El Dr. Antoni Andreu, responsable del grup de Patologia neuromuscular i mitocondrial del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), és entrevistat a OrphaNews amb motiu del Dia Europeu de les malalties rares. El Dr. Andreu, membre del CIBERER, explica la seva experiència amb la base de dades de la malaltia de McArdle, un projecte que demostra que el finançament dedicat als registres pot ser molt profitós. OrphaNews és el butlletí de notícies del comitè d'experts de la UE en malalties rares.

Un estudi de revisió liderat pel Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha confirmat l'eficàcia del metilfenidat per a adults amb Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat (TDAH). Fins ara, la Unió Europea autoritza el tractament amb metilfenidat (un estimulant) per als nens amb Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat (TDAH), però hi ha 20 milions d'adults que pateixen la mateixa malaltia i estan orfes de tractament, tot i que s'espera que aquest estudi serveixi per donar suficient evidència als beneficis del seu ús. La raó d'aquesta paradoxa és que els estudis fets amb anterioritat concloïen amb resultats heterogenis respecte a l'eficàcia del metilfenidat en adults. De fet, s'havien realitzat molts estudis però mostraven una gran disparitat en els resultats: des de la ineficàcia fins a una gran millora. Però l'estudi realitzat per aquest grup d'experts de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, no només demostra la utilitat d'aquest medicament per al tractament en adults amb TDAH, sinó que també ha identificat els factors que provocaven aquesta discrepància de resultats. I afina encara més: concreten la forma més adequada d'administració d'aquesta medicació en adults.

Ventilung, un curs dedicat als fonaments bàsics de la ventilació artificial i les seves principals aplicacions clíniques, tindrà lloc a l'Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) entre el 24 i el 26 de febrer, co-organitzat per tres grups del CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES) –pertanyent a l'Institut de Salut Carlos III- liderats per Jordi Rello, cap de servei de la UCI de l’HUVH i responsable del Grup de Sèpsia i Infecció respiratòria greu del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Ferran Morell, cap de servei de pneumologia de l’HUVH i responsable del Grup de pneumologia del VHIR, i Joaquim Gea, cap de servei de pneumologia de l'Hospital del Mar.Jordi Rello, coordinador del curs en el qual participaran 17 experts de prestigi internacional, indica que "és nou oferir una oferta docent nova que va dirigida a millorar l'entrenament bàsic dels professionals interessats en insuficiència respiratòria greu". Joan Ramon Masclans, vicepresident de la comissió de docència de l’HUVH, també membre del grup de sèpsia i infecció respiratòria del VHIR i coordinador del curs, assegura que "els pacients es beneficiaran, sens dubte, de la col·laboració docent d'excel·lents especialistes del CIBERES".La jornada del dia 24 se centrarà en la ventilació pulmonar bàsica. El divendres 25 es revisaran les noves modalitats ventilatòries i s'exposaran casos pràctics de com ventilar a pacients amb diverses patologies. I el dissabte 26 es realitzaran simulacions de casos pràctics en grups reduïts, gràcies a la col·laboració de Covidien, Drager, Fisher, Maquet, MC, Philips i Portex. La reunió conclourà amb un panell de discussió sobre qualitat de vida, amb participació d'un intensivista (Oriol Roca), una infermera (e. Gallart) i el familiar d'un pacient amb fibrosi quística.El curs, dirigit a professionals de ciències de la salut interessats en el tractament de pacients ventilats mecànicament, està acreditat pel consell Català de Formació Mèdica Continuada i la Comissió de Formació Continuada del Sistema Nacional de Salut (3,3 crèdits).

La Dra. Mercè Boada, responsable del grup d’Alzheimer del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), va ser divendres 18 de febrer la convidada del programa ‘Saber Vivir’, dins del magazine matinal ‘La mañana’ de TVE. La Dra. Boada va explicar les claus de l’Alzheimer i com afecta a la vida diària dels qui ho pateixen, així com els problemes que comporta i com afrontar-la.Recentment, el documental 'Bicicleta, cullera, poma', on intervé la Dra. Boada, i que tracte sobre l'experiència amb l'Alzheimer de l'expresident de Catalunya Pasqual Maragall, va ser reconegut amb un premi Goya.

