Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració amb el Departament de Ginecologia i el Banc de Teixits Fetals de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron han analitzat els efectes del Bisfenol A (BPA), un polímer molt utilitzat per a la fabricació de plàstics, en cultius in vitro d’ovaris. La recerca demostra que l’exposició a aquesta substància altera greument el desenvolupament dels ovòcits i dels futurs òvuls possiblement disminuint la fertilitat de la descendència de la dona exposada, a l’hora que podria incrementar el risc de síndrome de Down en futures generacions.La investigació, publicada a Human Reproduction, s’ha dut a terme emprant 21.570 ovòcits cultivats in vitro. Els resultats demostren que l’exposició al Bisfenol A en concentracions que entren dins el marge permès per les autoritats sanitàries és perjudicial per al fetus. El BPA redueix el nombre d’ovòcits (les cèl·lules precursores dels òvuls), la qual cosa podria influir negativament en la fertilitat de la dona i duplica el risc d’intercanvi de cromosomes en el procés de divisió cel·lular. Una observació específica del cromosoma 21 en el desenvolupament de 90 ovòcits ha demostrat que l’exposició al BPA podria incrementar el risc de síndrome de Down en la futura descendència del fetus.

Programa d’ajuts predoctorals per a la formació de personal investigador del Vall d’Hebron Institut de RecercaObjecte: selecció de 4 candidats per realitzar treballs de recerca dins del camp de la recerca biomèdica bàsica, clínica, epidemiològica, així com en gestió i avaluació de serveis i tecnologies sanitàriesRequisits dels/les sol·licitants:· Haver aprovat totes les assignatures per a l'obtenció del títol de llicenciat/da, enginyer/a o arquitecte/a. La data de fi d'estudis ha de ser posterior a l'1 de gener del 2007. Els llicenciats/des en Medicina, Farmàcia, Biologia, Química o Psicologia que hagin cursat l'especialitat, han d'haver acabat els estudis amb posterioritat a l'1 de gener del 2003· Tenir el títol oficial de màster universitari que condueixi a un doctorat o el títol d’especialista· Estar admès en un programa de doctorat de la UAB, en el moment de l’acceptació de l’ajut· La nota mitjana mínima de l’expedient acadèmic ha de ser igual o superior a 1.60 (escala 1-4)Durada: 3 anysDotació: els contractes tindran una dotació per a la primera anualitat de 15.045,00 € bruts anuals, exclosa la quota patronal de la Seguretat Social, de la qual el VHIR finançarà el 80% i el Grup de recerca receptor el 20% restant. L’ajut per a cada contracte es distribuirà en 12 mensualitatsLloc i termini de presentació: les sol·licituds es presentaran a la Direcció de l'Institut de Recerca, Passeig Vall d'Hebron, 119-129, Edifici Mediterrània, planta 2, abans de les 17:00 del dia 6 d’octubre del 2011Trobareu les bases de la convocatòria i els impresos de sol·licitud clicant els següents enllaços: "http://www.vhir.org/Global/pdf/ajuts/Convocatoria_beca_VHIR_2011.pdf" - Bases convocatòria "http://www.vhir.org/Global/pdf/ajuts/sollicitud_beca_VHIR_2011.doc" - Imprès

El Dr. Joan Comella, director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), es va reunir en la tarda del 12 de setembre amb la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, en la seva condició de secretari general de la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (COSCE), juntament amb el seu president Carlos Andradas. La trobada, que va tenir lloc a la seu del MICINN, és la primera entre la ministra i la nova directiva de la COSCE, que va ser nomenada el passat juny.Garmendia ha abordat amb els representants de la COSCE la nova Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, aprovada amb ampli consens en la seva tramitació parlamentària, i el desenvolupament inicial de la qual tindrà lloc en aquest últim tram de la legislatura. En declaracions als mitjans de comunicació després de la reunió, Andradas ha assenyalat que COSCE està “molt satisfeta” amb el text final de la Llei, a la qual ha posat la qualificació de notable “alt”.Garmendia i la COSCE han iniciat també els contactes per a la configuració de la futura Agència Estatal d'Investigació que preveu la Llei de la Ciència. Ambdós han coincidit a dotar a l'Agència de la màxima flexibilitat i independència en la distribució dels fons a partir de la promoció de la qualitat i l'excel·lència. A més, ambdues parts han començat a estudiar els documents preliminars amb les respectives propostes sobre el disseny definitiu de l'agència.

Investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) han descobert un nou mecanisme de senyalització cel·lular fins ara desconegut. Es tracta de l’ús coordinat de dos llenguatges que són emprats per la cèl·lula per enviar senyals interns d’una manera precisa i selectiva. Aquest mecanisme no substitueix les formes de comunicació existents i conegudes (la fosforilació), sinó que és addicional. La troballa té tant valor biològic perquè aquest mecanisme té molts indicis d’estar sostingut de manera inalterable en l’escala evolutiva, doncs és present des del cuc més simple, passant per la mosca, rèptils, petits mamífers, primats fins als humans. El mecanisme es basa en la metilació de components de la via RAS-ERK, una de les vies clau en nombrosos processos biològics rellevants i, per definició, clau en la malignització d’una cèl·lula. Per tant, aquesta investigació podria tenir implicacions importants en relació al càncer “fins el punt que podríem estar davant de tota una nova era de l’estudi de fàrmacs capaços de modular la resposta biològica induïda per una via de senyalització”, segons explica el Dr. Juan Ángel Recio, responsable del Laboratori de Models Animals i Càncer del VHIR i de l’estudi que avui es publica a la revista Science Signaling. Es tracta d'un article avaluat en el Faculty of 1000 i que Nature Reviews in Molecular Cell Biology vol destacar en el seu número de novembre. "http://www.vhir.org/global/videos/Audios/ScienceSignaling_110913.mp3" Mès informació

Coincidint amb el Dia Mundial de la migranya, la Dra. Patricia Pozo Rosich, responsable del grup de recerca en cefalea i dolor neurològic del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) explica els últims avenços de la investigació en aquesta matèria als informatius de TVE.Tres milions i mig d'espanyols pateixen migranyes, el 80% de les quals són dones. L'estrés, els canvis hormonals i la ingesta de determinats aliments i begudes en són els principals desencadenants. Segons la OMS és una de les malalties que causa més discapacitat al món per això els investigadors se centren en la seva prevenció.

Un estudi del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha demostrat la relació entre la baixa activitat fagocitària dels macròfags (cèl·lules de defensa de l’organisme) i el mal control de la glucosa dels pacients amb diabetis tipus II. Aquesta troballa podria explicar la major susceptibilitat dels diabètics a patir tot tipus d’infeccions.Aquest estudi, pioner en el seu camp i liderat pel Dr. Rafael Simó, cap del grup de recerca en Diabetis i Metabolisme del VHIR i el Dr. Jordi Pétriz, responsable del laboratori de cèl·lules mare i càncer de la Unitat de Recerca biomèdica del mateix VHIR, es publica en l’última edició de la revista PLoS ONE. L’article defineix l’activitat dels macròfags abans i després d’establir un bon control de la glucèmia. Tot i que és ben conegut que els pacients amb Diabetis tipus II (la diabetis d’adults i la més freqüent) tenen un compromís de la immunitat i un clar augment del risc d’infeccions, les causes no es coneixen. Aquest treball busca resoldre alguns interrogants i postular alguna hipòtesi que podrien explicar-ho. Els macròfags són unes cèl·lules sanguínies que juguen un paper fonamental en la immunitat innata dels organismes i contribueixen al control de les infeccions.

