Vés al contingut

Notícies

Totes les notícies i la informació d’última hora sobre els principals avenços en investigació, fites institucionals, docència i gestió. Descobreix què passa al Vall d'Hebron Institut de Recerca!

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) és el centre espanyol que ha rebut un major finançament en la convocatòria d’ajuts per al foment de la recerca clínica independent 2010 del Ministeri de Sanitat i Política Social. El VHIR va presentar 18 projectes, dels quals 13 han estat acceptats per rebre l’ajut corresponent. La quantitat finançada per la suma dels 13 projectes és de 1.637.382 euros, el que situa el Vall d’Hebron en primera posició, superant l’Hospital Universitario de La Paz, que és el segon, i a tot el CAIBER, que ocupa el tercer lloc. El següent hospital català de la llista és Bellvitge, amb menys de la meitat de finançament i només un projecte menys acceptat que el VHIR.Aquests ajuts recauen sobre especialitats diferents, el que ratifica la diversitat i la importància de la recerca clínica en el projecte del VHIR. Entre ells, destaquen les otorgades al Dr. Enric Cáceres, amb un finançament concedit de 400.000 euros, amb el títol "Estudio prospectivo, aleatorizado comparando la fusión espinal en pacientes afectos de patología degenerativa del raquis lumbra, utilizando células mesenquimales autólogas inmovilizadas en partículas de hueso humano, respecto al injerto autólogo de cresta". També és important subratllar l'ajut que ha rebut el Dr. Juan Pedro Barret, de 300.000 euros, pel projecte 'Estudio de la eficacia de Bosentán en la modulación de la respuesta inflamatoria y de la cicatrización en pacientes quemados".
La Dra. Mercè Boada, responsable del grup d’Alzheimer del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) participa en el programa dedicat a l’Alzheimer del 36.5, un espai de BTV que presentar el Dr. Eduard Estivil. El magazine de salut, en el que col·laboren investigadors del Vall d’Hebron, del Clínic, l’Hospital del Mar i de la Santa Creu i Sant Pau, es va començar a emetre el 8 de gener. En l’edició del 15 de gener, dedicada a l’Alzheimer una de les entrevistes monogràfiques està dedicada a la Dra. Boada.
El Dr. Ramon Orriols, membre del grup de Pneumonologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), participa en el reportatge ‘Uns malalts incòmodes’, que tracta el problema de la Sensibilitat Múltiple Química al programa ‘30 minuts’ de TV3. La sensibilitat química múltiple és una malaltia poc coneguda. Hi ha una doble càrrega: el sofriment i la incomprensió.
El projecte ‘Validació i comercialització d’un Kit de diagnòstic precoç de càncer de pròstata en orina’ que desenvolupa la Unitat de Recerca Biomèdica i d'Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha estat reconegut amb un ajut de la convocatòria VALOR 2010. Aquest competitiu ajut de l’AGAUR premia els projectes destinats a incentivar les activitats de valorització de recerca i de tecnologia i la seva arribada al mercat. El prestigiós ajut econòmic donarà suport durant els propers 15 mesos al projecte liderat pel Dr. Jaume Reventós, i del que també formen part els doctors Andreas Doll, Joan Morote i Marina Rigau, per la validació i comercialització de l'esmentat kit.
Les investigacions i anàlisis genètiques són fonamentals en els nous abordatges pediàtrics, segons es va concloure en una taula sobre salut infantil que va tenir lloc durant les IV Jornades d’Actualització en Investigació Biomèdica. A les jornades, organitzades per la Unitat d’Investigació Oftalmològica Santiago Grisolía, que pertany a la Fundació d’Investigació de l’Hospital Doctor Peset de Valencia, i la Fundació Valenciana d’Estudis Avançats, va participar el Dr. Antoni Carrascosa, cap del servei de pediatria de l’hospital Vall d’Hebron i responsable del grup d’endocrinologia pediàtrica del VHIR.Durant la taula, moderada per Pilar Codoñer, cap del servei de pediatria del Peset, el Dr. Carrascosa va explicar que “el gen GH1 és el que codifica per la síntesi d’hormona de creixement, que juga un paper molt important en la regulació del creixement durant el desenvolupament posnatal”.
