Els Drs. J. Sahuquillo, A. Garnacho, i la Dra. M. A. Poca, de la Unitat de Recerca de Neurotramatologia i Neurocirurgia (UNINN) del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) organitzen el XIV Simposi de Monitorització i Tractament del Pacient Neurocrític (PIC 2010), que tindrà lloc al Hotel Alimara de Barcelona del 16 al 20 de novembre de 2010.El Simposi, i els corresponents cursos pre-Simposi, apleguen diferents especialistes interessats en un objectiu comú: conèixer millor la fisiopatologia i millorar el tractament de diferents patologies neurològiques agudes com els traumatismes cranioencefàlics (TCE), l’hemorràgia subaracnoidea i les lesiones isquèmiques. No obstant, el protagonista indubtable d’aquests cursos és cada any el que es considera avui en dia com l’epidèmia de la gent jove, els TCE greus. "http://www.vhir.org/Global/pdf/noticies/Programa_PIC2010.pdf" Més informació "http://www.neurotrauma.com" http://www.neurotrauma.com

El Dr. Joan Montaner, responsable del grup de Malalties Neurovasculars al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), és un dels protagonistes de llibre ‘La recerca a Catalunya en primera persona’, publicat des de la Direcció General de Recerca. La publicació pretén acostar el món dels investigadors i les investigadores, i el seu dia a dia, als estudiants universitaris per tal que s’engresquin a fer de la recerca la seva professió i passió. En el llibre, el Dr. Montaner assegura que “cal entendre millor les malalties per tal de diagnosticar-les millor, curar-les i prevenir-ne l’aparició, ja que aquest enteniment només s’aconsegueix mitjançant la investigació”. Respecte a la salut de la recerca a Catalunya, l’investigador del VHIR subratlla que “ara hi ha gent que parla de coopetition (cooperative competition), que és tot un món nou en el treball conjunt de la recerca, ja que el més habitual és treballar amb un altre grup per compartir moltes coses, per bé que, alhora, n’ets un competidor”. En relació a la vida familiar, el cap de Malalties Neurovasculars del VHIR explica que “tinc dues filles i noto que la recerca consumeix molt de temps. Crec que ho porto bé i que la nostra cultura mediterrània ens ajuda a investigar de forma no tan absorbent com en altres països. Als Estats Units sempre em deien que els sorprenia fins a quin punt som capaços de publicar, fer bona recerca i, a més, fer vacances!”.

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han realitzat un estudi genètic en el qual han identificat un gen associat a la forma Primàriament Progressiva de l’Esclerosi Múltiple (EM) i associada al sexe masculí. Aquest estudi, publicat a l’última edició de la revista Journal of Inmunology, aporta dades significatives sobre un gen, anomenat perforina, localitzat al cromosoma 10. S’ha comprovat que aquest gen pot suposar un factor de risc en els pacients de sexe masculí amb EM. Alhora, la perforina permet estratificar per formes clíniques, de manera que algunes variants del gen es troben més representades en pacients que solen patir un subtipus d’EM anomenat Primàriament Progressiva.

La importància dels virus en la Síndrome de Fatiga Crònica, i molt especialment dels virus herpes i del retrovirus XRMV, és un dels temes centrals tractats en l’edició de 2010 d’una de les jornades de referència sobre aquesta malaltia, que es celebra a l’Hospital Vall d’Hebron coordinada pel grup de recerca de Fatiga Crònica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). La importància dels virus i la resposta que es produeix a la cèl·lula, quan s'infecta, sembla la clau entre els mecanismes que contribueixen a l'aparició de la Síndrome de Fatiga Crònica. Aquest nou coneixement, que es va publicar per primera vegada fa un any, ha donat un gir a totes les línies de recerca en aquesta patologia tan invalidant.