Un equip d’investigadors de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, coordinats pel Dr. Josep Tabernero, cap del Servei d’Oncologia, participa en la primera seqüenciació de nou genomes de tumor colorectal, que han estat comparats amb nou genomes complets de teixit sa dels mateixos pacients. Els resultats de la investigació, que s’ha fet durant dos anys i en la que també han col·laborat l’Institut de Ciència Weizmann d’Israel i centres dels Estats Units com l’Institut Broad de la Universitat de Harvard, el centre oncològic Dana Farber de Boston, el Centre del Càncer Memorial Sloan-Kettering de Nova York i la Universitat de Carolina del Nord a Chapell Hill, es publiquen avui a Nature Genetics.Entre els resultats més rellevants obtinguts en la investigació destaquen l’aparició de 75 alteracions genètiques per tumor, sent les delecions les més freqüents. A més, s’han trobat onze fusions de gens, i dins d’elles la proteïna de fusió VTI1ATCF7L2 relacionada amb la via wnt beta-catenina. El Dr. Tabernero destaca que “fins ara s’havien publicat seqüenciacions parcials i una seqüenciació completa i aquest treball ha suposat un esforç enorme, ja que no hi ha cap sèrie que tingui el mateix número de pacients”.

Un recent estudi del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha demostrat el mecanisme que explica perquè la presència d’una proteïna –ZAP-70- condiciona el pronòstic de la Leucèmia limfàtica crònica (las més freqüent entre els adults en el món occidental) i n’ha determinat el seu paper clau com a possible diana terapèutica contra aquesta malaltia quan progressa. Aquesta troballa, liderada pel grup de recerca en Hematologia Experimental del VHIR, s’ha publicat a l’última edició de la prestigiosa revista Blood i suposa un graó més cap al coneixement de la malaltia, al mateix temps que obre la porta a possibles nous tractaments. “El nostre estudi estableix clarament la importància de la proteïna ZAP-70 com a marcador que diferencia els malalts de mal pronòstic delsque tenen una evolució més favorable i estableix que la causa d’aquesta diferència radica en la presència de molècules d’adhesió a la membrana de les cèl·lules, responsables de la més ràpida disseminació d’aquest tipus de leucèmia”, explica el Dr. Francesc Bosch, responsable del citat grup i coordinador de la investigació. “A més, l’estudi també determina tant la possibilitat que aquesta proteïna pugui esdevenir una clara diana per al disseny de fàrmacs com la utilitat de l’ús d’anticossos monoclonals contra aquestes molècules d’adhesió, presents en la membrana dels limfòcits i que contribuirien a frenar la progressió de la malaltia”, conclou el Dr. Bosch. La Leucèmia limfàtica crònica (LLC) es pròpia d’adults d’edat avançada, generalment de 65-70 anys, i la majoria de casos es detecta casualment en analítiques rutinàries, en les que apareix un nombre molt elevat de limfòcits. Després d’un acurat diagnòstic per part de l’hematòleg, el 80% de les LLC no requereixen tractament quimioteràpic fins que no passen molts anys i la malaltia progressa. Fins I tot, pot ser que alguns malalts no precisin de tractament mai i només caldrà fer-ne un seguiment atent, mentre que l’altre 20% dels casos sí que necessitaran tractament quimioteràpic des d’un inici, degut bàsicament a les característiques clíniques de la malaltia.

