El Dr. Joan Comella, director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha participat en la 5a Conferència Anual de les Plataformes Tecnològiques d'Investigació Biomèdica: Medicaments Innovadors, Nanomedicina, Tecnologia Sanitària i Mercats Biotecnològics, Fomentant la Open Innovation, que s'ha celebrat a Barcelona el 14 i 15 de febrer en l'Hotel Fira Palace.El director del VHIR ha estat un dels ponents de la taula rodona 'Fomentar la cooperació Farma-Biotech-Acadèmia' celebrada el 15 de febrer davant uns 500 assistents. Moderada per Javier Urzay (Farmaindustria), i introduïda per Amelia Martín Uranga (Farmaindustria), amb la presentació 'Avanços en el Programa Farma-Biotech', també ha comptat amb la participació de Xavier Berthet (Lacer), Ramón Frexes (Janssen-Cilag), Clara Engroba (Sanofi Aventis), Miquel Ángel Bonachera (AB-Biotics), Carlos Buesa (Oryzon Genomics) i Marisol Quintero (CNIO).En la seva intervenció, el Dr. Comella va explicar el model d'Innovació del VHIR basat en la col·laboració amb la indústria en estats inicials de la valorització de la investigació garantint amb això l'enfocament al mercat, finançament per al desenvolupament i la implicació de la indústria en la comercialització. A més, va defensar un model holístic que integri tota la cadena de valor del sistema de salut incloent a la indústria, primària i terciària. Per últim, va al·ludir a la importància d'abordar actuacions de sensibilització, formació i gestió conjunta indústria-centre de recerca pública per a aconseguir una best practice per a atreure finançament i negoci.

Un treball conjunt d'investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l'empresa Sabirmedical ha guanyat el premi '2012 Annual Cardiovascular Speciality' per la seva excel·lent contribució científica a la Society of Critical Care Medicine. L'abstract, titolat 'Innovative continous non invasive cuffless blood pressure monitoring based on plethysmography technology', el signen els investigadors del VHIR Jordi Rello, cap del grup d'Investigació clínica / Innovació en la pneumònia i la sèpsia (CRIPS), Juan Carlos Ruiz y Jesús Caballero, del grup del Shock, Disfunció Orgànica i Ressuscitació i Miriam de Nadal, de la Unitat de Recerca en neurotraumatologia i neurocirurgia (UNINN). Per part de Sabirmedical ha participat l'equip coordinat pel Dr. Oriol Solà-Morales.

Les Unitats de Citologia, Immunofenotip i Citogenètica d'Hematologia de l'Hospital Vall d'Hebron han impartit aquest 7 de febrer el cinquè Taller Diagnòstic Integrat de les Síndromes Mielodisplásicos (SMD) de Casos Clínics.En la cinquena edició del taller, dirigit per Teresa Vallespí, membre del grup d’hematologia experimental del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), han participat 15 investigadors procedents de diferents centres espanyols. Després d'una actualització de les tècniques que s'utilitzen en el diagnòstic integrat, els participants, en grups de 2 o 3, van anar elaborant els casos problemes tutelats per cinc experts de les diferents unitats.Durant la jornada, esponsoritzada per Celgene, els participants van estudiar, en companyia dels experts, els diferents aspectes del clon maligne. Per als alumnes representa una presa de contacte amb els analitzadors més avançats que s'utilitzen en l'estudi diagnòstic (cariotipador, citòmetre de flux de 10 colors). Després del procés, van elaborar el diagnòstic integrant totes les dades, la qual cosa comporta un clar exercici de l'especialitat d'Hematologia. A més, es va corroborar la certesa que un correcte diagnòstic integrat permet un tractament adequat i, en ocasions, elements per al posterior estudi de malaltia residual mínima (ERM).Al final de la jornada, els assistents al taller van acabar l'experiència amb diversos objectius aconseguits: aprofundir en les característiques fonamentals en el diagnòstic dels SMD, analitzar diferents cariotips amb les anomalies més freqüents observades en SMD, estudiar imatges amb alteracions en l'expressió d'antígens o presència d'antígens aberrants i unir tot l'anterior amb les dades clíniques, elaborar el diagnòstic integrat i classificar d'acord amb les propostes FAB, IPSS (1997) i OMS (2008).El taller, que compta amb material de primer nivell, ja anuncia una sisena edició pel 22 de maig després de l’èxit de les cinc primeres experiències i l’àmplia demanda.