El Grup de Diabetis i Metabolisme del VHIR ha rebut una beca de la European Fundation for the Study of Diabetes (EFSD) dins del EFSD/Sanofi-Aventis European Research Programme in Micro-and Macrovascular Complications of Diabetes. El projecte a desenvolupar es titula 'Neurodegeneration as an early event in the pathogenesis of diabetic retinopathy. Study of involved mechanisms and new therapeutic strategies', i té com a principal investigador al responsable del grup, el Dr. Rafael Simó . "http://www.europeandiabetesfoundation.org/sanofi-aventis/Micro_Macro/RecipientsMicro_Macro.html" Més Informació

El 28 d’octubre de 2010, i per tercer any consecutiu, l’Institut Català de la Salut organitza una jornada de recerca que reunirà investigadores i investigadors representatius dels nou instituts de recerca vinculats als centres sanitaris de l’organització i permetrà posar en comú els darrers avenços científics que s’hi estan duent a terme.Durant la trobada també es faran públics els guanyadors i guanyadores de la tercera convocatòria dels Premis a la Trajectòria Investigadora a l’ICS, que volen distingir la tasca de professionals que hagin contribuït de forma significativa al desenvolupament de la recerca en ciències de la salut en l’àmbit de l’ICS i mantinguin una activitat de reconegut nivell científic. En l’edició d’enguany es lliurarà un premi a la trajectòria investigadora en l’àmbit de l’atenció hospitalària i un altre a la trajectòria investigadora duta de terme a la xarxa d’atenció primària de l’ICS. L’objectiu d’aquests guardons és fomentar i reconèixer la investigació biomèdica d’alta qualitat, de caràcter preclínic i clínic, que es du a terme a l'ICS.Una de les ponències de la jornada, ‘Noves perspectives en la fisiopatologia i el tractament de la retinopatia diabètica’, anirà a càrrec del Dr. Rafael Simó, cap de grup de Recerca en Diabetis i Metabolisme del VHIR. El director del VHIR, el Dr. Joan Comella, participarà a la taula rodona ‘De l'R+D a l'R+D+I: nou escenari de finançament’, moderada pel Dr. Miquel Gómez Clarés, Secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut. El Dr. Comella exposarà les conclusions i documents de la Comissió de Protecció de la Propietat Intel·lectual de l'ICS. "http://www.vhir.org/Global/pdf/noticies/programa_ICS_28102010.pdf" Més informació

La Dra. Mercè Boada, investigadora del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), i coordinadora de la Fundació ACE, participa en el documental ‘L’últim dret’, en el que es tracten, entre d'altres temes relacionats amb la bioètica, la mort digna, l'eutanàsia, les cures pal·liatives o els testaments vitals.

Un estudi dirigit per Lluís Cabero, responsable del grup de Medicina materna i fetal del VHIR, millorarà el diagnòstic precoç i la prevenció de la preeclàmpsia, la més freqüent de les complicacions greus de l’embaràs.

La Dra. Soledad Gallego i el Dr. Simó Schwartz Navarro, investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han rebut dues ajudes de la Fundació La Marató de TV3 corresponents a la recerca en malalties minoritàries, que van centrar l’edició de 2009. En un acte celebrat el 20 d’octubre a l’Auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, i amb la presència de la consellera de Salut, Marina Geli, es van donar a conèixer els 20 projectes de recerca biomèdica en malalties minoritàries que es beneficiaran dels milers de donatius – més 7 milions d’euros- aportats per ciutadans, entitats i empreses a La Marató de TV3 de 2009. Els 20 treballs guanyadors van ser escollits entre 287 propostes per 134 experts en malalties poc freqüents per la seva rellevància, qualitat i rigor metodològic. Entre els guanyadors, un projecte de la Dra. Soledad Gallego, del laboratori de recerca de càncer infantil del VHIR, anomenat ‘Inhibició de la Via Noth com a diana terapèutica en el rabdomiosarcoma’, dotat amb un premi de 179.720 euros. Un altre dels premiats de la nit va ser el projecte conjunt liderat pel Dr. Simó Schwartz Navarro, del grup de Direcció i alliberament farmacològic del CIBBIM, dins de l’Institut de Recerca. La ajuda, valorada en 475.00 euros, ha estat atorgada al treball ‘Desenvolupament de nanomedicines per a la teràpia de substitució enzimàtica en la malaltia de Fabry’. La Dra. Ibane Abasolo va recollir el premi en el nom del Dr. Schwartz. La Marató de TV3 va fer visible un nombrós grup de malalties minoritàries –més de 7.000- poc conegudes i sovint oblidades, i ara ajudarà a fer públics importants avenços científics en relació amb nous tractaments i fàrmacs que permetin la millora en la qualitat de vida de les persones afectades.

