Aquesta classificació a nivell mundial permet als investigadors delimitar, en la seva recerca, el nombre de variables que poden estar implicades en determinades malalties, apropant més la correlació entre l'estat de la flora intestinal i l'estat de salut de la persona. 

El Dr. Simon Schwartz Riera, que va crear la Fundació de Recerca Vall d’Hebron el 1994 i que fins fa pocs mesos era el responsable del CIBBIM-Nanomedicina del Vall d’Hebron Institut de Recerca, ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya. Juntament amb altres 28 personalitats i 15 entitats, el Dr. Schwartz rebrà el guardó el 27 d’abril. El Govern subratlla com a mèrits per assolir el reconeixement “la seva tasca pionera al nostre país en molts aspectes de la recerca en biomedicina. Ha estat, entre d’altres dedicacions sanitàries i acadèmiques, director mèdic de l’Hospital General Universitari Vall d’Hebron, sempre amb el repte de trobar nous camins per a l’avenç de la ciència, la salut de les persones i el benestar social”. "http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=106890&idioma=0&departament=47&canal=48" Més informació

Us presentem el "http://www.youtube.com/user/VHIRtv#p/a/f/0/vlFDQx95k6Y" nou vídeo corporatiu del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). És una història del que som, del que volem ser i de com volem que ens vegin. Gràcies a tots per la vostra col·laboració. "http://www.youtube.com/user/VHIRtv#p/a/f/0/vlFDQx95k6Y" Vídeo corporatiu

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han descobert un possible tractament per als pacients de la malaltia minoritària mortal MNGIE. El grup de recerca en patologia neuromuscular i mitocondrial, en col·laboració amb el grup de teràpia gènica del VHIR han aconseguit d’una banda, i gràcies a la teràpia gènica, introduir en un model animal, el gen que codifica l’enzim inactiu en la malaltia, i això ha fet possible revertir els desequilibris bioquímics característics d’aquesta. D’altra banda, han descobert el mecanisme bioquímic responsable de la principal disfunció observada en els pacients, la qual cosa obre noves estratègies terapèutiques farmacològiques que podrien frenar la progressió de la malaltia, en espera d’un tractament definitiu.

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Col·legi Oficial de metges de Barcelona (COMB) han signat un acord segons el qual el COMB oferirà serveis d’innovació tecnològica, d’anàlisi i de recolzament d’activitats d’emprenedors a tots els investigadors del VHIR. Fruït de la intenció del VHIR de convertir-se en una institució que compagini la innovació amb els seus valors d’excel·lència investigadora i de la voluntat del COMB de donar servei als seus col·legiats, l’acord contribuirà a la promoció de projectes innovadors vinculats amb l’àmbit sanitari i que hagin estat dissenyats en el marc de l’entorn d’ambdues institucions.Entre els beneficis d’aquesta col·laboració estan el foment de la cultura emprenedora entre els professionals sanitaris del VHIR, amb l’organització de sessions i seminaris dirigits a proporcionar una formació adequada per donar a conèixer els instruments per innovar i emprendre. A més, es detectaran conjuntament idees innovadores i oportunitats mitjançant entrevistes i sessions periòdiques en tots els àmbits de l’activitat (científica, de gestió, tecnològica, operacions, canal, estratègia, etc...). L’acord permetrà crear un portafoli d’idees innovadores i monitoritzar la seva evolució amb criteris de gestió adaptats dels processos d’innovació utilitzats pel capital risc, així com col·laborar en la implementació de les idees, oportunitats i projectes que puguin generar-se. El COMB, donat el cas, introduirà com a col·laboradors a entitats públiques i privades, afegirà valor al projecte mitjançant l’aportació de partners estratègics, assessorarà als emprenedors respecte de l’oportunitat de construir prototips dels seus projectes i dels serveis que ofereixi la xarxa XPCAT a la seva elaboració, i facilitarà l’accés a fonts de finançament amb instruments financers com les societats de capital risc amb els que ACC1Ó i el COMB col·laboren. L’acord, d’un any prorrogable, tindrà una comissió de seguiment per tal de millorar el seu funcionament continu.