El VHIR organitzarà al març la primera edició del cicle 'Dona i Ciència'. Estructurat en quatre sessions en quatre setmanes consecutives, la sessió inaugural se celebrarà el 9 de març i comptarà amb la presència de la Dra. Margarita Salas, amb la conferència 'Dona i Ciència: la meva pròpia experiència'. La Dra. Salas ha dedicat tota la seva vida a la ciència, i el seu intens i extens recorregut científic, els nombrosos reconeixements rebuts i les adversitats superades constitueixen una experiència única en el país.La segona sessió és una Taula Rodona que tindrà lloc el 15 de març sota el títol 'Oportunitats i reptes', reunirà a experts en diferents àmbits. François Arcand és un destacat bioemprenedor amb experiència internacional, la Dra. Edurne Berra lidera un grup de recerca en el CICbioGUNE del Parc Tecnològic de Bizkaia, la Dra. Fabienne Hermitte és co-fundadora d'IPSOGEN (Marsella) i dirigeix el seu Departament de R+D, i la Dra. Montse Vendrell dirigeix la plataforma Biocat. Moderarà la taula la Dra. Anna Meseguer, líder del grup de fisiopatologia renal del VHIR i adjunta a la direcció per a la recerca clínica.En la tercera sessió, el 22 de març, es realitzarà un taller de coaching a càrrec dels consultors de l'empresa Yellow Window Consultants, acreditats i co-finançat per la Comissió Europea. El taller, d'un dia de durada i de places limitades, està destinat al personal investigador del VHIR i d'altres centres de recerca.El cicle finalitzarà el 29 de març amb la conferència de cloenda a càrrec de Carmen Vela, amb un historial destacat com investigadora i emprenedora científica, i des de fa poques setmanes nova Secretària d'Estat d'Investigació, Desenvolupament i Innovació. "http://www.vhir.org/DDGRecerca%5CDOCENCIAACTIVITATS%5C2012%5C2012_0027%5C2012_0027_001.pdf" Més informació sobre el cicle 'Dona i Ciència'

Les malalties inflamatòries intestinals estan augmentant en els països desenvolupats. Per a saber per quina raó i per a poder abordar-les millor, els investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) estan estudiant els bacteris que poblen l'intestí humà.Per a parlar de tot això, el Dr. Francisco Guarner, del grup d'investigació en fisiologia i fisiopatologia digestiva del VHIR, juntament amb la Dra. Victoria Cardona, responsable del Servei d'Al·lèrgies de l'Hospital Vall d'Hebron i membre del grup de malalties sistèmiques del VHIR, van participar el 30 de gener en un debat del programa de TVE 'Para todos la 2'. Al costat dels investigadors del VHIR també va estar present María Anunciación Martín Mateos, del Servei d'Immunologia i Al·lèrgies de Sant Joan de Deu.Abans del debat es va emetre un reportatge en el qual la Dra. Chaysavanh Manichanh i el Dr. Francesc Casellas, també del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del VHIR, van explicar les claus de la seva investigació en companyia dels companys de laboratori.

During January 26th and 27th, more tan 200 cardiologists have visited Vall d’Hebron University Hospital (HUVH) to attend the 2nd edition of the "BMV course on Clinical Excellence in Cardiology". The BMV course is a joint initiative of the Services of Cardiology of HUVH, Hospital General Universitario Gregorio Marañon in Madrid and Hospital Clínico in Valladolid. The course aims to improve the cardiovascular health of society through continued medical education program promoting excellent, patient centered clinical practice in cardiology.The course format is based on Keynote lectures and discussion of real clinical cases on prevalent and complex cardiac diseases in a highly interactive format. Interaction is ensured by the useby the audience of individual voting devices. Experts present lectures and cases whose scientific production has importantly contributed to the development of the different health problems discussed. The Director of Medical Care of HUVH, Dr. Jaume Roigé, the Director of Vall d’Hebron Research Institute (VHIR), Dr. Joan Comella, and the Director of Education of HUVH, Dr. Maria José Cerqueira, opened the course. The BMV course is an itinerant educational event held annually. The next edition will be in Valladolid on January 31, 2013. The course directors are the Chiefs of the Cardiology Departments of the three organizing centers, Dr. David Garcia-Dorado, Dr Fernandez-Avilés, from Hospital Universitario Gregorio Marañón and Dr Sanromán from Hospital Universitario de Valladolid.

