El grup de recerca en malalties neurovasculars del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i la Unitat d'Ictus de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (HUVH) lideren dos grups de treball d'un estudi a gran escala i sense precedents sobre el tractament de l'ictus. El projecte, que acaba de llançar la UE, està dotat amb gairebé 11 milions d'euros i és el major assaig clínic en fase III sobre els efectes de la hipotèrmia com a protector del dany cerebral després de patir un ictus o accident cerebrovascular. Refredar al cervell durant les 6 hores immediatament posteriors a un ictus a temperatures properes als 33-34 ºC podria ser clau per reduir la magnitud del dany cerebral. Els resultats beneficiarien a centenars de milers de pacients l'any. Vall d'Hebron serà també el centre que coordini l'estudi a l’Estat espanyol, així com la seu del biobanc amb les mostres de tots els pacients que s'inclouran en l'estudi Europeu.La hipotèrmia terapèutica ja s'utilitza amb eficàcia en la reducció de la lesió cerebral isquèmica després d'una aturada cardíaca, lesions durant el part o, fins i tot, en dany cerebral postraumàtic. Així ho han demostrat els estudis pilot fets fins ara i així s'espera confirmar-ho, amb el suport de 60 universitats i hospitals participants en 25 països diferents, després d'estudiar a 1.500 pacients amb ictus. La hipotèrmia actua induint una espècie d'hibernació en el cervell, reduint al mínim la necessitat d'oxigen i aconseguint així prevenir danys majors. La tècnica també és seguida amb interès per l'Agència Espacial Europea per les seves possibles aplicacions, en el futur, als viatges de llarga distància a l’espai.

La Dra. Mercè Boada, responsable del grup d'Alzheimer del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i directora de la Fundació ACE, és la protagonista del reportatge 'Epidèmia d'oblit' que publica el setmanari 'El Temps', construït a partir d'una llarga conversa amb la neuròloga sobre la història de la demència, els descobriments fonamentals sobre la malaltia d'Alzheimer, i els nous reptes que planteja l'augment dels casos.Aquesta edició del setmanari, amb una portada dedicada a la malaltia d'Alzheimer, inclou també una entrevista amb Diana Garrigosa, que explica com viuen els seus familiars l'evolució de la malaltia del seu marit, Pasqual Maragall.

El capítol sobre cèl·lules mare de la Side Population (SP) escrit pel Dr. Jordi Petriz, membre de la unitat de recerca biomèdica i oncologia translacional i pediàtrica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) al prestigiós compendi de citometria, Current Protocols in Cytometry (CPC, Ed. Wiley&Sons) és el cinquè treball més consultat online després de cinc anys.CPC és una publicació afiliada a la International Society for Advancement of Cytometry (ISAC) i acumula més de 250 contribucions (capítols independents) de diferents especialistes. En absència de marcadors fenotípics específics de les cèl·lules mare, el capítol del Dr. Petriz, escrit al 2007, ha resultat de gran interés, doncs la Side Population ha esdevingut un compartiment clau dins de les cèl·lules mare, especialment per a la seva identificació, aïllament i posterior caracterització. És especialment significatiu destacar que els membres de la comunitat científica que estudia la SP és minoria amb relació a d'altres disciplines, un fet que contribueix a remarcar l'elevat impacte d'aquest treball.

El Dr. Miquel Vila i la Dra. Iria Carballo-Carbajal, responsable i membre del grup de recerca en malalties neurodegeneratives del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) han participat en un estudi coordinat per l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i publicat a EMBO Molecular Medicine en el que s'han generat in vitro neurones dopaminèrgiques (les que degeneren en Parkinson) a partir de les cèl·lules de pell de pacients amb aquesta malaltia.Aquestes cèl·lules reprodueixen a nivell cel·lular alguns aspectes patològics de la malaltia i podrien servir com a plataforma d'screening de nous fàrmacs del Parkinson i per a seleccionar pacients per aplicar-los de manera individualitzada determinades teràpies. La Dra. Carballo-Carbajal ha fet gran part de la caracterització fenotípica d'aquestes cèl·lules.