El Dr. Jaume Alijotas, responsable de la línia de recerca en immunopaties de l’embaràs del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), participa juntament amb la seva pacient en el transcurs del programa ’36,5’ de BTV, que en la seva darrera edició ha estat dedicat a l’esterilitat. Durant el programa, presentat pel Dr. Eduard Estivill, es presenten diversos casos de parelles que han tingut dificultats per tenir fills. El cas de la Mayte, pacient del Dr. Alijotas, és un exemple de com la recerca que es fa al VHIR ajuda a millorar els problemes de les persones, en aquest cas a portar un nen al món i superar una situació familiar complicada que afecta a moltes parelles.

Dos terços dels pacients amb la forma més comuna d’hepatitis C poden curar-se amb una nova generació de fàrmacs antivirals, segons publiquen a la revista The New England Journal of Medicine un grup d’investigadors entre els quals es troba el Dr. Rafael Esteban Mur, membre del grup de malalties hepàtiques del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).Amb els tractaments actuals, la taxa de curació de la hepatitis C no sobrepassa el 40%, així que ara “s’obre una nova era en el tractament de l’hepatitis C”, assegura la revista. L’hepatitis C afecta a més de 170 milions de persones al món, i és la més greu de les hepatitis comunes. La investigació, desglossada en dos estudis, ha avaluat l’eficàcia i els efectes secundaris d’incorporar l’inhibidor de proteases boceprevir –un tipus de fàrmac antiviral- al tractament de l’hepatitis C. En el treball en que ha participat el VHIR s’ha assajat el fàrmac amb pacients que no havien respost al tractament convencional, mentre que un segon s’ha fet amb pacients que no havien rebut cap tractament. En el cas dels pacients que van rebre el nou fàrmac les taxes de curació van arribar al 70% per als dos casos, comparat amb el 40% i el 21% respectivament pels que només van rebre tractament convencional. Amb aquests resultats, el Dr. Esteban Mur preveu que l’Agència Europa del Medicament autoritzi la comercialització del nou fàrmac després de l’estiu. De cara al futur, creu que “apareixeran més fàrmacs contra l’hepatitis C que augmentaran més l’eficàcia del tractament i reduiran els efectes secundaris”. El VHIR participa actualment en onze assaigs clínics d’alguns d’aquests fàrmacs encara experimentals contra l’hepatitis C.

La Unitat de Recerca Biomèdica i d’Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) liderat pel Dr. Jaume Reventós, juntament amb el Dr. Antonio Gil-Moreno del Servei de Ginecologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadors de l’empresa de biotecnologia Geadic A.I.E. han dut a terme un estudi que identifica 20 gens implicats en el desenvolupament del càncer d’endometri.La troballa d’aquests marcadors moleculars, que ha estat recentment publicada a la revista International Journal of Cancer, permet establir un nou mètode de diagnòstic poc invasiu i altament sensible en la detecció d’aquest tipus de càncer.Aquests resultats són importants perquè fins avui no s'havien trobat marcadors moleculars vinculats al càncer d'endometri. Gràcies a la identificació d'aquests gens, s’han establert les bases per al desenvolupament d’un test de detecció de càncer d’endometri eficaç, poc invasiu, altament fiable i amb el que, a més, el propi ginecòleg pot obtenir la mostra ambulatòriament sense requerir l’entorn hospitalari.

El 23 de març va tenir lloc a la Casa Llotja de Mar de Barcelona la KIMconference, amb el títol "Global Innovation: Challenges & Opportunities’, amb la partipació del director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), entre d'altres experts, per analitzar i potenciar la competitivitat en el sector salut. Tot i la crisi econòmica, els experts van coincidir en destacar les oportunitats que s'obren en aquest sector, sobretot en R+D+i i iniciatives empresarials. A més del Dr. Comella van participar Daniel Carreño, president de General Electric Healthcare Spain & Portugal i de Fenin, Gonçal Lloveras, director hospitalari de FIATC, Franco de Vecchi, vicepresident de VPCI, i Ignacio Para, president de la Fundació Bamberg.El Dr. Comella va assegurar que "el nostre sistema de recerca biomèdica, i particularment de recerca clínica i translacional, és un dels més avançats del món. El gran repte és convertir els resultats de la recerca en millores tangibles pels malalts. No és menys important que el sector de la recerca biomèdica es configura com un dels grans actius del nostre país per promoure l'economia basada en el coneixement. Hem de ser capaços de fer aliances estratègiques amb partners internacionals públics i privats per transformar el coneixement que generem en activitat econòmica".