El Dr. Joan X. Comella va participar el 13 de gener en un encontre digital a Diario Médico a les 12.00. El director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) va contestar preguntes dels lectors sobre investigació mèdica traslacional: del llit de l'hospital al laboratori i del laboratori de nou al llit de l'hospital. "http://www.diariomedico.com/opinion-participacion/encuentros-digitales/joan-x-comella-carnice-" Llegeix aquí la transcripció de l'encontre digital
L'equip de Jordi Rello, cap de servei de la UCI del Vall d'Hebron i responsable del Grup de Sepsis i Infecció respiratòria greu del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), i Juan Carlos Ruiz, del Grup de Shock, Disfunció Orgànica i Ressucitació (SODIR) del VHIR i metge adjunt de la UCI del Vall d'Hebron, col·laboren amb l'empresa Sabirmedical en un projecte finançat per l'empresa de cabdal risc Ysios Cabdal Partners en activitats de transferència tecnològica. Aquest equip està treballant en un projecte d'innovació per a ampliar les aplicacions que pot tenir el pulsioxímetre, un didal que amida la saturació d'oxigen en sang. El nou projecte, que forma part de projectes d'innovació del VHIR, permetrà amidar de forma no invasiva la pressió arterial i la funció respiratòria sense necessitat d'aplicar procediments agressius de monitoratge. Els pacients guanyaran en seguretat i s'evitaran burxades, augmentant el confort.
Els dies 20 i 22 de desembre van tenir lloc a l’Hotel Alimara de Barcelona les primeres reunions dirigides a l’elaboració del Pla Estratègic 2011-2015 del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). En la primera de les jornades van prendre part grups de treball formats per la direcció de l’hospital i de l’Institut de Recerca, així com membres del Comitè Científic Intern, els responsables dels grups de recerca i alguns dels principals caps de servei. En la segona van participar, a més de la direcció de l’hospital i l’Institut, els membres del Comitè Científic Extern, representants de la Universitat Autònoma de Barcelona, del Departament de Salut, del DIUE, de l’Institut Català de la Salut, del VHIO, del CERCA, del CSIC, del BIOCAT i de l’Institut de Investigació en Atenció Primària Jordi Gol.Durant les dues jornades, i en sessions de matí i tarda, es van exposar primer per grups i després de forma conjunta les conclusions del que s’havia fet amb el Pla Estratègic encara vigent, i un anàlisi de la situació actual, que serà el punt de partida de cara a la confecció del nou. Les diverses reunions van detectar els punts forts del VHIR aconseguits en els darrers anys, i que atorguen a l’Institut una bona posició per encarar el futur, però també es van detectar marges de millora, interns i externs a l’Institut, que s’intentaran abordar en el nou pla. Les jornades van ser molt participatives i els resultants obtinguts molt satisfactoris per tal d’ajudar a definir l’estratègia pels proper anys.A partir de les conclusions s’elaborarà un document que serà el punt de partida per a la redacció del nou pla. El procés està plantejat amb la pretensió que tots els membres de l’Institut tinguin oportunitat de participar en diferents moments de la seva execució aportant la seva visió per enriquir el full de ruta del que ha de ser el futur del VHIR.
El director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Joan Comella, va participar en una dinar xerrada convidat per l'entitat Caliu Ilerdenc, a Lleida, en què va destacar l'elevat nivell de la investigació biomèdica de Lleida i la resta de Catalunya, i va assegurar que dels nou hospitals de tot l'Estat que tenen un nivell d'investigació acreditat pel ministeri de Ciència, sis són catalans.Així mateix, va destacar que l'objectiu de la investigació biomèdica és "solucionar problemes dels pacients", però va remarcar que els hospitals també són "centres d'innovació i de proves de nous fàrmacs, així com de tecnologies mèdiques sobre el diagnòstic o el tractament dels malalts". En aquest sentit, va alertar que el pròxim repte a abordar, en una societat del coneixement, és millorar la transferència dels resultats de les investigacions cap a la societat, cosa que suposa la creació d'empreses que traslladin al mercat nous fàrmacs o tecnologies. "La base és bona, però tenim dificultats a l'hora de generar emprenedors i empreses que portin les investigacions al mercat", va assenyalar.
