Els díes 27, 28 i 29 de juliol es va celebrar a Sant Cebrià de Vallalta un campionat benèfic de Pith&putt per a la Síndrome de la fatiga crònica. La cita esportiva va ser un èxit d’assistència, amb la participació de 300 golfistes. La meitat dels ingressos per inscripció del torneig (2800 euros) van ser destinats a la Fundació Institut de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. El taló va ser lliurat al Sr. Lluís Massó -Administrador de la Fundació Institut de Recerca HUVH- i al Dr. José Alegre -Coordinador de la Unitat de la Síndrome de fatiga crònica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona-.La iniciativa va sorgir d’un grup d’afectats per la malaltia, i la Unitat de fatiga crònica de l’HUVH hi va participar en l’organització. Els mitjans de comunicació (Telonoticies - TVE de Catalunya) van fer ressó de l´acte.

La sialoendoscopia representa una opción menos invasiva para el diagnóstico y tratamiento de las enfermedades que afectan a las glándulas salivares. El Hospital del Valle de Hebrón, de Barcelona, ha creado una unidad específica en el Servicio de Cirugía Maxilofacial. Diario Medico. Karla Islas Pieck. Barcelona 19/06/2008

El origen cardioembólico de los ictus indeterminados ya se puede conocer desde el inicio en un alto porcentaje de casos gracias a la identificación de dos biomarcadores -el BNP y el D-dímeroque son útiles para este objetivo, según un estudio catalán que se publica en Stroke.Diario Medico. Patricia Morén. Barcelona30/07/2008

El Dr. David García Dorado, cap de secció de Cardiologia i Coordinador del Grup de Recerca en Patologia Cardiocirculatòria de l’Institut de Recerca HUVH, ha estat proposat pel director gerent com a director clínic de l’Àrea del Cor de l’HUVH.

Un equipo dirigido por Jaume Alijotas-Reig, del Hospital del Valle de Hebrón, de Barcelona, está realizando el seguimiento de más de 200 pacientes que han tenido reacciones adversas tardías por implantes faciales cosméticos de polialquilimida. Otro estudio del mismo equipo descubrió también efectos indeseables en implantes de ácido hialurónico. Diario Medico. Karla Islas Pieck. Barcelona

La innovación en tecnología sanitaria no se detiene: casi cada día aparecen nuevos equipos, instrumentos y aparatos que aportan ventajas y novedad. Es responsabilidad de un gerente de hospital cuidar sus ajustados recursos y pensar bien qué es necesario adquirir y qué no.Diario Medico. Rosalía Sierra. Salamanca 02/06/2008

"Genoma Espanya ha engegat, amb la col·laboració del Ministeri d'Educació i Schering Plough, un projecte d'anàlisi genòmic destinat a millorar el coneixement de la psoriasis, la artritis reumatoide i la infecció inflamatoria intestinal. L'objectiu final és l'obtenció d'un equip diagnòstic "accessible per a la majoria de centres del SNS"

Panitumumab es un dels anticossos monoclonals que, en funció dels resultats previs obtinguts en el cas del cetuximab, han obert noves vies terapèutiques en el tractament del càncer colorrectal. La inclusió d'aquest tipus de mol·lècules, inhibidores del receptor del factor de creixement epidèrmic, ha suposat un dels avenços més destacats en aquest tipus de tumors, segons ha apuntat José María Tabernero, cap de la secció d'Oncología Mèdica de l'Hospital Universitari Vall d' Hebron, de Barcelona.

José Álvarez Sabín, coordinador del Grup de Malalties Cerebrovasculars de la Sociedad Española de Neurología i investigador del Grup de Recerca en Malalties Neurovasculars de l’Institut de Recerca del HUVH, ha ressaltat la importància que tenen les primeres hores per a rebre assistència. “Es tracta d’una urgència mèdica que ha de ser abordada com a tal. D’aquesta manera es podran controlar, en part, les seqüeles incapacitants pròpies de l’ictus”.

"Cinc hospitals han actualitzat les dades antropomètrics de la població espanyola, després d'analitzar a 32.000 subjectes, i han vist que és igual d'alta que la resta d'europeus però en pes, està per damunt"

La trombosi parcial de la falsa llum, no es un factor protector en la dissecció de l'aorta de tipus B o descendent, com es pensava fins ara, sinó de mal pronòstic, segons es demostra en un estudi internacional que publica avui The New England Journal of Medicine. El treball s'ha coordinat des de Michigan i en ell han participat Arturo Evangelista, cap de secció d'Ecocardiografía del Laboratorio d'Image Cardíaca del Servei de Cardiologia de l'Hospital Universitari del Vall d'Hebrón, de Barcelona.

El professor Hotamisligil, d'origen turc i instal·lat a Estats Units des de fa vint anys, ha pronunciat una conferència sobre la disfunció del reticle endoplàsmic en obesitat i diabetis de tipus 2 en la XI Conferència Anual de l' Hospital Universitari de la Vall d' Hebron, a Barcelona.