La Fundació Víctor Grífols i Lucas convoca anualment quatre beques d’investigació sobre bioètica. A les beques, dotades cadascuna amb 5.000 euros, poden presentar-s’hi projectes de recerca que es proposin desenvolupar algun tema relacionat amb la bioètica i la seva aplicació pràctica. Una de les beques concedides aquest any és per l’equip encapçalat per Sara Fidel Kinori del Grup de Recerca en Psiquiatria i Salut Mental del Vall d’Hebron Institut de Recerca pel treball: Protección de la confidencialidad en las historias clínicas informatizadas: los pacientes en la consulta de Salud Mental hospitalaria.Aquest projecte té com a objectius: conèixer les opinions i les estratègies que utilitzen els professionals de la salut mental per a preservar la confidencialitat de la informació en una història clínica informatitzada, i realitzar propostes que puguin conciliar els aspectes comuns de les històries clíniques informatitzades amb el dret a preservar la confidencialitat sobre algunes informacions dels pacients. El lliurament dels premis va tenir lloc el 19 d’octubre, i a més de la Dra. Kineri van ser presents el Dr. Joan Genescà, i Lluís Massó, assessor científic a la Direcció i gerent del VHIR respectivament.

El Fòrum de Recerca Biomèdica i Biotecnològica UAB, celebrat el 21 d’octubre, ha posat en comú el conjunt de la recerca biomèdica i biotecnològica que es duu a terme a l’entorn del projecte UAB, per donar a conèixer les capacitats, els projectes estratègics per a les institucions i línies de recerca principals del conjunt d’institucions, entre d’altres, per tal que tots els assistents a la jornada adquireixin una idea global del potencial en recerca biomèdica del campus d’excel·lència internacional de la UAB. El Fòrum, per tant, serveix per desenvolupar projectes de recerca, doctorats i màsters d’excel·lència de manera conjunta entre els membres de l'agregat de l’àmbit biomèdic i biotecnològic. També permet un millor aprofitament conjunt dels serveis cientificotècnics i de l'accés a la biblioteca digital, la qual cosa enfortirà l’agregació estratègica del campus d’excel·lència internacional de la UAB en aquest àmbit. Durant la jornada, que han tancat el conseller d’Innovació, Universitat i Empresa, Josep Huguet, la consellera de Salut, Marina Geli, i la Rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ana Ripoll, han intervingut els responsables de recerca dels centres de salut de l’ICS, entre els que es trobava el director del VHIR, el Dr. Joan Comella.

