La proteïna MTERF4 té un paper “essencial” en la funció mitocondrial ja què, quan no està present en el model animal knock out, aquest no és viable, no es desenvolupa i mor en l’etapa embrionària. Aquesta és la principal conclusió d’una publicació liderada per Yolanda Cámara, investigadora del grup de recerca en patologia neuromuscular i mitocondrial del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). L’estudi, en el que també han col·laborat el Ciberer i l’Institut Karolinska, s’ha publicat a la revista Cell Metabolism. En la mitocòndria, la proteïna MTERF4 interacciona amb una altra anomenada NSUN4 i formen un complex indispensable per tal que els ribosomes s’ensamblin correctament i exerceixin la seva funció. Quan això no succeeix no té lloc la síntesi proteica en les mitocòndries, i per tant la funció mitocondrial està impedida. El treball s’ha basat en assaigs bioquímics amb el model de ratolí knock out condicional en el cor.

El reconegut expert britànic en trasplantament pulmonar ha impartit una conferència a l’Hospital Vall d’HebronEl professor britànic Paul Corris, un dels màxims experts mundials en trasplantament pulmonar, ha destacat avui durant una conferència impartida al’Hospital Universitari Vall d’Hebron la necessitat de desenvolupar i potenciar noves aproximacions que permetin incrementar el nombre de donacionsdisponibles per efectuar trasplantaments de pulmó.

El guardó s’atorgarà durant la 1a Jornada de Recerca de l’ICS i en el marc dels actes del 25è aniversari de la institució.Representants dels nou instituts de recerca integrats a l’ICS es reuniran per posar en comú els últims avenços en temes d’investigació. "http://www.youtube.com/playlist?list=PL66C4E5E291E9307B" Videos de la jornada

La Consellera de Salut, Marina Geli, va lliurar al Dr. Jordi Soler-Soler, Cap del Servei de Cardiologia, la Medalla de l'Institut de Recerca, en reconeixement als seus 30 anys de servei a la Recerca. En la primera part de l'acte, realitzat en la Sala d'actes del Pavelló Docent, diversos especialistes van exposar el seu punt de vista sobre el "Futur de la Cardiologia".L'acte va contar amb la participació de diverses personalitats nacionals i internacionals de l'àmbit acadèmic i mèdic.

"http://www.vhir.org/global/pdf/noticies/vilardell.pdf" - Enllaç

El treball titulat “Modelo experimental ortotópico de invasión y metástasis en cáncer de endometrio”, del grup de recerca de la Unitat de Recerca Biomèdica i del Servei de Ginecologia de l’Institut de Recerca i Hospital Vall d’Hebrón, ha estat guardonat amb el premi al millor treball de recerca en el recent Congrés Nacional de Ginecologia Oncològica i Patologia Mamària de la Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia. Els autors de l’esmentat treball són Andreas Doll, Marta González, Miguel Abal, Marta Monge, Antonio Gil-Moreno, Jordi Xercavins i Jaume Reventós.

El Laboratori de Recerca en Malalties Neurovasculars de l’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron ha descrit aquest marcador –S100B– per primer cop emprat “amb la finalitat de tenir una eina per monitoritzar l’evolució d’un ictus hemorràgic en el moment del seu ingrés a urgències”, ens explica la Dra. Pilar Delgado. Els nivells d’aquest marcador, una proteïna, es relacionen directament amb el volum de l’hematoma i s’associen amb la mala evolució de l’hemorràgia cerebral, dins les primeres 24 hores de patir un ictus hemorràgic. Aquests resultats han estat publicats en la prestigiosa revista Stroke.L’observació dels nivells de S100B, en aquells pacients que havien patit un ictus hemorràgic, ha permès detectar que eren superiors en els que havien mort per aquesta causa o en els pacients que no evolucionaven favorablement després de 3 mesos d’haver-lo patit. Això va fer pensar en aquest marcador com un predictor de l’evolució o com un predictor de les complicacions d’aquest tipus d’ictus. D’aquesta manera, s’ha comprovat l’associació entre els nivells plasmàtics del marcador – S100B– després d’un ictus hemorràgic (<,24h) i la mala evolució, immediata i tardana, que aquest pugui tenir.- "http://stroke.ahajournals.org/cgi/content/abstract/37/9/2301" Publicació

La Fundació "la Caixa" va otorgar el premi al projecte titulat "Rol de la disfunció mitocondrial en la malaltia de Parkinson", del Grup de Recerca en Malalties Neurodegeneratives de l'Institut de Recerca HUVH.L'ajuda rebuda pel Dr. Miquel Vila (responsable del Grup de Recerca en Malalties Neurodegeneratives del'IR), té un valor de 90.000 euros i forma part de la convocatòria d'ajudes a la investigació biomèdica 2006 de la Fundació "la Caixa".