Un estudi internacional, publicat per la New England Journal of Medicine, en el qual han participat el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEM-Cat) determina que el fàrmac oral Laquinimod redueix la progressió de la discapacitat i la quantitat de recaigudes en l’esclerosi múltiple.El Doctor Xavier Montalban, cap del Grup de Recerca en Neuroimmunologia Clínica del VHIR i director del CEM-Cat, ha participat en l’estudi internacional en fase III al voltant de l’eficàcia del fàrmac oral Laquinimod, que s’ha dut a terme a 139 centres de 24 països diferents. L’estudi ha comptat amb la participació de 1.106 pacients amb esclerosi múltiple que van rebre una dosis oral diària de Laquinimod 0.6 mg o placebo durant 24 mesos. L’objectiu primari va ser analitzar el número de recaigudes durant aquest període. Els objectius secundaris de l’estudi eren analitzar la progressió de la discapacitat i de lesions. "http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22417253" Més informació

La Unitat de Recerca de Neurotraumatologia i Neurocirurgia (UNINN) del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha participat aquest 14 de març en la Setmana del Cervell 2012 amb l’activitat ‘Viu de prop el problema: coneix les causes i parla amb el malalt, accidents de trànsit i traumatismes cranials, causes i conseqüències’, que ha tingut lloc a l'àrea de Traumatologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.Els accidents de trànsit, i com a conseqüència els traumatismes cranioencefàlics (TCE), es consideren l’epidèmia silent del tercer mil·lenni que afecta fonamentalment a la gent jove. És ben conegut que hi ha una relació directa entre els accidents de tràfic i el consum d’alcohol. Les seqüeles poden ser terribles, per la pròpia persona i per tot el seu entorn familiar. En aquesta activitat s'ha explicat l’epidemiologia de les lesions cerebrals traumàtiques i el mecanismes pels quals es produeixen aquestes lesions cerebrals. També s'ha discutit quins són els mecanismes lesius més freqüents i la població més afectada i s'ha estudiat què passa a la fase aguda d’un accidentat, quins símptomes presenten inicialment aquests pacients i com es recuperen de les greus lesions cerebrals. A més, s'han tractat las greus conseqüències socials i familiars d’aquests tipus de lesions.

La Dra. Margarita Salas ha inaugurat el 9 de març la primera edició del cicle " 'Dona i Ciència'. La reconeguda bioquímica, que venia de rebre el dia anterior el premi Clara Campoamor de l'Ajuntament de Madrid, ha explicat la seva experiència personal com a dona, investigadora i responsable científica, i ha repassat l'evolució de la participació de les dones en la ciència. 

Sis líders de la comunitat científica van debatre el 8 de març al CaixaForum de Barcelona sobre com aconseguir que la investigació d'excel·lència sobrevisqui a la crisi. Moderat pel periodista Josep Corbella de La Vanguardia, el diari que organitzava el debat, va comptar amb la participació de Joan Comella, director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), Enric Banda, director de l'àrea de ciència i medi ambient de l'Obra Social de 'La Caixa', Jaume Bertranpetit, director de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), Montserrat Vendrell, directora general de Biocat, Joan Guinovart, director de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) i Emilià Pola, director de l'Idibell. Tots van coincidir que no hi haurà més recursos, que cal tirar endavant tot i les retallades pressupostàries i que per aconseguir-ho cal involucrar a l'empresa privada. L'objectiu ha de ser mantenir-se en el primer nivell i competir amb els millors i per això comptar amb els més destacats dels nostres investigadors joves i el talent exterior que cal continuar atraient tot i la imatge exterior del país degut a la crisi."No podem interrompre la recerca durant un any per falta de finançament perquè no tornarem a recuperar-la. Si hi ha discontinuitat, es mor", va assegurar Joan Comella.

Fa uns dies es va celebrar a l’Hospital de Sabadell l'International Focus Meeting on Innovation in Healthcare (Society for Medical Innovation and Technology), un fòrum internacional de discussió científica sobre innovació i medicina translacional. La reunió va comptar amb la presència de nombrosos metges i investigadors dels hospitals de l’entorn de Barcelona i també amb una nombrosa participació estrangera. Entre els conferenciants, procedents d’Escòcia, Israel, Turquia i Catalunya, va participar el Dr. Jaume Reventós, cap de la Unitat de Recerca Biomèdica i d’Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), que va presentar una conferència amb el títol: 'Cancer and Molecular Biology: examples of innovation at VHIR'.

Escoltem “bactèria” i ja tremolem. Algunes tenen una fama dolenta justificada, però moltes altres són imprescindibles per a la vida. Grups de científics, entre els quals destaquen diversos espanyols, investiguen per a descobrir i controlar el mapa d'aquest microunivers. Solucionar problemes tan estesos i diferents com l'obesitat i les càries depèn de saber més sobre el que ja s'ha denominat l'últim “òrgan”.El Dr. Francisco Guarner, del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) és un dels destacats 'domadors de bactèries' dels quals parla 'El País Semanal' en la seva edició del 4 de març. “El microbioma és el potencial genètic, el conjunt dels gens, el programari, el catàleg de totes la capacitats bioquímiques dels microorganismes del nostre cos”, explica el Dr. Guarner, que va veure com la seva investigació sobre el MetaHIT va ser triada com un dels 10 descobriments més notoris de 2011 per la revista Science.

