Vés al contingut

Notícies

Totes les notícies i la informació d’última hora sobre els principals avenços en investigació, fites institucionals, docència i gestió. Descobreix què passa al Vall d'Hebron Institut de Recerca!

El Doctor Manel Comabella, membre del grup de Neuroimmunologia clínica de l’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, ha rebut un ajut a la investigació Clínica en Esclerosi Múltiple dins de les ‘Ayudas Merck Serono de Investigación 2010’ de la Fundación Salud 2000.L’ajut, per buscar marcadors de bioactivitat de l’interferón-beta alternatius a la proteína MXA, per a identificar nous biomarcadors del tractament amb IFN que indueixin específicament IFNs tipus I i puguin tenir efectes inmunomoduladors a l’EM, dotat amb 20.000 euros, és un dels destinats a finançar projectes d’investigació inèditos en set àrees d’investigació.A l’àrea d’Investigació Clínica en Oncología, el doctor Josep Tabernero, de l’Hospital Universitari Vall d'Hebron, també ha rebut l’ajut per al projecte 'Anàlisis farmacodinàmic per a identificar biomarcadors predictius de resposta, així com resistència a tractaments biològics en malalts de càncer de colon'.
Investigadors de la Unitat de Recerca en Diabetis i Metabolisme de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Vall d'Hebron han descobert, conjuntament amb el Servei de Pneumologia d'aquest Hospital, que en dones obeses, el fet de tenir diabetis pot ser la causa d'alteracions de la funció respiratòria. Aquesta troballa permet conèixer millor quins efectes té la diabetis sobre l'organisme, així com alertar a metges i pacients sobre la possibilitat de què la diabetis afecti a més òrgans dels que es considerava.
El Dr. Javier Santos, de la Unitat d'Investigació en Malalties Digestives de l'Institut de Recerca Vall d'Hebron, dóna la seva opinió sobre les al·lèrgies alimentàries en un reportatge publicat per Eureka, el suplement científic i de salut del diari 'El Mundo'.
Representants de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron (IR-HUVH) han visitat les instal·lacions del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSCCNS) per explorar possibles vies de col·laboració en el futur. Per part de l’IR-HUVH han assistit el seu director, Joan X. Comella, a més de la responsable de la UCTS, Fátima Núñez, el de la UEB, Àlex Sánchez, així com investigadors de l’àrea cardiovascular, representats per Lluís Agulló, i de l’àrea neurovascular, per Israel Fernández.El Assistant Director del BSC, Francesc Subirada, ha presentat les característiques fonamentals del BSC, un centre fundat l’any 2005 que té com a principal missió investigar, desenvolupar i gestionar la tecnologia per facilitar el progrés científic, i que allotja el MareNostrum, el superordinador més potent a Espanya, un dels més potents a Europa i al món.José María Cela, Computer Applications in e-Science & Engineering Director del centre, juntament amb Modesto Orozco, Life Sciences Department Director, han ajudat a entendre als representants de l’IR-HUVH les possibles aplicacions d’una futura col·laboració.La cita, que ha inclòs una visita al MareNostrum, ha acabat amb el compromís de properes reunions per continuar explorant possibles sinergies que se sumarien a la feina conjunta prèvia d’ambdues institucions, com ara amb la Dr. Sara Marsal en temes de malaltia reumàtica, o en el projecte MetaHIT.
La Dra Mercè Boada, investigadora de l'Institut de Recerca i coordinadora de la Fundació ACE, ha participat en un estudi multicèntric que ha identificat dos nous gens implicats en la malaltia d'Alzheimer mitjançant tècniques de rastreig complet del genoma humà.