Científics d’arreu del món han identificat 29 noves variants genètiques vinculades a l’Esclerosi Múltiple (EM), que aporten noves claus sobre la biologia d’aquesta malaltia neurològica degenerativa. Molts dels gens implicats en l’estudi són importants per el sistema immunològic i donen informació sobre les vies immunològiques vinculades amb el desenvolupament de l’EM.La recerca, que ha involucrat un equip internacional d’investigadors encapçalat per les Universitats de Cambridge i Oxford amb finançament de Wellcome Trust, es publica avui, 11 d’agost, a la revista Nature. Es tracta del major estudi realitzat sobre la genètica de l’EM i ha comptat amb contribucions de gairebé 250 investigadors de l’International Multiple Sclerosis Genetics Consortium i el Wellcome Trust Case Control Consortium. El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEM-Cat) i l’IDIBAPS – Hospital Clínic de Barcelona són els únics centres espanyols entre les 131 institucions que hi han participat. Els equips encapçalats pel Dr. Manuel Comabella i el Dr. Xavier Montalbán, del VHIR i CEM-Cat, i el Dr. Pablo Villoslada del Centre de Neuroimmunologia de l’IDIBAPS - Hospital Clínic de Barcelona han contribuït a l’estudi proporcionant mostres d’ ADN de pacients amb esclerosi múltiple ben caracteritzats des del punt de vista clínic. "http://www.nature.com/nature/journal/v476/n7359/full/nature10251.html?WT.ec_id=NATURE-20110811#/affil-auth" Revista Nature

El Dr. Joan Comella, director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i el Dr. Manuel Comabella, membre del grup de neuroimmunologia clínica del VHIR i en representació del CEM-Cat, han participat aquest dilluns a la nit en una tertúlia sobre la recerca a Catalunya que s’ha emès al programa ‘Pont Barcelona-Madrid’ d’Onda Cero Catalunya.Moderats pel periodista Victor Bottini, tots dos van apropar a l’audiència temes generals com què s’entén per recerca o quin nivell té Catalunya respecte a Madrid i Europa. Parlant de temes més concrets, van tractar les principals línies de recerca del VHIR i de CEM-Cat, i van explicar amb detall el funcionament dels assaigs clínics.Ambdós van compartir la reflexió que Barcelona està per sobre de Madrid en la qualitat i quantitat de la producció científica, alhora que van manifestar la necessitat que totes dues ciutats, que lideren la investigació a Espanya, s’igualin en competitivitat, i més tenint en compte el context actual de crisi.

Un reportatge de Diario Médico repassa l’activitat del grup de patologia circulatòria, i en general de l’àrea del cor, que dirigeix el Dr. David García-Dorado al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). El grup, considerat d’excel·lència científica i referència internacional, suma un gran nombre de publicacions en les principals revistes i a la vegada realitza investigació traslacional basada en clínica, laboratori i epidemiologia, així com en els nous coneixements moleculars i genètics i en els problemes de l’edat. El seu objectiu és desenvolupar marcadors i mètodes diagnòstics per la imatge i teràpies que van des de fàrmacs a telemedicina.El Dr. García-Dorado, que dirigeix un grup de 20 persones, assegura que “tenim un finançament competitiu molt important i estem involucrats en dos projectes europeus i en altres del Ministeri de Ciència en recerca fonamental i sanitària. A més, acabem de presentar una patent europea sobre un biomarcador per a detectar si els pacients tenen o no síndrome coronari agut en aquells que es sospita que pateixen la malaltia, i estem en fase de generació d’altres patents”.

Una delegació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) pertanyents al seu Centre d’Innovació i Tecnologia (CIT), s’han reunit a les instal·lacions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) amb investigadors del centre i professionals amb projectes innovadors de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. L’objectiu de la trobada era donar a conèixer les activitats pròpies del CIT i les d’alguns dels seus centres vinculats per tal de detectar i establir possibles col·laboracions amb l’entorn Vall d’Hebron. Per part del VHIR han assistit el seu director, el Dr. Joan X. Comella, que ha introduït la sessió, juntament amb el director d’innovació, Francesc Iglesias, que ha presentat el projecte d’innovació del VHIR. A continuació ha intervingut Susana Sánchez, directora del CIT, i Antonio Álvarez, agent de transferència de tecnologia, que han presentat l’activitat d’aquest centre de la UPC. Tot seguit, tres dels centres vinculats al CIT han exposat el més destacat de cadascun. Pere Caminal, director, i Manel González, promotor, han introduït el Centre de Recerca Biomèdica CREB, Jaume Pujol, membre del Comitè Executiu, i Jaume Castellà, gerent, han donat les claus del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes CD6 UPC, i Josep Lluís Larriba, director, i Pere Baleta, gerent, han apropat als assistents el potencial del Centre Data Management DAMA UPC.La trobada ha estat profitosa i s’han establert contactes i bases per futurs acords entre totes les institucions presents.

