L’11 de novembre va tenir lloc el Fòrum d’Innovació Biomèdica UABCEI a l'Auditori de l'Hospital de Sabadell (Corporació Sanitària Universitària Parc Taulí), amb la participació del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). L’objectiu d’aquest fòrum era conèixer els processos d’innovació aplicada al sector biomèdic en l’entorn de la UAB que han tingut èxit, debatre sobre l’oportunitat de la innovació en aquest àmbit i reflexionar sobre la funció d’aquest procés en la reactivació econòmica i la creació d’ocupació al territori.La jornada va ser inaugurada per la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Dra. Ana Ripoll, l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, el president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Dr. Miquel Vilardell, el president del Consell de Govern de la Corporació Sanitària Parc Taulí, Pere Fonolleda, i el coordinador del Biocluster UABCEI, Dr. Lluís Tort. Ángel Lanuza, coordinador de la Plataforma Española de Innovación en Tecnología Sanitaria, va donar la conferència "Innovación en tecnología sanitaria, vector de crecimiento económico". Tot seguit es va fer una primera presentació dels casos d’innovació introduits pel vicerector d'Investigació de la UAB, Dr. Manel López Béjar, i el director de l'Institut de Recerca de la Fundació Parc Taulí-Institut Universitari UAB, Dr. Lluís Blanch. Per part del VHIR, la coordinadora d’innovació, Raquel Egea, va presentar tres casos d'èxit. Un primer cas d'empreneduria a partir de l'exemple de TRANSBIOMED, la primera spin-off del VHIR, un segon cas basat en una experiència de co-desenvolupament que va donar lloc a una patent en co-titularitat amb una empresa, i un tercer cas a partir de la llicencia d'una patent amb la que el VHIR ha aconseguit augmentar el seu valor donat que estarà present en el procés de desenvolupament de la tecnologia per l'empresa amb el conseqüents drets d'explotació.Després de les presentacions es va fer una taula rodona sobre la importància de la innovació en el sector biomèdic, amb participació de la responsable de Recerca del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Marta Aymerich, la directora general de BIOCAT, Dra. Montserrat Vendrell, i el director de l'Instituto de Salud Carlos III, Dr. José Jerónimo Navas Palacios, moderada pel director de la Fundació Parc de Recerca UAB, Dr. Jordi Marquet, i el vicerector de Projectes Estratègics i de Planificació de la UAB, Dr. Carlos Jaime. El director General de Recerca del Departament d?Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Dr. Josep Maria Martorell, va cloure l’acte.

El terme pneumonitis per hipersensibilitat (PH) comprèn un grup de malalties pulmonars produïdes per la inhalació de certes substàncies, principalment orgàniques, que, en individus susceptibles, poden desencadenar una reacció inflamatòria a nivell dels alvèols, els bronquíols i l’interstici pulmonar. Investigadors del grup de pneumologia del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) han tret a la llum els casos de PH causada per la inhalació continuada de pols del recobriment dels embotits per part dels xarcuters, en el seu lloc de treball. Durant la seva elaboració, els embotits són submergits en un bany que conté fongs per millorar-ne el gust. Al final del procés, el recobriment de fongs del producte és eliminat mitjantçant una raspallada que genera la pols en qüestió.La presentació clínica és heterogènia i, per tant, la PH pot presentar-se com una malaltia aguda, subaguda o crònica, depenent, entre altres factors, de la intensitat i freqüència d'exposició. Els pacients amb PH aguda o subaguda solen respondre al tractament, mentre que en aquells amb malalties cròniques en el moment del diagnòstic el progrés de la malaltia porta a la destrucció pulmonar irreversible amb canvis fibròtics o enfisematosos. Moltes substàncies poden ser l’origen de la PH. La descripció de noves exposicions causals augmentaria la possibilitat d'arribar a un diagnòtic precoç d'aquestes malalties. Recentment, el grup del VHIR i de la Universitat Autònoma de Barcelona liderat pel Dr. Ferran Morell, juntament amb el Dr. Xavier Muñoz, i la Dra. Maria Jesús Cruz, ha publicat cinc casos de PH causada per la inhalació, en el seu lloc de treball, de pols del recobriment dels embotits. A Espanya, els treballadors de la indústria de fabricació d’embotits es coneixen com "chazineros" (xarcuters), el nom que proposem per a aquesta malaltia. Per millorar el gust dels embotits, aquests són submergits en un bany que conté fongs, i després es deixen fermentar i assecar de 3 a 4 mesos en sales amb temperatura controlada. Al final del procés, el recobriment de fongs del producte és eliminat mitjantçant una raspallada com veiem a la figura. Tots els pacients descrits estaven treballant activament en la indústria alimentària de producció d'embotits. En tres d'ells, l'exposició va ser massiva i van presentar una forma aguda de la malaltia, ja que el seu treball consistia en la neteja dels fongs que cobrien el producte. Els pacients quart i cinquè, que van experimentar una evolució de la malaltia subaguda, treballaven com a secretària i supervisora de les respectives empreses implicades. En aquests casos, la inhalació dels antígens no va ser tan massiva com en els altres pacients.En conclusió, en aquest estudi es descriu una causa poc coneguda de PH. Els metges han de ser conscients d'aquesta associació, perquè en molts països com el nostre, l'elaboració d'embotits és una indústria molt estesa. Encara que Penicillium frequentans sembla ser un dels principals fongs involucrats en aquesta causa de PH, no es pot descartar un origen multifactorial, amb altres fongs implicats com l'Aspergillus fumigatus, el Mucor mucedo, o el Rhizopus nigricans."Chacinero's lung - hypersensitivity pneumonitis due to dry sausage dust". Morell F, Cruz MJ, Gómez FP, Rodriguez-Jerez F, Xaubet A, Muñoz X. Scand J Work Environ Health. 2011 Jul, 37(4):349-56.

