Vés al contingut

Notícies

Totes les notícies i la informació d’última hora sobre els principals avenços en investigació, fites institucionals, docència i gestió. Descobreix què passa al Vall d'Hebron Institut de Recerca!

La Unitat de Recerca Biomèdica i d’Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) liderada pel Dr. Jaume Reventós, ha guanyat el premi 'Mejores Ideas de la sanidad 2011' que organitza Diario Médico en l'apartat de recerca i farmacologia per la identificació de 20 gens implicats en el desenvolupament càncer d'endometri que ajuden al seu diagnòstic.El Dr. Reventós i el seu equip, així com el Dr. Antonio Gil-Moreno, del Servei de Ginecologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, van recollir el premi en una cerimònia que va tenir lloc el 7 de novembre al Teatre Nacional de Catalunya.La troballa d’aquests marcadors moleculars, que va ser publicada a la revista International Journal of Cancer, permet establir un nou mètode de diagnòstic poc invasiu i altament sensible en la detecció d’aquest tipus de càncer.Aquests resultats són importants perquè fins avui no s'havien trobat marcadors moleculars vinculats al càncer d'endometri. Gràcies a la identificació d'aquests gens, s’han establert les bases per al desenvolupament d’un test de detecció de càncer d’endometri eficaç, poc invasiu, altament fiable i amb el que, a més, el propi ginecòleg pot obtenir la mostra ambulatòriament sense requerir l’entorn hospitalari.D'altra banda, la història en forma de còmic, 'Què té l'avi?', elaborada per Mercè Boada, directora de la Fundació ACE i cap del grup d'Alzheimer del VHIR, va guanyar un dels premis en l'apartat de solidaritat i mecenatge. "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?any=2011&num=64&mv1=5&mv2=3&Idioma=ca" + Informació
Divendres 4 de novembre ha tingut lloc a l'Edifici Collserola del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) la reunió inicial dels membres del projecte 'Alteracions moleculars relacionades amb la progressió tumoral en el càncer d’endometri'.Amb aquesta trobada s'ha posat en marxa de manera oficial un programa de la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional i Pediàtrica del VHIR, amb el Dr. Jaume Reventós com a coordinador, al que se li va adjudicar un ajut d'1.200.000 euros per part de la Fundació Científica de l'Asociación Española Contra el Cáncer (AECC).A més del Dr. Reventós i el seu grup del VHIR, també participen en el projecte i han assistit a la reunió el Dr. Xavier Matias-Guiu, investigador del Grup Estable i director de l'IRB Lleida i el seu equip, a més dels caps de grups clínics de l'Hospital Universitari Vall’d’Hebron, membres del Complex Hospitalari Universitari de Santiago de Compostel·la, caps de grups laboratori de l'IRB, Hospital Santa Creu i Sant Pau, Hospital de Santiago de Compostel·la i la Fundació MD Anderson Internacional. "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&mv1=5&mv2=3&mh1=0&mh2=0&mh3=0&mh4=0&ms=0&any=2011&num=246" + Informació
La Dra. Mercè Boada, directora de la Fundació ACE i responsable del grup d'Alzheimer del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), participa en 'Futbol, un refugi en el record, un reportatge del programa 'Informen Robinson' de Canal Plus, en el qual es descobreix que el futbol també pot servir com a teràpia per als malalts d'Alzheimer. En l'any internacional d'aquesta malaltia, la Dra. Boada analitza com els pacients, persones que no saben el dia en el qual viuen o què han menjat avui, comparteixen els seus records amb el futbol.
Metges i investigadors de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron han aconseguit solucionar un greu cas de mielomeningocele durant la gestació, en una nena que havia estat diagnosticada d’aquesta severa malformació abans que naixés, mitjançant un excepcional procediment quirúrgic intrauterí. Es tracta de la primera vegada que es realitza una intervenció d’aquestes característiques a Catalunya, en aplicar-se una cirurgia fetal oberta mínimament agressiva per al fetus per un cas d’extrema gravetat com és el mielomeningocele o espina bífida, un desordre congènit que afecta el sistema nerviós central i que, en vida, produeix paràlisi de les extremitats inferiors amb dificultat o incapacitat per caminar, així com incontinència d’esfínters. A més, és la primera vegada que es realitza aquesta intervenció amb una tècnica pionera al món, que ha estat ideada i desenvolupada en conills i ovelles al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).