El cap de la Unitat de Recerca Biomèdica i d'Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Jaume Reventós, va participar en una jornada adreçada a malalts de càncer de pròstata i als seus familiars, on va explicar els últims avenços de la investigació del seu grup. La jornada, organitzada per  la Junta de Barcelona de la Asociación Española Contra el Càncer a l’Hospital Duran i Reynals de l’Hospitalet de Llobregat, estava adreçada als homes que pateixen aquesta malaltia, i tenia la intenció d’incidir en la prevenció i donar a conèixer els últims tractaments.Durant la xerrada, el Dr. Reventós va subratllar que “amb l'arribada de la biologia molecular, i en particular, de les tècniques de genòmica i proteómica, som capaços de detectar altres marcadors que ens poden orientar cap a l’existència d’un càncer”.  L’acte va comptar també amb el Dr. Joan Palou, responsable d’Urologia Oncològica de la Fundació Puigvert, així com amb el Dr. Ferran Guedea, responsable del servei de radioteràpia de l’ICO.
Un treball presentat per Olga Tornavaca, del grup CIBBIM-Nanomedicina Fisiopatologia Renal del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha guanyat en l’apartat de l’àrea cardiovascaular el V Premi Fundación Biogen Idec per Joves Investigadors Espanyols. El treballat, titulat “Kidney Androgen-Regulated Protein Transgenic Mice Show Hypertension and Renal Alterations Mediated by Oxidative Stress” i publicat a Circulation a l'abril de 2009, ha estat reconegut per, “usant un model de ratolí transgènic, establir per primera vegada el paper de la proteïna 'Kidney androgen-regulated protein (KAP) en la hipertensió, un problema sanitari de gran rellevància en els països desenvolupats, demostrar que el seu mecanisme d'acció involucra a l'estrès oxidatiu i, atès que KAP és regulada pels andrògens, aportar llum sobre els mecanismes moleculars que determinen les diferències de gènere en el desenvolupament de la hipertensió”.El premi, dotat amb 15.000 euros, han estat lliurats el 15 de març a la seu central del CSIC.
“We have more researchers, more research groups and more space than last year, but it is only the starting point of a project that will not stop growing. We have worked, we work and we will work to maintain the leadership regarding our publications’ quantity and quality, but, especially, to maintain our leadership regarding the solutions to human health issues. We are leaders in innovation, but also leaders in bringing the results of our research closer to the society to which we are devoted”Dr. Joan X. ComellaDirector "http://www.vhir.org/global/pdf/memoria/Memoria2009.pdf" CLICK HERE: ANNUAL REPORT 2009
Un equip d'investigadors del Grup de Recerca Malalties Neurovasculars del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), liderat pel Dr. Joan Montaner, ha elaborat, per primera vegada, un estudi proteòmic amb mostres humanes per a detectar les variacions que es produeixen en les proteïnes de les persones afectades per ictus isquèmic. La investigació, publicada a la revista Journal of Neuropathology & Experimental Neurology, ha identificat 39 proteïnes implicades en el procés de l’infart cerebral o ictus isquèmic. Algunes corroboren troballes prèvies en models animals, altres es confirmen per primera vegada però eren esperables i algunes suposen nous reptes doncs encara no s’han identificat.
El 16 de desembre el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) va celebrar el Patronat per cloure 2010, presidit per la Hble. Sra. Marina Geli, i amb la presència dels seus patrons, com ara l’Institut Català de la Salut (ICS), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) o l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, a més d’altres representants de diferents àmbits científics i sanitaris.Durant el Patronat, el Dr. Comella, director del VHIR, va presentar un informe on es demostrava una evolució dels principals indicadors de l’activitat del centre des de 2003 fins al dia d’avui. Entre les dades destaca la gran evolució en el nombre de publicacions i factor d’impacte en els darrers set anys, passant de 271 publicacions i un factor d’impacte de 900,45 el 2003 a 654 i un factor d’impacte provisional de 3.067,787 amb data desembre de 2010. Així mateix, es va donar informació sobre l’augment significatiu de la presència de l’Institut als mitjans de comunicació, passant de 765 impactes al 2009 als 1.382 amb data de desembre de 2010, i en especial el creixement en els impactes de mitjans generalistes, que en un any ha passat del 45% al 65% del total de referències. També mereix atenció l’apartat dels assaigs clínics, que han crescut aquest any un 33% fins a situar-se en els 639 actius. Pel que fa a les dades econòmiques, el VHIR ha incrementat els seus ingressos tot i el moment econòmic complicat a escala global, passant de 38,5 milions d’euros el 2009 a 39,3 amb data de desembre. Totes aquestes dades positives s’han aconseguit amb un mínim de noves incorporacions, fet que posa de rellevància el gran esforç i la brillant tasca dels treballadors de l’Institut.La consellera Geli, que es va acomiadar del Patronat ja que deixarà el seu càrrec en breu, va voler emfatitzar el gran moment que passa el Vall d’Hebron en general i la seva recerca en particular, i va a encoratjar als assistents a continuar treballant per conservar el lideratge i donar un pas més. Tota aquesta feina dels darrers anys i els excel·lents resultats signifiquen que “el Vall d’Hebron està en la primera divisió mundial”, va assegurar, i per tant en condicions d’establir “aliances amb algun dels grans hospitals del món”.
La recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron destaca en l’anàlisi comparativa internacional de la producció científica dels agents de recerca de Catalunya en l’informe OCRI del mes de novembre fet públic pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. En l’apartat de la producció científica dels hospitals i centres de recerca de biosalut catalans que apareixen en l’informe, el Vall d’Hebron ocupa la segona posició en nombre de publicacions (Output), amb més de 3.000 documents, i en la comparativa amb altres centres internacionals resulta destacat. Pel que fa al factor d’impacte normalitzat, ocupa la quarta posició, a tocar de l’1,75, per sobre de la mitjana dels centres internacionals estudiats a l’informe. "http://www.vhir.org/Global/pdf/noticies/01112010_informe_OCRI.pdf" Més Informació
El programa de TVE, ‘Para todos la 2’, va organitzar el 13 de desembre un debat sobre l’ictus en el seu espai de tertúlia sobre salut. Entre els participants es trobava el Dr. José Álvarez Sabín, membre del grup de malalties neurovasculars del Vall d’Hebron Institut de Recerca i cap del servei de neurologia de l’hospital. A més, a la taula, que va tenir com a punt de partida el cas d’Isabel Palomeque, una malalta que ha escrit un llibre sobre el seu cas, estaven presents Fausto García, Catedràtic de Bioquímica que va patir un ictus fa set anys, Esther Duarte, cap de secció del servei de Medicina Física i Rehabilitació de l’Hospital del Mar de Barcelona, i Teresa Roig, Neuropsicòloga de l’Institut Güttman.
Un estudi global de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, liderat pel grup d'Expressió Gènica i Càncer del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia, ha aconseguit identificar quines són les cèl·lules iniciadores d'un tumor cerebral, el glioma, i les que tenen capacitat per regenerar-lo després d'una cirurgia.Els resultats de l'estudi, que s'ha centrat concretament en el glioma, el tumor maligne cerebral més freqüent, s'han publicat a la revista Cancer Cell, firmat per una vintena d'investigadors del Vall d'Hebron, entre els que es troben el responsable del grup de Patologia cardiocirculatoria del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. David García-Dorado, o el líder del grup del VHIR en neurotraumatología i neurocirurgia, el Dr. Juan Sahuquillo.Els investigadors han aconseguit identificar d'entre totes les cèl·lules del glioma quins són les iniciadores de l'esmentat tumor cerebral i quins tindran capacitat de desenvolupar-lo i regenerar-lo després d'un tractament quirúrgic.El responsable principal de l'estudi i del grup d'expressió gènica i càncer, Joan Seoane, ha indicat que la investigació ha identificat les cèl·lules que inicien aquest tipus de tumors i que presenten elevats nivells de les proteïnes CD44 i Id1."Això pot tenir repercussió en molts tractaments -ha assenyalat Joan Seoane-, perquè en poder identificar i marcar les cèl·lules responsables d'una recurrència, podem determinar quins tractaments eliminen o no aquestes cèl·lules".El mateix equip investigador també ha observat que un fàrmac és capaç d'eliminar aquestes cèl·lules malignes, el denominat inhibidor de l'hormona TGF-beta.Aquest fàrmac es troba actualment en assaig clínic en la Unitat d'Investigació en Teràpia Molecular del Càncer-La Caixa de l'hospital del Vall d'Hebron.El glioma és el tumor cerebral més freqüent i a Europa afecta a unes 13.000 persones cada any, i es classifica en quatre graus, sent el de quart grau, també anomenat gliobastoma, un dels més agressius, amb índexs de supervivència molt baixos.