El programa 'Pont Barcelona-Madrid' d'Onda Cero ràdio va entrevistar el dijous 1 de març a Raquel Egea, coordinadora d'innovació del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Durant l'entrevista es va parlar de l'aposta per la innovació per posar en valor el coneixement i per fer arribar al pacient al més aviat possible tots els avenços mèdics que està duent a terme el VHIR.Raquel Egea va explicar el per què d'aquesta aposta, les claus del projecte i els exemples més importants de les accions ja posades en pràctica en un moment de crisi econòmica on era fonamental prendre aquesta decisió estratègica.

José Escrig i Anabé Manzano són dos estudiants de 'El Màster de TV3', que van col·laborar durant el curs amb investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Es tractava de formar-se en el camp del periodisme científic. Els estudiants van viure l'estudi sobre la correcció de l'espina bífida en els fetus, des de la recerca fins a l'aplicació en un exitós cas real. TV3 acaba d'emetre el reportatge. "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?any=2011&num=321&mv1=5&mv2=1&Idioma=ca&titol=Especialistes%20de%20l%27HUVH%20operen" Més informació: Especialistes de l'HUVH operen un fetus afectat d'espina bífida amb una tècnica pionera al món que s'ha provat amb èxit en ovelles

Els dies 1, 2 i 3 de març s’ha celebrat a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) la segona edició del curs de fonaments bàsics en Ventilació mecànica (Ventilung), organitzat pel grup de recerca clínica, innovació en la pneumònia i la sèpsia (CRIPS) del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i dirigit pels Dr. Jordi Rello, cap del CRIPS, el Dr. Ferran Morell, cap del grup de pneumologia del VHIR, i el Dr. Joaquim Gea, cap del servei de pneumologia de l’Hospital del Mar.Durant els tres dies tenen lloc tres sessions de classes teòriques i una discussió de casos pràctics, a més de la conferència de cloenda, l’examen i 7 tallers pràctics. El curs va començar amb la inauguració del dia 1 de març, amb la participació dels dos coordinadors del curs, el Dr. Joan Ramon Masclans i el Dr. Oriol Roca, del CRIPS i del grup de pneumologia del VHIR respectivament, a més del director assistencial de l’HUVH, el Dr. Jaume Roigé, i la directora de docència, la Dra. María José Cerqueira.El dia 1 de març es van fer dues sessions sobre weaning a càrrec del Dr. Salvatore Maggiore, director de Reanimació i Teràpia Intensiva del Policlinic Gemelli de Roma, que també és Deputy Editor de l'Intensive Care Medicine (revista oficial de la Societat Europea d'Intensius). El dissabte 3 de març la conferència de cloenda anirà a càrrec del Dr. Andres Esteban, cap de servei de Medicina Intensiva de l'Hospital Universitario de Getafe i únic representant espanyol en el grup que ha redefinit la SDRA, i recentment guardonat amb la Gran Cruz de la Sanidad de la Comunidad de Madrid. En el curs han participat 150 alumnes procedents de més de 10 hospitals. 45 d’ells són MIR de les diferents especialitats i hospitals, i també hi ha infermeres, així com alumnes del màster de patologia respiratòria UAB-UPF i del grau de Medicina i de veterinària de la UAB. Els alumnes són de 6 especialitats diferents que corresponen a 9 serveis o unitats dels diferents hospitals de procedència.El curs té la col·laboració de 8 empreses que han becat algunes inscripcions i també col·laboren en els tallers de simulació pràctica.