Un estudi coordinat des del grup de recerca Neurovascular del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) intenta determinar, per primera vegada, quina és la freqüència en la que existeixen els ictus silents, és a dir, els que passen desapercebuts i sense manifestacions clíniques, en la població mediterrània. Els ictus o infarts cerebrals són un dels grans problemes de salut pública dels països occidentals i de Catalunya i Espanya en particular. Quan un pacient té un ictus, augmenta molt el risc de patir-ne un segon i, és en aquest moment en què comença a prendre medicació per intentar evitar que això succeeixi. Conèixer en quin ordre de magnitud hi ha ictus que no es detecten, determinar quina és la població de risc de patir-los i com poder-los detectar implicaria poder incidir directament sobre la prevenció del segon ictus i ben segur en molts casos poder-lo evitar.Un dels problemes més greus dels neuròlegs es prevenir la recurrència de l'ictus. S’estima que, després d'un primer episodi d'ictus, entre un 6 i un 12% dels pacients presenten un segon ictus en el primer any i fins el 30%, durant els següents 5 anys. Es focalitzen molts esforços en la prevenció d’aquest segon ictus. Però, què passa quan es pateix un ictus i no se n’és conscient? Si no se sap que s’ha patit un ictus, no es pot fer cap tractament ni prendre cap mesura preventiva i, aleshores, es multiplica per 3 la possibilitat de patir un segon ictus -aquest si, probablement amb manifestacions de gravetat- i per 5 la possibilitat de patir algun tipus de demència. Quan un pacient ingressa en un Hospital afectat per un ictus, en un elevat percentatge de les proves d’imatge que se li realitzen (RMN, TAC’s,etc.) apareixen lesions antigues compatibles amb ictus previs. A vegades els pacients no refereixen haver-ne patit cap. Aquest fet, que no és anecdòtic, ha posat sobre avís als especialistes, en primer lloc els alerta que aquests ictus silents succeeixen i ho fan amb freqüència i en segon lloc, de la pèrdua d’oportunitat que aquests pacients tenen de poder fer un tractament adequat i que possiblement els hi hagués evitat aquesta greu patologia.
La Fundació Leo Messi, juntament amb l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’Hospital Universitari Sant Joan de Déu i l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, amb el suport de la Fundació Ànima, estan col·laborant per a què pediatres argentins vinguin a Catalunya a formar-se com a especialistes en oncologia, hematologia pediàtrica i altres subespecialitats pediàtriques als tres centres sanitaris. És mitjançant un programa de formació que es desenvolupa durant diversos mesos i que pretén ampliar els coneixements dels metges argentins en aquests tres hospitals de referència a nivell nacional i internacional. Els metges tenen l’oportunitat de seguir la pràctica clínica i d’adquirir coneixements sobre pediatria oncològica, sobre els trasplantaments de progenitors hematopoètics i el maneig dels pacients que els requereixen, i també sobre altres subespecialitats pediàtriques: malalties infeccioses i immunitàries, endocrinologia, gastroenterologia, neurologia, i errors congènits del metabolisme, en són algunes.L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és centre de referència nacional per a totes les especialitats pediàtriques i, en concret, el càncer i les malalties hematològiques de la infància. La seva llarga experiència i dotació tecnològica li permeten oferir una atenció integral al pacient i a la seva família, cobrint tots els tractaments, incloent el trasplantament de progenitors hematopoètics. Els 1.000 trasplants realitzats fins ara el situen com el centre de més casuística i experiència de l’Estat. Les tasses de supervivència s’equiparen a centres internacionals d’excel·lència.Com a centre de referència internacional, realitza la seva tasca clínica, investigadora i docent en coordinació amb les Societats científiquesinternacionals (SIOP, EBMT, CIBMTR) i nacionals (SEHOP, Pethema) així com amb els centres hospitalaris de més prestigi internacional.Destaca la seva líniea de recerca traslacional en càncer infantil i malalties hematològiques del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) que en el temps ha contribuït amb els seus projectes, a un millor diagnòstic, pronòstic, tractament i control d’aquestes malalties.Gràcies a la col·laboració de la Fundació Leo Messi dos metges especialistes en Hematologia i Oncologia Pediàtrica procedents de l’Hospital Víctor J. Vilela de Rosario (Argentina) han finalitzat una estància formativa en el àmbit del trasplantament de progenitors hematopoètics infantil, que continuarà amb la incorporació de nous especialistes.