Tres projectes amb participació d'investigadors del VHIR han estat finançats per la Marató 2010 de TV3, edició dedicada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. L’acte de lliurament d’ajuts, conduït pel periodista Albert Om, va tenir lloc el 8 de novembre a la Sala d'Actes del Rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona, i va comptar amb la presència de Boi Ruiz, conseller de Salut, Ana Ripoll, rectora de la UAB i Enric Marín, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de la Fundació La Marató de TV3.D'entre els 100 projectes presentats es van seleccionar 30 que rebran un total de 7.762.886 €. Dels 30, 17 són unitaris i 13 coordinats entre dos o més centres de recerca.Pel que fa al VHIR, la Dra. Pilar Lusilla Palacios, del grup de psiquiatria i salut mental, va rebre finançament pel projecte unitari ESPELMA, 'Efectivitat del suport psicoemocional al lesionat medul·lar agut', amb un ajut de 165.550 euros.El Dr. Juan Sayós Ortega, del grup d'Immunobiologia del CIBBIM-VHIR, va ser un dels beneficiaris del finançament del projecte 'Modulació de l'activitat dels receptors immunitaris: nova estratègia terapèutica per al dany agut al sistema nerviós central', que ha rebut 395.684 euros. El Dr. Israel Fernández Cadenas, del grup de malalties neurovasculars del VHIR, forma part del GODS Project:'Contribució genètica al pronòstic funcional i la discapacitat després de l'ictus', que ha rebut un finançament de 296.570 euros.

La unitat d'innovació del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) va tenir un paper destacat en la jornada 'Oportunitats de negoci en el sector salut', que va tenir lloc al Club Cecot d'Innovació i Tecnologia de Terrassa el 3 de novembre.La jornada va començar amb la presentació de Valentí Sallés, president del Club Cecot , i la conferència 'El sector salut com factor d'impuls econòmic', a càrrec de Ramon Maspons, director de la Unitat de Projectes Estratègics de Biocat.Tot seguit Francesc Iglesias, director d'innovació del VHIR, va moderar una taula rodona on es van presentar quatre casos d'èxit i bones pràctiques. Un dels casos presentats va ser el del VHIR, a càrrec de Raquel Egea, coordinadora de la Unitat de Valorització i Transferència, qui va explicar un nou sistema de control i traçabilitat en l'elaboració de preparats mèdics, amb una eficiència que ja ha estalviat un milió d'euros el primer any.Els altres tres casos d'èxit van ser explicats per Manel Balcells, director de l'Àrea del Coneixement del Consorci Sanitari de Terrassa, Maria Emilia Gil, adjunta a la Direcció General de la Mútua de Terrasasa i Gloria Palomar, directora de Gestió de la Fundació Parc Taulí de Sabadell.

