic. Cada programa es dota de 1.200.000€ per a 5 anys, fomentant així la continuïtat de les investigacions finançades i aportant estabilitat a la coordinació en entre grups. El programa "Alteracions moleculars relacionades amb la progressió tumoral en el càncer d’endometri", presentat per la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), amb el Dr. Jaume Reventós com a coordinador, és un dels adjudicats dintre de la categoria de Grups Coordinats Estables per la Fundació Científica de l’AECC. Aquest dijous 8 de setembre ha tingut lloc a la Universitat de Lleida l'acte de presentació de l'ajut amb la presència institucional del Vicerrector de la Universidat de Lleida, Ferran Badia, el president de l'AECC de Lleida, Manuel López Morell, la presidenta de l'AECC, Isabel Oriol, la responsable de desenvolupament institucional del VHIR, Carmen Netzel, i el Director dels Serveis Territorials de Salud de Lleida, Antoni Mateu. El coordinador científic del grup adjudicatari, el Dr. Jaume Reventós i el Dr. Xavier Matías-Guiu, investigador del Grup Estable i Director del'IRB Lleida han explicat el projecte, que buscarà les alteracions moleculars relacionades amb la resistència als fàrmacs en càncer d’endometri, el que permetrà el disseny de nous tractaments per al control de la malaltia en dones en les quals la cirurgia no sigui curativa. A més del VHIR, col·laboren els caps de grups clínics de l'Hospital Universitari Vall’d’Hebron, així com els de l’IRB de Lleida i del Complex Hospitalari Universitari de Santiago de Compostel·la. També formen part els caps de grups laboratori del ‘IRB, Hospital Santa Creu i Sant Pau, Hospital de Santiago de Compostel·la i la Fundació MD Anderson Internacional. "https://www.aecc.es/Comunicacion/Noticias/Paginas/Proyectocancerdeendometrio.aspx" Més informació

L'atleta lleonès Manuel Martínez, campió del món de llançament de pes, ha apadrinat la tercera edició de la Cursa benèfica ‘Los Calderones’, que tindrà lloc el 3 de juliol a Viñayo, Lleó, i que destina l'import de les inscripcions i les donacions a la investigació que porta a terme en el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) l'equip del Dr. José Sánchez de Toledo, cap del servei d'Oncologia i Hematologia Pediàtrica de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron. Durant la presentació de la cursa, que ha tingut lloc en el Servei d'Oncologia Pediàtrica de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron, un dels organitzadors, Luis Alberto Barriguín, ha explicat que des del principi van escollir destinar els beneficis de la competició al VHIR “perquè és una de les institucions punteres a nivell mundial en aquest àmbit de la investigació”. Per la seva banda, Juan Antonio Fernández va reconèixer que encara que l'aportació de moment és modesta, “a Vall d’Hebron ens tracten com si la nostra aportació fora d'un milió d'euros”. Atret per la iniciativa, sensibilitzat pel treball dels seus paisans i com sempre disposat a ajudar per les bones causes, Manuel Martínez va valorar “la força moral de l'esdeveniment” i va expressar que per a ell “és un honor donar suport a una causa tan noble i necessària”. El campió del món, recentment retirat de l'atletisme i que en breu s'estrenarà com a actor en la pel•lícula ‘El Capitán Trueno’, va assegurar que encara que no podrà córrer la cursa, li sembla “un gran repte i una gran oportunitat per a ajudar a la investigació i de passada conèixer i donar a conèixer una zona molt maca que recomano a tothom”.

L'estudi ‘Desenvolupament d'un nou mètode de monitoratge continu i no invasiu de la pressió arterial a partir de la pletismografía’, realitzat pel grup de Xoc, Disfunció Orgànica i Ressuscitació (SODIR) del Vall d´Hebron Institut de Recerca (VHIR), i SabirMedica, presentat pel Dr. Adolf Ruiz Sanmartin, el Dr. Juan Carlos Ruiz Rodríguez, el Dr. Jesús Caballero i el Dr. Jordi Rello en el XLVI Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva i Unitats Coronàries (SEMICYUC), que ha tingut lloc recentment a Bilbao, ha estat guardonat amb el II Premi a la millor comunicació oral sobre Monitoratge Hemodinàmic. El premi, que convoca la Fundació Espanyola del Malalt Crític (FEEC), està patrocinat per Edwards Lifesciences, i valora els principals estudis clínics o experimentals sobre monitoratge hemodinàmic utilitzant algun sistema de monitoratge de la funció cardiovascular. L'estudi premiat exposa els resultats preliminars obtinguts en el desenvolupament d'un sistema de monitoratge de la pressió arterial de caràcter continu i no invasiu a partir de l'anàlisi de l'ona pletismogràfica obtinguda per pulsioximetria.