Investigadors de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Vall d’Hebron han liderat un estudi que conclou que els trasplantaments hepàtics, a més de ser necessaris per millorar la supervivència i la qualitat de vida dels pacients que es troben amb una fallida hepàtica, tenen un efecte beneficiós sobre la funció cognitiva del cervell d'aquests pacients. "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/NPTransplantationcat.pdf" "http://youtu.be/o5OEcO3BXao" ViDEO INFORMATIU
El Dr. Joan Montaner, responsable del grup de Recerca Neurovascular de l’IR-HUVH, participarà com a convidat de la New York Academy of Sciences en el simposi ‘Innate Inflammation as the Common Pathway of Risk Factors Leading to Transient Ischemic Attacks and Stroke: Pathophysiology and Potential Interventions’, que tindrà lloc entre el 9 i el 10 de maig a Nova York. Amb el títol ‘Metalloproteinase and stroke infarct size: Role for anti-inflammatory treatment?’, el Dr. Montaner participarà el proper dilluns 10 de maig dins la ‘Session III: Data from Human Samples’. "http://www.nyas.org/Events/Detail.aspx?cid=7b591408-1f52-48e0-80b9-6f3ee9796d9a" Més informació
Investigadors de l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona (IR-HUVH), conjuntament amb el Centro de Investigación Biomédica en Red Enfermedades Hepáticas y Digestivas (CIBERehd) participen -com a únic representant de l'Estat Espanyol- en el projecte MetaHIT. "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/NP_Meta20100304_cat.pdf" "http://youtu.be/YSPk1wnuMQY" VIDEO INFORMATIU "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/VIDEOS/guarner/index.html"
El Dr. Rafael Simó, responsable del grup de Diabetis i Metabolisme de l'Institut de Recerca Vall d'Hebron, ha rebut el Premi 'Josep Trueta' de Recerca Científica per la seva trajectòria de recerca dins l’àmbit de les ciències de la salut en els últims cinc anys.El premi, atorgat per l’Acadèmia de les Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, li va ser lliurat el 25 de maig.
"http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/Binsasasasasder1.pdf" "Els bacteris presents en l'intestí i al còlon estan sent analitzades per descobrir les seves possibles indicacions com a alternativa bioterapéutica per prevenir i tractar alteracions gastrointestinals, segons els experts reunits a les XIV Jornades de Nutrició Pràctica .."
L’'nstitut de Recerca ha començat aquest dimecres 12 de maig les trobades introductòries amb els diferents serveis de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. L’objectiu de les reunions és explicar a tots els membres de cadascun dels serveis el suport que l’Institut pot i ha de donar a la recerca general i a la recerca clínica en particular.El director de l’Institut, el Dr. Joan X. Comella, acompanyat pel Dr. Joan Genescà, adjunt a la Direcció, i el Dr. Antonio Salgado, coordinador de la UCICAC, han iniciat la sèrie de trobades amb el Servei de Ginecologia. A la presentació, que ha estat introduïda pel Director de Processos Quirúrgics de l’HUVH, el Dr. Vicenç Martínez Ibáñez, ha assistit el cap de Ginecologia, el Dr. Jordi Xercavins, acompanyat per components del seu equip.Les trobades continuaran al llarg de les properes setmanes fins a completar tots els serveis de l’hospital per tal que tothom pugui conèixer de prop les accions i intencions de l’Institut, així com recollir demandes per poder trobar solucions conjuntes i aprofitar sinergies.
El Dr. Rafael Simó, responsable del grup de recerca en Endocrinologia, diabetis i metabolisme de l’Institut de Recerca del HUVH, ha estat nomenat recentment coordinador de l’àrea de ‘Diabetis, obesitat i malalties cardiovasculars’ del CAIBER. Els coordinadors del CAIBER, que a més són membres del comitè de direcció, serveixen de facilitadors de l’activitat científica de la xarxa espanyola d’investigació clínica tant a les seves àrees com amb el contacte amb els responsables de la UCICEC i els investigadors.
Els investigadors de l'Institut de Recerca i l'Hospital de la Vall d’Hebron, que han desenvolupat 9 dels 31 projectes de recerca sobre càncer gràcies als fons recaptats en La Marató del 2004, exposen els seus treballs i els resultats obtinguts en l'11è Simposi Fundació La Marató de TV3.En la jornada, que tè lloc al museu CosmoCaixa de Barcelona i obre la Setmana Internacional per a la Recerca Oncològica, que se celebra el 17 al 21 de maig, hi participen els investigadors que lideran aquests projectes, 7 projectes unitaris i 2 projectes coordinats entre diferents institucions de recerca.
