La Dra. Soledad Gallego i el Dr. Simó Schwartz Navarro, investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han rebut dues ajudes de la Fundació La Marató de TV3 corresponents a la recerca en malalties minoritàries, que van centrar l’edició de 2009. En un acte celebrat el 20 d’octubre a l’Auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, i amb la presència de la consellera de Salut, Marina Geli, es van donar a conèixer els 20 projectes de recerca biomèdica en malalties minoritàries que es beneficiaran dels milers de donatius – més 7 milions d’euros- aportats per ciutadans, entitats i empreses a La Marató de TV3 de 2009. Els 20 treballs guanyadors van ser escollits entre 287 propostes per 134 experts en malalties poc freqüents per la seva rellevància, qualitat i rigor metodològic. Entre els guanyadors, un projecte de la Dra. Soledad Gallego, del laboratori de recerca de càncer infantil del VHIR, anomenat ‘Inhibició de la Via Noth com a diana terapèutica en el rabdomiosarcoma’, dotat amb un premi de 179.720 euros. Un altre dels premiats de la nit va ser el projecte conjunt liderat pel Dr. Simó Schwartz Navarro, del grup de Direcció i alliberament farmacològic del CIBBIM, dins de l’Institut de Recerca. La ajuda, valorada en 475.00 euros, ha estat atorgada al treball ‘Desenvolupament de nanomedicines per a la teràpia de substitució enzimàtica en la malaltia de Fabry’. La Dra. Ibane Abasolo va recollir el premi en el nom del Dr. Schwartz. La Marató de TV3 va fer visible un nombrós grup de malalties minoritàries –més de 7.000- poc conegudes i sovint oblidades, i ara ajudarà a fer públics importants avenços científics en relació amb nous tractaments i fàrmacs que permetin la millora en la qualitat de vida de les persones afectades.

La Fundació Víctor Grífols i Lucas convoca anualment quatre beques d’investigació sobre bioètica. A les beques, dotades cadascuna amb 5.000 euros, poden presentar-s’hi projectes de recerca que es proposin desenvolupar algun tema relacionat amb la bioètica i la seva aplicació pràctica. Una de les beques concedides aquest any és per l’equip encapçalat per Sara Fidel Kinori del Grup de Recerca en Psiquiatria i Salut Mental del Vall d’Hebron Institut de Recerca pel treball: Protección de la confidencialidad en las historias clínicas informatizadas: los pacientes en la consulta de Salud Mental hospitalaria.Aquest projecte té com a objectius: conèixer les opinions i les estratègies que utilitzen els professionals de la salut mental per a preservar la confidencialitat de la informació en una història clínica informatitzada, i realitzar propostes que puguin conciliar els aspectes comuns de les històries clíniques informatitzades amb el dret a preservar la confidencialitat sobre algunes informacions dels pacients. El lliurament dels premis va tenir lloc el 19 d’octubre, i a més de la Dra. Kineri van ser presents el Dr. Joan Genescà, i Lluís Massó, assessor científic a la Direcció i gerent del VHIR respectivament.

Les Unitats de Citologia, Inmunofenotipo i Citogenética d'Hematologia de l'Hospital Vall d'Hebron van impartir el 20 d'octubre el primer Taller Diagnòstic Integrat de les Síndromes Mielodisplásicos (SMD) de Casos Clínics. El taller, en el qual han participat 10 residents d'Hematologia d'últim any, va ser dirigit per Teresa Vallespí, hematòloga del Vall d'Hebron Institut de Recerca. Després d'una actualització de les tècniques que s'utilitzen en el diagnòstic integrat, els participants, en grups de 2 o 3, van anar elaborant els casos problemes tutelats pels experts de les diferents unitats. Durant la jornada, esponsorizada per Celgene, els participants van estudiar, en companyia dels respectius experts, els diferents aspectes del clon maligne. Per als alumnes representa una presa de contacte amb els analitzadors més avançats que s'utilitzen en l'estudi diagnòstic (cariotipador, citómetro de flux de 10 colors). Després del procés, van elaborar el diagnòstic integrant totes les dades, la qual cosa comporta un clar exercici de l'especialitat d'Hematologia. A més, es va corroborar la certesa que un correcte diagnòstic integrat permet un tractament adequat i, en ocasions, elements per al posterior estudi de malaltia residual mínima (ERM). Al final de la jornada, els assistents al taller van acabar l'experiència amb diversos objectius aconseguits: aprofundir en les característiques fonamentals en el diagnòstic dels SMD, analitzar diferents cariotipos amb les anomalies més freqüents observades en SMD, estudiar imatges amb alteracions en l'expressió d'antígens o presència d'antígens aberrants i unir tot l'anterior amb les dades clíniques, elaborar el diagnòstic integrat i classificar d'acord amb les propostes FAB, IPSS (1997) i OMS (2008). El taller, que compta amb material de primer nivell, tindrà futures edicions a causa de l'èxit de la primera experiència i l'àmplia demanda.