L'equip de la Dra. Matilde Lleonart de la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha descobert com petites cadenes de material genètic juguen un paper important en la immortalitat cel·lular i, per tant, actuar sobre elles podria tenir conseqüències en els avenços de la lluita contra el càncer. Aquestes cadenes de material genètic, anomenades microRNAs i de funció, fins fa poc, gairebé desconeguda, són capaces de regular l'expressió d'altres gens. La caracterització de microRNAs terapèutics obre una via per eradicar els processos malignes ja que el bloqueig de la seva funció podria induir la senescència de les cèl·lules tumorals. Fruit d'aquest estudi, finançat per la Fundación BBVA, és una revisió publicada en Medicinal Research Reviews on es recullen les conclusions sobre aquests microRNA.El grup de recerca d'Oncologia i Patologia Molecular del VHIR treballa des de fa anys en l'estudi de l'envelliment de les cèl·lules i la immortalitat cel·lular. La característica que fa que les cèl·lules tumorals siguin tan nocives és precisament aquesta capacitat immortal, ja que no envelleixen ni s’autoeliminen, contràriament al comportament de les cèl·lules sanes. Aquesta immortalitat de les cèl·lules cancerígenes fa que els tumors creixin sense control i siguin tan malignes. És per això que un dels grans reptes d'aquest grup ha estat identificar microRNAs que fan possible aquesta immortalitat per tal d’estudiar després mecanismes que 'desactivin' aquesta eterna joventut i converteixin així les cèl·lules malignes en mortals. Aquesta és també una de les bases d'alguns tractaments antitumorals, que estan centrats en la inducció cel·lular de senescència, és a dir, que pretenen induir l'envelliment cel·lular a fi de què l’organisme pugui eliminar aquestes cèl·lules que són metabòlicament actives però incapaces de dividir-se.
El Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEM-Cat) ha estat elegit per la Plataforma Europea d’Esclerosi Múltiple com un dels centres participants en el projecte EUReMS, el registre europeu de pacients d’esclerosi múltiple. El neuròleg Jaume Sastre Garriga i la metge especialista en medicina preventiva Susana Otero, membres del CEM-Cat i del grup de neuroimmunologia clínica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) seran els encarregats de desenvolupar el projecte al CEM-Cat.S'estima que al món hi ha 2,5 milions de persones afectades d’esclerosi múltiple, una quarta part dels quals viuen a Europa. El Registre Europeu d'Esclerosi Múltiple (EUReMS), que té com a objectiu recopilar dades comparables i fiables sobre l'esclerosi múltiple a Europa, pretén cobrir algunes de les llacunes en la comprensió i tractament d’aquesta patologia. La Plataforma Europea d'Esclerosi Múltiple (EMSP, en les seves sigles en anglès), una organització que agrupa associacions d'esclerosi múltiple de 34 països, està coordinant el projecte EUReMS, dut a terme per un equip multidisciplinar de metges, investigadors dels camps de la informàtica i l’estadística i grups de pacients d’arreu d’Europa.La Comissió Europea ha proporcionat prop d’un milió d’euros per tirar endavant el projecte EUReMS en els propers 3 anys. L’objectiu és que el juny de 2014, EUReMS hagi reunit dades dels registres nacionals de 10 països diferents a través de la col·laboració de diversos grups d’experts, entre els quals es troba el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya. El repte a llarg termini és proporcionar un registre de tots els països europeus, incloent aquells que actualment no compten amb bases de dades. La informació detallada de pacients i de la incidència de la malaltia a cada regió podria proporcionar nous coneixements sobre les causes i la història de la malaltia. EUReMS pretén que la recollida d’informació clínica pugui proporcionar, a mig-llarg termini, dades independents a gran escala sobre la seguretat i l’eficàcia comparada dels fàrmacs.
Aquest dijous 20 d'octubre té lloc a Santiago de Compostel·la el primer fòrum de trasplantament en cures intensives, amb la presència dels principals experts dels 7 principals hospitals espanyols amb activitat en l'àrea de trasplantaments.El fòrum de trasplantaments en cures intensives, organitzat pel Dr. Jordi Rello, responsable del grup de recerca clínica i innovació en pneumònia i sepsis (CRIPS) del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), està acreditat pel Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Respiratorias (CIBERES).Aquest fòrum neix amb la intenció d'engegar iniciatives d'interès científic i convertir-se en fòrum de discussió dels problemes que sorgeixen en la cura de pacients trasplantats durant el període postoperatori en les unitats de vigilància intensiva. En la seva primera edició se centra en el trasplantament pulmonar i compte amb la presència del Dr. Marcos Restrepo, neumòleg del Veterans Medical Center de San Antonio, Texas, USA, que presenta l'experiència americana i revisa les complicacions infeccioses del trasplantament pulmonar a la UCI.Durant la reunió es mostraran els resultats d'un projecte de recerca col·laboratiu, i el Dr. Rello presentarà propostes per a engegar, almenys, dos projectes cooperatius d'investigació en trasplantament de pulmó a la UCI. “La insuficiència respiratòria aguda del trasplantament pulmonar es pot deure a disfunció primària de l'empelt, a rebuig humoral, a rebuig cel·lular o a infeccions pulmonars. Volem identificar biomarcadors que permetin diferenciar aquestes condicions i optimitzar el tractament antibiòtic, antifúngic i immunosupresor”, assegura el Dr. Rello, qui afegeix que tenen l'objectiu de desenvolupar un projecte d'investigació per a millorar les condicions dels pulmons en els donants i poder reduir les llistes d'espera. Durant el fòrum, Joan Ramon Masclans, del grup CRIPS del VHIR, ha presentat els objectius docents dels residents en TOC, i Judit Sacanell, del mateix grup, els resultats inicials d'una enquesta sobre diferències en el postoperatori en els 7 centres participants.Les ponències es publicaran en forma d'articles de revisió en una sèrie en Medicina Intensiva.