Cancer Research publica aquest estudi que representa un important avenç en la capacitat de distingir pacients amb bon o mal pronòstic i que permetrà oferir “tractaments a la carta” per optimitzar les possibilitats de supervivència.

Els catorze participants del Curs d'Operadors d'Instal·lacions Radioactives van aprovar amb èxit l'examen final de la segona edició del curs. L'Institut de Recerca disposa per tant d'onze nous Operadors d'Instal·lacions Radioactives. Felicitats "http://www.vhir.org/global/pdf/noticies/curscronoradiotivas.pdf" - Cronograma

El passat 8 de juny l’Honorable Consellera de Salut, Marina Geli, va inaugurar els laboratoris de la primera planta de l’Institut de Recerca. Aquest espai de 1.160 m2 està destinat a 9 grups d’investigació: Neuroimmunologia Clínica, Patologia Mitocondrial, Diabetis, Endocrinologia i Metabolisme, Unitat de Recerca Biomédica, Fisiopatologia Renal, Anatomia Patológica, Malaltíes Neurovasculars, Malalties Neurodegeneratives i Malalties Reumàtiques. L’institut de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, compte amb 46 grups de recerca, integrat per més de 700 investigadors, 159 projectes en actiu i 270 assajos clínics.

La síndrome de Lynch (o càncer de colon hereditari no associat a pol·liposi) representa la predisposició genètica al càncer colorrectal més freqüent. S’associa a mutacions en els gens de reparació de desaparallaments de l’ADN (MMR genes), especialment als gens MLH1 i MSH2. Les persones portadores d’una mutació en un d’aquests gens tenen un risc elevat de desenvolupar una neoplàsia de colon o endometri al llarg de la vida en absència d’un protocol de seguiment. La identificació d’aquest grup de risc permet oferir unes mesures de detecció precoç i prevenció i així disminuir la incidència d’aquestes neoplàsies.

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ha concedit Premis a l'Excel·lència Professional a tres metges de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron pels seus comportaments exemplars: la Dra. Ampar Cuxart, guardonada en la categoria d'Hospitals, el Dr. Ferran Morell, en la de Recerca, i la Dra. Roser Solans, en la de Docència.Els premis es lliuraran el pròxim 8 de novembre a la sala d'actes del COMB, en el marc de la celebració del Centenari del lliurament del Premi Nobel al Dr. Santiago Ramón y Cajal. El Dr. Ferran Morell es responsable del Grup de Recerca en Pneumologia.

En l’estudi, que es publica avui a The New England Journal of Medicine, hi han participat investigadors de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

El passat dimecres 26 de juliol el Prof. Dexeus va visitar l'Institu de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. El varen rebre el Dr. Juan E. Felíu, director de l'IR-HUVH, i el Dr. José Luis de Sancho, gerent de l'HUVH.

The EMBO Journal advance online publication del 22 de juny: Biosynthesis of tumorigenic HER2 C-terminal fragments by alternative initiation of translation de Joaquin Arribas i col·laboradors.L'article informa sobre un nou mecanisme per generar fragments de HER2 soluble que poden promoure la formació de tumors.- "http://www.nature.com/emboj/index.html" Publicació

El Dr. Josep Baselga Torres, Coordinador d’Oncologia, Hematologia i Radioteràpia de l’Hospital Vall d’Hebron, serà l’encarregat de dirigir el proper centre de recerca contra el càncer. El centre s’ubicarà en un nou edifici ( d'uns 17.000 metres quadrats) dins d’aquest recinte sanitari de Barcelona repartit en set plantes i amb capacitat per a més de 370 professionals (90% dels quals seran investigadors).