Durant la conferència es tractaran, entre d'altres, temes tan actuals com el coneixement de la demència des de la genètica, la importància de la neuroimatge en el diagnòstic, el tractament dels trastorns psico-afectius, concretament en la demència fronto-temporal, la reserva cognitiva del cervell, així com una actualització en els tractaments farmacològics clàssics per a la malaltia d'Alzheimer i una mirada al futur de les noves dianes i tractaments farmacològics. La conferència magistral versarà sobre el rol de l'amiloide (proteïna tau) en la malaltia d'Alzheimer.El programa, que podeu trobar en el document adjunt inclou, al llarg de la tarda de dimecres 12 de maig, diversos tallers específics, un d'ells dedicat a la Genètica amb dos ponències "Del fenotip al genotip" i "Conèixer la demència des de la genètica".Entre els ponents de la Conferència hi participaran el Dr. Joan X. Comella, Director del Institut de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), així com la Dra. Mercè Boada, del Servei de Neurologia de l’HUVH i el Dr. Joan Castell, Responsable del Servei de Medicina Nuclear d l’HUVH.Tots aquells interessats poden confirmar l'assistència enviant un correu a l'atenció de Mariona de Torres a info@fundacioace.com. "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/BCN-PIT10Programa.pdf" Programa
El Dr. Joan X. Comella, director de l’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (VHIR), participarà el proper 16 de juny en la taula rodona ‘Innovació col·laborativa o compartir per ser més competitius’, organitzada per Biocat, en el marc del Dia de l’Emprenedor.A més del Dr. Comella, també intervindran Jaume Mir, director general d’Arquebio, Francesc Mitjans, Biomed Division Manager de Leitat, Jordi Beleta, director del Departament de Discovery Strategy and Alliances d’Almirall. La taula estarà moderada per la directora general de Biocat, Montserrat Vendrell, i girarà al voltant dels grans reptes tecnològics que requereixen un abordatge multidisciplinari, i impliquen costosos i complexes processos d’R+D. Per obtenir solucions competitives, en l’àmbit de la biomedicina resulta essencial la col·laboració en projectes entre empreses i centres de recerca d’àmbits, tipologies i capacitats complementàries.
La Dra. Marisol Ruiz-Meana, del Laboratori de Cardiologia Experimental de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron ha estat nomenada Membre del ‘Council European Section International Society for Heart Research’ (ISHR), durant l’últim congrés mundial celebrat recentment en Kioto, Japó.El nomenament ha tingut lloc per votació directa dels membres de la Secció Europa, i té duració de dos anys, renovables per altres dos. La Dra. Ruiz-Meana, que és la única representant espanyola al Consell, ha estat escollida per dos anys renovables per dos més per votació directa dels membres de la Secció Europea. El Consell està format per 12 investigadors europeus de prestigi internacional, presidits per el Prof. Thomas Eschenhagen. La ISHR, presidida pel Prof. Masatsugu Hori, és una societat independent, centrada en la investigació de les malalties del cor i d’implantació mundial, característiques que la fan única. El seu principal mitjà de difusió és el ‘Journal of Molecular and Cellular Cardiology’.
El Servei de Cardiologia del Vall d'Hebron participa el 24 d’abril a Barcelona a la reunió de centres d'excel·lència en cardiologia. La jornada, que tindrà lloc al Barcelona Biomedical Research Park i al Centre de Convencions Mapfre, aplega als centres seleccionats al 2010 per haver excel·lit en les seves activitats i haver contribuït d’alguna manera a millorar tant l’activitat assistencial, com docent o investigadora. En el cas del Servei de Cardiologia del Vall d’Hebron, ha estat escollit per desenvolupar una integració assistencial, docent o investigadora durant els últims 20 anys, que el fa una referència tant en la cardiologia espanyola com en l’europea.Els altres dos centres participants en la jornada són el Servei de Cardiologia de l’Hospital Virgen de la Arrixaca, a Múrcia, i el Servei de Cardiologia de l’Hospital de Galdakao. Durant la trobada, patrocinada per Almirall, es farà una presentació global del projecte cardiològic, que en el cas del Vall d’Hebron anirà a càrrec del Dr. David García-Dorado, i una altra de forma específica sobre una àrea d’excel·lència del projecte, el programa tranversal de malalties aòrtiques. "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/Triptico_CE10.pdf" Per a més informació veure el document adjunt.