Alumnes del Màster en Direcció i Gestió de la R+D+D en Ciències de Salut de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) van visitar el 18 de febrer les instal·lacions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) per conèixer el funcionament intern de cadascuna de les seves àrees claus. Durant la trobada, els responsables de les diferents unitats, introduïts pel director del VHIR, el Dr. Joan Comella, van anar presentant les línies mestres de la seva actuació, i en acabar, els alumnes van poder recórrer les instal·lacions de l’Edifici Collserola i de l’Edifici Mediterrània. Al llarg de més de quatre hores, els alumnes, d'alt nivell professional, van interrogar als representants del VHIR per saber més de les àrees en les que estaven més interessats i les que més es poden aplicar als seus estudis i a la seva millora professional posterior. L’exposició del VHIR es va dividir en tres gran blocs. En primer lloc, la presentació institucional i la gestió, en segon les unitats de suport a la captació de recursos, com ara la de projectes, la Unitat Central d’Investigació Clínica i Assaigs Clínics (UCICAC), la innovació i el mecenatge. Per cloure, l’últim bloc estava dedicat a la presentació dels core facilities, els serveis del VHIR, la Unitat Científic Tècnica de Suport (UCTS), el Biobanc i l’Estabulari.

El Dr. Antoni Andreu, responsable dels grup de Patologia neuromuscular i mitocondrial, i el Dr. Joan Montaner, responsable del grup de malalties neurovasculars del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) participen del 17 al 19 de febrer a Daegu (Corea del Sud) en la segona trobada de l’Associació Internacional de Recerca Mèdica (International Medical Research Association, IMRA), que aplega a la UAB, a destacats investigadors de centres de recerca catalans i a vuit institucions d’investigació coreanes. La trobada, a la que també assistirà el Dr. Joaquín Arribas del VHIO, dóna continuïtat a la que va tenir lloc l’any passat al campus de la UAB, i serveix per posar les bases a nous projectes de recerca conjunts i noves línies de col·laboració acadèmica al camp de la biomedicina, a més d’afavorir l’intercanvi d’investigadors i estudiants amb Corea del Sud, un país estratègic al projecte d’internacionalització de la recerca catalana i en particular de la UAB.Al llarg d’uan trentena de ponències, es parlarà tant del futur de l'IMRA com qüestions referents a diverses facetes de la recerca biomèdica (la teràpia gènica, la nanotecnologia aplicada a la salut, la bioquímica, etc.) en el tractament de malalties degeneratives, com ara l'Alzheimer, o genètiques, com el càncer, entre altres. Per part del VHIR, el Dr. Andreu farà la presentació institucional i el Dr. Montaner la de l’àrea de neurociències del VHIR.Formen part de l'IMRA, a més de la UAB i els centres de recerca catalans involucrats, la Daegu-Gyeongbuk Free Economic Zone Authority, la Catholic University of Daegu, el Daegu Gyeongbuk Institute of Science & Technology, la Daegu Haany University, la Keimyung University, la Kyungpook National University, la Pohang University of Science and Technology i la Yeungman University.

El cap de la Unitat de Recerca Biomèdica i d'Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Jaume Reventós, explica la investigació del seu equip sobre el càncer de pròstata i altres temes relacionats amb la innovació i el dia a dia de la seva investigació en una entrevista en profunditat en el programa ‘Qui és Qui’ de Teletaxi TV amb el popular presentador Justo Molinero.

