El Dr. Fernando Azpiroz, líder del grup de Fisiologia y Fisiopatologia digestiva i responsable de la línia de recerca en Hipersensibilitat i Dismotilitat del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), investiga la capacitat dels aliments per a millorar el confort digestiu i les sensacions agradables en l’organisme. El Dr. Azpiroz és un dels responsables de les investigacions que desenvolupen quatre centres catalans en el marc de HENUFOOD, un projecte pioner d’investigació científica en l’àmbit de l’alimentació que té per objectiu prevenir el risc de malalties cròniques a través dels aliments habituals de la dieta. A més del VHIR, participen l’equip del Dr. Jaume Kulisevsky, de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que investiga per a trobar un substitut natural de la sal que permetria prevenir malalties com la hipertensió. L’Institut Català de Ciències Cardiovasculars, dirigit per la Dra. Lina Badimon, estudia les propietats del tomàquet amb combinació amb altres ingredients amb l’objectiu de potenciar el seu efecte antioxidant i la prevenció de malalties cardiovasculars. El grup liderat per la Dra. Ma José Motilva, del Departament de Tecnologia d’Aliments de la Universitat de Lleida, dóna suport al conjunt de les investigacions mitjançant l’anàlisi previ dels principis actius dels ingredients i aliments.A la presentació del projecte a Catalunya, que ha tingut lloc a l'Hospital Sant Pau, han estat presents el Conseller de Salut, Hble. Sr. Boi Ruiz, Albert Folia, President de la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Xavier Argenté, conseller delegat de Gallina Blanca Star i la Dra. Alicia González, coordinadora científica del projecte Henufood. El projecte HENUFOOD, d’àmbit espanyol, compta amb la participació de 9 empreses i 11 hospitals i centres de recerca liderats i coordinats per Gallina Blanca Star i ha suposat una inversió total de 23,6 milions d’euros, dels quals un 44% procedeix del Ministeri de Ciència i Innovació. D’aquest pressupost, més de 7 milions d’euros corresponen a les investigacions que Gallina Blanca Star durà a terme amb els 4 centres catalans.

Gràcies als esforços de la comunitat científica internacional i diversos GWAS realitzats en altres poblacions, el nombre de gens localitzats i que estan associats amb l'Alzheimer ha augmentat recentment de cinc a deu, incloent un nou locus genètic localitzat en la regió MS4A en el cromosoma 11. No obstant això, fins a ara no existien dades de genoma complet en els pacients afectats de la Malaltia d'Alzheimer del nostre país. Els primers resultats d'aquesta índole han estat publicats en la prestigiosa Genome Medicine. La investigació, que s'ha portat a terme mitjançant un estudi d'associació de genoma complet (GWAS), ha analitzat més d'un milió de marcadors genètics en 1.100 individus de la nostra població. Aquesta investigació ha contat amb el patrocini de la Fundació Alzheimur i de la Fundació ACE. Institut Català de Neurociències Aplicades de Barcelona, que ha posat a la disposició dels investigadors 2.154 mostres de la seva pròpia col·lecció, una de les més importants d'Europa col·leccionades per un únic centre per a efectuar els programes de validació de les mutacions identificades en l'estudi.L'equip multidisciplinar format per investigadors d'Espanya i EUA va utilitzar la combinació del conjunt de dades generat amb diverses bases de dades nord-americanes per a observar amb major precisió petits efectes genètics associats a la malaltia d'Alzheimer. Aquesta tècnica, denominada meta-GWAS/, realitzada, sobre 10.181 casos i 14.341 controls, va confirmar la presència de mutacions associades amb l'Alzheimer, incloent, entre unes altres, una nova variant continguda dins de l'agrupament gènic MS4A que exerciria un paper protector per a la Malaltia d'Alzheimer del voltant del 10% (odds ràtio (OR) =0.88).El Dr. Ruiz, co-IP de la investigació, va indicar que “diversos dels 16 gens de l'agrupació MS4A estan implicats en les activitats del sistema immune, i probablement estan involucrats en les al·lèrgies i malalties autoinmunes. En particular, MS4A2 s'ha relacionat amb l'asma per intolerància a l'aspirina. La nostra investigació proporciona noves proves sobre paper del sistema immune en la progressió de la malaltia de l'Alzheimer”.La Dra. Mercè Boada, directora mèdica de la Fundació ACE. Institut Català de Neurociències Aplicades, i responsable del grup de recerca de Neurociències/Alzheimer del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), assenyala la importància del potencial del biobanc de mostres genètiques de la Fundació ACE. “El nombre de mostres i la fiabilitat de les dades clíniques ens permet participar amb els grans consorcis d'investigació genètica europeus i americans, per a seguir investigant els aspectes genètics de la malaltia d'Alzheimer i aconseguir resultats reeixits com els publicats recentment”. Mercè Boada afegeix que “assolir ser reconeguts com a centre d'excel·lència ha estat fruit del treball rigorós, metòdic i dilatat, de més de 15 anys, i apostar per l'estreta col·laboració entre investigadors, bàsics i clínics, i amb altres institucions i Serveis de Neurologia del nostre país”.