El Dr. Joan-Ramon Laporte, cap del grup de Farmacologia clínica del VHIR i responsable de l’Institut Català de Farmacologia, dóna la seva opinió sobre els fàrmacs, i altres reflexions a TV3 i La Vanguardia.

Aquest dimarts 19 d’octubre ha tingut lloc l’acte d’inauguració de l’escultura ‘Vida i creació’, obra de l’artista Ramon Cuello, encarregada amb motiu de la posada en marxa de l’Edifici Collserola. La descoberta de l’escultura, a l’exterior de l’entrada principal de l’Edifici Collserola, ha precedit als discursos del gerent de l’hospital, el Dr. José Luis de Sancho, l’autor i el crític d’art Josep Maria Cadena, que han donat la seva visió de l’obra, i per concloure, el director de l’Institut de Recerca, el Dr. Joan Comella.

El Dr. Joan X. Comella , director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) va participar en un debat sobre la medicina del futur a la Xarxa de Televisions Locals (XTVL), on va oferir la visió de la recerca traslacional. El programa Angles, moderat pel periodista Jordi Sacristán, va comptar també amb Albert Jovell, director de la Fundació Josep Laporte, Jordi Villà i Freixa investigador en Biomedicina Informàtica de la UPF, i Karla Islas, periodista de Diario Médico.

L’equip de la UCI de l’Hospital de la Vall d’Hebron i del grup de Recerca de Sèpsia i infecció respiratòria greu del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), amb el Dr. Jordi Rello al capdavant, han presentat importants novetats al Congrés Europeu de cures intensives (ESICM) que ha tingut lloc aquests dies a Barcelona amb la participació de més de 6.000 intensivistes. A més del Dr. Rello, Mercedes Palomar, Joan Ramon Masclans, Oriol Roca i altres destacats intensivistes de Vall D´Hebron han donat conferències sobre novetats en el tractament de malalts de la UCI. Aquest equip ha constatat el seu pes específic en l’especialitat en ser el grup europeu que ha presentat més comunicacions a l’European Society of Intensive Care Medicine (ESICM), una referència de l’especialitat. Tant el seu equip de recerca, com molts altres investigadors, s’han beneficiat del registre europeu dels casos del virus de la grip A (H1N1), del qual va ser coordinador Dr. Rello, investigador CIBERES que va liderar l’àmbit de les cures intensives durant el període més intens d’aquesta pandèmia. El registre ha permès poder recopilar informació i dissenyar estudis dels que ara comencen a poder-ne analitzar els resultats. Aquest resultats, ben segur, donaran una valuosa informació i experiència per a futures epidèmies causades per virus similars o inclús per la pròpia grip estacional.

L'Institut de Salut Carlos III promou des del 2008 el projecte de Consorci de Suport a la Investigació Biomèdica en Xarxa (Caiber) com a plataforma d'assaigs clínics. El Caiber ja ha aconseguit incloure als quaranta centres sanitaris més potents i competitius del país, establir marcs de cooperació amb les comunitats autònomes, centres d'investigació, indústria farmacèutica i plataformes i infraestructures europees d'assaigs clínics. Des de Catalunya, la comunitat líder en investigació clínica, i des d'un centre de referència com l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, que en els últims anys ha participat en el 25% de tots els assaigs clínics aprovats a Espanya, el projecte Caiber planteja un escenari nou i esperançador.

EATRIS presenta el seu concepte d'infraestructura a la conferència "De la Investigació Bàsica a la Innovació Medica".