Inveready Seed Capital, Societat de Capital Risc impulsada i participada pel Grupo Inveready, ha anunciat la seva inversió en la companyia Transbiomed en la seva primera ronda de finançament. Inveready ha pres una participació minoritària però significativa en aquesta empresa, primer spin-of del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) de Barcelona. La primera ronda de Transbiomed ascendeix a 1,2 milions d'euros i s'ha estructurat mitjançant una combinació de capital i préstecs tous d'origen públic, destinats a la investigació aplicada, innovació i emprendeduria que s'aniran desemborsant al llarg d'aquest any. Entre les institucions públiques que han aportat fons a la companyia destaquen ACC10 i el Ministeri de Ciència i Innovació. Després de l'operació, els fundadors de la companyia mantindran el control accionarial de la mateixa.

El cap del Servei de Cirurgia Cardíaca de l’Àrea del Cor de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, i cap del grup de teràpia reparadora del cor del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Manuel Galiñanes, explica que l’exercici és la clau per viure en salut, fins i tot per les persones que pateixen cardiopaties, a més de parlar de les diferents intervencions quirúrgiques existents dins del programa dedicat als infarts del '36,5' de BTV, on apareix juntament amb el Dr. Ricard Serra-Grima, del Servei de Cardiologia de l’Hospital de Sant Pau.

Les Unitats de Citologia, Inmunofenotipo i Citogenética d'Hematologia de l'Hospital Vall d'Hebron van impartir el 9 de febrer el segon Taller Diagnòstic Integrat de les Síndromes Mielodisplásicos (SMD) de Casos Clínics. En la segona edició del taller, dirigit per Teresa Vallespí, hematòloga del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), han participat 11 residents d'Hematologia d'últim any de tota Espanya. Després d'una actualització de les tècniques que s'utilitzen en el diagnòstic integrat, els participants, en grups de 2 o 3, van anar elaborant els casos problemes tutelats pels experts de les diferents unitats. Durant la jornada, esponsorizada per Celgene, els participants van estudiar, en companyia dels respectius experts, els diferents aspectes del clon maligne. Per als alumnes representa una presa de contacte amb els analitzadors més avançats que s'utilitzen en l'estudi diagnòstic (cariotipador, citómetro de flux de 10 colors). Després del procés, van elaborar el diagnòstic integrant totes les dades, la qual cosa comporta un clar exercici de l'especialitat d'Hematologia. A més, es va corroborar la certesa que un correcte diagnòstic integrat permet un tractament adequat i, en ocasions, elements per al posterior estudi de malaltia residual mínima (ERM). Al final de la jornada, els assistents al taller van acabar l'experiència amb diversos objectius aconseguits: aprofundir en les característiques fonamentals en el diagnòstic dels SMD, analitzar diferents cariotipos amb les anomalies més freqüents observades en SMD, estudiar imatges amb alteracions en l'expressió d'antígens o presència d'antígens aberrants i unir tot l'anterior amb les dades clíniques, elaborar el diagnòstic integrat i classificar d'acord amb les propostes FAB, IPSS (1997) i OMS (2008). El taller, que compta amb material de primer nivell, ja anuncia una tercera edició el 25 de maig després de l’èxit de les dues primeres experiències i l’àmplia demanda.

El programa de TVE ‘Informe Semanal’ va tractar el 5 de febrer, en el context del Dia Mundial contra el càncer, les noves línies d’investigació pioneres que estan portant a terme alguns hospitals espanyols, entre ells especialment el Vall d’Hebron. El Dr. Josep Baselga, director del VHIO, i la Dra. Anna Vivancos, entre d’altres, donen la seva opinió sobre la importància de conèixer el perfil genètic dels malalts de càncer, i com permetria adaptar i personalitzar els tractaments per a cada cas. Durant el programa parlant malalts i es mostra el dia a dia del seu tractament a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