El 3 de maig es va celebrar una taula rodona sobre l’aflorament de projectes innovadors en biomedicina, biotecnologia i tecnologies mèdiques a les institucions públiques de recerca, on va participar Francesc Iglesias, director d’innovació del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i on també van intervenir Xavier Rubies (Centre de Regulació Genòmica), i Cristina Horcajada (Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona), moderats per la directora general de la Fundació Bosch i Gimpera, Carme Verdaguer.La taula rodona va cloure l’acte de presentació de la quarta edició del "http://www.bioemprenedorxxi.cat/" programa BioEmprenedorXXI, que es consolida com a referent en la creació i creixement d’empreses innovadores en el sector de les ciències de la vida en el seu sentit més ampli: biotecnologia, biomedicina, medi ambient i sector agroalimentari. En aquest sentit, un dels principals objectius és donar suport a la posada en marxa d’empreses innovadores i amb visió global que permetin traslladar al mercat la recerca desenvolupada a les universitats i els centres de recerca. El període d’inscripcions estarà obert fins el 18 de maig.Es tracta d’una iniciativa conjunta de la Caixa, l’Ajuntament de Barcelona a través de Barcelona Activa, Biocat, Genoma España i la Cambra de Comerç de Barcelona, que enguany compta també amb la col·laboració d’Almirall. La unió d’aquestes entitats públiques i privades assegura als participants del programa una visió propera dels principals avenços científics i tecnològics, de les inquietuds empresarials i de les necessitats del mercat. L'acte de presentació, presidit pel tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona i president de Barcelona Activa, Jordi William Carnes, va tenir lloc a la seu de Barcelona Activa.

La Dra. Mercè Boada, responsable del grup d’Alzheimer del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i coordinadora de la Fundació ACE, va participar el 28 d’abril al col·loqui ‘El dilema de les famílies de pacients en estat vegetatiu', que va tenir lloc al programa Els Matins de TV3. En el debat també va participar, entre d’altres, Antoni Verdaguer, director de la pel·lícula ‘Morir sense morir’, que es va preestrenar el 29 d’abril. Verdaguer va dirigir prèviament el documental ‘L’últim dret’, fil conductor de la nova pel·lícula, que tracta sobre la mort digna i l’eutanàsia, i en el que intervé la Dra. Boada. La. Dra. Boada és autora i editora del llibre 'Documento Sitges. Capacidad para tomar decisiones durante la evolución de una demencia: reflexiones, derechos y propuestas de evaluación', un document a manera de guia clínica on s’analitza les mesures de protecció jurídica i social per evitar la incapacitació total com solució única i fàcil a la pèrdua de capacitats cognoscitives, fomentar la idea de la incapacitació parcial progressiva ‘a mida’ per a resoldre situacions concretes i advocar per decisions que contemplin no solament una faceta del procés patològic sinó l’entorn i circumstàncies en les que aquest es mou amb l’objectiu de preservar i mantenir l’autonomia de la persona el major temps possible.D’altra banda, el passat 26 d’abril la Dra. Boada també va aparèixer al programa divulgatiu sobre salut de Radio Mataró ‘I... com estàs de salut?’, on va parlar sobre la malaltia d’Alzheimer i del còmic '¿Qué tiene el abuelo?', adreçat als nens i joves i a on es tracta aquesta malaltia i del que ella n’és l’autora.A més, la Dra. Boada intervindrà el 6 de maig al programa Millenium del Canal 33, que aquesta setmana toca el tema de l’envelliment.

El grup de diabetis i metabolisme del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), liderat pel Dr. Rafael Simó, coordinarà un consorci europeu que investigarà el tractament precoç de la retinopatia diabètica (EUROCONDOR), la principal causa de ceguesa entre persones amb edat de treballar en els països desenvolupats. El projecte consisteix en desenvolupar un assaig clínic controlat en fase II i III que intentarà provar l’efectivitat de la somatostatina, un fàrmac neuroprotector, en els estadis inicials de la malaltia per prevenir-la o endarrerir la seva progressió. El principal objectiu d’aquest consorci europeu, que està format per 18 socis de 8 països i començarà a treballar a finals de 2011, és estudiar com incidir de forma terapèutica en la neurodegeneració de retina que es produeix abans de l’afectació microvascular i no esperar estadis avançats del problema quan les opcions disminueixen i són més arriscades. Per això, s’utilitzarà l’aplicació tòpica d’agents neuroprotectors (brimonidina i somatostatina). El lideratge del grup de recerca del VHIR es basa en que van ser els primers en publicar les claus de la neurodegeneració en l’ull dels diabètics i varen demostrar l’existència d’un dèficit de somatostatina en la retina dels pacients diabètics.