La Unitat de Recerca Biomèdica i d’Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) liderada pel Dr. Jaume Reventós, ha guanyat el premi 'Mejores Ideas de la sanidad 2011' que organitza Diario Médico en l'apartat de recerca i farmacologia per la identificació de 20 gens implicats en el desenvolupament càncer d'endometri que ajuden al seu diagnòstic.El Dr. Reventós i el seu equip, així com el Dr. Antonio Gil-Moreno, del Servei de Ginecologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, van recollir el premi en una cerimònia que va tenir lloc el 7 de novembre al Teatre Nacional de Catalunya.La troballa d’aquests marcadors moleculars, que va ser publicada a la revista International Journal of Cancer, permet establir un nou mètode de diagnòstic poc invasiu i altament sensible en la detecció d’aquest tipus de càncer.Aquests resultats són importants perquè fins avui no s'havien trobat marcadors moleculars vinculats al càncer d'endometri. Gràcies a la identificació d'aquests gens, s’han establert les bases per al desenvolupament d’un test de detecció de càncer d’endometri eficaç, poc invasiu, altament fiable i amb el que, a més, el propi ginecòleg pot obtenir la mostra ambulatòriament sense requerir l’entorn hospitalari.D'altra banda, la història en forma de còmic, 'Què té l'avi?', elaborada per Mercè Boada, directora de la Fundació ACE i cap del grup d'Alzheimer del VHIR, va guanyar un dels premis en l'apartat de solidaritat i mecenatge. "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?any=2011&num=64&mv1=5&mv2=3&Idioma=ca" + Informació

Divendres 4 de novembre ha tingut lloc a l'Edifici Collserola del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) la reunió inicial dels membres del projecte 'Alteracions moleculars relacionades amb la progressió tumoral en el càncer d’endometri'.Amb aquesta trobada s'ha posat en marxa de manera oficial un programa de la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional i Pediàtrica del VHIR, amb el Dr. Jaume Reventós com a coordinador, al que se li va adjudicar un ajut d'1.200.000 euros per part de la Fundació Científica de l'Asociación Española Contra el Cáncer (AECC).A més del Dr. Reventós i el seu grup del VHIR, també participen en el projecte i han assistit a la reunió el Dr. Xavier Matias-Guiu, investigador del Grup Estable i director de l'IRB Lleida i el seu equip, a més dels caps de grups clínics de l'Hospital Universitari Vall’d’Hebron, membres del Complex Hospitalari Universitari de Santiago de Compostel·la, caps de grups laboratori de l'IRB, Hospital Santa Creu i Sant Pau, Hospital de Santiago de Compostel·la i la Fundació MD Anderson Internacional. "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&mv1=5&mv2=3&mh1=0&mh2=0&mh3=0&mh4=0&ms=0&any=2011&num=246" + Informació

La Dra. Mercè Boada, directora de la Fundació ACE i responsable del grup d'Alzheimer del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), participa en 'Futbol, un refugi en el record, un reportatge del programa 'Informen Robinson' de Canal Plus, en el qual es descobreix que el futbol també pot servir com a teràpia per als malalts d'Alzheimer. En l'any internacional d'aquesta malaltia, la Dra. Boada analitza com els pacients, persones que no saben el dia en el qual viuen o què han menjat avui, comparteixen els seus records amb el futbol.

Metges i investigadors de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron han aconseguit solucionar un greu cas de mielomeningocele durant la gestació, en una nena que havia estat diagnosticada d’aquesta severa malformació abans que naixés, mitjançant un excepcional procediment quirúrgic intrauterí. Es tracta de la primera vegada que es realitza una intervenció d’aquestes característiques a Catalunya, en aplicar-se una cirurgia fetal oberta mínimament agressiva per al fetus per un cas d’extrema gravetat com és el mielomeningocele o espina bífida, un desordre congènit que afecta el sistema nerviós central i que, en vida, produeix paràlisi de les extremitats inferiors amb dificultat o incapacitat per caminar, així com incontinència d’esfínters. A més, és la primera vegada que es realitza aquesta intervenció amb una tècnica pionera al món, que ha estat ideada i desenvolupada en conills i ovelles al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

