El programa de TVE, ‘Para todos la 2’, va organitzar el 13 de desembre un debat sobre l’ictus en el seu espai de tertúlia sobre salut. Entre els participants es trobava el Dr. José Álvarez Sabín, membre del grup de malalties neurovasculars del Vall d’Hebron Institut de Recerca i cap del servei de neurologia de l’hospital. A més, a la taula, que va tenir com a punt de partida el cas d’Isabel Palomeque, una malalta que ha escrit un llibre sobre el seu cas, estaven presents Fausto García, Catedràtic de Bioquímica que va patir un ictus fa set anys, Esther Duarte, cap de secció del servei de Medicina Física i Rehabilitació de l’Hospital del Mar de Barcelona, i Teresa Roig, Neuropsicòloga de l’Institut Güttman.

Un estudi global de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, liderat pel grup d'Expressió Gènica i Càncer del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia, ha aconseguit identificar quines són les cèl·lules iniciadores d'un tumor cerebral, el glioma, i les que tenen capacitat per regenerar-lo després d'una cirurgia.Els resultats de l'estudi, que s'ha centrat concretament en el glioma, el tumor maligne cerebral més freqüent, s'han publicat a la revista Cancer Cell, firmat per una vintena d'investigadors del Vall d'Hebron, entre els que es troben el responsable del grup de Patologia cardiocirculatoria del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. David García-Dorado, o el líder del grup del VHIR en neurotraumatología i neurocirurgia, el Dr. Juan Sahuquillo.Els investigadors han aconseguit identificar d'entre totes les cèl·lules del glioma quins són les iniciadores de l'esmentat tumor cerebral i quins tindran capacitat de desenvolupar-lo i regenerar-lo després d'un tractament quirúrgic.El responsable principal de l'estudi i del grup d'expressió gènica i càncer, Joan Seoane, ha indicat que la investigació ha identificat les cèl·lules que inicien aquest tipus de tumors i que presenten elevats nivells de les proteïnes CD44 i Id1."Això pot tenir repercussió en molts tractaments -ha assenyalat Joan Seoane-, perquè en poder identificar i marcar les cèl·lules responsables d'una recurrència, podem determinar quins tractaments eliminen o no aquestes cèl·lules".El mateix equip investigador també ha observat que un fàrmac és capaç d'eliminar aquestes cèl·lules malignes, el denominat inhibidor de l'hormona TGF-beta.Aquest fàrmac es troba actualment en assaig clínic en la Unitat d'Investigació en Teràpia Molecular del Càncer-La Caixa de l'hospital del Vall d'Hebron.El glioma és el tumor cerebral més freqüent i a Europa afecta a unes 13.000 persones cada any, i es classifica en quatre graus, sent el de quart grau, també anomenat gliobastoma, un dels més agressius, amb índexs de supervivència molt baixos.

Els dies 10 i 11 de desembre es va celebrar a l'Hospital Vall d'Hebron la reunió inicial de l'escola internacional de doctorat 'Promise', un projecte conjunt entre la Universitat Justus Liebeg, de Giesen, Alemanya, i el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), a més de la participació de l'ICCC (HSP-CSIC). L'escola està centrada en la investigació del mal miocàrdic per isquèmia-reperfusió, i compta amb un important finançament, 1,5 milions d'euros, de l'Agència Alemanya d'Investigació (DFG).El projecte permetrà obtenir el grau de Doctor per les universitats Justus Liebeg i Universitat Autònoma de Barcelona, i compta amb un màxim de 17 places, de les que s'han cobert 12.El director del projecte per part de Catalunya és el Prof. David García-Dorado, responsable del grup de patologia cardiocirculatoria del VHIR, mentre que per part alemanya és el Prof. Klauss Priesner. Més informació: "http://www.uni-giessen.de/cms/fbz/fb11/forschung/graduierte/promise" Protecting the Heart from Ischemia (PROMISE)