L'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona és un centre de referència nacional i internacional per a l'estudi de les malalties rares, que celebren el seu dia mundial el 29 de febrer. Molts dels nostres grups clínics són experts reconeguts en aquest tipus de malalties. Fruit d'aquesta activitat clínica, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha desenvolupat un entorn molt actiu de treball en l'àrea de la fisiopatologia i el tractament de les malalties rares. Existeixen una desena de grups de recerca que estudien aspectes relacionats amb la genètica i les noves aproximacions terapèutiques en malalties rares en les àrees de neurologia, pediatria, immunologia, cardiologia i hematologia. En aquest context, alguna de les línies de major activitat científica amb clara vocació translacional són: Malalties rares del neurodesenvolupament Dr. Alfons Macaya La investigació se centra en l'aplicació de 1) Tecnologia NGS per a l'optimització del procés diagnòstic i recerca de nous gens causants de malaltia i 2) Noves teràpies, en: malalties neuromusculars, neurometabòliques i epilèpsies greus pediàtriques. Malalties rares del Cibbim-NanomedicinaDra. Carmen DomínguezInvestiguem el diagnòstic de malalties rares lisosomals (és el grup referent com a hospital i el que consta en el Mapa de Laboratoris Clínics pel diagnòstic de Malalties Minoritàries de Catalunya, organitzat per CatSalut), fent el diagnòstic de 44 malalties diferents. Treballem en els projectes relacionats amb l’obtenció de nanomedicines per teràpia enzimàtica substitutiva a la malatia de Fabry (projecte finançat per la Marato de TV3 i que va rebre la màxima quantia de subvenció donada en la convocatòria dels ajuts per malalties minoritàries). Estudi de la Patologia Aòrtica en les fibrilinopaties. De la genètica al tractament. Dr. Arturo Evangelista La Unitat Multidisciplinar de la Síndrome de Marfan i altres fibrilinopaties planteja un projecte de recerca que inclogui l'estudi genètic, la valoració de biomarcadors com el TGF-beta, l'anàlisi de la biomecànica de la paret de l’aorta per ressonància magnètica i les implicacions pronòstiques i terapèutiques. La diferent expressió genotípica-fenotípica i la major virulència de la malaltia, dintre dels membres d'una mateixa família. obliguen a investigar quins factors condicionen l'expressió més agressiva de la malaltia, el que facilitaria un control i tractament més adequat. Mecanismes fisiopatològics i aproximacions terapèutiques per a les malalties mitocondrials Dr. Ramon Martí Estudis genèticomoleculars de les malalties mitocondrials, tant les degudes a mutacions en gens estructurals del DNA mitocondrial, com les degudes a mutacions en el DNA nuclear. Aproximacions experimentals per a aprofundir en el coneixement de la seva fisiopatologia a nivell bioquímic i molecular. Estudis preclínics per a la teràpia gènica i farmacològica de les síndromes de depleció del DNA mitocondrial, com subgrup d'aquestes malalties. Estudi de les variants moleculars relacionades amb la Síndrome de deleció 22q11 Dra. Ana Cueto D'un grup de pacients amb deleció 22q11 amb manifestacions clíniques molt variables, delimitar l'extensió de la deleció i estudiar altres variants (pròximes a la regió o en l’al·lel preservat) que poden influir en la variabilitat del fenotip, tant psíquic com físic. Protocol de diagnòstic ràpid de les immunodeficiències primàries Dr. Ricard Pujol L'àrea d'immunologia té projectes en curs amb l'objectiu d'identificar biomarcadors de resposta terapèutica en malalties autoimmunes. Dintre d'aquest projecte s'estan usant sobretot perfils transcriptòmics que es podrien complementar amb estudi de perfil proteòmic i interpretació bioinformàtica avançada. Alguns biomarcadors ja identificats són polimorfismes genétics la implementació dels quals poden resultar útil en eines de biologia de sistemes. Malalties endocrinològiques pediàtriques d'origen genètic Dr. Antonio Carrascosa Entre les nostres principals línies estan els estudis moleculars de l'àrea del creixement humà inclòs en els quatre grans gens involucrats en la secreció i acció de l'hormona de creixement. També estudiem el raquitisme i els factors genètics i ambientals que ho provoquen. Som una referència en els desordres del desenvolupament sexual del diagnòstic molecular de diversos gens en pacients amb cariotip 46,XY. Participem en un gran projecte de recerca europeu que estableix un registre i identifica mutacions en altres gens potencials. Finalment, investiguem la deficiència de glucocorticoides familiar aïllada.

Un estudi en el qual ha participat el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEM-Cat) juntament amb 85 centres més de tota Espanya determina que la teràpia amb Natalizumab és efectiu en el tractament de l’esclerosi múltiple. L’estudi ha avaluat la seguretat i l’efectivitat d’aquest tractament injectable per a pacients amb esclerosi múltiple i ha estat publicat recentment a la prestigiosa revista Journal of Neurology.Natalizumab ha demostrat ser eficaç en el tractament de persones amb esclerosi múltiple en el contexte d’assajos clínics i perfils clínics determinats. No obstant això, els pacients pels quals el tractament ha estat finalment indicat en la pràctica clínica tenen un perfil diferent dels que van ser inclosos en els assajos clínics. L’objectiu d’aquest estudi és, per tant, recollir dades sobre l’ús del Natalizumab en la pràctica clínica diària a Espanya. Els 86 centres participants arreu d’Espanya, coliderats per VHIR-CEM-Cat, han presentat dades sobre característiques de la malaltia a l’inici i després de rebre el tractament amb Natalizumab.