El grup de recerca en Diabetis i Metabolisme del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) liderat pel Dr. Rafael Simó, treballa en un nou mètode per aconseguir que els diabètics puguin controlar el seu nivell de glucosa sense punxar-se vàries vegades al dia.La diabetis, que afecta al 10% de la població espanyola, deriva en un excés de glucosa en sang a l’organisme humà i la solució per tal que els diabètics puguin portar una vida normal passa per aportar a l’organisme la dosis d’insulina adequada que el pàncrees no pot crear per si mateix. Per això és important que els pacients es controlin diàriament el seu nivells de glucosa en sang, i això es fa punxant el dit vàries vegades al dia, el que es converteix en un procés incòmode pel malalt. Per aquest motiu, el grup de diabetis del VHIR treballa en un sistema més còmode, sense dolor, que consisteix en portar un sensor, una mena de pinça en el dit què, mitjançat l’emissió d’una ona que penetra en el teixit subcutani, i després d’un seguit de càlculs matemàtics, informa del nivell de sucre a la sang. “Al grup de recerca en diabetis del VHIR no disposem d’enginyers de sistemes, per això l’empresa Sabir Medical ha inventat i patentat aquest producte revolucionari i nosaltres estem implementant el desenvolupament clínic, validant-ho a la vida real amb els pacients”, assegura el Dr. Simó. “Contribuïm al perfeccionament del sistema, ho provem amb la població diabètica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, comparem els seus resultats amb els que ens aporta la prova de mostra de sang venosa i confeccionem el que serà una eina que facilitarà enormement la vida dels diabètics”.

Tres investigadors del grup de neuroimmunologia clínica del VHIR, liderat pel Dr. Xavier Montalban, han rebut premis de la Sociedad Española de Neurología. El Dr. Manuel Comabella ha estat reconegut amb el Premi Biogen Idec al millor treball sobre Malalties Desmielinitzants per “Cerebrospinal fluid chitinase 3-like 1 levels area associated with conversion to multiple sclerosis", publicat a Brain, presentat als premis a contribucions a la qualitat científica de la societat.La Dra. Herena Eixarch ha guanyat el Premi Novartis al millor pòster sobre malalties desmielinitzants amb la comunicació “Disminución de la respuesta Th17 por inhibición de Delta-like ligand-4 en un modelo animal de esclerosis múltiple”, presentada a la reunió anual de la societat.Per últim, el Dr. Sunny Malhotra ha obtingut el Premi novartis a la millor comunicació oral sobre malalties desmielinitzants amb la comunicació “Comparación in vitro de la especificidad para los interferones (IFN) de tipo I de varios marcadores de bioactividad del IFN-beta”, també presentada a la reunió anual de la Sociedad Española de Neurología.

El 15 de març va tenir lloc a Madrid la presentació de la 13a promoció del programa Miguel Servet, el de la convocatòria 2010, a la seu de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII). Durant l’acte, a més de les autoritats del ministeri, va intervenir el Dr. Joan Comella, director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), que va presentar l'institut com a exemple d’investigadors Miguel Servet en un centre de R+D del Sistema Nacional de Salud (SNS). El programa Miguel Servet permet la incorporació a temps complet de personal investigador als centres del SNS. El VHIR compte amb tres investigadors en aquesta convocatòria, la Dra. Maria Vicario, membre del grup de Fisiologia i fisiopatologia digestiva, el Dr. Andreas Doll, de la Unitat de recerca biomèdica i oncologia translacional i pediàtrica, i el Dr. Trond Aasen, del grup de patologia Molecular.La Dra. Vicario assegura que “amb les poques oportunitats que hi ha a Espanya per investigar a alt nivell, el programa Miguel Servet em sembla la via més atractiva i que ofereix més continuïtat en la investigació biosanitària”.El Dr. Antoni Andreu, responsable del grup de Patologia neuromuscular i mitocondrial del VHIR, i responsable del Comitè Tècnic Evaluador del programa Miguel Servet va moderar la taula rodona posterior a la presentació.