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron van ser reconeguts un any més en la celebració dels premis de Diario Médico per les persones, institucions o empreses que han ajudat a millorar la medicina, l’assistència sanitària i la salut amb la seva aportació durant 2010.En una festa celebrada en el Teatre Nacional de Catalunya, a Barcelona, el 30 de novembre, el VHIR va rebre dos premis a ‘Las Mejores ideas de la Sanidad del Año’ en l’apartat d’Investigació i Farmacologia. El primer d’ells va ser per la idea ‘Projecte MetaHit: desxifrat per primera vegada el Metagenoma Humà’, una investigació liderada pel Dr. Francisco Guarner, del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del VHIR, que dirigeix el Dr. Fernando Azpiroz. Conjuntament amb el Centro de Investigación Biomédica en Red Enfermedades Hepáticas y Digestivas (CIBERehd), els investigadors del VHIR participen -com a únic representant de l'Estat Espanyol- en el projecte MetaHIT. Els resultats de l’estudi, publicats a Nature, descriuen un catàleg de 3.300.000 gens procedents de les bactèries intestinals. Això es tradueix en unes 20.000 funcions diferents a càrrec de totes les bactèries que viuen al nostre intestí. La UE ha destinat 11,4 milions d’euros al projecte MetaHit, i per tant, a la investigació del metagenoma humà. Aquesta investigació del VHIR situa als seus investigadors a l’avantguarda de la biomedicina mundial.La segona idea guanyadora va ser ‘Trasplantament de flora intestinal’. La investigació liderada per la Dra. Chaysavanh Manichanh i també coordinada pel Dr. Francisco Guarner, tots dos membres del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del VHIR, que dirigeix el Dr. Fernando Azpiroz, va ser un estudi sense precedents que demostra que és possible modificar la composició de la flora intestinal trasplantant-la i que els canvis generats es mantenen, més enllà del que era imaginable, fins a tres mesos després del trasplantament. La possibilitat de validar tractaments que puguin fer variacions en la composició de la flora suposaria un abans i un després en aquelles malalties en les quals hi ha evidència científica de què la flora intestinal juga un paper determinant. Aquesta investigació, publicada a Genome Research, estableix que és possible la introducció de noves espècies en la flora intestinal habitual simplement ingerint-les, i postula que no és necessari eliminar prèviament part de la flora existent mitjançant antibiòtics, com es creia. L’estudi va tenir una gran repercussió als mitjans de comunicació.Entre els premiats d’aquesta edició també hi ha dues importants fites de l’Hospital Vall d’Hebron. Una es el primer trasplantament total de cara del món, una noticia que va posar el Vall d’Hebron en la primera línia dels centres hospitalaris mundials i va ratificar el lideratge en trasplantaments. L’equip de l’hospital liderat pel Dr. Pere Barret. L’hospital també va rebre un altre premi compartit pel projecte de la Unitat del Son.Diario Médico també va premiar el projecte de Consorci de Suport a la Investigació Biomèdica en Xarxa (Caiber) com a plataforma d'assaigs clínics. El Caiber ja ha aconseguit incloure als quaranta centres sanitaris més potents i competitius del país, establir marcs de cooperació amb les comunitats autònomes, centres d'investigació, indústria farmacèutica i plataformes i infraestructures europees d'assaigs clínics. El VHIR, que en els últims anys ha participat en el 25% de tots els assaigs clínics aprovats a Espanya, és un dels centres participants en el projecte. "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?any=2010&num=151&mv1=5&mv2=1&Idioma=ca&titol=Desxifrat+per+primera+vegada+e" Més informació Projecte MetaHit "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?any=2010&num=189&mv1=5&mv2=1&Idioma=ca&titol=Noves+expectatives+per+al+trac" "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?any=2010&num=189&mv1=5&mv2=1&Idioma=ca&titol=Noves+expectatives+per+al+trac" Més informació Trasplantament flora intestinal "htt://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?any=2010&num=189&mv1=5&mv2=1&Idioma=ca&titol=Noves+expectatives+per+al+trac"

El Dr. Juan Sahuquillo i el Dr. Manuel Roig Quilis, investigadors del VHIR, han guanyat un dels Premis a l’Excel·lència Professional que atorga el Col·legi de Metges de Barcelona. Aquest premi, que aquest any celebren la setena edició, distingeixen els metges i metgesses amb un comportament exemplar en el terreny de l’assistència, l’educació mèdica, la recerca o la bioètica.El Dr. Sahuquillo és responsable del grup de recerca en neurotraumatologia i neurocirurgia (UNINN) del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). El Dr. Roig és el cap del servei de neurologia pediàtrica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i membre del grup de recerca en neurologia pediàtrica del VHIR. L’acte de lliurament dels premis té lloc el 29 de setembre al Teatre Romea de Barcelona.