El tractament del melanoma amb inhibidors de BRAF ha aconseguit grans èxits però ha tingut com efecte no desitjat el desenvolupament de tumors secundaris, carcinomes escamosos bé diferenciats i queratoacantomes. Un estudi internacional revela l'alta freqüència de mutacions de RAS en aquest tipus de neoplàsies cutànies secundàries a tractament anti-melanoma. Les mutacions de RAS, especialment HRAS, són freqüents en els carcinomes cutanis de cèl·lules escamoses i els queratoacantomes que desenvolupen molts pacients tractats amb inhibidors de BRAF, segons un estudi que publica The New England Journal of Medicine i en el qual van participar antics residents de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron del servei d'oncologia, com el Dr. Antoni Ribas, actualment en la Universitat de Califòrnia, i del servei de dermatologia dirigit pel Dr. Vicente García Ànecs, com la Dra. Amaya Virós, ara a l'Institute of Cancer Research de Londres. Com explica la Dra. Virós, "vam observar en els assaigs clínics que els pacients desenvolupaven carcinomes escamosos i queratoacantomes, tumors epidèrmics que poden tenir una mutació RAS". Els inhibidors de BRAF poden, en presència d'una mutació RAS, inhibir les cèl·lules que depenen de l'oncogen BRAF (melanoma) però paradoxalment poden activar les cèl·lules que depenguin de l'oncogen RAS (carcinomes escamosos i queratoacantomes). Els autors van prendre "mostres humanes d'escamosos i queratoacantomes de l'assaig clínic de Roche on es van tractar malalts de melanoma amb inhibidors de BRAF que van desenvolupar tumors escamosos, es van seqüenciar i es va comprovar que tenien mutacions RAS en un alt percentatge", assegura la Dra. Virós. Per a demostrar que aquesta segona neoplasia sorgiria com efecte secundari d'aquests nous fàrmacs, van comparar ratolins on es van induir tumors escamosos exposats a la droga inhibidora de BRAF a una cohort similar no exposada al fàrmac. Els ratolins exposats a la droga van desenvolupar tumors molt abans que els ratolins no tractats amb droga, reproduint els efectes que es van observar en humans. Es van utilitzar combinacions de drogues en aquest model de ratolí per a delinear una estratègia terapèutica que pogués remeiar aquest efecte secundari. En ratolins que es van tractar amb inhibidors de BRAF i una droga inhibidora de MEK, un altre oncogen activador del melanoma, es va poder evitar el desenvolupament de neoplàsies escamoses. Aquest resultat representa una evidència in vivo que aquesta combinació de fàrmacs podria ser avantatjosa per a malalts de melanoma metastàsic amb una mutació de BRAF.