Les Unitats de Citologia, Inmunofenotipo i Citogenética d'Hematologia de l'Hospital Vall d'Hebron van impartir el 20 d'octubre el primer Taller Diagnòstic Integrat de les Síndromes Mielodisplásicos (SMD) de Casos Clínics. El taller, en el qual han participat 10 residents d'Hematologia d'últim any, va ser dirigit per Teresa Vallespí, hematòloga del Vall d'Hebron Institut de Recerca. Després d'una actualització de les tècniques que s'utilitzen en el diagnòstic integrat, els participants, en grups de 2 o 3, van anar elaborant els casos problemes tutelats pels experts de les diferents unitats. Durant la jornada, esponsorizada per Celgene, els participants van estudiar, en companyia dels respectius experts, els diferents aspectes del clon maligne. Per als alumnes representa una presa de contacte amb els analitzadors més avançats que s'utilitzen en l'estudi diagnòstic (cariotipador, citómetro de flux de 10 colors). Després del procés, van elaborar el diagnòstic integrant totes les dades, la qual cosa comporta un clar exercici de l'especialitat d'Hematologia. A més, es va corroborar la certesa que un correcte diagnòstic integrat permet un tractament adequat i, en ocasions, elements per al posterior estudi de malaltia residual mínima (ERM). Al final de la jornada, els assistents al taller van acabar l'experiència amb diversos objectius aconseguits: aprofundir en les característiques fonamentals en el diagnòstic dels SMD, analitzar diferents cariotipos amb les anomalies més freqüents observades en SMD, estudiar imatges amb alteracions en l'expressió d'antígens o presència d'antígens aberrants i unir tot l'anterior amb les dades clíniques, elaborar el diagnòstic integrat i classificar d'acord amb les propostes FAB, IPSS (1997) i OMS (2008). El taller, que compta amb material de primer nivell, tindrà futures edicions a causa de l'èxit de la primera experiència i l'àmplia demanda.

El Dr. Joan-Ramon Laporte, cap del grup de Farmacologia clínica del VHIR i responsable de l’Institut Català de Farmacologia, dóna la seva opinió sobre els fàrmacs, i altres reflexions a TV3 i La Vanguardia.

Aquest dimarts 19 d’octubre ha tingut lloc l’acte d’inauguració de l’escultura ‘Vida i creació’, obra de l’artista Ramon Cuello, encarregada amb motiu de la posada en marxa de l’Edifici Collserola. La descoberta de l’escultura, a l’exterior de l’entrada principal de l’Edifici Collserola, ha precedit als discursos del gerent de l’hospital, el Dr. José Luis de Sancho, l’autor i el crític d’art Josep Maria Cadena, que han donat la seva visió de l’obra, i per concloure, el director de l’Institut de Recerca, el Dr. Joan Comella.

El Dr. Joan X. Comella , director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) va participar en un debat sobre la medicina del futur a la Xarxa de Televisions Locals (XTVL), on va oferir la visió de la recerca traslacional. El programa Angles, moderat pel periodista Jordi Sacristán, va comptar també amb Albert Jovell, director de la Fundació Josep Laporte, Jordi Villà i Freixa investigador en Biomedicina Informàtica de la UPF, i Karla Islas, periodista de Diario Médico.

L’equip de la UCI de l’Hospital de la Vall d’Hebron i del grup de Recerca de Sèpsia i infecció respiratòria greu del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), amb el Dr. Jordi Rello al capdavant, han presentat importants novetats al Congrés Europeu de cures intensives (ESICM) que ha tingut lloc aquests dies a Barcelona amb la participació de més de 6.000 intensivistes. A més del Dr. Rello, Mercedes Palomar, Joan Ramon Masclans, Oriol Roca i altres destacats intensivistes de Vall D´Hebron han donat conferències sobre novetats en el tractament de malalts de la UCI. Aquest equip ha constatat el seu pes específic en l’especialitat en ser el grup europeu que ha presentat més comunicacions a l’European Society of Intensive Care Medicine (ESICM), una referència de l’especialitat. Tant el seu equip de recerca, com molts altres investigadors, s’han beneficiat del registre europeu dels casos del virus de la grip A (H1N1), del qual va ser coordinador Dr. Rello, investigador CIBERES que va liderar l’àmbit de les cures intensives durant el període més intens d’aquesta pandèmia. El registre ha permès poder recopilar informació i dissenyar estudis dels que ara comencen a poder-ne analitzar els resultats. Aquest resultats, ben segur, donaran una valuosa informació i experiència per a futures epidèmies causades per virus similars o inclús per la pròpia grip estacional.

EATRIS presenta el seu concepte d'infraestructura a la conferència "De la Investigació Bàsica a la Innovació Medica".