Per tal de potenciar la recerca d’infermeria i reforçar l’activitat científica generada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, la direcció d’Infermeria va organitzar el 25 de novembre la III Jornada d’Activitats Científiques.L’objectiu era compartir coneixements entre tots els professionals de l’hospital que van voler donar a conèixer i exposar totes aquelles experiències d’activitat científica en què han treballat en el darrer any en les seves àrees de coneixement. El Dr. Joan Comella, director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), va presentar les jornades conjuntament amb el gerent de l’hospital, el Dr. De Sancho, la directora de Cures de l’Institut Català de Salut, Alba Brugués, la directora d’infermeria de l’hospital, Montserrat Artigas, i la presidenta de l’ACMSCB, Isabel Pera.

Les cèl·lules del cor d’una persona adulta moren de forma diferent de les altres, ja que no tenen les molècules que desencadenen l’apoptosi (mort cel·lular controlada) i, en canvi, en produeixen d’altres (com una proteïna anomenada EndoG) que són les que els provoquen la mort al descontrolar-se en una situació d’estrès. Aquesta investigació té una gran transcendència per buscar mecanismes que ajudin a evitar les insuficiències cardíaques que pateixen la majoria de les persones que han tingut un infart. També explica per què han fracassat la majoria dels tractaments experimentals aplicats durant els últims anys a tot el món per frenar les lesions del miocardi (el teixit muscular del cor), alhora que obre el camí per dissenyar nous tractaments que puguin ser eficaços.Es tracta dels resultats d'una investigació pionera en l'àmbit mundial que va en contra de les tesis científiques predominants durant l'última dècada sobre els mecanismes de mort del múscul cardíac. En aquesta investigació han participat la Universitat de Lleida i el grup investigador de senyalització cel·lular i apoptosi de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, format per Daniel Sanchis, Marta Llovera, Junmei Ye, Maria Cardona, Jisheng Zhang i Nuria Bahi, així com l'exprofessor de la UdL i actual director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Joan Comella, i Xavier Cañas, del Parc Científic de Barcelona.

La consellera de Salut, Marina Geli, l’alcalde d Barcelona, Jordi Hereu, i el gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), el Dr. José Luis de Sancho, van presentar el 22 de novembre un protocol signat pel Departament de Salut i l’Ajuntament de Barcelona que possibilitarà, des d’ara i fins 2020, la transformació, evolució i creixement de l’HUVH. El primer pas i objecte exclusiu del protocol seran 35.000 metres quadrats per ús sanitari als terrenys de la Teixonera, que ajudaran a esponjar i millorar l’atenció als ciutadans i la comoditat al recinte hospitalari. L’ampliació no comportarà un trasllat de seu, sinó un augment de les instal·lacions actuals.Durant la presentació del protocol la consellera va explicar que en el terreny dedicat a la recerca es contempla que al 2020 ha de passar dels actuals 5.770 a més de 38.000 metres quadrats, la gran majoria d’ells ubicats en l’entorn de la part alta de l’hospital, en els terrenys del solar de Maria Auxiliadora i les instal·lacions del voltant. Aquest increment tan important s’emmarca en el projecte de construcció del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i del desenvolupament del Parc de Recerca Biosanitària, impulsat des del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i que serà una realitat en els propers anys.