El Dr. Manuel Roig, cap de secció de Neurologia pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i membre del grup de neurologia infantil del Vall d’Hebron Institut de recerca (VHIR), acaba de publicar el llibre ‘Oromotor Disorders in Childhood’ (Editors: Manuel Roig-Quilis & Lindsay Pennington), un text monogràfic pioner sobre aquesta patologia a la infància al que han contribuït especialistes clínics i bàsics internacionals de prestigi. El sistema oromotor és un dels sistemes fisiològics més complexes dels humans. Les malalties del sistema oromotor (OMD) són un grup de malalties cròniques que afecten principalment als estímuls sensorials, sistemes de motor i de la organització relacionats amb el moviment de la succió, masticació, deglució, articulació de la parla i la comunicació no verbal. Els nens que pateixen OMD no són molts, però mereixen una especial consideració ja que el seu tractament és complex degut a les diverses disciplines de salut involucrades, la duració perllongada i variable i la important quantitat de recursos que requereix el seu tractament.
La Caixa, a través de la seva Obra Social, i el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) han signat avui un conveni segons el qual l'entitat bancària continuarà finançant una beca post-MIR del nostre centre. Gràcies als 60.000 euros que aporta La Caixa, un dels nostres investigadors/es podrà gaudir durant dos anys d'un ajut important per poder tirar endavant la seva tesi i iniciar una activitat de recerca. A la signatura del conveni han estat presents el gerent de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (HUVH), el Dr. Jaume Raventós, el director del VHIR, el Dr. Joan Comella i el gerent del VHIR, Lluís Massó. En representació de La Caixa ha estat presents Miquel Àngel Pla, delegat general de La Caixa a Barcelona Ciutat, Fernando Muñoz, director de l'àrea de negoci a Sant Gervasi Nord, Natalia Vives-Jenny, directora de comunicació de la direcció territoral de Catalunya, i Ernest Termis, director de la oficina de Montbau.Tant el Dr. Raventós com el Dr. Comella han volgut agrair la col·laboració de La Caixa en aquests moments de dificultat econòmica, i el Sr. Miquel Àngel Pla ha destacat la satisfacció que per ells suposa que el seu ajut signifiqui un impuls important a una activitat profitosa per la societat.El Dr. Oriol Roca, del servei de medicina intensiva de l'HUVH i membre del grup de recerca en neumologia del VHIR, ha donat el seu testimoni i ha explicat com el fet de començar a fer recerca va canviar la seva vida després d'haver rebut aquesta mateixa beca i fer l'estada al VHIR entre 2008 i 2009. La beca es lliurarà el 2 de desembre en el marc de les jornades científiques i la conferència anual del VHIR.
El Dr. Jesús Ávila de Grado, membre del Consell Científic Extern (CCE) del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha estat escollit com a nou director del Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Neurodegenerativas (CIBERNED).El Dr. Ávila de Grado és llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat Complutense de Madrid. El seu treball es centra en l’estudi dels processos neurodegeneratius de la malaltia de l’Alzheimer. És director del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, també és professor d’Investigació en el CSIC i Membre de la “Real Academia de las Ciencias Exactas, Física y Naturales”. Expresident de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular, SEBBEM, Membre de Comitès editorials: EMBO, Int. J. Develop. Biology, FEBS Lett., Neurobiol. Aging, J.Alz. Dis., Cell. Mol. Life Sci. El seu treball ha estat publicat en revistes de prestigi internacional com: Nature, Cell, J Cell Biol.
El passat 5 d'octubre el Dr. Miguel Marín Padilla, del Departament de Patologia de la Darmouth Medical School a Hanover, Estats Units, va visitar-nos amb motiu d'una sessió clínica general de Neurociències, convidat pel Dr. Alfons Macaya, responsable del grup de neurologia infantil del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).Hores després, va atendre al Canal VHIRtv, on va explicar la seva rica trajectòria vital i científica i va apuntar les claus de la seva profitosa recerca. "http://www.youtube.com/watch?v=5fK3_RfrLmI" Vídeo Canal VHIRtv
Divendres 7 d'octubre el programa 'El Cafè de la República', que presenta i dirigeix Joan Barril a Catalunya Ràdio, va emetre una llarga entrevista amb el Dr. Rafael Simó, responsable del grup de diabetis i metabolisme del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), on es van tractar aspectes generals de la malaltia de diabetis, i en especial els últims treballs sobre la retinopatia diabètica que ha publicat i amb els que està investigant aquest equip del VHIR.
