L'equip de la Dra. Matilde Lleonart de la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha descobert com petites cadenes de material genètic juguen un paper important en la immortalitat cel·lular i, per tant, actuar sobre elles podria tenir conseqüències en els avenços de la lluita contra el càncer. Aquestes cadenes de material genètic, anomenades microRNAs i de funció, fins fa poc, gairebé desconeguda, són capaces de regular l'expressió d'altres gens. La caracterització de microRNAs terapèutics obre una via per eradicar els processos malignes ja que el bloqueig de la seva funció podria induir la senescència de les cèl·lules tumorals. Fruit d'aquest estudi, finançat per la Fundación BBVA, és una revisió publicada en Medicinal Research Reviews on es recullen les conclusions sobre aquests microRNA.El grup de recerca d'Oncologia i Patologia Molecular del VHIR treballa des de fa anys en l'estudi de l'envelliment de les cèl·lules i la immortalitat cel·lular. La característica que fa que les cèl·lules tumorals siguin tan nocives és precisament aquesta capacitat immortal, ja que no envelleixen ni s’autoeliminen, contràriament al comportament de les cèl·lules sanes. Aquesta immortalitat de les cèl·lules cancerígenes fa que els tumors creixin sense control i siguin tan malignes. És per això que un dels grans reptes d'aquest grup ha estat identificar microRNAs que fan possible aquesta immortalitat per tal d’estudiar després mecanismes que 'desactivin' aquesta eterna joventut i converteixin així les cèl·lules malignes en mortals. Aquesta és també una de les bases d'alguns tractaments antitumorals, que estan centrats en la inducció cel·lular de senescència, és a dir, que pretenen induir l'envelliment cel·lular a fi de què l’organisme pugui eliminar aquestes cèl·lules que són metabòlicament actives però incapaces de dividir-se.

El Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEM-Cat) ha estat elegit per la Plataforma Europea d’Esclerosi Múltiple com un dels centres participants en el projecte EUReMS, el registre europeu de pacients d’esclerosi múltiple. El neuròleg Jaume Sastre Garriga i la metge especialista en medicina preventiva Susana Otero, membres del CEM-Cat i del grup de neuroimmunologia clínica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) seran els encarregats de desenvolupar el projecte al CEM-Cat.S'estima que al món hi ha 2,5 milions de persones afectades d’esclerosi múltiple, una quarta part dels quals viuen a Europa. El Registre Europeu d'Esclerosi Múltiple (EUReMS), que té com a objectiu recopilar dades comparables i fiables sobre l'esclerosi múltiple a Europa, pretén cobrir algunes de les llacunes en la comprensió i tractament d’aquesta patologia. La Plataforma Europea d'Esclerosi Múltiple (EMSP, en les seves sigles en anglès), una organització que agrupa associacions d'esclerosi múltiple de 34 països, està coordinant el projecte EUReMS, dut a terme per un equip multidisciplinar de metges, investigadors dels camps de la informàtica i l’estadística i grups de pacients d’arreu d’Europa.La Comissió Europea ha proporcionat prop d’un milió d’euros per tirar endavant el projecte EUReMS en els propers 3 anys. L’objectiu és que el juny de 2014, EUReMS hagi reunit dades dels registres nacionals de 10 països diferents a través de la col·laboració de diversos grups d’experts, entre els quals es troba el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya. El repte a llarg termini és proporcionar un registre de tots els països europeus, incloent aquells que actualment no compten amb bases de dades. La informació detallada de pacients i de la incidència de la malaltia a cada regió podria proporcionar nous coneixements sobre les causes i la història de la malaltia. EUReMS pretén que la recollida d’informació clínica pugui proporcionar, a mig-llarg termini, dades independents a gran escala sobre la seguretat i l’eficàcia comparada dels fàrmacs.