Entre un 60 i un 70% dels nens amb trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) continuen patint el desordre a l’edat adulta

Tot i que el nombre de casos és mínim, entre l’1 i el 2%, els implants subcutanis poden provocar una reacció tardana. Per evitar aquests casos, la Sociedad Española de Medicina y Cirugía Cosmética (SEMCC) va encarregar al Dr. Jaume Alijotas, responsable del grup de recerca bàsica en envelliment, biomaterials i nanotecnologia del VHIR, que estudiés els casos amb problemes per tal de poder identificar-los, tractar-los i posar les bases per evitar-los. Com a resultat d’aquesta investigació ara s’està en disposició de desenvolupar un test per identificar qui té predisposició genètica a tenir complicacions.

Coincidint amb la reunió anual de la Sociedad Española de Neurología, s’ha presentat l’obra ‘Neurorreparación y rehabilitación tras el ictus’, coordinada pel Dr. Joan Montaner, director del Laboratori d’Investigació Neurovascular del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i amb l’assessorament de les doctores Inma Bori i Carmen Martínez, del Servei de Rehabilitació del Vall d’Hebron.L’obra, quart títol de la col·lecció ‘Avances en Patología Neurovascular’, aborda la situació actual i el futur de la neurorreparació i rehabilitació després de l’ictus. La publicació ha comptat amb la col·laboració d’autors de diverses especialitats, com ara neuropsicòlegs experts en rehabilitació neurocognitiva i psiquiatres, rehabilitadors, neuròlegs, neurofisiòlegs i neurocientífics de reconegut prestigi internacional, que han sabut condensar la complexitat de cadascun dels capítols i apropar als lectors l’actualitat de la neurorreparació i rehabilitació de l’ictus. "http://www.vhir.org/Global/pdf/noticies/2012/19112012_Neurorreparacion.pdf" Més informació

L’Associació d’ensinistrament de gossos ADCAN va organitzar el passat 3 d’octubre a Viñayo (Lleó) una cursa benèfica, anomenada ‘Los Calderones’, amb l’objectiu de recollir fons per afavorir la lluita contra el càncer infantil. Els beneficis de les donacions seran destinats al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i en concret a la recerca que porta a terme l’equip del Dr. Sánchez de Toledo, cap del servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtrica. La cursa benèfica ‘Los Calderones’, que consta de categoria pedestre, canicross i infantil, és una iniciativa organitzada per Luis Alberto Barriguín Alonso, responsable d’ADCAN, i es caracteritza per recórrer els terrenys de muntanya característics d’aquesta zona lleonesa. ADCAN té la intenció de donar continuïtat a la cursa benèfica.Recentment, Luis Alberto Barriguín, acompanyat de Juan Fernández, també membre d’ADCAN, van visitar el Servei d'Oncologia i Hematologia Pediàtrica amb el Dr. Sánchez de Toledo, i el laboratori de Recerca Traslacional i Oncologia Pediàtrica del VHIR amb el Dr. Josep Roma, per veure com les donacions de persones i entitats com la seva es transformen en millores pels nens ingressats i per les seves famílies, així com també com ajuden a la recerca en el càncer que afecta als nens.

Investigadors del VHIR han presentat recentment dos estudis relacionats amb la Patologia Ocupacional Respiratòria coincidint amb la celebració a Barcelona del 14è curs que organitza el Servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. El primer d’ells fa referència a l'asma ocupacional, que és una malaltia que desenvolupen aquelles persones que a la feina es veuen exposades a diferents substàncies que poden ser nocives com els isocianats (producte químic que contenen les pintures), persulfats (producte químic que contenen els productes per decolorar el cabell) o les farines. Segons diversos estudis, el percentatge de pacients amb asma ocupacional està entre el 5% i el 15% de les persones que pateixen asma. Si tenim en compte que la prevalença de l’asma se situa entre el 6% i el 10% de la població, podem considerar que el nombre de persones amb asma ocupacional és elevat.Un estudi del Servei de Pneumologia de l’HUVH, en el que ha participat el Dr. Xavier Muñoz, del grup de recerca en Pneumologia del VHIR, revela que el 5% dels perruquers de Barcelona podria desenvolupar asma ocupacional causada per l’exposició als productes que utilitzen. Segons l’estudi, fet entre 1.350 perruquers de la capital catalana, un 70% dels pacients diagnosticats en aquest col·lectiu de treballadors abandona la feina després del diagnòstic. D’aquests, un 40% empitjora la seva funció pulmonar i la resta o millora o es manté. Els que continuen treballant empitjoren, en la seva majoria, la seva funció pulmonar.El segon estudi destacat al curs de patologia ocupacional respiratòria destaca com l’exposició baixa però recorrent a determinats agents, com les plomes d’au presents als edredons, podria ser la causa de molts dels casos de fibrosis pulmonar que fins ara es consideren desconeguts. La investigació, que coordina el Dr. Ferran Morell, cap del grup de recercan en Pneumologia del VHIR, i on també participa la Dra. Ana Villar, del mateix grup, s’ha realitzat a partir de les dades de 360 pacients amb malaltia pulmonar intersticial, dels quals 60 tenien el diagnòstic de fibrosis pulmonar idiopàtica i en 19 d’ells es va trobar evidència que el procés patològic estava associat a l’exposició baixa però repetida d’aquest agent.