La Unitat d'Ictus de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (HUVH) i el grup de recerca en malalties neurovasculars del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) s'han unit per a córrer la Mitja Marató de Barcelona el 26 de febrer amb l'objectiu de recollir fons destinats a la investigació en ictus silents.La idea va partir de la Unitat d'Ictus de l'HUVH, dirigida pel Dr. Carlos Molina, un habitual de les maratons, les mitges maratons i els triatlons en els quals participa recolzant causes benèfiques. “Corrent per l'ictus volem transmetre a la tota la societat, així com a l'entorn dels pacients, que és fonamental treballar per a minorar la càrrega social, emocional i econòmica que suposa el problema de l'ictus”, assegura el Dr. Molina. I la millor manera és seguir investigant, per això l'equip va pensar en el projecte d'investigació en ictus silents que coordina el Dr. Joan Montaner, responsable del grup de malalties neurovasculars del VHIR, com destinatari de l'acció solidària de la mitja marató de Barcelona."Ens agrada córrer, investigar a bon ritme, córrer per a tenir resultats de manera ràpida”, assegura el Dr. Montaner, que al costat del Dr. Molina i tres membres més de la Unitat d'Ictus de l'HUVH traslladaran la seva manera de fer habitual al laboratori i les sales i consultes de l'hospital a l'asfalt. Els cinc s'han marcat el repte de córrer per l'ictus. “Córrer és una forma de dur una vida més sana, córrer amb precaució és salut”, asseguren el Dr. Molina i el Dr. Montanter, que conviden a córrer a tots els que vulguin i puguin afrontar els 20 quilòmetres dels quals consta la prova pels carrers de Barcelona. Però a més, volen contagiar el seu repte a tot el qui vulgui ajudar a la investigació en ictus silents. Per això, juntament amb la plataforma migranodearena.org, han creat la iniciativa ‘Córrer per l'ictus’, a la qual tothom pot recolzar en la següent adreça: "http://www.migranodearena.org/unitatde-ictus1" http://www.migranodearena.org/unitatde-ictus1. L'esforç dels cinc professionals contribuirà al finançament d'un projecte per a ajudar a identificar les persones amb alt risc de patir un ictus i poder aplicar mesures preventives.‘Una de cada 6 persones patirà un ictus al llarg de la seva vida, i podria ser qualsevol de nosaltres’, és un dels lemes de la iniciativa, en la qual a més del Dr. Carlos Molina i el Dr. Montaner participen el Dr. Jorge Pagola i Dr. Marc Ribó, neuròlegs de la Unitat de l'Ictus, així com la infermera Pilar Meler, coordinadora dels assajos clínics. El Dr. Pagola ha corregut la Marató de Madrid, el Dr. Ribó recorda com sortia a córrer amb el seu pare, i la infermera Pilar Meler, encara que mai ha corregut llargues distàncies, és una corredora habitual. El cas del Dr. Carlos Molina és un exemple en el suport de les causes importants. Córrer és una de les seves grans aficions, ja que participa en una mitjana de quatre carreres de gran distancia cada any i també prendrà part en la distància olímpica del Triatló de Nova York 2012 de forma solidària per a ajudar als nens del Perú, així com en el Mig Ironman Half Challenge Barcelona-Maresme al maig de 2012.Prometen entrenar junts abans de la cita, quelcom que mai han fet conjuntament, ja que algun d'ells fins i tot farà la seva primera mitja marató. El Dr. Montaner, malgrat practicar esport de forma habitual, no ha passat mai dels 400 metres en proves de pista. “Serà la meva primera cursa llarga, però és un repte personal que sempre havia tingut i que em fa molta il·lusió poder complir i més amb un objectiu tan positiu i tan lligat al meu treball”. Els cinc presencien cada dia les conseqüències devastadores de l'ictus. “Buscàvem la manera de cridar l'atenció sobre la importància dels ictus silents i relacionar-lo amb la pràctica de l'esport. Finalment hem trobat el projecte que millor s'adapta al que volíem transmetre”, asseguren el Dr. Molina i el Dr. Montaner. Els cinc, companys de treball, amics, neuròlegs i infermera, lluitadors contra l'ictus, s'esforçaran per convèncer i adherir a totes les persones del seu entorn a la iniciativa de migranodearena.org a través de les seves respectives xarxes socials. I és que aconseguir més fons és clau per seguir fent investigació, la millor eina per a la prevenció i tractament de l'ictus i per a mantenir el cervell sa durant molts anys.“No serà la nostra última acció”, assegura el Dr. Molina, qui avança que correran en més ocasions per a altres projectes relacionats amb l'ictus per a seguir conscienciant a la població i als familiars dels pacients, així com als potencials pacients.Per tot això, demanen que tothom corri o aporti el seu granet de sorra per l'ictus, contribuint amb una donació al projecte de migranodearena.org. "http://youtu.be/xqhn4Iylf4k" Video córrer per l'ictus

El projecte Genoma Humà va seqüenciar la informació genètica continguda en el 10% de les cèl·lules que formen el cos humà. El 90% restant no són cèl·lules humanes sinó un autèntic ecosistema d'uns cent bilions de bacteris que habiten en el nostre cos. Reben el nom de microbioma, i la ciència està descobrint cada dia noves proves que demostren que són fonamentals per a la nostra supervivència. Com explica el doctor Francisco Guarner, del grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), "el microbioma es considera ja un òrgan en si mateix".Les alteracions que es produïxen en aquesta població de microorganismes tenen serioses conseqüències per a la salut, de fet influïxen fins a tal punt en el cos que poden arribar a modificar la conducta i el desenvolupament cerebral. Hi ha estudis que demostren que animals de laboratori que creixen en total absència de bacteris tenen un desenvolupament corporal deficient, un cervell distint i inmadur i el seu sistema immunitari és incomplet. El sorprenent "i una de les raons que justifica el considerar el microbioma com a òrgan", explica Guarner, "és que si a aquests animals se'ls trasplanta la flora d'individus normals, recuperen la normalitat".

Un estudi internacional en el qual ha participat el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEM-Cat) i el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) determina que la teràpia amb firategrast, un fàrmac oral anti a4B-integrina, és eficaç en el tractament de l’esclerosi múltiple. L’estudi ha avaluat la seguretat i l’eficàcia d’aquest fàrmac oral per a pacients amb esclerosi múltiple i ha estat publicat recentment a la prestigiosa revista Lancet Neurology.El Doctor Xavier Montalban, director del CEM-Cat i cap del Grup de Recerca en Neuroimmunologia Clínica del VHIR, ha participat en l’estudi internacional en fase II al voltant de l’eficàcia del fàrmac oral anti a4B-integrina firategrast, que s’ha dut a terme a centres d’Austràlia, Àustria, Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Holanda, Nova Zelanda, Noruega, Polònia, Rússia, Gran Bretanya i Espanya. L’estudi ha comptat amb la participació de 343 persones amb esclerosi múltiple, 244 de les quals van tractar-se amb firategrast i 99 van rebre placebo. Durant un període continuat de 6 mesos, els participants van rebre tractament i, posteriorment, es va fer un seguiment de 12 mesos. Els participants van ser assignats de forma aleatòria a un dels quatre braços de l’estudi: firategrast 150 mg, firategrast 600 mg o firategrast 900 mg (per a dones) o 1.200 mg (per a homes), o placebo.