Es va inicià la sessió amb les paraules del Dr. Gaietà Permanyer que amb gran cortesia qualificà l’acte com una sessió emblemàtica del Servei i de preparació al canvi, que no al continuisme, que s’apropa i on s’haurà de substituir les estructures hospitalàries del segle dinou, que han funcionat en el vint, i ja no són adequades al vint-i-un. Després va dedicar al Dr. Soler un pensament del poeta romà Horaci, pel seu bon futur.

El passat divendres 9 de juny l'Institut de Recerca va rebre la visita d'una delegació del Ministeri de Sanitat dels Països Baixos, encapçalada per el Sr. Van Rijn Director General del Ministeri.Aquesta delegació, formada per 14 persones de diferents àmbits, tenien com interès principal obtenir informació del funcionament del Centre Hospitalari (tractament de la cartera de productes, estructura de suport a l’activitat assistencial, model de gestió estratègica, formació dins l'Hospital) i del Centre de Recerca.En la seva visita guiada per l'Institut de Recerca, la delegació va poder rebre informació de la recerca que es realitza en aquest moments a l'Institut. També va poder veure les diferentes instal·lacions dels seus laboratoris, així com dels seus serveis.

Dos estudis recents realitzats íntegrament per investigadors del grup de recerca en malalties sistèmiques del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) aporten un major coneixement sobre el Lupus, una malaltia encara molt desconeguda. Un dels treballs ha determinat la correlació entre la sobreexpressió d’una proteïna per part dels limfòcits T CD4+ en el malalts amb Lupus i els brots actius d’aquesta malaltia. L’altre demostra que no existeix relació entre la infecció del controvertit virus XMRV, recentment associat a alguns casos de Síndrome de Fatiga Crònica (SFC), sobretot als EUA, i els malalts amb Lupus i SFC. Aquesta troballa, basada en una mostra de pacients significativament elevada, tots ells procedents de l’Hospital Vall d’Hebron, no busca determinar l’existència o no del virus, sinó concretar la relació entre aquest i el desenvolupament de la Síndrome de Fatiga Crònica en el cas concret dels malalts amb Lupus que presenten tots dos processos. Els avenços científics de les últimes dècades, tot i que de gran valor pel què fa al major coneixement de la malaltia, no han suposat, a la pràctica, grans canvis per aquelles persones que la pateixen i, sobretot, no han estat capaços de determinar les seves causes que segueixen essent un misteri. Els investigadors del grup de recerca en malalties sistèmiques del VHIR treballen cada dia per conèixer més sobre aquesta malaltia, les seves causes, millores diagnòstiques, valoracions pronòstiques i possible tractament. "http://youtu.be/ntWdC65JNV0" Barça i el Lupus

El Dr. Simó Schwartz Jr., membre del “Drug delivery working grup” i del “Diagnostic & Imaging working grup” de la Plataforma Europea, ens informa que en aquests moments s’està elaborant la SRA (strategic research agenda) i que a través de les “first Calls” es prioritzaran els futurs projectes del fp7 (Cardiovascular diseases, Cancer, Musculoskeletal &Inflammatorius diseases, Neurodegenerative diseases, High impact diseases-Diabetes and related health issues, Infections diseases) en els que seria interessant participessin els grups de l’Institut de Recerca.....Per a més informació podeu consultar el web europeu i espanyol : "http://cordis.europa.eu/nanotechnology/nanomedicine.htm#contact" http://cordis.europa.eu/nanotechnology/nanomedicine.htm#contact "http://www.nanomedspain.net" http://www.nanomedspain.net

L´estudi realitzat per l´Institut de Recerca de la Vall d´Hebron recomana, si els resultats obtinguts es confirmen, modificar la pauta dels screenings sobre la deficiència de ferro per a incloure a individus amb un Índex de Massa Corporal (IMC) elevat.

Noves tecnologies, com la terapia de protons, encara poc estesa, permeten emetre una irradiació més selectiva en nens amb càncer, segons ha explicat Christian Carrie i Jordi Giralt (Institut de Recerca HUVH- Radiologia infantil-), presidents respectivament, de la Peadiatric Radiation Oncology Society i del primer congrés d´aquesta societat científica, que s´ha celebrat en la seva primera edició a Barcelona

Diversos estudis estan confirmant que l´adició de teràpies biològiques a diferents règims de quimioteràpia aporta certs avantatges clínics en els pacients amb càncer colorrectal avançat, ja que permeten que més malalts se sotmetin a una cirurgia de rescat.