El 2 i 3 de desembre va tenir lloc la 4a Jornada Científica del VHIR a la Sala d’Actes del Pavelló Docent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH). En aquesta ocasió han estat seleccionats més de 50 treballs de recerca que van ser presentats pels seus autors des del dia 2 a les 9 del matí. En l’edició d’aquest any s'han incorporat per primera vegada els treballs dels residents, que acompanyaven a les presentacions dels investigadors predoctorals i postdoctorals. El guanyador de la categoria de predoctorals ha estat Rocco Mazzolini, del grup de recerca del CIBBIM - Nanomedicina Oncologia molecular pel títol 'Myo1a has tumor supressor activity in intestinal tumors'. El segon premi de la mateixa categoria ha estat atorgat a Alba González, del grup d'expressió gènica i càncer amb el títol 'Study of the role of Runx1 in Gliobastoma'.En l'apartat de residents, la guanyadora ha estat Purificación Pérez, del grup de sèpsia i infecció respiratòria greu amb el títol 'Altos flujos de gas en pacientes con insuficiencia cardíaca estable'.El guanyador dels postdoctorals ha estat Nicolás Fissolo, del grup de neuroimmunologia clínica amb el títol 'El tratamiento con vacunas de ADN que codifican para MOG previene y mejora la encefalomielitis autoinmune experimental'.Al final de les presentacions, el dia 3 a les 12, va tenir lloc la 14a Conferència Anual del HUVH. El convidat d’aquesta edició era el Prof. Michel Ovize, Director de la Unitat de Cardioprotecció de l’Institut national de la santé et de la recherche médicale (INSERM). "http://www.vhir.org/Global/pdf/noticies/02122010_4_jornada_cientifica.pdf" Programa 4a Jornada Científica VHIR "http://www.vhir.org/Global/pdf/noticies/02122010_4_jornada_cientifica.pdf" "http://www.vhir.org/Global/pdf/noticies/02122010_14_conferencia_anual.pdf" Programa 14a Conferència Anual "http://www.vhir.org/Global/pdf/noticies/02122010_4_jornada_cientifica.pdf" "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/programa_4_jornada_cientifica.pdf" "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/poster_A4_14_conferencia_anual.pdf" "http://www.vhir.org/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/Fotosconfjor.pdf" Fotos Jornada i Conferència "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/Fotosconfjor.pdf" "http://youtu.be/4rmj5RvyC-k" Video de la Jornada "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/VIDEOS/14Conferencia/video1.html"

Investigadors de la Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) publiquen els resultats de dos estudis recents que aporten llum sobre la importància de la genètica en la malaltia d’Alzheimer. Un dels estudis explica com l’existència de factors genètics determina les diferències individuals en la resposta davant l’exposició als estrògens. L’altre estudi remarca com el gen CALMH1 sembla estar relacionat amb l’edat d’aparició de la malaltia. Totes aquestes noves troballes, publicades recentment a la revista Neurobiology of Aging i Journal of Alzheimer’s Disease respectivament, posicionen la investigació de l’Alzheimer en termes que fan pensar que estem a les portes d’estratègies fàrmaco-genòmiques per a l’abordatge d’aquesta malaltia. Tot i que encara és prematur pensar en tractaments d’aquestes característiques, sembla clar que les diferències genètiques seran la clau amb relació al risc, l’evolució i les diferències individuals i de gènere que es detecten en relació amb aquestes variables en aquesta malaltia, lladre de records.