El Centre de Regulació Genòmica (CRG) i el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han signat un acord per desenvolupar projectes de col·laboració entre la recerca bàsica i la recerca clínica. Un dels enfocaments contemplats serà la recerca sobre malalties rares d’origen genètic.L’acord, signat per part dels directors d’ambdues institucions, Luis Serrano (CRG) i Joan X. Comella (VHIR), i que tindrà una durada d’un any prorrogable, pretén fomentar l’aliança entre investigadors clínics i bàsics amb l’objectiu d’apropar les troballes de la recerca bàsica a les necessitats clíniques que detecten els investigadors mèdics i, al contrari, permetre que els investigadors clínics comprenguin i coneguin de primera mà els reptes, els avenços i les possibilitats de la recerca fonamental. Tot això amb la finalitat de poder traslladar tots aquests coneixements a la pràctica assistencial. La identificació de necessitats clíniques actuals als centres hospitalaris és de vital importància per a la col·laboració entre els dos àmbits: la recerca bàsica i la clínica "http://www.vhir.org/global/pdf/fotos/Presentacions/index.html" Presentacions dels investigadors del VHIR

El Grup del CIBBIM-Nanomedicina-Oncologia Molecular del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha identificat el rol d'un gen -la Myosina 1a o MYO1A- en l’aparició del càncer colorectal. El que fins fa poc es coneixia com un gen sense massa importància i responsable de part de la bastida interna de les cèl·lules epitelials del còlon (estructura i recobriment de les vellositats intestinals) ha resultat ser clau en el desenvolupament del tumor. Aquesta troballa situa el MYO1A en una posició protagonista en relació als tumors colorectals, fins al punt de tractar-se d'un un gen supressor del tumor capaç de modificar la supervivència dels pacients i actuar com a factor pronòstic. Els pacients amb nivells baixos de la proteïna MYO1A estan lliures de malaltia menys temps i tenen una menor supervivència (inferior a un any), si es compara amb pacients amb alts nivells de MYO1A en el seu tumor que tenen supervivències superiors a 9 anys. Els resultats d’aquest estudi del VHIR es publiquen avui a la revista Proceedings of National Academy of Science (PNAS).Malgrat que es coneixia la importància de la pèrdua de diferenciació i sobretot la pèrdua de l'arquitectura de les cèl·lules epitelials (cèl·lules de la capa de recobriment de l'intestí) en els processos tumorals, no es coneixia la rellevància d'aquesta proteïna-MYO1A-en aquest procés. "El que semblava un gen amb un paper merament estructural amb poca importància ha resultat ser clau en la diferenciació de les cèl·lules de tumors colorectals", explica el Dr. Diego Arango, responsable d'aquest estudi i cap del grup de Oncologia Molecular del CIBBIM-VHIR. És freqüent trobar mutacions de MYO1A (en el 32% dels tumors) i, en conseqüència, quan aquest gen s'altera i s'inactiva es perd la capacitat de diferenciació de les cèl·lules epitelials, traduint-se en baixos nivells de MYO1A, un major creixement tumoral i pitjor pronòstic dels pacients doncs tenen una menor supervivència. "Fins ara es pensava que la pèrdua de MYO1A era una conseqüència de la progressió tumoral, tot i així, un dels resultats més sorprenents de l'estudi és la demostració de què la inactivació de MYO1A és causant directa de la pèrdua de diferenciació cel·lular i per tant contribueix directament a la formació del tumor”, comenta el Dr Arango. "MYO1A és el conductor del procés i no un simple passatger", aclareix el Dr Arango.