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i la Fundació Step by Step, en el marc de la reunió anual del seu patronat, han signat un conveni de col·laboració per promoure i recolzar noves línies de recerca en el camp de les lesions medul·lars.D’aquesta manera, les dues institucions possibiliten la potenciació de la recerca, amb especial atenció a la traslacional, les noves teràpies i la medicina regenerativa. Així mateix, col·laboraran en el debat i la divulgació d'avenços en el camp de la lesió medul·lar mitjançant la celebració de jornades i actes científics, i en la participació en projectes conjunts pel desenvolupament d’intervencions sanitàries innovadores.Per part del Vall d’Hebron, que disposa de la única unitat de lesionats medul·lars de Catalunya, van assistir a la signatura de l’acord el Dr. Miguel Ángel González Viejo, cap de la citada unitat i també vicepresident de la Fundació Step by Step, i el Dr. Joan X. Comella, director del VHIR. La Fundació Step by Step (SbS) és un organisme sense ànim de lucre dedicat a la recuperació d’aquells lesionats medul·lars que, una vegada han superat les fases de rehabilitació als hospitals i als centres especialitzats, opten per seguir amb la rehabilitació a base de fisioteràpia per obtenir una millor qualitat de vida. Per part de SbS l’acord va ser ratificat pel seu Fundador i President, Frederic Crespo, i la Dra. Mercè Avellanet, cap del servei de rehabilitació de l'Hospital Nostra Senyora Meritxell d’Andorra i vicepresidenta de la fundació.A més del VHIR, també va signar un conveni de col·laboració amb Step by Step l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).

El director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Joan Comella, ha estat elegit secretari general de la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (COSCE). El nou president de la confederació serà el professor de la Universitat Complutense de Madrid, Carlos Andradas, que subsitueix en el càrrec Joan Guinovart, director de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.

L’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), en col·laboració amb la UAH i la UNED, organitzen la 2a edició del màster interuniversitari sobre ‘Direcció i Gestió de la R+D+i en Ciències de la Salut’, que tindrà lloc entre el novembre de 2011 i el març de 2013. En la primera edició, per aconseguir una exposició a una mostra representativa de les institucions de l’actual Sistema de Ciència i Tecnologia en Ciències de Salut, es van seleccionar, com es farà en la segona, centres de sis àmbits diferents. Un d’ells, com a institut de recerca sanitari, va ser el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), "http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?any=2011&num=40&mv1=5&mv2=3&Idioma=ca&titol=Alumnes+del+M%E0ster+de+l%92ISCIII" per on van passar els alumnes de la primera edició.

L'Hospital Universitari Vall d’Hebron i la Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i MONDRAGON Health, han subscrit avui un conveni de col•laboració. Es tracta d'una nova aliança estratègica orientada a l'àmbit de la R+D+i per a promoure la col•laboració en els camps de la ciència i la tecnologia en activitats d'interès mutu per a contribuir al desenvolupament del Sector Sanitari de les Comunitats Autònomes de Catalunya i el País Basc. A través d'aquest acord es pretén fomentar la generació, l'intercanvi i la transferència de coneixement mitjançant la realització de projectes d'investigació, innovació, programes de formació, així com la promoció d'activitats conjuntes.L'acord, que tindrà una durada d'un any i que serà prorrogable anualment, ha estat signat avui dilluns en el centre corporatiu de MONDRAGON i ha estat rubricat per José Luis de Sancho, Gerent de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron, Joan X. Comella, director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Javier Sotil, Vicepresident d'Innovació, Promoció i Coneixement de MONDRAGON Corporació, i Mikel Álvarez, director general de MONDRAGON Health.