Un estudi internacional liderat pel Dr. Xavier Montalban, cap del grup de recerca en Neuroimmunologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i director del CEM-Cat, analitza si l'administració de determinats lípids té beneficis en el tractament de l'Esclerosi Múltiple (EM). Concretament en el més freqüent, el subtipus remitent recurrent, per tal d'aportar evidència científica a creences populars que, fins ara, defensaven que la inclusió de greixos específics en la dieta del malalt en millorava els símptomes. Actualment, la investigació es troba en fase II i s’espera que els resultats de l’assaig es puguin publicar a finals del 2011.Els responsables d'aquest estudi internacional, en el que hi participen diversos hospitals catalans i es lidera des del VHIR, juntament amb el CEM-Cat, han dissenyat un fàrmac experimental (BGC-0134 o PlenevaTM), que es basa en un greix sintètic que optimitza la biodisponibilitat de l’àcid gamma-linolènic, un àcid gras essencial del grup dels Omega-6 que l'organisme humà no sintetitza per si mateix i que, per tant, només es pot obtenir si s'inclou en l'alimentació. Aquest àcid gras s'ha incorporat a la membrana cel·lular i s'ha observat que podria tenir certa funció protectora de la vaina de mielina, una de les substàncies afectades per l'Esclerosi Multiple. “L'objectiu de l'estudi és demostrar que el fàrmac experimental BCG-0134 és capaç de reduir l'activitat inflamatòria, mesurada amb RM -ressonància magnètica-, de l'Esclerosi Múltiple amb brots i remissions”, explica el Dr. Montalban. “Si el resultat fos positiu -afegeix-, el potencial benefici clínic hauria de confirmar-se en un assaig fase III”.

"http://www.youtube.com/user/ComedScienceFilms#p/u/8/pGpBj5T0-DY" COMED is a ‘Communication and Support Action’ within the Seventh Framework of the European Commission to communicate the results and activities of cutting-edge EU-funded health-research projects to the general public. One of them is the project called ‘Meta Hit - Intestinal microbiota and human health’, led by Vall d’Hebron Research Institute (VHIR).The central objective of the MetaHit project is to establish associations between the genes of the human intestinal microbiota and human health and disease. The research work is focused on two disorders of increasing importance in Europe, Inflamatory Bowel Disease (IBD) and obesity. First, we need to establish an extensive reference catalog of microbial genes and genomes present in the human intestine. The second challenge is to develop tools to determine which genes and genomes of the reference catalog are present in different individuals and at what frequency. Third, it is necessary to gather cohorts of individuals, some sick and some healthy, and determine which genes and genomes they carry. Also, it is crucial to develop bioinformatic tools to store, organize and interpret this information, and thus establish associations between intestinal microbiota and health and disease.

"http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&mv1=5&mv2=3&mh1=0&mh2=0&mh3=0&mh4=0&ms=0&any=2010&num=269" L’estudi global de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, liderat pel grup d'Expressió Gènica i Càncer del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), que identifica quines són les cèl·lules iniciadores d'un tumor cerebral, el glioma, i les que tenen capacitat per regenerar-lo després d'una cirurgia, és un dels 10 finalistes del nou premi ‘Vanguardia de la Ciencia’, que organitza el diari del Grup Godó. La candidatura del Vall d’Hebron es compartida amb la l’equip de Mariano Barbacid del CNIO, un gran avenç en el càncer de pulmó, i totes dues sota el títol “La recerca de noves teràpies contra el càncer”. Els resultats de la investigació, que s'ha centrat concretament en el glioma, el tumor maligne cerebral més freqüent, es van publicar a la revista Cancer Cell, firmat per una vintena d'investigadors del Vall d'Hebron, entre els que es troben el responsable del grup de Patologia cardiocirculatoria del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. David García-Dorado, o el líder del grup del VHIR en neurotraumatología i neurocirurgia, el Dr. Juan Sahuquillo.El premi s’atorgarà després del vot ponderat entre les opinions dels lectors del diari, que tindrà un valor del 50%, i les del comitè científic assessor, que també comptarà al 50%. Per donar suport a la candidatura del Vall d’Hebron els lectors podan votar a "http://www.lavanguardia.es/vanguardia-de-la-ciencia/index.html" www.lavanguardia.es/vanguardia-de-la-ciencia.