Els Drs. J. Sahuquillo, A. Garnacho, i la Dra. M. A. Poca, de la Unitat de Recerca de Neurotramatologia i Neurocirurgia (UNINN) del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) organitzen el XIV Simposi de Monitorització i Tractament del Pacient Neurocrític (PIC 2010), que tindrà lloc al Hotel Alimara de Barcelona del 16 al 20 de novembre de 2010.El Simposi, i els corresponents cursos pre-Simposi, apleguen diferents especialistes interessats en un objectiu comú: conèixer millor la fisiopatologia i millorar el tractament de diferents patologies neurològiques agudes com els traumatismes cranioencefàlics (TCE), l’hemorràgia subaracnoidea i les lesiones isquèmiques. No obstant, el protagonista indubtable d’aquests cursos és cada any el que es considera avui en dia com l’epidèmia de la gent jove, els TCE greus. "http://www.vhir.org/Global/pdf/noticies/Programa_PIC2010.pdf" Més informació "http://www.neurotrauma.com" http://www.neurotrauma.com

El Dr. Joan Montaner, responsable del grup de Malalties Neurovasculars al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), és un dels protagonistes de llibre ‘La recerca a Catalunya en primera persona’, publicat des de la Direcció General de Recerca. La publicació pretén acostar el món dels investigadors i les investigadores, i el seu dia a dia, als estudiants universitaris per tal que s’engresquin a fer de la recerca la seva professió i passió. En el llibre, el Dr. Montaner assegura que “cal entendre millor les malalties per tal de diagnosticar-les millor, curar-les i prevenir-ne l’aparició, ja que aquest enteniment només s’aconsegueix mitjançant la investigació”. Respecte a la salut de la recerca a Catalunya, l’investigador del VHIR subratlla que “ara hi ha gent que parla de coopetition (cooperative competition), que és tot un món nou en el treball conjunt de la recerca, ja que el més habitual és treballar amb un altre grup per compartir moltes coses, per bé que, alhora, n’ets un competidor”. En relació a la vida familiar, el cap de Malalties Neurovasculars del VHIR explica que “tinc dues filles i noto que la recerca consumeix molt de temps. Crec que ho porto bé i que la nostra cultura mediterrània ens ajuda a investigar de forma no tan absorbent com en altres països. Als Estats Units sempre em deien que els sorprenia fins a quin punt som capaços de publicar, fer bona recerca i, a més, fer vacances!”.

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han realitzat un estudi genètic en el qual han identificat un gen associat a la forma Primàriament Progressiva de l’Esclerosi Múltiple (EM) i associada al sexe masculí. Aquest estudi, publicat a l’última edició de la revista Journal of Inmunology, aporta dades significatives sobre un gen, anomenat perforina, localitzat al cromosoma 10. S’ha comprovat que aquest gen pot suposar un factor de risc en els pacients de sexe masculí amb EM. Alhora, la perforina permet estratificar per formes clíniques, de manera que algunes variants del gen es troben més representades en pacients que solen patir un subtipus d’EM anomenat Primàriament Progressiva.

La importància dels virus en la Síndrome de Fatiga Crònica, i molt especialment dels virus herpes i del retrovirus XRMV, és un dels temes centrals tractats en l’edició de 2010 d’una de les jornades de referència sobre aquesta malaltia, que es celebra a l’Hospital Vall d’Hebron coordinada pel grup de recerca de Fatiga Crònica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). La importància dels virus i la resposta que es produeix a la cèl·lula, quan s'infecta, sembla la clau entre els mecanismes que contribueixen a l'aparició de la Síndrome de Fatiga Crònica. Aquest nou coneixement, que es va publicar per primera vegada fa un any, ha donat un gir a totes les línies de recerca en aquesta patologia tan invalidant.