L'empresa catalana especialista en solucions tecnològiques Ilimit Comunicacions ha aconseguit una subvenció d’ACC1Ó per dur a terme juntament amb l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona (VHIR) el projecte de R+D relacionat amb les tecnologies de la informació (TI) aplicades al sector sanitari. Aquesta subvenció, que rep cofinançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER en el marc del Programa Operatiu de Competitivitat Regional i Ocupació de Catalunya 2007-2013, permetrà dur a terme el projecte d’1 milió d'euros que consisteix en millorar la comunicació entre els metges d'atenció primària (CAP) i els metges especialistes mitjançant dispositius de comunicació, el tractament i gestió de la informació amb tècniques de semàntica, intel·ligència artificial i eines 2.0, etc.

El Dr. Luis Cabero, responsable de Medicina Materna i fetal del Vall d'Hebron Institut de Recerca, dóna la seva opinió sobre el Premi Nobel de Medicina 2010 per a Robert G. Edwards, el pare de la fecundació 'in vitro'. "És un merescut reconeixement al treball d'Edwards, que no només va realitzar els avenços en procreació i que li han valgut el Nobel, sinó que en va obrir a més una nova via d'investigació dels elements que controlen els primers processos del desenvolupament embrionari, un fet de capital rellevància en tots els avenços que s'han produït posteriorment, com el control de malalties en la implantació, el creixement retardat. Fins i tot es comencen a entreveure processos immunològics que controlen aquests mecanismes i l'embrió posterior".

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) presenten els resultats d’un estudi que explica com la presència d’uns cúmuls anormals de proteïnes a l’interior de les cèl·lules nervioses s’associa a la mort neuronal en els malalts de Parkinson. Aquesta investigació planteja també, a nivell experimental, una nova estratègia terapèutica que es podria aplicar potencialment, tot i que no de manera immediata, al tractament d’aquesta malaltia, actualment incurable.

Tractar d'identificar precoçment el grup de pacients que presenten major risc de rebuig subclínic de l'empelt és un dels reptes per millorar els resultats després d'un trasplantament, i per això es busquen marcadors predictores útils. La proteïna MBL (Mannose Binding Lectin) es perfila com un d'aquests biomarcadores, de manera que els pacients amb nivells baixos de MBL presenten més risc de rebuig subclínic i inflamació de l'empelt. Aquest ha estat l'objecte de la conferència de Daniel Serón, cap del Servei de Nefrologia de l'Hospital Vall d'Hebrón, de Barcelona, en el II Simposi d'Avenços en Immunologia Traslacional del Trasplantament, celebrat a Oviedo, i en la qual es va referir també a la immunitat innata i al mal crònic de l'empelt.

El responsable de Pneumologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, el doctor Ferran Morell, va participar en el Congrés de la Societat Respiratoria Europea (ERS) celebrat a Barcelona del 18 al 22 de setembre. "http://www.itbeganhere.com/firabcn/firanews/CAT/respiracio.html" Més informació " http://www.itbeganhere.com/firabcn/firanews/CAT/respiracio.html"

Els investigadors del VHIR Marina Rigau, Andreas Doll i Jaume Reventós, en col·laboració amb el Dr. Joan Morote, cap del Servei d'Urologia, han desenvolupat un test per millorar la detecció precoç del càncer de pròstata a partir d'una anàlisi d'orina. El test s'ha assajat fins ara en uns dos-cents homes que van acudir a l'hospital amb la sospita que podien tenir càncer de pròstata. En aquest grup de pacients, el test ha estat capaç de distingir amb precisió a aquells que tenen càncer d'aquells que no el tenen, segons informa Jaume Reventós, cap de la unitat d'Investigació Biomèdica de l'Institut de Recerca Vall d'Hebron.

Un equip d'investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han estudiat la resposta immunològica en els pacients que van requerir ingrés a la UCI per pneumònia greu durant la fase aguda de la grip A. Les conclusions de l’estudi indiquen que, en aquells casos més greus, la fallida de la resposta immunològica és incapaç d’evitar que el virus es segueixi replicant, i això causa un cicle viciós que fa empitjorar l’estat clínic fins a una situació crítica.