El grup de Diabetis i Metabolisme del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha determinat per primera vegada un lligam entre la inflamació de baix grau, típica de les persones amb obesitat i/o diabetes tipus II, i els nivells baixos de l’SHBG (sex hormone-binding globulin) o proteïna transportadora d’hormones sexuals. Sempre s’ha relacionat la diabetis i l’obesitat amb nivells baixos d’hormones sexuals, sobretot la testosterona en els homes, i això s’havia atribuït a la hiperinsulinemia o concentracions elevades d’insulina a la sang. A banda de disfunció erèctil, el nivells baixos de SHBG i de testosterona s’associa a un major risc de malaltia cardiovascular.L’estudi dirigit per l’equip del VHIR determina que no són els propis nivells d’insulina els que produeixen aquest descens de la SHBG sinó que la reducció de la producció hepàtica de SHBG dependrà del grau d’inflamació i és el TNFa el responsable de la davallada d’aquesta proteïna i, per tant, de les hormones sexuals en les persones que presenten obesitat o diabetis mellitus tipus II. Aquesta descoberta permetrà dissenyar estratègies terapèutiques més dirigides i obre un nou camp que connecta la inflamació amb els nivells d’hormones sexuals i pot explicar el per què en moltes malalties cròniques es troben nivells disminuïts d’hormones sexuals.

La investigació sobre el microbioma humà, liderada a Espanya pel Dr. Francisco Guarner, membre del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha estat seleccionada com un dels 10 avenços més importants de l'any 2011 segons la revista Science. El consorci europeu MetaHit, que compta amb la participació del VHIR, ha analitzat l'ecosistema de bacteris que viuen a l'intestí humà. El VHIR ha intervingut en el desenvolupament de la tecnologia per buscar bacteris i ha aportat pacients. En la investigació també va intervenir el Barcelona Supercomputing Center, que ha fet l'anàlisi de les dades. El resultats de la recerca, de la que es dedueix que els éssers humans es classifiquen en tres grans grups segons el seu tipus de flora intestinal, van ser publicats el 20 d'abril a la revista Nature.Aquesta investigació del VHIR és una de les tres espanyoles que formen part del top 10 escollit per Science. Les altres dues són la troballa d'una nova molècula per a la química verda, liderada per Avelino Corma de l'ITQ de València, i l'estudi de la malària en què ha participat el Cresib, dirigit per Pedro Alonso. L'ús d'antiretrovirals per tallar els contagis del VIH ocupa el primer lloc. "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&mv1=5&mv2=1&mh1=0&mh2=0&mh3=0&mh4=0&ms=0&any=2011&num=80" Més informació sobre la investigació del microbioma humà

El Dr. Miquel Vila, cap del grup de malalties neurodegeneratives del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), està situat entre els 100 investigadors amb més producció i impacte del món en el camp de la malaltia de Parkinson, segons un estudi publicat recentment pel Journal of Parkinson's Disease.L'estudi bibliomètric fet per autors d'Estats Units i Gran Bretanya, analitza la producció i impacte dels 100 investigadors més citats a nivell mundial en aquesta malaltia des de 1985. El Dr. Vila apareix en la posició 92, tot i que el seu primer article data de 1995, en la llista d'autors més citats des de l'1 de gener de 1985 fins al 17 de febrer de 2011 (veure taula 1 del document adjunt). Pel que fa a llista d'autors que han tingut un impacte de citacions més general (veure la taula 2), ocupa al posició 49a, i en la llista d'autors més citats entre 2001 i 2010 (veure taula 4) ocupa la posició 50a.D'aquests resultats es dedueix que el Dr. Vila és un referent del Parkinson en la comunitat científica mundial, i un dels pocs espanyols i catalans que apareixen en el llistat. "http://www.vhir.org/Global/pdf/noticies/Top_100_Parkinson's_Disease_Investigators.pdf" Més informació

La Dra. Mercè Boada, cap del grup d'Alzheimer del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i directora mèdica de la Fundació ACE, va ser convidada per la Universitat de Pittsburgh Alzheimer Disease Research Center i el Western Psychiatric Institute and Clinic per impartir el 8 de desembre la conferència "Metodologies del diagnòstic i tractament per a pacients amb demència a Barcelona - Descripció d'una cohort extensa".La conferència va tenir lloc en l'Alzheimer Disease Research Center (ADRC) de la Universitat de Pittsburgh davant d'un públic especialitzat format per metges, psiquiatres, psicòlegs, infermers, treballadors socials, residents i becaris, així com també d'altres professionals de la salut.La Dra. Boada va explicar que la malaltia d'Alzheimer afecta les persones a tot el món, i la prevalença augmenta a mesura que envelleix la població. Una gran part de la investigació que s'està duent a terme es fa amb pacients diagnosticats en Unitats específiques i que han estat derivats de Centres d'Atenció Primària i de clíniques de referència.L'objectiu d'aquesta presentació va ser la de descriure les característiques dels pacients avaluats en la Unitat de Diagnòstic de Fundació ACE des de 1996 fins a l'actualitat. Aquesta mostra és important ja que els pacients inclosos en estudis d'investigació no van ser exclosos sobre la base de comorbiditat mèdica o psiquiàtrica i van ser derivats pel seu metge d'atenció primària o pel neuròleg de referència.A més, la Dra. Boada va explicar els efectes del tractament de la demència en la transició del Deteriorament Cognitiu Lleu (DCL) a malaltia d'Alzheimer (EA) amb un seguiment de dos a tres anys, i va anunciar l'ús de tècniques innovadores per al tractament de pacients amb demència en el context d'una Unitat de Diagnòstic.