El 3 de juliol tindrà lloc la tercera edició de la cursa ‘Los Calderones’ a Viñayo (Lleó), organitzada per l’Associació d’ensinistrament de gossos ADCAN, amb l’objectiu de recollir fons per avançar en la lluita contra el càncer infantil. Com en edicions anteriors, l’import de les inscripcions i les donacions serà destinat al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i en concret a la recerca que porta a terme l’equip del Dr. Sánchez de Toledo, cap del servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.Però en aquesta ocasió, a més de córrer, tothom que vulgui pot aportar el seu granet de sorra per la investigació del càncer infantil gràcies a la plataforma migranodearena.org, en la que el VHIR i l’organització de la cursa ‘Los Calderones’ han creat un "http://www.migranodearena.org/luis-albertobarriguin1" apartat, mitjançant el qual es poden fer les aportacions que es vulguin fins al dia de la cursa. Fer donacions és tan fàcil com escollir un dels reptes solidaris creats al canal i fer l’aportació que es vulgui. Per crear reptes solidaris relacionats amb la cursa cal entrar al "http://www.migranodearena.org" web, donar-se d’alta com a usuari, pujar una foto, un títol i escollir ‘Fundació Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d’Hebron’ com a institució no lucrativa, triar l’esdeveniment ‘Carrera benéfica Los Calderones’, compartir la iniciativa amb altres fent-los arribar l’enllaç al repte i començar a rebre petites aportacions.

El Dr. Simó Schwartz, director del CIBBIM-Nanomedicina del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha estat convidat aquesta setmana a la 4a Conferència en nanomedicina clínica de la CLINAM (European Foundation in Clinical nanomedicine), que ha tingut lloc a Basilea, Suïssa.La seva participació ha consistit en ser chairman de la sessió 'A Novel Aspect of Nanobiology, Nanodrugs: Definition, Action, Self Assembly and many more', on també ha estat speaker de les següents xerrades 'Nanomedicine, a Big Step towards Curing Cancer' i 'The Short Statements from the Experts'.D'altra banda, el Dr. Schwartz ha estat nomenat recentment com a director adjunt i responsable de transferència industrial del Centro de Investigación Biomédica en Red - Bioingeniería, Biomateriales y Nanomedicina (CIBER-BBN), que dirigeix Pablo Laguna.

El Dr. Jordi Petriz, membre de la unitat de recerca biomèdica i oncologia translacional i pediàtrica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha renovat com a president de la Sociedad Ibérica de Citometría (SIC) per quatre anys més durant un congrés recentment celebrat a Bilbao.La SIC, constituïda el 1992, desenvolupa estudis i investigacions sobre citometria, fonamentalment en l'àmbit d'Espanya i Portugal, estableix relacions i mecanismes de cooperació amb aquelles entitats que persegueixin objectius similars, divulga els descobriments i avanços científics obtinguts en els mitjans de comunicació i organitza congressos, cursos, seminaris i conferències per l'estudi i desenvolupament de la citometria i per la formació de les persones interessades en aquesta disciplina.