La Unitat de Recerca de Neurotraumatologia i Neurocirurgia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) participa a la Setmana Mundial del Cervell organitzant l’activitat ‘Viu de prop el problema: coneix les causes i parla amb el malalt. Accidents de trànsit i traumatismes cranials. Causes i conseqüències’, amb la intervenció, entre d’altres, dels Dr. Sahuquillo, Dra. Bori i Dr. González Viejo, de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. La jornada ha tingut lloc el 16 de març al CRG."Els accidents de trànsit, i com a conseqüència els traumatismes cranioencefàlics (TCE), es consideren l’epidèmia silent del tercer mil·lenni que afecta fonamentalment a la gent jove. És ben conegut que hi ha una relació directa entre els accidents de tràfic i el consum d’alcohol. Les seqüeles poden ser terribles, per la pròpia persona i per tot el seu entorn familiar. En aquesta activitat explicarem l’epidemiologia de les lesions cerebrals traumàtiques i el mecanismes pels quals es produeixen aquestes lesions cerebrals. També discutirem quins són els mecanismes lesius més freqüents i la població més afectada. Veurem què passa a la fase aguda d’un accidentat, quins símptomes presenten inicialment aquests pacients i com es recuperen de les greus lesions cerebrals. Es discutiran las greus conseqüències socials i familiars d’aquests tipus de lesions".

El Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) ha atorgat al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR)

L’equip del laboratori de Recerca Traslacional en cáncer pediàtric del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha identificat la implicació d’una via de senyalització –via Notch- en l’agressivitat, la capacitat invasora i de metàstasi dels rabdomiosarcomes, un tipus de cáncer infantil. Aquesta investigació permetrà aplicar un tractament per bloquejar el desenvolupament de metàstasi, segons es desprèn d’un estudi que publica la revista Clinical Cancer Research. El càncer infantil afecta a uns 900 infants cada any a l’Estat espanyol. El 8% dels tumors detectats, entre 80 i 90 anuals, són un Rabdomiosarcoma. Es tracta de tumors malignes que poden apareixer en gran varietat de localitzacions (extremitats, cap i coll, nas, orelles, etc.). Segons la seva localització i subtipus histològic i molecular seran més o menys agressius, amb més capacitat invasora, destructora o de metàstasi. En els casos més favorables pot tenir una tasa de curació d’un 80-90%. Però, si la malaltía es troba en fase avançada o es presenta amb metàstasi, el pronóstic és molt més desfavorable.

Una delegació de Roche, liderada pel Dr. Michael Heuer, president d’Europa, Orient Mitjà, Àfrica i Latino Amèrica Diagnostics, ha visitat el divendres 11 de març les instal·lacions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), on s’han reunit amb representants de la direcció i del grup de recerca en malalties hepàtiques del VHIR.La trobada, que ha començat amb una reunió amb el gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el Dr. José Luis de Sancho, ha girat entorn a la col·laboració existent entre les organitzacions, en particular amb el projecte ‘Estudio de quasiespecies de los virus de la hepatitis B y C (VHB y VHC) y de polimorfismos genómicos asociados a respuesta al tratamiento antiviral por pirosecuenciación’, però també altres estratègies de present i de futur immediat que s’estan estudiant per les dues parts. Per part de Roche, a més del Dr. Heuer, han assistit el General Manager de Roche Diagnostitcs Spain i responsable de la subregió latinoamericana, Jaime Vives, el Director central de Diagnostics Spain, Javier Barreiro, el director de business development, el Dr. Artur Palet, i el responsable de vendes de Catalunya i Balears, Jordi Ximenis. Pel que fa al VHIR, el seu director, el Dr. Joan Comella, ha presentat una visió general de l’hospital i de la recerca del mateix, i el Dr. Juan Ignacio Esteban Mur, responsable de la línia d’hepatitits C, biologia molecular, resposta immunitària i tractament del VHIR, ha exposat les claus de "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?any=2011&num=49&mv1=5&mv2=1" l’estudi anteriorment citat, que porten a terme el VHIR i CIBEREHD amb la col·laboració de ROCHE Diagnostics. També han estat presents a la visita el Dr. Jaume Guàrdia, cap del grup de malalties hepàtiques del VHIR, el Dr. Josep Quer, membre del mateix grup, i el Dr. Francisco Rodríguez Frías, responsable de la línia de diagnòstic d’hepatitis virals.La reunió s’ha completat amb una visita als laboratoris dels edificis Collserola i Mediterrània, en especial aquest últim, on es troba el piroseqüenciador Genome Sequencer FLX System (GS-FLX), que funciona a la Unitat Científicotècnica de Suport (UCTS) del VHIR des de juliol de 2009, i amb el que es porta a terme l’estudi que coordina el Dr. Esteban Mur.