El Grup de recerca clínica i innovació en neumonia i sepsis (CRIPS) del Vall d’Hebron Intitut de Recerca ha participat aquesta setmana al 24è congrés anual de la Societat Europea de Cures intensives (ESICM 2011) que ha tingut lloc a Berlín. El Crips participava amb 9 abstracts, un dels quals, un estudi cooperatiu de reclutament de malalts i explotació científica, ha estat guardonat amb un premi de recerca i un dels quatre premis al millor abstract. El Crips, amb el Dr. Jordi Rello, al capdavant, ha format part de l’Steering Committee d’aquest treball amb 1.156 pacients de 162 UCI de 24 països anomenat Eurobact.
Després del conveni de col·laboració signat el 4 de juliol entre Vall d'Hebron i Mondragon Health per col·laborar en l'àmbit de la R+D+i, representants de l'empresa basca han visitat el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) per començar les sessions de treball entre les dues entitats.Per part de Mondragon estaven presents Mikel Álvarez, director general, Inma Uzkudun, directora de projectes, Eduardo Bertrán de Nanclares, director d'innovació i tecnologia, i Javier Mendigutxia, director general del centre de recerca Ikerlan. Per part del VHIR van estar presents el seu director, el Dr. Joan Comella, a més de Lluís Massó, gerent, Francesc Iglesias, director d'innovació, la Dra. Pilar Gavilán, directora de organización del hospital, el Dr. Josep Monterde, director de serveis clínics centrals de l'hospital, Raquel Egea, coordinadora de valorització i transferència, Laura Casado, responsable de la Unitat de Projectes, i Fátima Núñez, responsable de la unitat científico-técnica de suport. Després de visitar les instal·lacions del VHIR, el grup de treball es va reunir per parlar de l'acord marc, els àmbits d'actuació, els projectes i línies de col·laboració conjuntes i les alternatives i properes actuacions a prendre. "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&mv1=5&mv2=1&mh1=0&mh2=0&mh3=0&mh4=0&ms=0&any=2011&num=256" Més informació
Les Unitats de Citologia, Inmunofenotip i Citogenètica d'Hematologia de l'Hospital Vall d'Hebron van impartir el 5 d'octubre el quart Taller Diagnòstic Integrat de les Síndromes Mielodisplásicos (SMD) de Casos Clínics.En la cinquena edició del taller, dirigit per Teresa Vallespí, hematòloga del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), han participat 11 investigadores procedents de diferentes centres espanyols. Després d'una actualització de les tècniques que s'utilitzen en el diagnòstic integrat, els participants, en grups de 2 o 3, van anar elaborant els casos problemes tutelats pels experts de les diferents unitats.Durant la jornada, esponsorizada per Celgene, els participants van estudiar, en companyia dels respectius experts, els diferents aspectes del clon maligne. Per als alumnes representa una presa de contacte amb els analitzadors més avançats que s'utilitzen en l'estudi diagnòstic (cariotipador, citòmetre de flux de 10 colors). Després del procés, van elaborar el diagnòstic integrant totes les dades, la qual cosa comporta un clar exercici de l'especialitat d'Hematologia. A més, es va corroborar la certesa que un correcte diagnòstic integrat permet un tractament adequat i, en ocasions, elements per al posterior estudi de malaltia residual mínima (ERM).Al final de la jornada, els assistents al taller van acabar l'experiència amb diversos objectius aconseguits: aprofundir en les característiques fonamentals en el diagnòstic dels SMD, analitzar diferents cariotipos amb les anomalies més freqüents observades en SMD, estudiar imatges amb alteracions en l'expressió d'antígens o presència d'antígens aberrants i unir tot l'anterior amb les dades clíniques, elaborar el diagnòstic integrat i classificar d'acord amb les propostes FAB, IPSS (1997) i OMS (2008).El taller, que compta amb material de primer nivell, ja anuncia una sisena edició pel mes de febrer després de l’èxit de les tres primeres experiències i l’àmplia demanda.