Després d'anys estudiant les bases moleculars dels glioblastomes, el tumor cerebral més freqüent i un dels més agressius, el laboratori dirigit pel Dr Joan Seoane, Director de Recerca traslacional del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) i professor de recerca ICREA publica avui un treball a Nature Medicine que identifica USP15 com una proteïna crítica en càncer que, per les seves característiques moleculars, té un potencial terapèutic prometedor. El treball ha tingut la col·laboració del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i els seus investigadors Dr. David García-Dorado i Dr. Ignasi Barba, del grup de patologia cardiocirculatoria, el Dr. Juan Sahuquillo, del grup de neurotraumatologia i neurocirurgia, i la Dra. Elena Martínez Sáez, del grup de patologia molecular. USP15 promou la progressió tumoral a través de l'activació de la via del TGFâ. El TGFâ té un paper oncogènic molt important en glioblastoma ja que és un potent immunossupressor i, per tant, permet que el tumor s'escapi al sistema immune de l'hoste. A més, també actua com un factor angiogènic generant vasos sanguinis, promou la invasió tumoral, activa les cèl·lules mare tumorals i, en alguns tumors, indueix metàstasi.

El Dr. Joan Comella, director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha participat en la 5a Conferència Anual de les Plataformes Tecnològiques d'Investigació Biomèdica: Medicaments Innovadors, Nanomedicina, Tecnologia Sanitària i Mercats Biotecnològics, Fomentant la Open Innovation, que s'ha celebrat a Barcelona el 14 i 15 de febrer en l'Hotel Fira Palace.El director del VHIR ha estat un dels ponents de la taula rodona 'Fomentar la cooperació Farma-Biotech-Acadèmia' celebrada el 15 de febrer davant uns 500 assistents. Moderada per Javier Urzay (Farmaindustria), i introduïda per Amelia Martín Uranga (Farmaindustria), amb la presentació 'Avanços en el Programa Farma-Biotech', també ha comptat amb la participació de Xavier Berthet (Lacer), Ramón Frexes (Janssen-Cilag), Clara Engroba (Sanofi Aventis), Miquel Ángel Bonachera (AB-Biotics), Carlos Buesa (Oryzon Genomics) i Marisol Quintero (CNIO).En la seva intervenció, el Dr. Comella va explicar el model d'Innovació del VHIR basat en la col·laboració amb la indústria en estats inicials de la valorització de la investigació garantint amb això l'enfocament al mercat, finançament per al desenvolupament i la implicació de la indústria en la comercialització. A més, va defensar un model holístic que integri tota la cadena de valor del sistema de salut incloent a la indústria, primària i terciària. Per últim, va al·ludir a la importància d'abordar actuacions de sensibilització, formació i gestió conjunta indústria-centre de recerca pública per a aconseguir una best practice per a atreure finançament i negoci.

Un treball conjunt d'investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l'empresa Sabirmedical ha guanyat el premi '2012 Annual Cardiovascular Speciality' per la seva excel·lent contribució científica a la Society of Critical Care Medicine. L'abstract, titolat 'Innovative continous non invasive cuffless blood pressure monitoring based on plethysmography technology', el signen els investigadors del VHIR Jordi Rello, cap del grup d'Investigació clínica / Innovació en la pneumònia i la sèpsia (CRIPS), Juan Carlos Ruiz y Jesús Caballero, del grup del Shock, Disfunció Orgànica i Ressuscitació i Miriam de Nadal, de la Unitat de Recerca en neurotraumatologia i neurocirurgia (UNINN). Per part de Sabirmedical ha participat l'equip coordinat pel Dr. Oriol Solà-Morales.