L'històric programa de TVE 'Informe Semanal' va destacar en la seva última edició del 17 de desembre, que servia com a resum de l'any, l'operació d'un fetus afectat d'espina bífida amb una tècnica pionera al món provada amb èxit en ovelles practicada fa uns mesos a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron després d'una llarga tasca de recerca al Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) com una de les fites de l'any. "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&mv1=5&mv2=1&mh1=0&mh2=0&mh3=0&mh4=0&ms=0&any=2011&num=321" Més Informació: Especialistes de l'HUVH operen un fetus afectat d'espina bífida amb una tècnica pionera al món que s'ha provat amb èxit en ovelles

Recentment s'ha publicat la nova versió de la guia d'ús de probiòtics i prebiòtics en gastroenterologia en la pàgina web de l'Organització Mundial de Gastroenterologia (WGO). En l'elaboració de la guia ha participat un grup d'experts de tot el món presidit pel Dr. Francisco Guarner, del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).El treball s'ha desenvolupat durant any i mig, des de maig del 2010, i ha consistit en una revisió exhaustiva dels treballs publicats en la literatura científica i la discussió entre els experts del significat i impacte dels diferents treballs. La principal novetat de la nova guia està en les recomanacions de probiòtics i prebiòtics determinats per a indicacions específiques amb el seu nivell d'evidència.De moment s'ha publicat la versió anglesa, i en breu sortirà la traducció a diversos idiomes (espanyol, portuguès, francès, rus i mandarí). La guia es pot descarregar en "http://www.worldgastroenterology.org/probiotics-prebiotics.html" aquest enllaç. El nivell de descàrregues de les guies de la WGO és de 500.000 per any.

L'Institut Català de la Salut (ICS) ha organitzat el 29 de novembre, i per quart any consecutiu, una Jornada de Recerca que ha aplegat representants dels nou instituts de recerca vinculats als centres sanitaris de l'organització. La Jornada, que tenia com a objectiu posar en comú els darrers avenços científics que s'estan duent a terme a l'organització, permet donar continuïtat al fòrum de debat obert l'any 2008 sobre la recerca a l'ICS. Durant el matí, les diferents ponències previstes han tractat algunes de les recerques més punteres que s'estan duent a terme en l'actualitat. Pel que fa al Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Jaume Reventós, responsable de la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional i Pediàtrica, ha parlat sobre els nous kits de diagnòstic genòmic i proteòmic dels càncers de pròstata i d'endometri generats al VHIR. En la ponència ha plantejat com la recerca pot millorar la vida dels ciutadans i generar activitat econòmica. Com a exemple, ha presentat un test per detectar el càncer de pròstata i com la identificació de 20 gens implicats en el desenvolupament càncer d'endometri permet establir nous mètodes de diagnòstic poc invasius i altament sensibles en la detecció d'aquests tipus de càncer, respectivament. Altres ponències de la jornada han tractat temes com el Fatbank o biobanc de teixit adipós creat a l'IdIBGi i les seves possibles aplicacions en recerca, la nova citocina anomenada Tweak, de la superfamília del TNF, pels investigadors de l'Institut d'investigació Sanitària Pere Virgili, la presentació del SIDIAP, una plataforma informàtica de l'ICS i l'Institut d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP), per crear un sistema d'informació amb les dades provinents de les històries clíniques de l'ICS (ECAP) juntament amb d'altres fonts complementàries per tal d'obtenir informació fiable i vàlida per investigació en salut. Una conferència del Dr. Ricard Pujol, assessor de recerca de l'ICS, sobre la situació dels nou instituts ha donat pas a una segona part de la Jornada centrada en temes pneumològics. S'han presentat ponències sobre la fibrogènesi pulmonar per part d'investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), i sobre el processament de senyals biomèdics en pneumologia per part de l'Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias (IGTP). La temàtica cardiovascular també ha tingut presència a la Jornada amb una presentació sobre l'apnea del son i la malaltia cardiovascular, tracant el camí que va de l'etiopatogènia a l'impacte clínic, per part d'investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida). A la tarda s'han fet públics els guanyadors de la quarta convocatòria dels premis a la trajectòria investigadora a l'ICS, que volen distingir la tasca de professionals que hagin contribuït de forma significativa al desenvolupament de la recerca en ciències de la salut en l'àmbit de l'ICS i mantinguin una activitat de reconegut nivell científic. Els guanyadors d'aquest any han estat el Dr. José Manuel Fernández-Real, per la seva intensa tasca investigadora en l'àmbit de la resistència a la insulina i, en especial, en les malalties endocrinològiques amb un gran impacte social actual i de futur, com són l'obesitat i la diabetis de tipus 2, i el Dr. Ernest Vinyoles, que ha rebut el guardó per les seves investigacions en el camp de la hipertensió, especialment en la mesura clínica de la pressió arterial, i en concret en el monitoratge ambulatori de la pressió arterial, l'electrocardiografia en el pacient hipertens i el risc cardiovascular. "http://www.vhir.org/Global/pdf/notes_premsa/29112011_ICS.pdf" - Nota de premsa: "Més de 100 investigadors es reuneixen en la 4a Jornada de Recerca de l'Institut Català de la Salut" "http://www.vhir.org/DDGRecerca/COMUNICACIOEXTERNA/2011/2011_0348/2011_0348_001.pdf" "http://www.vhir.org/Global/pdf/notes_premsa/29112011_ICS_premiats.pdf" - Nota de premsa: "L'Institut Català de la Salut guardona els doctors José Manuel Fernández-Real i Ernest Vinyoles amb els Premis a la Trajectòria Investigadora 2011"