El responsable del grup de Neuroimmunologia clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i director del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEM-Cat), juntament amb la presidenta de la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM), Rosamaria Estrany, ha presentat la campanya solidària ‘Una poma per la vida’, que es celebrarà els dies 11 i 12 de març a més de 400 establiments Condis a Catalunya i Madrid. Durant aquests dos dies les pomes costaran en aquests llocs 1,50 euros, i la FEM destinarà la recaptació total a la Beca CEM-Cat ‘Miquel Martí i Pol’ 2011, destinada a grups de recerca novells d’hospitals i universitats de Catalunya amb l’objectiu de potenciar la investigació en neuroimmunologia, amb un enfocament especial a l’esclerosi múltiple. La presentació, que ha tingut lloc a l’Edifici Collserola del VHIR, ha estat apadrinada pels actors Àngel Llàcer, Jordi Díaz i Jordi Cadellans, i també han intervingut el director de l’Institut Català de Salut (ICS), el Dr. Enric Argelagués, i el gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el Dr. José Luis de Sancho, a més de comptar amb la presència del director del VHIR, el Dr. Joan Comella.

La Fundació ACE, Institut Català de Neurociències Aplicades, dirigida per Lluís Tàrraga i Mercè Boada, responsable del grup d’Alzheimer del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), va commemorar el 8 de març els seus 15 anys de vida amb un acte a l’Auditori de Barcelona. El Dr. Chester A. Mathis, professor de Radiologia, Farmàcia i Ciències Farmacèutiques i director de la Unitat de Positron Emission Tomography (PET) de la Universitat de Pittsburgh va rebre el I Premi ‘Joan Boada i Mercè Rovira’ de la Fundació ACE per la seva aportació en el desenvolupament del Pittsburg Compund-B (PiB), primer radio traçador que ha permès visualitzar les plaques de beta-amiloide en el cervell humà utilitzant la tècnica PET, i aportar nous coneixements en la Malaltia d’Alzheimer. Durant tota la jornada es van reunir pacients d’Alzheimer, familiars i científics que van repassar la contribució de la Fundació ACE com a centre referent a Espanya dedicat a oferir una atenció integral i multidisciplinar a les persones que pateixen aquesta malaltia. Entre d’altres convidats, com ara el conseller de Salut, Boi Ruiz, o la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, van intervenir experts com el director del VHIR, el Dr. Joan Comella, qui va posar de manifest el lligam entre la Dra. Boada i Vall d’Hebron i la gran importància de la col·laboració de les dues institucions.

La síndrome compartimental (SCA) es defineix com un augment de la pressió en qualsevol cavitat tancada i que produeix greus danys. En el cas de l’abdomen, es caracteritza perquè origina dificultat respiratòria i problemes hemodinàmics i renals en el pacient. La síndrome es produeix quan la pressió intraabdominal (PIA) augmenta per sobre de 15mmHg. L’elevació del PIA és una de les causes més freqüents de morbimortalitat en pacients crítics, un 58,8% dels afectats, dels que un 8,2% pot desenvolupar SCA. Per això, “és important que aquests pacients portin a terme una determinació precoç de la PIA amb monitoratge intraabdominal, el que permet realitzar un diagnòstic concret i establir un maneig que redueix la morbimortalitat associada”, assegura el Dr. Jordi Rello, cap de servei de la UCI de l’HUVH i responsable del Grup de Sèpsia i Infecció respiratòria greu del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).Aquesta i altres conclusions van ser exposades durant la jornada sobre ‘Pressió intraabdominal en el pacient crític: més enllà de la síndrome compartimental’, que va tenir lloc a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i a l’Hospital 12 de Octubre de Madrid amb col·laboració amb l’empresa Convatec.