El VHIR organitzarà al març la primera edició del cicle 'Dona i Ciència'. Estructurat en quatre sessions en quatre setmanes consecutives, la sessió inaugural se celebrarà el 9 de març i comptarà amb la presència de la Dra. Margarita Salas, amb la conferència 'Dona i Ciència: la meva pròpia experiència'. La Dra. Salas ha dedicat tota la seva vida a la ciència, i el seu intens i extens recorregut científic, els nombrosos reconeixements rebuts i les adversitats superades constitueixen una experiència única en el país.La segona sessió és una Taula Rodona que tindrà lloc el 15 de març sota el títol 'Oportunitats i reptes', reunirà a experts en diferents àmbits. François Arcand és un destacat bioemprenedor amb experiència internacional, la Dra. Edurne Berra lidera un grup de recerca en el CICbioGUNE del Parc Tecnològic de Bizkaia, la Dra. Fabienne Hermitte és co-fundadora d'IPSOGEN (Marsella) i dirigeix el seu Departament de R+D, i la Dra. Montse Vendrell dirigeix la plataforma Biocat. Moderarà la taula la Dra. Anna Meseguer, líder del grup de fisiopatologia renal del VHIR i adjunta a la direcció per a la recerca clínica.En la tercera sessió, el 22 de març, es realitzarà un taller de coaching a càrrec dels consultors de l'empresa Yellow Window Consultants, acreditats i co-finançat per la Comissió Europea. El taller, d'un dia de durada i de places limitades, està destinat al personal investigador del VHIR i d'altres centres de recerca.El cicle finalitzarà el 29 de març amb la conferència de cloenda a càrrec de Carmen Vela, amb un historial destacat com investigadora i emprenedora científica, i des de fa poques setmanes nova Secretària d'Estat d'Investigació, Desenvolupament i Innovació. "http://www.vhir.org/DDGRecerca%5CDOCENCIAACTIVITATS%5C2012%5C2012_0027%5C2012_0027_001.pdf" Més informació sobre el cicle 'Dona i Ciència'

Les Unitats de Citologia, Immunofenotip i Citogenètica d'Hematologia de l'Hospital Vall d'Hebron han impartit aquest 7 de febrer el cinquè Taller Diagnòstic Integrat de les Síndromes Mielodisplásicos (SMD) de Casos Clínics.En la cinquena edició del taller, dirigit per Teresa Vallespí, membre del grup d’hematologia experimental del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), han participat 15 investigadors procedents de diferents centres espanyols. Després d'una actualització de les tècniques que s'utilitzen en el diagnòstic integrat, els participants, en grups de 2 o 3, van anar elaborant els casos problemes tutelats per cinc experts de les diferents unitats.Durant la jornada, esponsoritzada per Celgene, els participants van estudiar, en companyia dels experts, els diferents aspectes del clon maligne. Per als alumnes representa una presa de contacte amb els analitzadors més avançats que s'utilitzen en l'estudi diagnòstic (cariotipador, citòmetre de flux de 10 colors). Després del procés, van elaborar el diagnòstic integrant totes les dades, la qual cosa comporta un clar exercici de l'especialitat d'Hematologia. A més, es va corroborar la certesa que un correcte diagnòstic integrat permet un tractament adequat i, en ocasions, elements per al posterior estudi de malaltia residual mínima (ERM).Al final de la jornada, els assistents al taller van acabar l'experiència amb diversos objectius aconseguits: aprofundir en les característiques fonamentals en el diagnòstic dels SMD, analitzar diferents cariotips amb les anomalies més freqüents observades en SMD, estudiar imatges amb alteracions en l'expressió d'antígens o presència d'antígens aberrants i unir tot l'anterior amb les dades clíniques, elaborar el diagnòstic integrat i classificar d'acord amb les propostes FAB, IPSS (1997) i OMS (2008).El taller, que compta amb material de primer nivell, ja anuncia una sisena edició pel 22 de maig després de l’èxit de les cinc primeres experiències i l’àmplia demanda.

Les malalties inflamatòries intestinals estan augmentant en els països desenvolupats. Per a saber per quina raó i per a poder abordar-les millor, els investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) estan estudiant els bacteris que poblen l'intestí humà.Per a parlar de tot això, el Dr. Francisco Guarner, del grup d'investigació en fisiologia i fisiopatologia digestiva del VHIR, juntament amb la Dra. Victoria Cardona, responsable del Servei d'Al·lèrgies de l'Hospital Vall d'Hebron i membre del grup de malalties sistèmiques del VHIR, van participar el 30 de gener en un debat del programa de TVE 'Para todos la 2'. Al costat dels investigadors del VHIR també va estar present María Anunciación Martín Mateos, del Servei d'Immunologia i Al·lèrgies de Sant Joan de Deu.Abans del debat es va emetre un reportatge en el qual la Dra. Chaysavanh Manichanh i el Dr. Francesc Casellas, també del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del VHIR, van explicar les claus de la seva investigació en companyia dels companys de laboratori.