Aquest dijous 20 d'octubre té lloc a Santiago de Compostel·la el primer fòrum de trasplantament en cures intensives, amb la presència dels principals experts dels 7 principals hospitals espanyols amb activitat en l'àrea de trasplantaments.El fòrum de trasplantaments en cures intensives, organitzat pel Dr. Jordi Rello, responsable del grup de recerca clínica i innovació en pneumònia i sepsis (CRIPS) del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), està acreditat pel Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Respiratorias (CIBERES).Aquest fòrum neix amb la intenció d'engegar iniciatives d'interès científic i convertir-se en fòrum de discussió dels problemes que sorgeixen en la cura de pacients trasplantats durant el període postoperatori en les unitats de vigilància intensiva. En la seva primera edició se centra en el trasplantament pulmonar i compte amb la presència del Dr. Marcos Restrepo, neumòleg del Veterans Medical Center de San Antonio, Texas, USA, que presenta l'experiència americana i revisa les complicacions infeccioses del trasplantament pulmonar a la UCI.Durant la reunió es mostraran els resultats d'un projecte de recerca col·laboratiu, i el Dr. Rello presentarà propostes per a engegar, almenys, dos projectes cooperatius d'investigació en trasplantament de pulmó a la UCI. “La insuficiència respiratòria aguda del trasplantament pulmonar es pot deure a disfunció primària de l'empelt, a rebuig humoral, a rebuig cel·lular o a infeccions pulmonars. Volem identificar biomarcadors que permetin diferenciar aquestes condicions i optimitzar el tractament antibiòtic, antifúngic i immunosupresor”, assegura el Dr. Rello, qui afegeix que tenen l'objectiu de desenvolupar un projecte d'investigació per a millorar les condicions dels pulmons en els donants i poder reduir les llistes d'espera. Durant el fòrum, Joan Ramon Masclans, del grup CRIPS del VHIR, ha presentat els objectius docents dels residents en TOC, i Judit Sacanell, del mateix grup, els resultats inicials d'una enquesta sobre diferències en el postoperatori en els 7 centres participants.Les ponències es publicaran en forma d'articles de revisió en una sèrie en Medicina Intensiva.

El Dr. Manuel Roig, cap de secció de Neurologia pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i membre del grup de neurologia infantil del Vall d’Hebron Institut de recerca (VHIR), acaba de publicar el llibre ‘Oromotor Disorders in Childhood’ (Editors: Manuel Roig-Quilis & Lindsay Pennington), un text monogràfic pioner sobre aquesta patologia a la infància al que han contribuït especialistes clínics i bàsics internacionals de prestigi. El sistema oromotor és un dels sistemes fisiològics més complexes dels humans. Les malalties del sistema oromotor (OMD) són un grup de malalties cròniques que afecten principalment als estímuls sensorials, sistemes de motor i de la organització relacionats amb el moviment de la succió, masticació, deglució, articulació de la parla i la comunicació no verbal. Els nens que pateixen OMD no són molts, però mereixen una especial consideració ja que el seu tractament és complex degut a les diverses disciplines de salut involucrades, la duració perllongada i variable i la important quantitat de recursos que requereix el seu tractament.

La Caixa, a través de la seva Obra Social, i el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) han signat avui un conveni segons el qual l'entitat bancària continuarà finançant una beca post-MIR del nostre centre. Gràcies als 60.000 euros que aporta La Caixa, un dels nostres investigadors/es podrà gaudir durant dos anys d'un ajut important per poder tirar endavant la seva tesi i iniciar una activitat de recerca. A la signatura del conveni han estat presents el gerent de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (HUVH), el Dr. Jaume Raventós, el director del VHIR, el Dr. Joan Comella i el gerent del VHIR, Lluís Massó. En representació de La Caixa ha estat presents Miquel Àngel Pla, delegat general de La Caixa a Barcelona Ciutat, Fernando Muñoz, director de l'àrea de negoci a Sant Gervasi Nord, Natalia Vives-Jenny, directora de comunicació de la direcció territoral de Catalunya, i Ernest Termis, director de la oficina de Montbau.Tant el Dr. Raventós com el Dr. Comella han volgut agrair la col·laboració de La Caixa en aquests moments de dificultat econòmica, i el Sr. Miquel Àngel Pla ha destacat la satisfacció que per ells suposa que el seu ajut signifiqui un impuls important a una activitat profitosa per la societat.El Dr. Oriol Roca, del servei de medicina intensiva de l'HUVH i membre del grup de recerca en neumologia del VHIR, ha donat el seu testimoni i ha explicat com el fet de començar a fer recerca va canviar la seva vida després d'haver rebut aquesta mateixa beca i fer l'estada al VHIR entre 2008 i 2009. La beca es lliurarà el 2 de desembre en el marc de les jornades científiques i la conferència anual del VHIR.