Un treball de recerca amb participació catalana i en el qual han col·laborat investigadors de set països ha permès descobrir com es controla la hipertròfia cardíaca, un augment del pes del cor que pot conduir a la insuficiència cardíaca, una de les principals causes de mortalitat i incapacitat al món. Aquest estudi, que ha estat coordinat pel grup del Dr. Stuart Cook del Medical Research Council de Londres i el Dr. Daniel Sanchis de l’IRBLLEIDA – Universitat de Lleida i en el qual han participat investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), la UAB i la Plataforma de Recerca Aplicada en Animal de Laboratori del Parc Científic de Barcelona (PRAAL-PCB), ha identificat a EndoG com una proteïna responsable del manteniment de la forma i funció del cor i, per tant, el seu paper fonamental com a reguladora de la hipertròfia cardíaca. Malgrat el gran interès terapèutic, fins ara es desconeixien els mecanismes que controlen l’hipertròfia cardíaca, és a dir, què indueix i com es produeix l’engruiximent del cor, en particular, quan això no respon a l’augment de la pressió arterial. Per tant, si es pogués controlar l’engruiximent anormal del cor, es podria reduir el risc d’insuficiència cardíaca, millorant la salut del pacient. Aquesta descoberta publicada avui a Nature obre les portes a la pròpia EndoG com a futura diana terapèutica i com element clau en l’anàlisi i el pronòstic d’algunes malalties del cor.
Els premis Nobel de Medicina 2011 reconeixen contribucions claus que han revolucionat la immunologia els últims 15 anysÉs un lloc comú dir que la ciència avança amb cada canvi de paradigma, però és cert, i els guardonats d'aquest any han estat protagonistes claus en un canvi molt significatiu en la concepció del funcionament del sistema immune. Fins a fa uns poc anys l'únic pilar sobre el que es suportava el cos de coneixement de la immunologia era la hipòtesi de selecció clonal que el també premi Nobel Macfarlane Burnet va proposar el 1955. Un dels seus corol·laris és que la resposta immune pot reconèixer amb especificitat gairebé exquisida els components propis dels estranys. Davant una infecció el sistema immune produeix en el terme de 5-7 dies anticossos i limfòcits específics que poden eliminar o neutralitzar a l'agent infecciós, quan tot va bé, i a més, en general, l'hoste queda protegit enfront d'una infecció posterior pel mateix agent. Aquest concepte, és cert, es reconeixia des de l'antiguitat. Els immunòlegs van dedicar gairebé tot el segle XX a desxifrar els mecanismes pels quals s'elabora aquesta resposta immune específica i gràcies a ella s'han generat les vacunes que usem ara.Però si la resposta immune que s'organitza d'acord amb la selecció clonal explica per què una infecció deixa protecció duradora, no explica per què no ens infectem contínuament pels gèrmens de l'ambient. Tots els metges sabem que per a un pacient és més perillós la manca de granulocits que de limfòcits, de fet, des de l'inici de la immunologia se sabia que havia una certa capacitat de plantar cara immediatament a les infeccions sense haver d'esperar a la resposta d'anticossos i limfòcits específics i es coneixien alguns dels seus elements com els granulocits i el complement.El canvi de paradigma al que els guardonats d'aquest any han contribuït decisivament a provocar ha consistit a demostrar que els elements de la immunitat innata són capaços de reconèixer als agents infecciosos amb un notable grau d'especificitat, respondre a ells d'una forma ràpida i apropiada i reclutar els mecanismes de la resposta adquirida específica posterior orientant-los cap al tipus de resposta més eficaç (tipus d'anticòs i limfòcit).La contribució clau de Jules A. Hoffman va ser identificar els receptors que ja usen els insectes per a identificar i respondre a bacteris i fongs i tenir la clarividència que també s'usen pel sistema immune humà, tan distant evolutivament dels insectes. La seva contribució al descobriment de la primera família àmplia de receptors de la immunitat natural, els toll-like receptors (TLR) va ser sorprenent al mateix temps que explicava com s'aconseguien defensar els invertebrats amb un sistema immune molt més senzill que el dels mamífers. A aquesta primera família de receptors de la immunitat natural s'han unit dues famílies més, NLR i RLR, i cada dia s'afegeixen noves molècules.I precisament les cèl·lules sentinelles de sistema immune millor armades d'aquests receptors són les anomenades cèl·lules dendrítiques, cèl·lules emparentades amb els monocits i macròfags i que han estat l'objecte de l'estudi d'altre guardonat, Ralph Steinman, qui les va identificar en la sang del ratolí i es va adonar que aquestes cèl·lules de fenotip i funció variada eren les que "decidien" en un primer moment si