La consellera de Salut, Marina Geli, ha inaugurat avui el nou edifici de l’Institut de Recerca de l’Hospital Vall d’Hebron. En l’acte ha estat acompanyada de Joan Roca, director de Recerca del DIUE, el Dr. Enric Argelagués, director gerent de l’ICS, Natividad Calvente, cap d’àrea de la Direcció de Farmàcia i Productes Sanitaris del Ministeri de Sanitat i Política Social, el Dr. José Luis de Sancho, gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el Dr. Carles Jaime, vicerector de Projectes Estratègics i de Planificació de la UAB i el Dr. Joan Comella, director de l’Institut de Recerca. Aquest nou edifici, construït amb el suport del P.O. FEDER2007-2013, amplia en 2.500m2 la superfície al servei de la recerca a l’Hospital Vall d’Hebron. Les seves instal·lacions tenen capacitat per acollir a més de 150 investigadors en els seus 16 laboratoris. Es tracta d’infraestructures d’última generació, un pas endavant en l’excel·lència on treballaran grups consolidats, nous grups de recerca i personal de suport. L’Edifici Collserola, situat a la part alta del complex hospitalari, complementa l’Edifici Mediterrània, la seu clàssica de l’Institut de Recerca, i resultarà clau en una època d’expansió en els objectius d’aquest centre. La inauguració coincideix en el temps amb la posada en marxa d’un projecte en el que el VHIR actuarà com a centre coordinador científic de l’Estat espanyol en el consorci europeu EATRIS (Infraestructura Europea d’Investigació Traslacional Avançada en Medicina). L’objectiu d’aquesta xarxa és unir els millors centres europeus d’investigació traslacional en biomedicina per tal de facilitar l’aplicació dels resultats de la recerca al tractament dels malalts. En la pràctica, EATRIS ajudarà a desenvolupar noves vacunes, oferir als pacients serveis de medicina personalitzada, ampliar l’oferta de fàrmacs disponibles al mercat i innovar en teràpies avançades, com ara la teràpia cel·lular i gènica. VHIR, coordinador de 24 centres de recerca espanyols A més del VHIR, en el projecte participen 11 socis científics fundadors,pertanyents a 10 països europeus, amb els seus corresponents socis governamentals. A nivell espanyol, la participació a EATRIS (EATRIS.[ES]), s’ha articulat a través dels 21 hospitals de millor qualitat científica de l’Estat espanyol (entre els que es troben 6 catalans), i tres centres d’investigació bàsica orientada (CNIO, CNIC (de Madrid) i IRB (de Barcelona). Els 24 centres seran coordinats conjuntament pel VHIR i pel seu soci governamental, l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) del Ministerio de Ciencia e Innovación. Ambdues organitzacions són socis fundadors d’EATRIS des de 2008, moment des del qual el VHIR ha participat molt activament en les fases preliminars del projecte, que serviran com a model d’implementació d’altres centres EATRIS a l’Estat espanyol. Els primers projectes pilots tindran lloc en el període 2011-2012. "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/Collserola_20100922_premsa.pdf" Més informació

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) lideren un estudi que mostra dades epidemiològiques sobre les causes i les conseqüències de l’abandonament del tractament amb antiagregants plaquetars després de la col·locació d’un stent alliberador de fàrmacs o farmacoactiu. Degut a la gravetat dels efectes de suspendre el tractament i a la manca d’informació que existeix sobre els motius d’aquesta suspensió, la Unitat d’Epidemiologia de l’Àrea del Cor de l’Hospital de la Vall d’Hebron, sota la direcció de Dr. Ignacio Ferreira, ha realitzat un estudi on s’ha volgut analitzar les causes per detectar el problema i cercar solucions. L’estudi ha estat publicat aquesta setmana a la revista Circulation.

Un projecte coordinat pel Dr. Manuel Comabella, membre del grup de recerca en Neuroimmunologia Clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i en el qual participa Rana Moubarak, membre del grup de Recerca de Senyalització cel·lular i apoptosi, ha rebut un important ajut de la prestigiosa Fundación Alicia Koplowitz. El projecte, titulat com a ‘Estudio de la heterogeneidad en la susceptibilidad a la muerte celular por apoptosis en pacientes con esclerosis múltiple: Búsqueda de dianas terapéuticas’, haurà d’executar-se en el termini màxim de dos anys des de l’octubre de 2010, rebrà un ajut de 75.000 euros.