Un equip d’experts internacionals entre els que es troba el Dr. Xavier Montalban, cap del grup de recerca en Neuroimmunologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i director del CEM-Cat, ha definit i consensuat les noves bases, simplificades, per al complex diagnòstic de l’Esclerosi Múltiple.Tots els estudis recents de marcadors de progressió i de diagnòstic per la imatge, entre d’altres, han anat confirmant que un diagnòstic més precoç i definitiu és fonamental pel control de l’evolució alhora que ho és pel pronòstic de la malaltia. L’objectiu és poder iniciar el tractament el més aviat possible el qual pot frenar la progressió d’aquesta malaltia neurodegenerativa.Un article publicat a la prestigiosa revista mèdica Annals of Neurology redefineix els criteris diagnòstics més vigents i en ús des del 2001 (revisats el 2005) i incorpora moltes de les troballes dels últims dos anys dels investigadors del VHIR/CEM-Cat, posicionant aquest equip com a referent en aquesta malaltia, tant a l’Estat espanyol com entre els experts científicament més actius a nivell internacional.

Les Unitats de Citologia, Inmunofenotipo i Citogenética d'Hematologia de l'Hospital Vall d'Hebron van impartir el 25 de maig el tercer Taller Diagnòstic Integrat de les Síndromes Mielodisplásicos (SMD) de Casos Clínics.En la tercera edició del taller, dirigit per Teresa Vallespí, hematòloga del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), han participat 11 residents d'Hematologia d'últim any. Després d'una actualització de les tècniques que s'utilitzen en el diagnòstic integrat, els participants, en grups de 2 o 3, van anar elaborant els casos problemes tutelats pels experts de les diferents unitats.Durant la jornada, esponsorizada per Celgene, els participants van estudiar, en companyia dels respectius experts, els diferents aspectes del clon maligne. Per als alumnes representa una presa de contacte amb els analitzadors més avançats que s'utilitzen en l'estudi diagnòstic (cariotipador, citómetro de flux de 10 colors). Després del procés, van elaborar el diagnòstic integrant totes les dades, la qual cosa comporta un clar exercici de l'especialitat d'Hematologia. A més, es va corroborar la certesa que un correcte diagnòstic integrat permet un tractament adequat i, en ocasions, elements per al posterior estudi de malaltia residual mínima (ERM).Al final de la jornada, els assistents al taller van acabar l'experiència amb diversos objectius aconseguits: aprofundir en les característiques fonamentals en el diagnòstic dels SMD, analitzar diferents cariotipos amb les anomalies més freqüents observades en SMD, estudiar imatges amb alteracions en l'expressió d'antígens o presència d'antígens aberrants i unir tot l'anterior amb les dades clíniques, elaborar el diagnòstic integrat i classificar d'acord amb les propostes FAB, IPSS (1997) i OMS (2008).El taller, que compta amb material de primer nivell, ja anuncia una quarta edició el 5 d’octubre després de l’èxit de les tres primeres experiències i l’àmplia demanda. En aquesta edición participarà gent de la resta de l’Estat Espanyol.

El Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga, membre del grup de Psiquiatria i salut mental del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), responsable de la línia de recerca de Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) i coordinador del programa d’aquesta malaltia a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), juntament amb la Dra.Vanesa Richarte, membre del mateix grup i línia i de l’equip d’infantil i adults de TDAH de l’HUVH, han participat en un debat sobre aquest trastorn en el marc de les xerrades sobre patologies contemporànies organitzades per Diario Médico.Tots dos van debatre al voltant de la importància de la dieta equilibrada i la major incidència dels trastorns alimentaris o el possible ús d’una dieta molt restrictiva en pacients amb TDAH, donat que la seva impulsivitat i inatenció fomenten que descuidin uns hàbits nutricionals regulars i sans. “L’evidència científica mostra que no existeix una relació estrictament directa entre alimentació i TDAH”, assegura el Dr. Ramos-Quiroga, qui adverteix que els pacients de TDAH no porten “una dieta regular ni tan sana com hauria de ser”. La Dra. Richarte apunta què, donat que els nens tenen alteracions del son, “el temps que dediquen a esmorzar es veu alterat i passa per alt el que considerem una bona dieta”.