El Dr. Jaume Reventós, cap de la Unitat de Recerca Biomèdica i d'Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), va ser convidat a presentar el seu treball ‘Discovery of new diagnostic biomarkers for endometrial carcinoma in uterine aspirates: an example of academia- industry partnership', durant l’Oncology and Biotechnology Forum’, organitzat pel British Consulate de Barcelona i el UK Trade & Investment, davant d'un centenar d'empresaris britànics dels sectors de la biotecnologia, del diagnòstic i de l'oncologia.El sector de la biotecnologia al Regne Unit és el més potent d’Europa i el segon a nivell mundial, només per sota d’Estats Units. La investigació acadèmica i comercial del Regne Unit té la major innovació i desenvolupament en el càncer. La combinació de dècades de recerca i nous enfocaments audaços per les teràpies fan del Regne Unit el líder en recerca, innovació i comercialització a Europa. Aquest fòrum va ser una oportunitat per escoltar directament als especialistes del sector, aprendre de l’experiència britànica i descobrir oportunitats d’inversió al Regne Unit i Espanya.

El Dr. Rafael Simó, responsable del grup de Diabetis i Metabolisme del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha participat en un dels simposis de la reunió de l'Associació Americana de Diabetis (ADA), que ha tingut lloc a San Diego, i on s'ha analitzat l'ús de les incretines en la diabetis tipus 2 (DM2), i s'ha exposat el futur de les insulines. Durant la seva intervenció, el Dr. Simó ha assegurat que "l'objectiu és individualitzar la teràpia, sabent que perseguir aquesta xifra no sempre es tradueix en un augment de la supervivència", referint-se a la idea de mantenir sempre la hemoglobina glucosilada (HbA1c) a nivells de 7 en tots els pacients. "Les guies no sempre tenen raó i els assaigs no són el món real", ha indicat.

Marina Rigau, membre de la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha guanyat el premi de comunicació científica Joan Lluís Vives 2010 en la modalitat de Ciències Bàsiques, Ciències de la Salut, enginyeries i arquitectures per l'article 'El càncer de pròstata, més val prevenir que curar'.Des de 1999, la Xarxa Vives convoca anualment el premi de Comunicació Científica «Joan Lluís Vives», amb l’objectiu de fomentar les habilitats comunicatives dels estudiants de doctorat. Amb la col·laboració de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València i el suport de la CAM, la convocatòria s’adreça a estudiants amb tesi doctoral inscrita i sense defensar públicament. La temàtica de l’article presentat ha de versar sobre la mateixa tesi i el jurat valora la incidència, i sobre tot, l’interés científic i social de la recerca. El jurat està constituït per professorat de les universitats de la xarxa i altres professionals vinculats a l’àmbit del premi.