Diario Médico i Correo Farmacéutico han escollit a la web del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), www.vhir.org, com una de les millors de la 4a Edició dels premis ‘Los Favoritos en la red del ámbito sanitario’, dins de l’apartat de metges, a la categoria d’hospitals i fundacions. Volem agrair a tots els que dia a dia col·laboren en la programació, disseny, redacció i difusió de la nostra web, i també a tots els que fan o donen suport a la recerca que es fa a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, perquè la pàgina és un mirall de la vostra activitat diària.Aquest és el text oficial que ens han fet arribar els organitzadors dels premis.“Diario Médico y Correo Farmacéutico han valorado, entre todas las candidaturas recibidas, las mejores webs de aquellas instituciones, empresas o colectivos que están trabajando en el desarrollo de la comunicación en Internet. Por este motivo, me es grato comunicarle que www.vhir.org, del Hospital Vall D´Hebron – Institut de Recerca (VHIR), ha sido elegida como una de las mejores webs de La IV Edición “Los Favoritos en la red del ámbito sanitario” en el apartado de Médicos en la categoría de HOSPITALES Y FUNDACIONES.”

El Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha acollit amb èxit la taula rodona sobre els investigadors del Sistema Nacional de Salud Miguel Servet, moderada pel director del centre, el Dr. Joan Comella, i que ha comptat amb la participació central del Dr. Jesús Rey, investigador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), que ha exposat les claus del seguiment i evaluació del programa de contractes dels investigadors d'aquest sistema.Tot seguit han intervingut en format de taula rodona el Sr. Rafael de Oleza, assessor jurídic del Programa de Recerca i Innovació en Ciències de la Salut, que ha tractat del desenvolupament de la carrera investigadora al departament de Salut: Programa d’estabilització i intensificació. El Dr. Ricard Pujol, assessor de Recerca de l’ICS, ha explicat la carrera investigadora del personal sanitari de l’ICS, i el Dr. Antoni Andreu, coordinador de la CTE de RRHH de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), ha opinat sobre la gestió del programa Miguel Servet des de la perspectiva de l’ISCIII. El Dr. Carles Miquel, coordinador del PRICS, que estava present a la sala, també ha representat el Departament de Salut i ha aclarit diverses qüestions als assistents. La Dra. Carmen Espejo, investigadora Miguel Servet del grup de Neuroimmunologia clínica del VHIR, ha exposat la seva experiència i perspectiva com a membre de la taula rodona. Però no ha estat la única Miguel Servet en fer-ho, ja que molts dels assistents, procedents de diversos centres de recerca biomèdica catalans, han intervingut, preguntant i donar la seva opinió sobre la seva situació.

El responsable del grup de diabetis i metabolisme del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Rafael Simó, va participar fa uns dies en un congrés organitzat per la Societat Russa d’Oftalmologia, que va tenir lloc a San Petersburgo. En aquesta ocasió, la seva participació es va fer mitjançant una videoconferència des de la seu del VHIR, que van seguir en directe més de 300 persones a la seu del congrés a la ciutat russa. El Dr. Simó va intervenir en un workshop sobre el mecanisme d’acció del fenofibrat en la prevenció de la retinopatia diabètica en el marc de la plenary session sobre la patogènesis de la retinopatia diabètica, fent especial èmfasi en el paper de la neurodegeneració com a element precoç i cabdal en l’inici. El Dr. Simó coordinarà un "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&mv1=5&mv2=1&mh1=0&mh2=0&mh3=0&mh4=0&ms=0&any=2011&num=95" consorci europeu que investigarà el tractament precoç de la retinopatia diabètica (EUROCONDOR), la principal causa de ceguesa entre persones amb edat de treballar en els països desenvolupats. El projecte consisteix en desenvolupar un assaig clínic controlat en fase II i III que intentarà provar l’efectivitat de la somatostatina, un fàrmac neuroprotector, en els estadis inicials de la malaltia per prevenir-la o endarrerir la seva progressió.

"Hi ha cèl·lules nocives en el jaç vascular que poden ocasionar alteracions en la reparació del cor o degeneració d'aquest òrgan. Es tracta, entre d'altres, dels osteoblastes. És una de les principals conclusions de les taules rodones moderades pel Dr. Manuel Galiñanes, responsable del grup de teràpia reparadora del cor del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) en el VIII Simposi Internacional sobre Teràpia amb Cèl·lules Mare i Innovacions Cardiovasculars, celebrat en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas de Madrid.Per al Dr. Galiñanes, cap del servei de cirurgia cardíaca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, el descobriment és important perquè "fins a ara el que s'havia estudiat era la capacitat de les cèl·lules per a reparar el dany del miocardi, però sembla que hi ha cèl·lules que són productores de dany".En el simposi també s'ha parlat de la identificació de pacients que estan més protegits enfront del dany miocàrdic i altres que són més susceptibles a aquest dany, del tractament amb microARN com a opció alternativa a la teràpia amb cèl·lules per a reparació cardiaca, i de novetats respecte a la bioingenieria tisular.