L'Institut de Salut Carlos III promou des del 2008 el projecte de Consorci de Suport a la Investigació Biomèdica en Xarxa (Caiber) com a plataforma d'assaigs clínics. El Caiber ja ha aconseguit incloure als quaranta centres sanitaris més potents i competitius del país, establir marcs de cooperació amb les comunitats autònomes, centres d'investigació, indústria farmacèutica i plataformes i infraestructures europees d'assaigs clínics. Des de Catalunya, la comunitat líder en investigació clínica, i des d'un centre de referència com l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, que en els últims anys ha participat en el 25% de tots els assaigs clínics aprovats a Espanya, el projecte Caiber planteja un escenari nou i esperançador.

L'empresa catalana especialista en solucions tecnològiques Ilimit Comunicacions ha aconseguit una subvenció d’ACC1Ó per dur a terme juntament amb l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona (VHIR) el projecte de R+D relacionat amb les tecnologies de la informació (TI) aplicades al sector sanitari. Aquesta subvenció, que rep cofinançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER en el marc del Programa Operatiu de Competitivitat Regional i Ocupació de Catalunya 2007-2013, permetrà dur a terme el projecte d’1 milió d'euros que consisteix en millorar la comunicació entre els metges d'atenció primària (CAP) i els metges especialistes mitjançant dispositius de comunicació, el tractament i gestió de la informació amb tècniques de semàntica, intel·ligència artificial i eines 2.0, etc.

El Dr. Luis Cabero, responsable de Medicina Materna i fetal del Vall d'Hebron Institut de Recerca, dóna la seva opinió sobre el Premi Nobel de Medicina 2010 per a Robert G. Edwards, el pare de la fecundació 'in vitro'. "És un merescut reconeixement al treball d'Edwards, que no només va realitzar els avenços en procreació i que li han valgut el Nobel, sinó que en va obrir a més una nova via d'investigació dels elements que controlen els primers processos del desenvolupament embrionari, un fet de capital rellevància en tots els avenços que s'han produït posteriorment, com el control de malalties en la implantació, el creixement retardat. Fins i tot es comencen a entreveure processos immunològics que controlen aquests mecanismes i l'embrió posterior".

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) presenten els resultats d’un estudi que explica com la presència d’uns cúmuls anormals de proteïnes a l’interior de les cèl·lules nervioses s’associa a la mort neuronal en els malalts de Parkinson. Aquesta investigació planteja també, a nivell experimental, una nova estratègia terapèutica que es podria aplicar potencialment, tot i que no de manera immediata, al tractament d’aquesta malaltia, actualment incurable.

Tractar d'identificar precoçment el grup de pacients que presenten major risc de rebuig subclínic de l'empelt és un dels reptes per millorar els resultats després d'un trasplantament, i per això es busquen marcadors predictores útils. La proteïna MBL (Mannose Binding Lectin) es perfila com un d'aquests biomarcadores, de manera que els pacients amb nivells baixos de MBL presenten més risc de rebuig subclínic i inflamació de l'empelt. Aquest ha estat l'objecte de la conferència de Daniel Serón, cap del Servei de Nefrologia de l'Hospital Vall d'Hebrón, de Barcelona, en el II Simposi d'Avenços en Immunologia Traslacional del Trasplantament, celebrat a Oviedo, i en la qual es va referir també a la immunitat innata i al mal crònic de l'empelt.

Un equip d'investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han estudiat la resposta immunològica en els pacients que van requerir ingrés a la UCI per pneumònia greu durant la fase aguda de la grip A. Les conclusions de l’estudi indiquen que, en aquells casos més greus, la fallida de la resposta immunològica és incapaç d’evitar que el virus es segueixi replicant, i això causa un cicle viciós que fa empitjorar l’estat clínic fins a una situació crítica.

El responsable de Pneumologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, el doctor Ferran Morell, va participar en el Congrés de la Societat Respiratoria Europea (ERS) celebrat a Barcelona del 18 al 22 de setembre. "http://www.itbeganhere.com/firabcn/firanews/CAT/respiracio.html" Més informació " http://www.itbeganhere.com/firabcn/firanews/CAT/respiracio.html"