Els dies 10 i 11 de desembre es va celebrar a l'Hospital Vall d'Hebron la reunió inicial de l'escola internacional de doctorat 'Promise', un projecte conjunt entre la Universitat Justus Liebeg, de Giesen, Alemanya, i el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), a més de la participació de l'ICCC (HSP-CSIC). L'escola està centrada en la investigació del mal miocàrdic per isquèmia-reperfusió, i compta amb un important finançament, 1,5 milions d'euros, de l'Agència Alemanya d'Investigació (DFG).El projecte permetrà obtenir el grau de Doctor per les universitats Justus Liebeg i Universitat Autònoma de Barcelona, i compta amb un màxim de 17 places, de les que s'han cobert 12.El director del projecte per part de Catalunya és el Prof. David García-Dorado, responsable del grup de patologia cardiocirculatoria del VHIR, mentre que per part alemanya és el Prof. Klauss Priesner. Més informació: "http://www.uni-giessen.de/cms/fbz/fb11/forschung/graduierte/promise" Protecting the Heart from Ischemia (PROMISE)
El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron van ser reconeguts un any més en la celebració dels premis de Diario Médico per les persones, institucions o empreses que han ajudat a millorar la medicina, l’assistència sanitària i la salut amb la seva aportació durant 2010.En una festa celebrada en el Teatre Nacional de Catalunya, a Barcelona, el 30 de novembre, el VHIR va rebre dos premis a ‘Las Mejores ideas de la Sanidad del Año’ en l’apartat d’Investigació i Farmacologia. El primer d’ells va ser per la idea ‘Projecte MetaHit: desxifrat per primera vegada el Metagenoma Humà’, una investigació liderada pel Dr. Francisco Guarner, del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del VHIR, que dirigeix el Dr. Fernando Azpiroz. Conjuntament amb el Centro de Investigación Biomédica en Red Enfermedades Hepáticas y Digestivas (CIBERehd), els investigadors del VHIR participen -com a únic representant de l'Estat Espanyol- en el projecte MetaHIT. Els resultats de l’estudi, publicats a Nature, descriuen un catàleg de 3.300.000 gens procedents de les bactèries intestinals. Això es tradueix en unes 20.000 funcions diferents a càrrec de totes les bactèries que viuen al nostre intestí. La UE ha destinat 11,4 milions d’euros al projecte MetaHit, i per tant, a la investigació del metagenoma humà. Aquesta investigació del VHIR situa als seus investigadors a l’avantguarda de la biomedicina mundial.La segona idea guanyadora va ser ‘Trasplantament de flora intestinal’. La investigació liderada per la Dra. Chaysavanh Manichanh i també coordinada pel Dr. Francisco Guarner, tots dos membres del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del VHIR, que dirigeix el Dr. Fernando Azpiroz, va ser un estudi sense precedents que demostra que és possible modificar la composició de la flora intestinal trasplantant-la i que els canvis generats es mantenen, més enllà del que era imaginable, fins a tres mesos després del trasplantament. La possibilitat de validar tractaments que puguin fer variacions en la composició de la flora suposaria un abans i un després en aquelles malalties en les quals hi ha evidència científica de què la flora intestinal juga un paper determinant. Aquesta investigació, publicada a Genome Research, estableix que és possible la introducció de noves espècies en la flora intestinal habitual simplement ingerint-les, i postula que no és necessari eliminar prèviament part de la flora existent mitjançant antibiòtics, com es creia. L’estudi va tenir una gran repercussió als mitjans de comunicació.Entre els premiats d’aquesta edició també hi ha dues importants fites de l’Hospital Vall d’Hebron. Una es el primer trasplantament total de cara del món, una noticia que va posar el Vall d’Hebron en la primera línia dels centres hospitalaris mundials i va ratificar el lideratge en trasplantaments. L’equip de l’hospital liderat pel Dr. Pere Barret. L’hospital també va rebre un altre premi compartit pel projecte de la Unitat del Son.Diario Médico també va premiar el projecte de Consorci de Suport a la Investigació Biomèdica en Xarxa (Caiber) com a plataforma d'assaigs clínics. El Caiber ja ha aconseguit incloure als quaranta centres sanitaris més potents i competitius del país, establir marcs de cooperació amb les comunitats autònomes, centres d'investigació, indústria farmacèutica i plataformes i infraestructures europees d'assaigs clínics. El VHIR, que en els últims anys ha participat en el 25% de tots els assaigs clínics aprovats a Espanya, és un dels centres participants en el projecte. "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?any=2010&num=151&mv1=5&mv2=1&Idioma=ca&titol=Desxifrat+per+primera+vegada+e" Més informació Projecte MetaHit "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?any=2010&num=189&mv1=5&mv2=1&Idioma=ca&titol=Noves+expectatives+per+al+trac" "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?any=2010&num=189&mv1=5&mv2=1&Idioma=ca&titol=Noves+expectatives+per+al+trac" Més informació Trasplantament flora intestinal "htt://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?any=2010&num=189&mv1=5&mv2=1&Idioma=ca&titol=Noves+expectatives+per+al+trac"
El Dr. Juan Sahuquillo i el Dr. Manuel Roig Quilis, investigadors del VHIR, han guanyat un dels Premis a l’Excel·lència Professional que atorga el Col·legi de Metges de Barcelona. Aquest premi, que aquest any celebren la setena edició, distingeixen els metges i metgesses amb un comportament exemplar en el terreny de l’assistència, l’educació mèdica, la recerca o la bioètica.El Dr. Sahuquillo és responsable del grup de recerca en neurotraumatologia i neurocirurgia (UNINN) del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). El Dr. Roig és el cap del servei de neurologia pediàtrica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i membre del grup de recerca en neurologia pediàtrica del VHIR. L’acte de lliurament dels premis té lloc el 29 de setembre al Teatre Romea de Barcelona.