Un estudi coordinat des del grup de recerca Neurovascular del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) intenta determinar, per primera vegada, quina és la freqüència en la que existeixen els ictus silents, és a dir, els que passen desapercebuts i sense manifestacions clíniques, en la població mediterrània. Els ictus o infarts cerebrals són un dels grans problemes de salut pública dels països occidentals i de Catalunya i Espanya en particular. Quan un pacient té un ictus, augmenta molt el risc de patir-ne un segon i, és en aquest moment en què comença a prendre medicació per intentar evitar que això succeeixi. Conèixer en quin ordre de magnitud hi ha ictus que no es detecten, determinar quina és la població de risc de patir-los i com poder-los detectar implicaria poder incidir directament sobre la prevenció del segon ictus i ben segur en molts casos poder-lo evitar.Un dels problemes més greus dels neuròlegs es prevenir la recurrència de l'ictus. S’estima que, després d'un primer episodi d'ictus, entre un 6 i un 12% dels pacients presenten un segon ictus en el primer any i fins el 30%, durant els següents 5 anys. Es focalitzen molts esforços en la prevenció d’aquest segon ictus. Però, què passa quan es pateix un ictus i no se n’és conscient? Si no se sap que s’ha patit un ictus, no es pot fer cap tractament ni prendre cap mesura preventiva i, aleshores, es multiplica per 3 la possibilitat de patir un segon ictus -aquest si, probablement amb manifestacions de gravetat- i per 5 la possibilitat de patir algun tipus de demència. Quan un pacient ingressa en un Hospital afectat per un ictus, en un elevat percentatge de les proves d’imatge que se li realitzen (RMN, TAC’s,etc.) apareixen lesions antigues compatibles amb ictus previs. A vegades els pacients no refereixen haver-ne patit cap. Aquest fet, que no és anecdòtic, ha posat sobre avís als especialistes, en primer lloc els alerta que aquests ictus silents succeeixen i ho fan amb freqüència i en segon lloc, de la pèrdua d’oportunitat que aquests pacients tenen de poder fer un tractament adequat i que possiblement els hi hagués evitat aquesta greu patologia.

La Fundació Leo Messi, juntament amb l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’Hospital Universitari Sant Joan de Déu i l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, amb el suport de la Fundació Ànima, estan col·laborant per a què pediatres argentins vinguin a Catalunya a formar-se com a especialistes en oncologia, hematologia pediàtrica i altres subespecialitats pediàtriques als tres centres sanitaris. És mitjançant un programa de formació que es desenvolupa durant diversos mesos i que pretén ampliar els coneixements dels metges argentins en aquests tres hospitals de referència a nivell nacional i internacional. Els metges tenen l’oportunitat de seguir la pràctica clínica i d’adquirir coneixements sobre pediatria oncològica, sobre els trasplantaments de progenitors hematopoètics i el maneig dels pacients que els requereixen, i també sobre altres subespecialitats pediàtriques: malalties infeccioses i immunitàries, endocrinologia, gastroenterologia, neurologia, i errors congènits del metabolisme, en són algunes.L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és centre de referència nacional per a totes les especialitats pediàtriques i, en concret, el càncer i les malalties hematològiques de la infància. La seva llarga experiència i dotació tecnològica li permeten oferir una atenció integral al pacient i a la seva família, cobrint tots els tractaments, incloent el trasplantament de progenitors hematopoètics. Els 1.000 trasplants realitzats fins ara el situen com el centre de més casuística i experiència de l’Estat. Les tasses de supervivència s’equiparen a centres internacionals d’excel·lència.Com a centre de referència internacional, realitza la seva tasca clínica, investigadora i docent en coordinació amb les Societats científiquesinternacionals (SIOP, EBMT, CIBMTR) i nacionals (SEHOP, Pethema) així com amb els centres hospitalaris de més prestigi internacional.Destaca la seva líniea de recerca traslacional en càncer infantil i malalties hematològiques del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) que en el temps ha contribuït amb els seus projectes, a un millor diagnòstic, pronòstic, tractament i control d’aquestes malalties.Gràcies a la col·laboració de la Fundació Leo Messi dos metges especialistes en Hematologia i Oncologia Pediàtrica procedents de l’Hospital Víctor J. Vilela de Rosario (Argentina) han finalitzat una estància formativa en el àmbit del trasplantament de progenitors hematopoètics infantil, que continuarà amb la incorporació de nous especialistes.