Els investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han desenvolupat, dins del marc del 12è Simposi Fundació La Marató de TV3, tres projectes de recerca gràcies als fons recaptats durant La Marató del 2005, dedicada a l'Alzheimer i altres malalties del cervell. El VHIR i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron han presentat les seves línies de treball i els resultats obtinguts de les investigacions centrades sobre l’ictus i la malformació de Chiari que han comptat amb una dotació de 584.600€. A la jornada han participat els investigadors que han liderat els 35 projectes de recerca científica seleccionats i dotats amb 7,72 milions d’euros, distribuïts pel Patronat de La Fundació La Marató de TV3. El Dr. Joan Montaner, responsable del grup de malalties neurovasculars del VHIR, ha dirigit el “Projecte GRECOS: genotipatge del risc de recurrència d'ictus”, un dels estudis de recerca neurovascular més amplis a nivell mundial on s'ha reunit a 1.800 pacients, procedents de la xarxa d’hospitals públics catalans, amb l’objectiu de determinar quins d’ells patien una recaiguda. “ Uns dels problemes més greus en què ens veiem immersos els neuròlegs en la pràctica clínica habitual és el de la prevenció de la recurrència de l'ictus. Així, s'ha estimat que, després d'un primer episodi d'ictus, entre un 6 i un 12% dels pacients presenten un segon ictus en el primer any i fins el 30%, durant els següents 5 anys”, comenta el Dr. Montaner. L’equip d’investigació liderat per neuròlegs i biòlegs experts en genètica (Dra. Mendioroz i Dr. Fernández-Cadenas) ha partit de la hipòtesi que la nostra genètica individual conté uns factors determinants que ens predisposen a patir o no un ictus. “ Per això, el nostre objectiu principal és trobar factors de risc genètic predictius de l'aparició de nous esdeveniments cardiovasculars en un grup de pacients que han patit un primer ictus”, continua el Dr. Montaner. Vídeo: "http://www.youtube.com/watch?v=dYgHxE_AqZY" Projecte GRECOS: genotipatge del risc de recurrència d'ictusVídeo: "http://www.youtube.com/watch?v=K2LqLXPPhg4" Avaluació de l'atenció a l'ictus a Catalunya després de la implantació d'un model d'atenció "http://www.youtube.com/watch?v=K2LqLXPPhg4" Vídeo: "http://www.youtube.com/watch?v=VhDbt3EureM" Les bases genètiques de la Malformació de Chiari de Tipus I (MCI)

Un estudi realitzat pel grup de Bioenginyeria i Interaccions Cel·lulars de la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), conjuntament amb la Unitat de Paret Abdominal del Servei de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, determina les alteracions i característiques que tenen les cèl·lules de sostén dels teixits i que afavoreixen l’aparició d’hèrnies després d’una cirurgia abdominal. Conèixer quin és el mecanisme pel qual aquestes hèrnies apareixen pot ser clau pel seu tractament, així com pel disseny de nous materials per a reparar-les (malles, sutures, etc..), i també per identificar una població de risc i, per tant, anticipar-se a la complicació.Les hèrnies incisionals, aquelles que tenen lloc quan, després d’una cirurgia abdominal, la paret de l’abdomen no es tanca de manera adequada, són un gran problema sanitari. No només pels problemes mèdics i les incomoditats que d’elles es deriven, sinó també amb nombre absolut. “Conèixer quin és el mecanisme pel qual aquestes hèrnies apareixen pot tenir un impacte en l’àrea terapèutica, a l’hora d’optimitzar el disseny de nous materials intel·ligents (malles, sutures, etc.) amb capacitat instructiva, millorant-ne la biocompatibilitat i les aplicacions, i establint les bases d’una eventual biologia regenerativa amb aplicacions a la enginyeria de teixits”, explica la Dra. Maria Antònia Arbós, una de les responsables de l’estudi. S’havia postulat que, en la gènesi d’aquestes hèrnies,hi havia alteracions del col·lagen, material que dóna plasticitat als teixits, però aquest estudi va més enllà i determina que, en aquests casos, hi ha disfuncions en els fibroblasts, les cèl·lules del teixit connectiu (músculs, tendons, fàscies) encarregades d’organitzar la cicatrització. Aquest estudi, publicat en l’edició del mes de juny de la revista The American Journal of Pathology, canvia el paradigma de com i per què es produeixen les hèrnies incisionals i, en base a aquesta originalitat, la pròpia revista ha destacat l’article a la portada.

El polimorfisme rs179247 s'associa a la susceptibilitat de desenvolupar la malaltia de Graves, segons es desprèn dels resultats d'un treball en el qual han col·laborat Ricard Pujol-Borrell, responsable del grup d'Immunologia del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i Roger Colobran, investigador posdoctoral del Laboratori d'Immunobiología per a la Investigació i Aplicacions Diagnòstiques del Banc de Sang i Teixits (BST) i la Fundació Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol.El treball, que es publica en l'últim número de Human Molecular Genetics, s'ha realitzat mitjançant l'anàlisi de la freqüència de 54 polimorfismes en un grup de 137 pacients amb malaltia de Graves i 192 controls sans, i s'han identificat deu variants associades a aquesta patologia. "De fet són deu polimorfismes, però tots estan en la mateixa zona del gen que és la que va des del promotor fins a l'intró 1. A més, aquestes variants tenien un cert desequilibri del lligament", explica el Dr. Colobran.D'aquestes variants, el polimorfismE rs179247, localitzat a l'intró 1 del gen TSHR, és el que va aparèixer amb major freqüència en l'anàlisi, pel que es considera que és el que té major rellevància en el desenvolupament de la malaltia de Graves.