El laboratori de Recerca Neurovascular del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha descobert algunes variants genètiques que, per una banda, suposen un indicador de resposta al tractament de l’ictus com a marcador i, de l’altra, s’associen a un major risc de patir aquesta malaltia. Aquests resultats són fruit d’una llarga trajectòria de més de 5 anys durant els quals s’han focalitzat esforços en el camp de la genètica en relació a l’ictus. Els factors de risc com la hipertensió, la diabetis, el colesterol i el tabaquisme tenen una importància cabdal i no s’ha de baixar la guàrdia, però cal anar més enllà, doncs aquests factors no expliquen tots els casos d’ictus. La majoria d’aquests factors no expliquen per què uns pacients es recuperen millor i uns, pitjor, per què uns tornen a fer un ictus i altres no, o per què uns pacients responen millor que els altres al tractament. Per tant, cal trobar noves respostes. Aquest grup d’investigadors, pioner i líder a l’Estat espanyol d’una de les línies més fructíferes en el binomi ictus i genètica, ha realitzat recentment múltiples avenços en aquesta àrea que s’han concretat en diverses publicacions científiques (veure arxiu adjunt).

Els investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ocupen llocs destacats en un rànquing que publica la llista dels millors investigadors espanyols en funció de l’índex h. Es tracta d’un mètode que avalua l’impacte de les investigacions científiques en diverses àrees del coneixement. Segons els promotors de l’estudi, que es pot consultar a "http://indice-h.webcindario.com" http://indice-h.webcindario.com, el rànquing d'experts ordenats pel factor h està dissenyat en funció de les dades de l'ISI Web of Science i s'actualitza de manera periòdica. Dins de l’apartat de Ciències de la Salut, dos investigadors del Vall d’Hebron lideren el rànquing en les seves respectives àrees. El Dr Josep Baselga, amb un índex h 64 es troba al capdavant de l’àrea que el web denomena ‘Oncology’. Per la seva banda, el Dr. Jordi Rello, amb índex h 44, lidera l’apartat de ‘Critical Care’. El Dr. Joan Ramon Malagelada és l’investigador del VHIR amb un índex h més alt, 72, i ocupa la segona posició en el rànquing de l’àrea de ‘Gastroenterology & Hepatology’. Altres investigadors destacats en el rànquing són, per exemple, el Dr. Joan Montaner del laboratori neurovascular, amb un índex h 33, el Dr. García Dorado, amb un índex h 29, i el Dr. Gaietà Permanyer, amb un índex h 30, tots dos a l’àrea de ‘Cardiac and Cardiovascular systems’, El factor h assigna a cada expert el nombre d'articles dels quals és autor amb tantes cites o més que aquest índex. És a dir, si un científic té un factor h=30, vol dir que té trenta articles que, com a mínim, s'han citat trenta vegades en la literatura científica.

La Dra. Laura Audí, investigadora de la unitat d’Endicronologia Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), dóna el seu punt de vista sobre la intersexualitat. Fa anys, s'assignava un sexe al nadó que, a la llarga, podia resultar erroni. Ara, gràcies als avenços dels estudis genètics, morfològics i hormonals s'aconsegueix determinar-lo amb més seguretat i fiabilitat.

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han aconseguit establir clares relacions entre diferents patrons de personalitat de pacients amb Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i els subtipus de trastorn que aquests pacients pateixen. Els resultats d’aquest estudi, publicats a la revista Psicothema tenen una gran utilitat clínica. D’una bandahan servit per validar els subgrups de TDAH dels quals es parla d’un temps ençà i, d’altra banda, permet orientar, de manera diferent, el tractament psicològic de suport que s’aconsella a aquests pacients, en funció del subgrup al qual pertanyen.

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) lideren un estudi sense precedents que demostra que és possible modificar la composició de la flora intestinal trasplantant-la i que els canvis generats es mantenen, més enllà del que era imaginable, fins a tres mesos després del trasplantament. La possibilitat de validar tractaments que puguin fer variacions en la composició de la flora suposaria un abans i un després en aquelles malalties en les quals hi ha evidència científica de què la flora intestinal juga un paper determinant. Aquesta investigació, publicada avui a la revista Genome Research, estableix que és possible la introducció de noves espècies en la flora intestinal habitual simplement ingerint-les i postula que no és necessari eliminar prèviament part de la flora existent mitjançant antibiòtics, com es creia.