una determinada partícula o molècula es podia presumir que formava part d'un agent infecciós.La capacitat de les cèl·lules dendrítiques de destriar, si no amb l'exquisitesa dels anticossos o els limfòcits, si que amb un molt moderat marge d'error, si estan en contacte amb un agent infecciós o una mera partícula inerta, va ser inicialment difícil de creure. Però a mesura que s'ha anat coneixent que aquestes cèl·lules són portadores de desenes de receptors per a lipopolisacarids típics dels bacteris gram negatius, àcids lipoteics dels bacteris gram negatius, carbohidrats de coberta de fongs i llevats i fins i tot motius de DNA i RNA propis dels virus, s'ha acceptat la potencialitat i paper de les cèl·lules dendrítiques.S'ha obert a més tot un arc de possibilitats per a entendre millor i controlar beneficiosament la resposta immune, per aquest motiu Steinman ha estat un dels defensors i pioners de la teràpia cel·lular per al càncer. I també ha obert possibilitats per al tractament de malalties autoimmunes. Un pont clau entra la resposta de cèl·lules dendrítiqyes (i també macròfags i granulocits) són una família de més de 100 pèptids de petit pes molecular (típicament de 10 a 20 kd) que coordinen la resposta immune inicial (innata) amb la posterior resposta adaptativa: les citocines. D'aquestes les primeres conegudes: els interferons, la interleukina-1 i el factor de necrosis tumoral (TNF) 1 es compten entre les principals activadores de la resposta immune inicial però també actuen com transmissors que programen la resposta específica posterior.Bruce Beutler ha rebut el premi Nobel no només per aïllar el TNF i caracteritzar-lo, sinó també per demostrar la seva relació amb els TLRs i amb altres citocines inflamatòries. El TNF és una citocina temible perquè quan es produeix agudament a l'excés causa xoc, la seva producció crònica és en part responsable del quadre d'astenia i caquexia dels pacients amb infeccions cròniques, per aquest motiu el co-descubridor del TNF amb Beutler a l'Institut Rockefeller, Anthony Cerami, la va anomenar "caquectina". I és un important mediador de la inflamació en l'Artritis Reumatoide, pel que agents neutralizants del TNF s'usin amb èxit en el seu tractament. De fet, l'aplicació de la qual va ser pioner Marc Feldmann, ha obert el camp dels tractament biològics, possibles pels descobriments de Beutler, Cerami, Dinarello i altres pioners de les "citocines".Si en aquest Nobel ens falta a algú és Charles Janeway, probablement perquè va morir prematurament el 2003. Va ser aquest investigador de Yale qui sobre la base dels descobriments enumerats i aels seus propis experiments va formular l'existència d'un ampli repertori de "receptors de reconeixement de patró" que és capaç de reconèixer "patrons moleculars associats a patògens" i iniciar la resposta immune. I potser seria just reconèixer l'aportació de la investigadora Polly Matzinger, qui va perfeccionar aquesta hipòtesi a l'incorporar un concepte un poc més abstracte, que el sistema de la immunitat innata no reconeix només els gèrmens sinó que destria entre les situacions que aquests suposen un "perill", i les quals no ho suposen. A aquesta forma d'entendre la immunitat natural la va cridar la 'Danger hypothesis', que encara que no és acceptada de forma universal està ajudant a entendre la patologia autoinflamatòria i autoimmune.Així doncs, Janeway, gràcies en bona part als treballs dels premiats, va ser qui va proveir un model teòric que explica millor el sistema immune que ara es considera, juntament amb la hipòtesi de selecció clonal, un pilar bàsic per a la comprensió de la resposta immune.Resulta paradoxal que en el cas de la immunologia els científics hem estat capaços de dilucidar abans el funcionament de la complexíssima i subtil (però lenta) resposta d'anticossos i limfòcits i hem trigat tant a reconèixer el paper clau que en el dia a dia ocupen els sòlids i capaços mecanismes de la immunitat innata que compartim amb, per posar un exemple atractiu, les llagostes a les quals permet viure fins a 45 anys sense un sistema immune tan sofisticat com el nostre.En tot cas, el camí per a l'aplicació del coneixement de la resposta innata s'ha obert per a benefici dels malalts, com demostra la ràpida expansió dels tractaments basats en aquestes molècules i en bona mesura se'ls deu als guardonats Nobel 2011.Ricard Pujol Borrelly el Servei d'Immunologia de l'HUVH i del VHIR
El Dr. Rafael Esteban Mur, membre del grup de malalties hepàtiques del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i cap de servei de medicina interna-hepatologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, ha participat avui en una trobada digital sobre l'Hepatitis C a Diario Médico coincidint amb el Dia Mundial d'aquesta malaltia.