During January 26th and 27th, more tan 200 cardiologists have visited Vall d’Hebron University Hospital (HUVH) to attend the 2nd edition of the "BMV course on Clinical Excellence in Cardiology". The BMV course is a joint initiative of the Services of Cardiology of HUVH, Hospital General Universitario Gregorio Marañon in Madrid and Hospital Clínico in Valladolid. The course aims to improve the cardiovascular health of society through continued medical education program promoting excellent, patient centered clinical practice in cardiology.The course format is based on Keynote lectures and discussion of real clinical cases on prevalent and complex cardiac diseases in a highly interactive format. Interaction is ensured by the useby the audience of individual voting devices. Experts present lectures and cases whose scientific production has importantly contributed to the development of the different health problems discussed. The Director of Medical Care of HUVH, Dr. Jaume Roigé, the Director of Vall d’Hebron Research Institute (VHIR), Dr. Joan Comella, and the Director of Education of HUVH, Dr. Maria José Cerqueira, opened the course. The BMV course is an itinerant educational event held annually. The next edition will be in Valladolid on January 31, 2013. The course directors are the Chiefs of the Cardiology Departments of the three organizing centers, Dr. David Garcia-Dorado, Dr Fernandez-Avilés, from Hospital Universitario Gregorio Marañón and Dr Sanromán from Hospital Universitario de Valladolid.

El tractament del melanoma amb inhibidors de BRAF ha aconseguit grans èxits però ha tingut com efecte no desitjat el desenvolupament de tumors secundaris, carcinomes escamosos bé diferenciats i queratoacantomes. Un estudi internacional revela l'alta freqüència de mutacions de RAS en aquest tipus de neoplàsies cutànies secundàries a tractament anti-melanoma. Les mutacions de RAS, especialment HRAS, són freqüents en els carcinomes cutanis de cèl·lules escamoses i els queratoacantomes que desenvolupen molts pacients tractats amb inhibidors de BRAF, segons un estudi que publica The New England Journal of Medicine i en el qual van participar antics residents de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron del servei d'oncologia, com el Dr. Antoni Ribas, actualment en la Universitat de Califòrnia, i del servei de dermatologia dirigit pel Dr. Vicente García Ànecs, com la Dra. Amaya Virós, ara a l'Institute of Cancer Research de Londres. Com explica la Dra. Virós, "vam observar en els assaigs clínics que els pacients desenvolupaven carcinomes escamosos i queratoacantomes, tumors epidèrmics que poden tenir una mutació RAS". Els inhibidors de BRAF poden, en presència d'una mutació RAS, inhibir les cèl·lules que depenen de l'oncogen BRAF (melanoma) però paradoxalment poden activar les cèl·lules que depenguin de l'oncogen RAS (carcinomes escamosos i queratoacantomes). Els autors van prendre "mostres humanes d'escamosos i queratoacantomes de l'assaig clínic de Roche on es van tractar malalts de melanoma amb inhibidors de BRAF que van desenvolupar tumors escamosos, es van seqüenciar i es va comprovar que tenien mutacions RAS en un alt percentatge", assegura la Dra. Virós. Per a demostrar que aquesta segona neoplasia sorgiria com efecte secundari d'aquests nous fàrmacs, van comparar ratolins on es van induir tumors escamosos exposats a la droga inhibidora de BRAF a una cohort similar no exposada al fàrmac. Els ratolins exposats a la droga van desenvolupar tumors molt abans que els ratolins no tractats amb droga, reproduint els efectes que es van observar en humans. Es van utilitzar combinacions de drogues en aquest model de ratolí per a delinear una estratègia terapèutica que pogués remeiar aquest efecte secundari. En ratolins que es van tractar amb inhibidors de BRAF i una droga inhibidora de MEK, un altre oncogen activador del melanoma, es va poder evitar el desenvolupament de neoplàsies escamoses. Aquest resultat representa una evidència in vivo que aquesta combinació de fàrmacs podria ser avantatjosa per a malalts de melanoma metastàsic amb una mutació de BRAF.