En un article sobre les fundacions i la recerca biomèdica publicat el 29 d’abril a La Vanguardia, Arantxa Tobaruela, sòcia de Garrigues, assegura que la Fundació Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) és un exemple de bona pràctica en el procés de professionalització per mantenir-se com a referència internacional en biomedicina esdevenint una referència també en proactivitat legislativa i adequació dels vehicles jurídics al marc normatiu. L’autora del text assegura que el VHIR ha fet una bona feina per estructurar el seu patronat, òrgans executius, comissions de treball i òrgans assessors per fer-los àgils i eficaços, organitzar les relacions laborals, les formes de recaptació de fons i conèixer i complir la normativa del sector públic.

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), la Corporació Sanitària i Universitària Parc Taulí (CSPT) i la Fundació Parc Taulí (FPT) han signat un acord marc que estableix una col·laboració en els models i processos d’innovació i transferència, així com en els camps científics i tecnològics d’interès comú. Les quatre entitats sumaran esforços per crear camins d’actuació que afavoreixin el desenvolupament de projectes d’innovació i valorització d’idees, l’organització d’activitats comunes relacionades amb la promoció de la innovació, el desenvolupament i la transferència de noves tecnologies, la cooperació en programes de formació per al personal investigador i tècnic, i la identificació de projectes de recerca en col·laboració i la seva posterior execució. L’acord, que tindrà una duració de tres anys prorrogables, suposa que l’HUVH i el VHIR tindran l’acompanyament del Parc Taulí per implantar un model d’innovació. La FPT aporta el reconeixement de la seva pràctica en la modelització de la innovació i el seu procés com a referent. Els professionals del Parc Taulí aniran introduint als del Vall d’Hebron en el coneixement conceptual, metodològic i el derivat de la seva pròpia experiència en les diferents fases de confecció del model, incorporant les aportacions de l’HUVH de forma estructurada i adequada a la seva pròpia realitat.

El passat mes de novembre, l’Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d’Hebron (IR-HUVH) ha estat acreditat per l’Instituto de Salud Carlos III com a Institut d’Investigació Sanitària, d’acord amb el què estableix el RD339/2004 i l’ordre que el regula, l’Ordre 1245/2006 sobre acreditació d’Instituts d’Investigació Sanitària.

El tubo endotraqueal recubierto de plata es útil en la prevención de la neumonía en pacientes con ventilación mecánica y las evidencias obtenidas en distintos estudios avalan la extensión del uso de este dispositivo, según el investigador Jordi Rello, de Tarragona.Diario Medico. Patricia Morén. Barcelona 28/10/2008

La búsqueda de marcadores tempranos de la enfermedad de Alzheimer es esencial para diagnosticarla y tratarla precozmente. Un recurso que puede contribuir mucho a esta investigación es disponer de más muestras de tejidos nerviosos en biobancos, según Isidre Ferrer.Diario Medico. Patricia Morén. Barcelona 27/10/2008

"Aún hay margen para la mejora de las ecuaciones para calcular el riesgo cardiovascular", según otro ponente de la Primera Jornada de Investigación del Instituto Catalán de la Salud, Rafael Ramos, del Instituto de Investigación en Atención Primaria (Idiap) Jordi Gol.Diario Medico. Patricia Morén. Barcelona 28/10/2008

Suport a projectes de recerca d’investigadors de l’HUVH finançats per La Marató de TV3 2007 La Fundació la Marató de TV3 ha concedit ajuts a projectes de recerca biomèdica d’excel·lència sobre les malalties cardiovasculars a dos especialistes de l’HUVH: els doctors Jaume Casaldàliga, coordinador de la Unitat de Cardiopaties Congènites, i Josep Antoni Villena, investigador de l’Institut de Recerca de l’HUVH.

La medicina y la sanidad avanzan gracias a buenas ideas. Algunas deslumbran por su espectacularidad, por su origen o por su impacto mediático, pero es la suma de todas, también de las que a veces pasan más inadvertidas, lo que hace que el progreso biomédico dé pasos en la mejora de la calidad de vida. Como cada año, DIARIO MÉDICO recoge en este suplemento especial una muestra de algunas de esas ideas en todos los ámbitos de la medicina y la sanidad españolas. Son ejemplos del buen hacer de profesionales, instituciones y empresas Los portadores del gen KLF12 tienen aumentado un 5 por ciento el riesgo de sufrir artritis reumatoide, según un estudio dirigido por el Instituto de Investigación del Valle de Hebrón y que publica Arthritis & Rheumatism. Su metodología, junto al hallazgo, es otro gran valor. Diario Medico. Patricia Morén. Barcelona 26/09/2008

Una cirugía consistente en cerrar la malformación debida a la espina bífida, con un parche y un sellante quirúrgico, evita suturar al feto, con los riesgos que entraña esta parte del procedimiento, y reduce el tiempo quirúrgico, según el primer caso hecho en el Valle de Hebrón.Diario Medico. Patricia Morén. Barcelona 22/12/2008