Vés al contingut

Notícies

Totes les notícies i la informació d’última hora sobre els principals avenços en investigació, fites institucionals, docència i gestió. Descobreix què passa al Vall d'Hebron Institut de Recerca!

El llistat destaca el Dr. Xavier Montalban i la Dra. Mar Tintoré.

El treball busca una nova estratègia terapèutica més efectiva per tractar les malformacions arteriovenoses cerebrals, una de les causes principals d’ictus en infants i joves.

El Dr. Xavier Montalban ha transformat la recerca i el tractament de l'esclerosi múltiple, contribuint a reduir la discapacitat dels pacients, millorant significativament la seva qualitat de vida i obrint noves vies per a la gestió d'aquesta malaltia.

El reconeixement destaca la seva contribució a l'estudi de l'esclerosi múltiple.

El Dr. Montalban està nominat a la categoria de medicina i la Dra. Buti a la categoria de Recerca.

En total s’impulsaran diferents projectes de sis grups de recerca que se centraran en la medicina de precisió i les teràpies avançades.

Les Dres. Carmen Espejo i Georgina Arrambide, investigadores del Cemcat i del Vall d’Hebron Institut de Recerca, firmen l’article com a primeres autores.

Les conclusions de la recerca proposen modificar els criteris de McDonald 2017, només en aquells on el diagnòstic mitjançant els criteris actuals no sigui possible.

 

La reunió, celebrada entre el 29 de novembre i el 2 de desembre a Barcelona, va aplegar experts i líders d’opinió en l’àmbit de l’esclerosi múltiple d’arreu del món.

El programa d’ajudes pretén oferir a personal investigador jove l’oportunitat d’ampliar la seva formació en el camp de l’esclerosi múltiple.

El guardó reconeix a persones amb un recorregut destacat per la seva relació amb la universitat i el seu impacte social.

La llista identifica als experts més influents, que es troben entre l’1% més citat de la seva especialitat en diverses àrees de coneixement.

El guardó reconeix la seva contribució significativa al desenvolupament de la recerca en esclerosi múltiple dins de l’Institut Català de la Salut.

Aquesta estratègia protegeix gairebé dos terços dels pacients. A més, permet reduir el temps d’espera entre la vacunació i l’inici del tractament supressor del sistema immunitari.

La capacitat de poder diagnosticar i diferenciar l'esclerosi múltiple de la MOGAD de la forma més precoç possible és fonamental per incidir i aturar l’evolució de la malaltia abans que es produeixin danys irreversibles.

Els resultats mostren per primera vegada que els pacients que inicien el tractament menys de 6 mesos després dels primers símptomes de la malaltia tenen una progressió més lenta i una menor discapacitat que quan es comença més de 16 mesos després.

Es tracta del reconeixement internacional més prestigiós dins de la comunitat científica i social de l’àmbit de l’esclerosi múltiple, en reconeixement a tota una vida dedicada a l’assistència, la investigació i la docència de la malaltia.

La troballa obre la porta al desenvolupament de noves teràpies que bloquegin la neurodegeneració, més enllà dels tractaments actuals que se centren en el procés inflamatori i el control dels brots.

Les principals línies de recerca en aquest camps al VHIR s’han centrat en les immunodeficiències primàries i les malalties autoimmunitàries òrgan-específiques i, progressivament, es van ampliant a altres patologies.

La recerca ha constatat que un nombre significant de pacients amb la variant Remitent-Recurrent tenen episodis de Progressió Independent de Brots.

Un estudi de Vall d’Hebron ha permès identificar aquest nou marcador, visible en el moment del diagnòstic, que pot servir de guia tant als pacients com els professionals.

Els doctors Xavier Montalban, Àlex Rovira i Mar Tintoré han estat reconeguts en la categoria de Neurociències i Comportament, i el doctor Jordi Rello en la categoria Interdisciplinària.

La investigació dirigida per Vall d’Hebron és un pas endavant en la cerca de tractaments específics i efectius per a la malaltia.

L’estudi realitzat a Vall d’Hebron indica que tenir nivells alts de les cadenes lleugeres de neurofilaments es tradueix, passats els anys, en un nivell de discapacitat més gran.