El Grup de Diabetis i Metabolisme del VHIR ha rebut una beca de la European Fundation for the Study of Diabetes (EFSD) dins del EFSD/Sanofi-Aventis European Research Programme in Micro-and Macrovascular Complications of Diabetes. El projecte a desenvolupar es titula 'Neurodegeneration as an early event in the pathogenesis of diabetic retinopathy. Study of involved mechanisms and new therapeutic strategies', i té com a principal investigador al responsable del grup, el Dr. Rafael Simó . "http://www.europeandiabetesfoundation.org/sanofi-aventis/Micro_Macro/RecipientsMicro_Macro.html" Més Informació

El 28 d’octubre de 2010, i per tercer any consecutiu, l’Institut Català de la Salut organitza una jornada de recerca que reunirà investigadores i investigadors representatius dels nou instituts de recerca vinculats als centres sanitaris de l’organització i permetrà posar en comú els darrers avenços científics que s’hi estan duent a terme.Durant la trobada també es faran públics els guanyadors i guanyadores de la tercera convocatòria dels Premis a la Trajectòria Investigadora a l’ICS, que volen distingir la tasca de professionals que hagin contribuït de forma significativa al desenvolupament de la recerca en ciències de la salut en l’àmbit de l’ICS i mantinguin una activitat de reconegut nivell científic. En l’edició d’enguany es lliurarà un premi a la trajectòria investigadora en l’àmbit de l’atenció hospitalària i un altre a la trajectòria investigadora duta de terme a la xarxa d’atenció primària de l’ICS. L’objectiu d’aquests guardons és fomentar i reconèixer la investigació biomèdica d’alta qualitat, de caràcter preclínic i clínic, que es du a terme a l'ICS.Una de les ponències de la jornada, ‘Noves perspectives en la fisiopatologia i el tractament de la retinopatia diabètica’, anirà a càrrec del Dr. Rafael Simó, cap de grup de Recerca en Diabetis i Metabolisme del VHIR. El director del VHIR, el Dr. Joan Comella, participarà a la taula rodona ‘De l'R+D a l'R+D+I: nou escenari de finançament’, moderada pel Dr. Miquel Gómez Clarés, Secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut. El Dr. Comella exposarà les conclusions i documents de la Comissió de Protecció de la Propietat Intel·lectual de l'ICS. "http://www.vhir.org/Global/pdf/noticies/programa_ICS_28102010.pdf" Més informació

La Dra. Mercè Boada, investigadora del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), i coordinadora de la Fundació ACE, participa en el documental ‘L’últim dret’, en el que es tracten, entre d'altres temes relacionats amb la bioètica, la mort digna, l'eutanàsia, les cures pal·liatives o els testaments vitals.

Un estudi dirigit per Lluís Cabero, responsable del grup de Medicina materna i fetal del VHIR, millorarà el diagnòstic precoç i la prevenció de la preeclàmpsia, la més freqüent de les complicacions greus de l’embaràs.

El Fòrum de Recerca Biomèdica i Biotecnològica UAB, celebrat el 21 d’octubre, ha posat en comú el conjunt de la recerca biomèdica i biotecnològica que es duu a terme a l’entorn del projecte UAB, per donar a conèixer les capacitats, els projectes estratègics per a les institucions i línies de recerca principals del conjunt d’institucions, entre d’altres, per tal que tots els assistents a la jornada adquireixin una idea global del potencial en recerca biomèdica del campus d’excel·lència internacional de la UAB. El Fòrum, per tant, serveix per desenvolupar projectes de recerca, doctorats i màsters d’excel·lència de manera conjunta entre els membres de l'agregat de l’àmbit biomèdic i biotecnològic. També permet un millor aprofitament conjunt dels serveis cientificotècnics i de l'accés a la biblioteca digital, la qual cosa enfortirà l’agregació estratègica del campus d’excel·lència internacional de la UAB en aquest àmbit. Durant la jornada, que han tancat el conseller d’Innovació, Universitat i Empresa, Josep Huguet, la consellera de Salut, Marina Geli, i la Rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ana Ripoll, han intervingut els responsables de recerca dels centres de salut de l’ICS, entre els que es trobava el director del VHIR, el Dr. Joan Comella.