El Dr. Jesús Ávila de Grado, membre del Consell Científic Extern (CCE) del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha estat escollit com a nou director del Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Neurodegenerativas (CIBERNED).El Dr. Ávila de Grado és llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat Complutense de Madrid. El seu treball es centra en l’estudi dels processos neurodegeneratius de la malaltia de l’Alzheimer. És director del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, també és professor d’Investigació en el CSIC i Membre de la “Real Academia de las Ciencias Exactas, Física y Naturales”. Expresident de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular, SEBBEM, Membre de Comitès editorials: EMBO, Int. J. Develop. Biology, FEBS Lett., Neurobiol. Aging, J.Alz. Dis., Cell. Mol. Life Sci. El seu treball ha estat publicat en revistes de prestigi internacional com: Nature, Cell, J Cell Biol.

El passat 5 d'octubre el Dr. Miguel Marín Padilla, del Departament de Patologia de la Darmouth Medical School a Hanover, Estats Units, va visitar-nos amb motiu d'una sessió clínica general de Neurociències, convidat pel Dr. Alfons Macaya, responsable del grup de neurologia infantil del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).Hores després, va atendre al Canal VHIRtv, on va explicar la seva rica trajectòria vital i científica i va apuntar les claus de la seva profitosa recerca. "http://www.youtube.com/watch?v=5fK3_RfrLmI" Vídeo Canal VHIRtv

Divendres 7 d'octubre el programa 'El Cafè de la República', que presenta i dirigeix Joan Barril a Catalunya Ràdio, va emetre una llarga entrevista amb el Dr. Rafael Simó, responsable del grup de diabetis i metabolisme del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), on es van tractar aspectes generals de la malaltia de diabetis, i en especial els últims treballs sobre la retinopatia diabètica que ha publicat i amb els que està investigant aquest equip del VHIR.

El Grup de recerca clínica i innovació en neumonia i sepsis (CRIPS) del Vall d’Hebron Intitut de Recerca ha participat aquesta setmana al 24è congrés anual de la Societat Europea de Cures intensives (ESICM 2011) que ha tingut lloc a Berlín. El Crips participava amb 9 abstracts, un dels quals, un estudi cooperatiu de reclutament de malalts i explotació científica, ha estat guardonat amb un premi de recerca i un dels quatre premis al millor abstract. El Crips, amb el Dr. Jordi Rello, al capdavant, ha format part de l’Steering Committee d’aquest treball amb 1.156 pacients de 162 UCI de 24 països anomenat Eurobact.

Un treball de recerca amb participació catalana i en el qual han col·laborat investigadors de set països ha permès descobrir com es controla la hipertròfia cardíaca, un augment del pes del cor que pot conduir a la insuficiència cardíaca, una de les principals causes de mortalitat i incapacitat al món. Aquest estudi, que ha estat coordinat pel grup del Dr. Stuart Cook del Medical Research Council de Londres i el Dr. Daniel Sanchis de l’IRBLLEIDA – Universitat de Lleida i en el qual han participat investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), la UAB i la Plataforma de Recerca Aplicada en Animal de Laboratori del Parc Científic de Barcelona (PRAAL-PCB), ha identificat a EndoG com una proteïna responsable del manteniment de la forma i funció del cor i, per tant, el seu paper fonamental com a reguladora de la hipertròfia cardíaca. Malgrat el gran interès terapèutic, fins ara es desconeixien els mecanismes que controlen l’hipertròfia cardíaca, és a dir, què indueix i com es produeix l’engruiximent del cor, en particular, quan això no respon a l’augment de la pressió arterial. Per tant, si es pogués controlar l’engruiximent anormal del cor, es podria reduir el risc d’insuficiència cardíaca, millorant la salut del pacient. Aquesta descoberta publicada avui a Nature obre les portes a la pròpia EndoG com a futura diana terapèutica i com element clau en l’anàlisi i el pronòstic d’algunes malalties del cor.