La Unitat Cientificotècnica de Suport (UCTS) i el laboratori de patologia neuromuscular i mitocondrial, dirigit pel Dr. Antoni Andreu, del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) serveixen per il·lustrar el programa número 86 de Redes, a TVE, titulat ‘En lloc de malalties, cuidar la salut’. Eduard Punset entrevista en aquesta ocasió a Eric Topol, cardiòleg reconvertit a tecnòleg i investigador en genòmica de l’Institut Scripps de Ciència Translacional a La Jolla, California. Les imatges de les instal·lacions i investigadors del VHIR acompanyen les declaracions del científic, que parla de la nova etapa de la medicina que arrenca amb el desenvolupament extraordinari dels dispositius digitals sense fil, el que permet reduir els costos del sistema sanitari i dissenyar nous mètodes per a detectar, abans que es produeixin, greus malalties com ara l’infart cardíac.

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) participa en un estudi que té com a objectiu resoldre les limitacions actuals que impedeixen personalitzar les teràpies anti-VHB i anti-VHC (Hepatitits B i C). El projecte consisteix en l’aplicació de la piroseqüenciació ultrasensible i l’anàlisi bioinformàtica, conjuntament amb altres tecnologies d’anàlisi genètic i molecular, i pretén aconseguir minimitzar els costos sanitaris i els efectes secundaris que pateixen els malalts, desenvolupant les eines diagnòstiques més senzilles i útils per identificar quin és el millor tractament per a cada pacient. El VHIR col·labora amb ROCHE DIAGNOSTICS, ABL i el Centro de Investigación Biomédica en Red Enfermedades Hepáticas y Digestivas (CIBEREHD), en un acord que ha estat finançat pel Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI), depenent del Ministeri de Ciència i Innovació.El conveni, anomenat ‘Estudio de quasiespecies de los virus de la Hepatitis B y C (VHB y VHC) y de polimorfismos genómicos asociados a respuesta al tratamiento antiviral por pirosecuenciación’, uneix el VHIR i CIBEREHD, centres d’investigació de referència, amb companyies de reconeguda garantia com ROCHE o l’empresa de software Advanced Biological Laboratories TherapyEdge Spain (ABL), i permetrà disseminar els resultats entre la comunitat científica i empresarial després d’analitzar en xifres el resultat de les investigacions. ROCHE i ABL orientaran la capacitat tecnològica, l’experiència i el coneixement dels investigadors del VHIR i el CIBEREHD en la recerca de mutacions i terapèutica experimental en hepatitis B i C, en la caracterització dels factors pronòstic de resposta a tractament antivirals contra el VHB i el VHC, en genòmica computacional, regulació gènica i ultraseqüènciació.

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) és la fundació de recerca associada a hospitals que ha rebut més subvencions de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) per al quart trimestre de 2010 de tot l’Estat espanyol. Els 31 projectes, que sumen la quantitat finançada de 3.919.909,50 euros, provenen de 23 grups de recerca diferents, la qual cosa demostra l’àmplia diversitat de propostes de qualitat aprovades. L’àrea amb més projectes finançats (onze) és la de neurociències, tres dels quals pertanyen al grup de les malalties neurovasculars i, en concret, a la línia de recerca en ictus. En aquesta mateixa àrea també destaquen els dos atorgats al grup de neuroimmunologia clínica referents a l’esclerosi múltiple. El grup de bioenginyeria, ortopèdia i cirurgia pediàtrica també té tres projectes aprovats, tots relacionats amb aplicacions clíniques utilitzant models animals. Així mateix, també han estat finançats dos projectes del grup de recerca en nefrologia. Els grups de les malalties hepàtiques i les malalties sistèmiques tenen dos projectes cadascun. Els primers per a investigacions relacionades amb el virus de l’hepatitis C i l’encefalopatia hepàtica episòdica, i els segons, amb el lupus i l’anafilaxi. També hi ha projectes aprovats en oncologia radioteràpica, cirurgia general, diabetis i metabolisme, patologia cardiocirculatòria, fisiologia i fisiopatologia digestiva, pneumologia, medicina maternal i fetal, farmacologia clínica i teràpia cel•lular i gènica.L'ISCIII del Ministeri de Ciència i Innovació ha destinat 70,3 milions d’euros al finançament de projectes d’investigació en salut. Un terç d’aquesta quantitat, 23,8 milions d’euros, són destinats a projectes d’investigació de centres de recerca catalans. Catalunya lidera, amb un total de 220 projectes seleccionats per a la concessió d’ajudes, el finançament repartit per aquest organisme públic. L’ISCIII sufraga projectes centrats en les línies d’investigació destinades a escurçar el temps entre les troballes científiques i l’aplicació en els pacients i en la millora de l’atenció clínica.