El programa del Canal 33 'Quèquicom' va emetre el 22 de juny i tornarà a emetre el 24 de juny a les 17h el programa 'Història d’E. coli i altres bacteris', on participen el Dr. Francisco Guarner i la Dra. Natalia Borruel, membres del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).Escherichia coli és un dels bacteris que tenim en el tub digestiu i és perfectament inocu. Hi ha altres soques d’aquest bacteri pròpies d’alguns animals que poden ser patògenes per nosaltres i causar des de diarrees lleus fins a la mort. Però, sense els bacteris, ni seria possible la vida al planeta, ni els homes es podrien plantejar viatjar a Mart. “Quèquicom” fa un viatge des de les malalties intestinals, com la de Crohn, fins al projecte Melissa, de l’Agència Espacial Europea i la UAB, que pretén recrear en miniatura l’ecosistema bàsic de la Terra. La recerca bacteriana de Pere Renom comença a Collserola en un racó “marcià” secret i vermellós on emana l’àcid sulfúric. Segueix al delta de l’Ebre per veure catifes bacterianes com les que cobrien una bona part de la superfície terrestre ara fa 3.700 milions d’anys i continua en molts altres indrets del nostre entorn en què costa imaginar que hi hagi bacteris.

La Fundació Científica de l’AECC va convocar concurs públic per a la concessió de finançament a línies d'investigació desenvolupades per grups estables i competitius, per a realitzar investigació oncològica traslacional amb un component bàsic-clínic. Cada programa es dota de 1.200.000€ per a 5 anys, fomentant així la continuïtat de les investigacions finançades i aportant estabilitat a la coordinació en entre grups. El programa "Alteracions moleculars relacionades amb la progressió tumoral en el càncer d’endometri", presentat per la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), amb el Dr. Jaume Reventós com a coordinador, és un dels adjudicats dintre de la categoria de Grups Coordinats Estables per la Fundació Científica de l’AECC. Aquest dijous 8 de setembre ha tingut lloc a la Universitat de Lleida l'acte de presentació de l'ajut amb la presència institucional del Vicerrector de la Universidat de Lleida, Ferran Badia, el president de l'AECC de Lleida, Manuel López Morell, la presidenta de l'AECC, Isabel Oriol, la responsable de desenvolupament institucional del VHIR, Carmen Netzel, i el Director dels Serveis Territorials de Salud de Lleida, Antoni Mateu. El coordinador científic del grup adjudicatari, el Dr. Jaume Reventós i el Dr. Xavier Matías-Guiu, investigador del Grup Estable i Director del'IRB Lleida han explicat el projecte, que buscarà les alteracions moleculars relacionades amb la resistència als fàrmacs en càncer d’endometri, el que permetrà el disseny de nous tractaments per al control de la malaltia en dones en les quals la cirurgia no sigui curativa. A més del VHIR, col·laboren els caps de grups clínics de l'Hospital Universitari Vall’d’Hebron, així com els de l’IRB de Lleida i del Complex Hospitalari Universitari de Santiago de Compostel·la. També formen part els caps de grups laboratori del ‘IRB, Hospital Santa Creu i Sant Pau, Hospital de Santiago de Compostel·la i la Fundació MD Anderson Internacional. "https://www.aecc.es/Comunicacion/Noticias/Paginas/Proyectocancerdeendometrio.aspx" Més informació