El Dr. Xavier Montalban, responsable del grup de neuroimmunologia clínica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEM-Cat) ha participat en un debat sobre l'esclerosi múltiple en el programa de la 2 de TVE 'Para todos la 2'. També han intervingut el Dr. Pablo Villoslada, de l'Hospital Clínic, Mario Juez, malalt d'esclerosi múltiple i Rosa Maria Estrany, presidenta de la Fundació Esclerosi Múltiple.Un dels temes fonamentals del debat ha estat la recent participació del Dr. Montalban en una investigació internacional publicada en Nature sobre l'Esclerosi Múltiple que duplica el nombre de gens associats a la malaltia. "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&mv1=5&mv2=1&mh1=0&mh2=0&mh3=0&mh4=0&ms=0&any=2011&num=272" Més informació
EATRIS, la xarxa europea d'infraestructures d'investigació translacional en medicina, es llança avui de forma oficial amb la participació d'Espanya, Itàlia, Alemanya, Finlàndia, Dinamarca i Holanda com a socis principals de l'acord que va començar a gestar-se en la fase embrionària 2007-2010 i a la qual s'afegiran tres nous països en l'últim quadrimestre de 2011. La participació espanyola està liderada en l'àmbit institucional per l'Instituto de Salut Carlos III (ISCIII), que la va fer oficial amb la signatura del seu director general, José Jerónimo Navas Palacios. En la part científica, el coordinador és el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) que dirigeix el Dr. Joan X. Comella. La investigació translacional millora la translació efectiva de l'excel•lència en recerca biomèdica a medicaments, diagnòstics i dispositius mèdics. EATRIS proporciona un accés simple i centralitzat a les tecnologies i la capacitat que resideixen en les millors institucions i empreses europees, i els grups d'investigació que col•laborin poden esperar més transferència efectiva dels seus avanços científics fonamentals a productes concrets que beneficiïn directament al pacient i millorin la salut pública. Algunes de les àrees claus de la investigació que toca EATRIS són: oncològica, cardiovascular, investigació en neurologia, immunologia, metabolisme i malalties infeccioses.
La Princesa d'Astúries, Letizia Ortiz, Presidenta d'Honor amb caràcter permanent de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), ha fet lliurament de les Ajudes a la Investigació Oncològica concedides per la Fundació Científica de l'AECC en l'acte institucional que ha tingut lloc a Saragossa.Una de les ajudes que va lliurar la Princesa d'Astúries va ser per al programa "Alteracions moleculars relacionades amb la progressió tumoral en el càncer d’endometri", presentat per la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), amb el Dr. Jaume Reventós com a coordinador L'ajuda està dotada amb 1,2 milions d'euros i una durada de cinc anys.L'altra ajuda d'aquesta categoria és per al grup d'Oncologia Hepàtica del Clínic, amb la coordinació de Josep Maria Llovet, que estudiarà la classificació molecular dels colangiocarcinomes intrahepàtics. En aquest acte també s'han atorgat els guardons “V de Vida”, que anualment concedeix l'AECC a totes aquelles persones o institucions que s'hagin destacat en la lluita contra la malaltia. Aquest any, el guardó en la categoria de ciència, ha recaigut sobre un dels majors exponents en investigació oncològica mundial: el Dr. Joan Massagué responsable del descobriment dels mecanismes de la metàstasi. La Societat Estatal de Loteries i Apostes de l'Estat, en categoria empreses, i Enrique Ponce, en categoria social, van ser els altres guardonats en aquesta edició.L'acte, que va commemorar el quaranta aniversari de la Fundació Científica de l'AECC, va comptar amb l'assistència de la presidenta de l'AECC, Isabel Oriol, la presidenta de la Comunitat Autònoma, Luisa Fernanda Rudi, l'alcalde de Saragossa, Juan Alberto Belloch i el Secretari d'Estat d'Investigació, Felipe Pétriz.
Un equip d’investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha identificat el mecanisme que utilitzen les cèl·lules mare tumorals per protegir-se dels atacs externs, és a dir, com estableixen mecanismes de resistència i eviten la diferenciació per preservar la seva capacitat totipotent, és a dir, la capacitat de convertir-se en qualsevol tipus de cèl·lula i que utilitzen també per convertir-se en diferents tipus de tumor en múltiples localitzacions. Aquestes cèl·lules mare utilitzen uns transportadors cel·lulars com a autèntics “escut antibales” contra substàncies tòxiques i contra, per exemple, la quimioteràpia. El tractament del càncer en general i de determinats tumors en concret ha variat radicalment els últims anys. S’ha passat de disposar únicament d’escassos fàrmacs molt inespecífics i amb enormes efectes secundaris, a disposar d’una bateria terapèutica que supera els 10.000 fàrmacs antineoplàstics diferents. La supervivència de les persones afectades per la malaltia també ha variat enormement, esdevenint gairebé una malaltia crònica en alguns casos concrets. Tot i que en matèria oncològica s’han pogut celebrar molts èxits científics que han suposat petits i grans avenços, un dels factors limitants és l’aparició de resistències a fàrmacs útils pel tractament de determinats tumors. És en aquest camp en el que treballen de manera intensiva i des de fa anys el Dr. Jordi Petriz i el seu equip de recerca de cèl·lules mare i càncer de la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Traslacional i Pediàtrica. Gràcies a la citometria de flux i a la seva dilatada experiència en aquest camp, l’equip del Dr. Petriz ha esdevingut pioner en la detecció de cèl·lules mare tumorals, que segons algunes hipòtesis són les responsables de desenvolupar els tumors primaris i de decidir-ne les metàstasis.