Per tal de potenciar la recerca d’infermeria i reforçar l’activitat científica generada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, la direcció d’Infermeria va organitzar el 25 de novembre la III Jornada d’Activitats Científiques.L’objectiu era compartir coneixements entre tots els professionals de l’hospital que van voler donar a conèixer i exposar totes aquelles experiències d’activitat científica en què han treballat en el darrer any en les seves àrees de coneixement. El Dr. Joan Comella, director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), va presentar les jornades conjuntament amb el gerent de l’hospital, el Dr. De Sancho, la directora de Cures de l’Institut Català de Salut, Alba Brugués, la directora d’infermeria de l’hospital, Montserrat Artigas, i la presidenta de l’ACMSCB, Isabel Pera.

Entre un 60 i un 70% dels nens amb trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) continuen patint el desordre a l’edat adulta.

Les cèl·lules del cor d’una persona adulta moren de forma diferent de les altres, ja que no tenen les molècules que desencadenen l’apoptosi (mort cel·lular controlada) i, en canvi, en produeixen d’altres (com una proteïna anomenada EndoG) que són les que els provoquen la mort al descontrolar-se en una situació d’estrès. Aquesta investigació té una gran transcendència per buscar mecanismes que ajudin a evitar les insuficiències cardíaques que pateixen la majoria de les persones que han tingut un infart. També explica per què han fracassat la majoria dels tractaments experimentals aplicats durant els últims anys a tot el món per frenar les lesions del miocardi (el teixit muscular del cor), alhora que obre el camí per dissenyar nous tractaments que puguin ser eficaços.Es tracta dels resultats d'una investigació pionera en l'àmbit mundial que va en contra de les tesis científiques predominants durant l'última dècada sobre els mecanismes de mort del múscul cardíac. En aquesta investigació han participat la Universitat de Lleida i el grup investigador de senyalització cel·lular i apoptosi de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, format per Daniel Sanchis, Marta Llovera, Junmei Ye, Maria Cardona, Jisheng Zhang i Nuria Bahi, així com l'exprofessor de la UdL i actual director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Joan Comella, i Xavier Cañas, del Parc Científic de Barcelona.
La consellera de Salut, Marina Geli, l’alcalde d Barcelona, Jordi Hereu, i el gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), el Dr. José Luis de Sancho, van presentar el 22 de novembre un protocol signat pel Departament de Salut i l’Ajuntament de Barcelona que possibilitarà, des d’ara i fins 2020, la transformació, evolució i creixement de l’HUVH. El primer pas i objecte exclusiu del protocol seran 35.000 metres quadrats per ús sanitari als terrenys de la Teixonera, que ajudaran a esponjar i millorar l’atenció als ciutadans i la comoditat al recinte hospitalari. L’ampliació no comportarà un trasllat de seu, sinó un augment de les instal·lacions actuals.Durant la presentació del protocol la consellera va explicar que en el terreny dedicat a la recerca es contempla que al 2020 ha de passar dels actuals 5.770 a més de 38.000 metres quadrats, la gran majoria d’ells ubicats en l’entorn de la part alta de l’hospital, en els terrenys del solar de Maria Auxiliadora i les instal·lacions del voltant. Aquest increment tan important s’emmarca en el projecte de construcció del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i del desenvolupament del Parc de Recerca Biosanitària, impulsat des del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i que serà una realitat en els propers anys.