Un estudi d'investigació clínica, liderat pel Dr. Javier Cortés, responsable del Programa de Càncer de Mama de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron i del VHIO, ha demostrat que la eribulina (fàrmac de quimioteràpia- Halichondria okadai, esponja marina d'origen animal) millora el pronòstic de les pacients afectades de càncer de mama metastàsic. L'estudi, “A Phase III open-label randomised study (EMBRACE) of eribulin monotherapy versus treatment of physician’s choice in patients with metastatic breast cancer”, es publica avui en la revista Lancet, i la seva finalitat ha estat demostrar l'eficàcia del tractament.Concretament, l'estudi demostra que l'administració d’eribulina és una alternativa terapèutica més eficaç que els tractaments actuals per a pacients pretractades amb càncer de mama metastàsic que ja han rebut tractament amb antraciclines i taxans (els dos fàrmacs més importants per a tractar qualsevol tipus de càncer de mama). L’eribulina és un antimicrotúbul (fàrmac de quimioteràpia) que bloqueja la divisió cel·lular i forma compostos tòxics per a la cèl·lula tumoral.En aquests moments, el tractament té prevista la seva aplicació (una vegada aprovat per les administracions competents) en pacients amb càncer de mama avançat que ja hagin estat tractades prèviament. Segons els resultats de l'estudi, la supervivència de les pacients tractades amb aquest fàrmac ha augmentat, de mitjana, un 20%, amb resultats de baixa toxicitat i bona tolerància.L'estudi clínic s'ha realitzat conjuntament amb centres d'Estats Units, Txèquia, França, Rússia, Bèlgica, Espanya i Anglaterra, entre d’altres. Al novembre de 2010 la FDA americana va aprovar la seva comercialització a Estats Units, i s'espera que l'Agència Europea del Medicament l'aprovi aquest any (2011).Des de la seva posada en marxa el 2008, el Centre de Càncer de Mama de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron, integra el diagnòstic i el tractament del càncer de mama de forma global, considerant al pacient com la pedra angular de tot el procés. ‘Endavant i de cara’ és un centre monogràfic en Càncer de Mama, pioner en la feina d'aplicar i desenvolupar un model de medicina assistència i d'investigació oncològica, reforçat per les connexions amb altres centres d'investigació nacionals i internacionals i, de manera important, amb la indústria farmacèutica. Aquesta col·laboració permet tenir accés als fàrmacs experimentals més innovadors que complementen als ja existents. El Centre aglutina un ampli ventall de professionals del sector mèdic: oncòlegs, patòlegs, cirurgians, radiòlegs, radioterapeutes, psico-oncòlegs, especialistes en genètica i en biologia molecular, així com professionals especialitzats en cures d'infermeria.

Un estudi publicat recentment a ‘Medicina Intensiva’, coordinat pel CIBER de Malalties Respiratòries i l'Hospital Universitari Vall d’Hebron, posa de manifest la gran importància del coneixement de les guies de prevenció de la Pneumònia Associada a Ventilació Mecànica (NAV) per part de les infermeres de vigilància intensiva.La Pneumònia està reconeguda com una de les causes més importants d'infecció adquirida en les Unitats de Cures intensives (UCI). Per tant, la seva prevenció és un aspecte important en la cura del pacient crític, el que ha dut en els últims anys a prevenir i tractar de disminuir la NAV mitjançant la publicació de diverses guies basades en l'evidència per a orientar als professionals sanitaris -entre elles, les de Dodek et al y les del Centers for Disease Control and Prevention-.