La Dra. Laura Audí, del grup d'endocrinologia pediàtrica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha participat en un debat sobre la intersexualitat que ha organitzat el programa 'Els Matins' de TV3, i en el que també han intervingut afectats i una antropòloga.La intersexualitat és una anomalia en el desenvolupament sexual que fa que la persona neixi amb una discrepància entre els genitals interns i externs i això dificulta assignar un sexe en el moment de néixer.

"2010 was a fruitful year for Vall d’Hebron Research Institute (VHIR). The general economic situation has not been an impediment to achieving new milestones. As a research center we have reached our goals through the efforts of our researchers and the support staff of all the different units. We have improved on most of the challenges that we set every day, we have achieved many advances in research and have made strategic decisions that strengthen us as an institution".Dr. Joan X. ComellaDirector "http://www.vhir.org/Global/pdf/Memoria2010.pdf" "http://www.vhir.org/Global/pdf/Memoria2010.pdf" ANNUAL REPORT 2010: CLICK HERE

Un equip dirigit pel Dr. Fernando Azpiroz, del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) està desenvolupant un projecte d’investigació que té per objectiu demostrar la capacitat dels aliments per a millorar el confort digestiu i les sensacions agradables a l’organisme. L’estudi, que es realitza en col·laboració amb Gallina Blanca Star, s’inscriu en el marc del projecte d’investigació en alimentació i salut Henufood, aprovat i finançat en part pel Ministeri de Ciència i Innovació, en el que participen 9 empreses i 11 hospitals i centres d’investigació de tot l’estat espanyol.“Es tracta d’un estudi integral sobre la resposta dels aliments amb la hipòtesis que l’aparell digestiu pot ser l’origen de sensacions plaents. El nostre objectiu és demostrar que un aliment, en aquest cas es pren el caldo com a model, pot millorar el benestar tant en condicions normals com en situacions d’inapetència”, explica el Dr. Azpiroz.

L’empresa Telstar, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) i el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han formalitzat una aliança estratègica en l’àmbit de l’R+D+i per desenvolupar projectes conjunts de recerca i innovació en els àmbits de la ciència i la tecnologia aplicades al sector sanitari i la recerca biomèdica. Aquesta aliança és el resultat del conveni de col·laboració que les tres organitzacions han signat el 24 de novembre.Mitjançant aquest conveni, les tres organitzacions fomenten la generació, l’intercanvi i transferència de coneixement científic i tecnològic en l’àmbit de la recerca biomèdica, de la qual el VHIR i l’HUVH en són referents a nivell català, espanyol i internacional. Telstar, com a partner tecnològic, contribuirà a la millora de les instal·lacions i equips amb tecnologies pròpies per al tractament d’aire net i en els àmbits de la logística, la traçabilitat, aigua purificada, esterilitat i liofilització.El conveni ha estat signat per Jaume Raventós, director gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, Joan Comella, director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i Pere Merino, director general de Telstar.