L'edició de 2010 del Curs Internacional de Sepsis, que se celebrarà els dies 7 i 8 de juny, estarà dedicada als avenços en el coneixement de l’error clínic. El curs, co-organitzat per dos grups del Ciber Malalties Respiratòries (CIBERES) de l’Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron i el Grup de Recerca en Sepsis de la Universitat Rovira i Virgili, tindrà lloc a Tarragona, a la seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
Durant les jornades de patologia dual, Dr. Casas, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Pedro Ruiz, de la Universitat de Miami, han insistit que cal rebutjar la idea que l'addicció a les drogues depèn de l'entorn en què es moguin els adolescents. "Està condicionada pels mecanismes neurocerebrales de cada individu".Una nit de divendres a Madrid 200.000 joves consumeixen cànnabis o cocaïna. Per què alguns desenvolupen algun tipus de trastorn i altres no? La raó és que l'abús d'alcohol i altres drogues donarà lloc, en subjectes amb vulnerabilitat dels sistemes neurocerebrales, a una conducta addictiva que s'acompanya-en un percentatge significatiu de casos-d'altres alteracions cerebrals i mentals (com depressió, psicosi, símptomes greus d'ansietat, etc.), coneguda clínicament com patologia dual. Per exemple, entre el 60 i el 70 per cent dels pacients bipolars consumeixen drogues.
La Sala d’Actes del Pavelló Docent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha estat l’escenari de l’acte d’acollida de la nova promoció de residents de 2010. Els més de 150 nous residents han assistit a la presentació i posteriorment han rebut les primeres instruccions. A més de rebre la benvinguda del gerent de l’Hospital, el Dr. José Luis de Sancho, la Dra. Pilar Solans, directora Assistencial, els ha parlat de l’activitat assistencial, la Dra. Cerqueira de la formació d’especialistes i el Dr. Baró dels programes de formació.L’Institut de Recerca, mitjançant el seu director, el Dr. Joan X. Comella, també ha volgut donar la benvinguda als nous residents en la seva intervenció, on ha aprofitar per explicar-los la importància de la recerca a l’hospital i les característiques de l’Institut, i els ha esperonat a accedir a la mateixa i interactuar amb ella.
El Dr. Josep Maria Tabernero, cap clínic del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, ha participat en el simposi internacional 'Nuevos avances en la investigación del càncer colorrectal', celebrat el 27 de maig a la Fundació Areces de Madrid.
Investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Vall d’Hebron publiquen els resultats d’un estudi que descriu com els nivells de la proteïna CH13L1 (Cerebrospinal fluid chitinase 3-like 1) poden ser usats com a indicador bioquímic d’utilitat en el diagnòstic i tractament de l’Esclerosi Múltiple. Aquesta investigació, liderada pel Dr. Manel Comabella, i duta a terme pel Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya, centre adscrit a l’Hospital de la Vall d’Hebron, valora com la mesura dels nivells d’aquesta proteïna permetria saber si pacients que debuten amb un primer brot neurològic sospitós d’Esclerosi Múltiple acaben o no desenvolupant la malaltia. "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/VIDEOS/Comabella/video3/index.html" VÍDEO INFORMATIU "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/NP_EMCHI3L1_20100428_%20cat.pdf"
Investigadors de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Vall d'Hebron i de la Universitat Autònoma de Barcelona han descrit per primera vegada una nova funció d'una proteïna (FLIP-L), clau per al desenvolupament del sistema nerviós.Fins ara se sabia que aquesta proteïna servia de mecanisme de seguretat per a la mort cel·lular programada en les cèl·lules. Aquest grup d'investigadors ha estudiat per primera vegada les seves funcions en el sistema nerviós i s'ha vist que té un paper determinant en la diferenciació de les cèl·lules nervioses, fins al punt de què és imprescindible per el bon desenvolupament de les connexions entre les neurones. Aquest rol determinant pot suposar una nova orientació d'algunes malalties com les degeneratives del sistema nerviós o fins hi tot les malalties isquèmiques.
Un article que es publica en el darrer número de BMC Cancer demostra el potencial terapèutic de la metiltiadenosina, gràcies a una investigació liderada pel Dr. J. A. Recio, del Servei d'Anatomia Patològica del Vall d'Hebron.