L’ús d’antivirals en pacients amb grip A permet reduir fins a un 13% la mortalitat si es fa servir durant les primeres 48 hores des de l’aparició dels primers símptomes, segons els resultats d’un estudi coordinat pel cap de servei de la UCI del Vall d'Hebron i responsable del Grup de Sepsis i Infecció respiratòria greu del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Jordi Rello. Les conclusions de la investigació, en la que participa la Sociedad Española de la Medicina Intensiva, Crítica y Unidades Coronaris (SEMICYUC), i publicades en el darrer número del ‘Journal of Antimicrobial Chemotherapy’, demostren el benefici que ofereixen aquests fàrmacs quan es fan servir de forma precoç, ja que la mortalitat va baixar d’un 34,3% a un 21,5%.En l’estudi van participar 657 pacients de 146 UCI espanyoles, que van ser tractats amb oseltamivir, comercialitzat com a ‘Tamiflu’. Els que van iniciar el tractament en les primeres 48 hores resten ingressats en aquestes unitats menys temps (18,4 dies per 22,7 dies dels pacients tractats posteriorment), a més de presentar estàncies hospitalàries més breus (27,2 dies per 34 dies).Segons el Dr. Rello, “l’administració precoç d’antivírics en pacients d’UCI amb grip A no només es va associar a una major supervivència, sinó que va reduir costos com a resultat de la reducció de dies d’estància a la UCI i de dies de respiració artificial”.

Investigadors del Vall d’Hebron liderats pel Dr. Joaquín Arribas, han creat un test per millorar el tractament del càncer de mama, ho han patentat i han venut la llicència a la multinacional farmacèutica GlaxoSmithKline per tal que ho posi a disposició dels pacients d’arreu del món. L’avenç d’aquest grup d’investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), és un exemple de com la investigació d’excel·lència pot millorar la vida dels ciutadans i crear riquesa econòmica per al conjunt de la societat. Un altre exemple de la transferència del coneixement a la societat és el del cap de la unitat de recerca biomèdica i oncologia translacional i pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Jaume Reventós, que va crear l’empresa TransBioMed i ha desenvolupat recentment troballes innovadores com un test per a detectar el càncer de pròstata.

La Dra. Maria Antolín, del grup de recerca en Fisiologia i fisiopatologia digestiva del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), explica a l’espai ‘Saber Vivir’ del programa ‘La Mañana de la 1’ de TVE, l’estudi que apunta la possibilitat de validar tractaments que puguin fer variacions en la composició de la flora intestinal, el que suposaria un abans i un després en aquelles malalties en les quals hi ha evidència científica de què la flora juga un paper determinant. El programa va tractar àmpliament la flora intestinal des de diferents fronts, i un d’ells va ser la investigació del VHIR liderada pel Dr. Guarner i la Dra. Chaysavanh Manichanh, del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva, que recentment va ser premiada per Diario Médico.

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) és el centre espanyol que ha rebut un major finançament en la convocatòria d’ajuts per al foment de la recerca clínica independent 2010 del Ministeri de Sanitat i Política Social. El VHIR va presentar 18 projectes, dels quals 13 han estat acceptats per rebre l’ajut corresponent. La quantitat finançada per la suma dels 13 projectes és de 1.637.382 euros, el que situa el Vall d’Hebron en primera posició, superant l’Hospital Universitario de La Paz, que és el segon, i a tot el CAIBER, que ocupa el tercer lloc. El següent hospital català de la llista és Bellvitge, amb menys de la meitat de finançament i només un projecte menys acceptat que el VHIR.Aquests ajuts recauen sobre especialitats diferents, el que ratifica la diversitat i la importància de la recerca clínica en el projecte del VHIR. Entre ells, destaquen les otorgades al Dr. Enric Cáceres, amb un finançament concedit de 400.000 euros, amb el títol "Estudio prospectivo, aleatorizado comparando la fusión espinal en pacientes afectos de patología degenerativa del raquis lumbra, utilizando células mesenquimales autólogas inmovilizadas en partículas de hueso humano, respecto al injerto autólogo de cresta". També és important subratllar l'ajut que ha rebut el Dr. Juan Pedro Barret, de 300.000 euros, pel projecte 'Estudio de la eficacia de Bosentán en la modulación de la respuesta inflamatoria y de la cicatrización en pacientes quemados".