La Unitat d'Ictus de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (HUVH) i el grup de recerca en malalties neurovasculars del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) s'han unit per a córrer la Mitja Marató de Barcelona el 26 de febrer amb l'objectiu de recollir fons destinats a la investigació en ictus silents.La idea va partir de la Unitat d'Ictus de l'HUVH, dirigida pel Dr. Carlos Molina, un habitual de les maratons, les mitges maratons i els triatlons en els quals participa recolzant causes benèfiques. “Corrent per l'ictus volem transmetre a la tota la societat, així com a l'entorn dels pacients, que és fonamental treballar per a minorar la càrrega social, emocional i econòmica que suposa el problema de l'ictus”, assegura el Dr. Molina. I la millor manera és seguir investigant, per això l'equip va pensar en el projecte d'investigació en ictus silents que coordina el Dr. Joan Montaner, responsable del grup de malalties neurovasculars del VHIR, com destinatari de l'acció solidària de la mitja marató de Barcelona."Ens agrada córrer, investigar a bon ritme, córrer per a tenir resultats de manera ràpida”, assegura el Dr. Montaner, que al costat del Dr. Molina i tres membres més de la Unitat d'Ictus de l'HUVH traslladaran la seva manera de fer habitual al laboratori i les sales i consultes de l'hospital a l'asfalt. Els cinc s'han marcat el repte de córrer per l'ictus. “Córrer és una forma de dur una vida més sana, córrer amb precaució és salut”, asseguren el Dr. Molina i el Dr. Montanter, que conviden a córrer a tots els que vulguin i puguin afrontar els 20 quilòmetres dels quals consta la prova pels carrers de Barcelona. Però a més, volen contagiar el seu repte a tot el qui vulgui ajudar a la investigació en ictus silents. Per això, juntament amb la plataforma migranodearena.org, han creat la iniciativa ‘Córrer per l'ictus’, a la qual tothom pot recolzar en la següent adreça: "http://www.migranodearena.org/unitatde-ictus1" http://www.migranodearena.org/unitatde-ictus1. L'esforç dels cinc professionals contribuirà al finançament d'un projecte per a ajudar a identificar les persones amb alt risc de patir un ictus i poder aplicar mesures preventives.‘Una de cada 6 persones patirà un ictus al llarg de la seva vida, i podria ser qualsevol de nosaltres’, és un dels lemes de la iniciativa, en la qual a més del Dr. Carlos Molina i el Dr. Montaner participen el Dr. Jorge Pagola i Dr. Marc Ribó, neuròlegs de la Unitat de l'Ictus, així com la infermera Pilar Meler, coordinadora dels assajos clínics. El Dr. Pagola ha corregut la Marató de Madrid, el Dr. Ribó recorda com sortia a córrer amb el seu pare, i la infermera Pilar Meler, encara que mai ha corregut llargues distàncies, és una corredora habitual. El cas del Dr. Carlos Molina és un exemple en el suport de les causes importants. Córrer és una de les seves grans aficions, ja que participa en una mitjana de quatre carreres de gran distancia cada any i també prendrà part en la distància olímpica del Triatló de Nova York 2012 de forma solidària per a ajudar als nens del Perú, així com en el Mig Ironman Half Challenge Barcelona-Maresme al maig de 2012.Prometen entrenar junts abans de la cita, quelcom que mai han fet conjuntament, ja que algun d'ells fins i tot farà la seva primera mitja marató. El Dr. Montaner, malgrat practicar esport de forma habitual, no ha passat mai dels 400 metres en proves de pista. “Serà la meva primera cursa llarga, però és un repte personal que sempre havia tingut i que em fa molta il·lusió poder complir i més amb un objectiu tan positiu i tan lligat al meu treball”. Els cinc presencien cada dia les conseqüències devastadores de l'ictus. “Buscàvem la manera de cridar l'atenció sobre la importància dels ictus silents i relacionar-lo amb la pràctica de l'esport. Finalment hem trobat el projecte que millor s'adapta al que volíem transmetre”, asseguren el Dr. Molina i el Dr. Montaner. Els cinc, companys de treball, amics, neuròlegs i infermera, lluitadors contra l'ictus, s'esforçaran per convèncer i adherir a totes les persones del seu entorn a la iniciativa de migranodearena.org a través de les seves respectives xarxes socials. I és que aconseguir més fons és clau per seguir fent investigació, la millor eina per a la prevenció i tractament de l'ictus i per a mantenir el cervell sa durant molts anys.“No serà la nostra última acció”, assegura el Dr. Molina, qui avança que correran en més ocasions per a altres projectes relacionats amb l'ictus per a seguir conscienciant a la població i als familiars dels pacients, així com als potencials pacients.Per tot això, demanen que tothom corri o aporti el seu granet de sorra per l'ictus, contribuint amb una donació al projecte de migranodearena.org. "http://youtu.be/xqhn4Iylf4k" Video córrer per l'ictus