Una delegació del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), liderada pel seu director, el Dr. Joan Comella, ha visitat les instal·lacions de Roche Diagnostics S.L., on s’han reunit amb representants de la direcció de la companyia a Sant Cugat del Vallès, Barcelona. La trobada, que ha començat amb la benvinguda de Jaime Vives, director general de Roche Diagnostitcs, ha girat entorn a la proposta estratègica de col·laboració entre l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el VHIR i Roche Diagnostics S.L., presentada per Javier Barreiro, director centralized Diagnostics, i el procés d’innovació a Roche Diagnostics S.L., explicat per Carlos Freixas, Director Applied Science. Ambdues institucions avancen amb aquesta reunió la seva relació, que ja va ser ratificada per "http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?any=2011&num=54&mv1=5&mv2=3&Idioma=ca&titol=El+president+de+Roche+EMEA/Lat" una visita de Roche i el seu president d’Europa, Orient Mitjà, Àfrica i Latino Amèrica, el Dr. Michael Heuer, a les instal·lacions del VHIR l’11 de març, i que es materialitza en el projecte "http://www.vhir.org/larecerca/grupsrecerca/ca_grups_equip.asp?area=5&grup=2&mh1=2&mh2=1&mh3=1&mv1=2&mv2=1&menu=3&Idioma=ca" ‘Estudio de quasiespecies de los virus de la hepatitis B y C (VHB y VHC) y de polimorfismos genómicos asociados a respuesta al tratamiento antiviral por pirosecuenciación’ , però també altres estratègies de present i de futur immediat que s’estan estudiant per les dues parts. La delegació del VHIR la completaven el Dr. David García-Dorado, president del Comitè Científic Intern, Francesc Iglesias, director d’innovació, Raquel Egea, Coordinadora d’innovació, Lluís Massó, gerent, i Fátima Núpez, directora de la Unitat Cientificotècnica de Suport (UCTS). Per part de Roche, també van ser presents Jordi Fernández-Capo, Director Tissue Diagnostics, Antonio Molina, Director Near Patient Testing, el Dr. Artur Palet, Director Business Development, i Jordi Ximenis, Area Manager Centralized Diagnostics.

En un termini d’uns cinc anys podria ser possible receptar fàrmacs ‘a la carta’ per tractar als pacients que presenten quadres de sèpsia gràcies als avenços en la farmacogenètica i la farmacogenòmica. Aquesta és una de les principals conclusions del Curs Internacional sobre Estratègies Antimicrobianes en Sèpsia (ICASIS), coordinat pel Dr. Jordi Rello, responsable del grup d’investigació clínica i innovació en Pneumònia i Sèpsia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), que ha tingut lloc aquesta setmana a Sitges.Segons el Dr. Rello, el primer objectiu en aquest camp d’investigació consisteix en dissenyar un mapa dels gens implicats en la resposta als diferents fàrmacs que s’utilitzen per a tractar aquesta patologia amb l’objectiu de poder escollir la millor alternativa, així com la dosi més adequada per a cada pacient. Un altre dels temes estrelles de la reunió és l’augment de la incidència d’uns microorganismes denominats KPC entre els pacients de les unitats de cures intensives de diverses ciutats de Grècia i que podria arribar a la resta de països de la Mediterrània en els propers mesos, el que provocaria la recuperació de medicaments antics com la fosfomicina. També s’ha parlat aquests dies de la necessitat de redefinir el concepte de les infeccions respiratòries en el pacient intubat.