El cap de servei de la UCI del Vall d'Hebron i responsable del Grup de Sepsis i Infecció respiratòria greu del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Jordi Rello, està analitzant els cent primers ingressos per grip A H1N1 a les UCI espanyoles en un treball coordinat per la Sociedad Española de Medicina Intensiva, Crítica y Unidades Coronarias (Semicyuc). A diferència de l’any passat, els casos es van accelerar a mitjans de desembre, durant la setmana 51, i s’espera un nou brot a finals de gener o principis de febrer. “El patró d’aparició de la malaltia és similar al de la grip estacional, però crida l’atenció un patró nou d’afectació, sobretot en forma de bronco-espasme i, particularment, de pneumonia vírica”, assegura el Dr. Rello.

La Dra. Mercè Boada, responsable del grup d’Alzheimer del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) participa en el programa dedicat a l’Alzheimer del 36.5, un espai de BTV que presentar el Dr. Eduard Estivil. El magazine de salut, en el que col·laboren investigadors del Vall d’Hebron, del Clínic, l’Hospital del Mar i de la Santa Creu i Sant Pau, es va començar a emetre el 8 de gener. En l’edició del 15 de gener, dedicada a l’Alzheimer una de les entrevistes monogràfiques està dedicada a la Dra. Boada.

El Dr. Ramon Orriols, membre del grup de Pneumonologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), participa en el reportatge ‘Uns malalts incòmodes’, que tracta el problema de la Sensibilitat Múltiple Química al programa ‘30 minuts’ de TV3. La sensibilitat química múltiple és una malaltia poc coneguda. Hi ha una doble càrrega: el sofriment i la incomprensió.

El projecte ‘Validació i comercialització d’un Kit de diagnòstic precoç de càncer de pròstata en orina’ que desenvolupa la Unitat de Recerca Biomèdica i d'Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha estat reconegut amb un ajut de la convocatòria VALOR 2010. Aquest competitiu ajut de l’AGAUR premia els projectes destinats a incentivar les activitats de valorització de recerca i de tecnologia i la seva arribada al mercat. El prestigiós ajut econòmic donarà suport durant els propers 15 mesos al projecte liderat pel Dr. Jaume Reventós, i del que també formen part els doctors Andreas Doll, Joan Morote i Marina Rigau, per la validació i comercialització de l'esmentat kit.

Les investigacions i anàlisis genètiques són fonamentals en els nous abordatges pediàtrics, segons es va concloure en una taula sobre salut infantil que va tenir lloc durant les IV Jornades d’Actualització en Investigació Biomèdica. A les jornades, organitzades per la Unitat d’Investigació Oftalmològica Santiago Grisolía, que pertany a la Fundació d’Investigació de l’Hospital Doctor Peset de Valencia, i la Fundació Valenciana d’Estudis Avançats, va participar el Dr. Antoni Carrascosa, cap del servei de pediatria de l’hospital Vall d’Hebron i responsable del grup d’endocrinologia pediàtrica del VHIR.Durant la taula, moderada per Pilar Codoñer, cap del servei de pediatria del Peset, el Dr. Carrascosa va explicar que “el gen GH1 és el que codifica per la síntesi d’hormona de creixement, que juga un paper molt important en la regulació del creixement durant el desenvolupament posnatal”.

El Dr. Joan X. Comella va participar el 13 de gener en un encontre digital a Diario Médico a les 12.00. El director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) va contestar preguntes dels lectors sobre investigació mèdica traslacional: del llit de l'hospital al laboratori i del laboratori de nou al llit de l'hospital. "http://www.diariomedico.com/opinion-participacion/encuentros-digitales/joan-x-comella-carnice-" Llegeix aquí la transcripció de l'encontre digital