El Dr. Juan Carlos Ruiz, membre del grup de Shock, sèpsia i RC del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), va intervenir en el fòrum rus-espanyol d'innovació celebrat entre el 12 i el 14 de maig simultàniament a Rússia i Espanya. El Dr. Ruiz va participar en la conferència científic-tecnològica ‘Innovation technologies: health care and medicine projects’ amb la ponència ‘Technological Innovation in Critical Care’, en la qual va explicar com pot contribuir la innovació tecnològica a millorar l'atenció als pacients crítics, i a més va presentar diversos projectes que en l'àmbit tecnològic està desenvolupant el seu grup. El fòrum ha estat organitzat en el marc de l'any dual Rússia-Espanya pel ministeri d'Educació i Ciència de la Federació Russa amb la col·laboració del Ministeri de Ciència i Innovació i el Ministeri d'Educació d'Espanya, i té com a objectiu ajudar al desenvolupament i el reforç de les relacions de negocis i la cooperació cientifico-tècnica entre Rússia i Espanya.

El Centre d'Investigacions en Bioquímica i Biologia Molecular per Nanomedicina (CIBBIM-Nanomedicina) del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) és una de les 18 entitats –centres, hospitals i empreses catalanes- que fan recerca en nanotecnologia aplicada a la salut i a la biotecnologia a Catalunya i que formen part de l’aliança BioNanoMed Catalunya. És la primera plataforma catalana de bionanomedicina que neix per crear sinergies i afavorir noves oportunitats de recerca i de negoci en aquest sector i incrementar la visibilitat internacional del treball de les entitats que la integren.La nanobiomedicina, una de les fortaleses de la recerca a Catalunya, ja ha estat pionera a l'Estat espanyol en crear centres focalitzats en la integració multidisciplinària de nano i biotecnologia, i que actualment són referents internacionals, com el CIBBIM-Nanomedicina del VHIR, l'Institut Català de Nanotecnologia (ICN), l'Institut de BioEnginyeria de Catalunya (IBEC), o el Centre d'Investigació en Nanociència i Nanotecnologia (CIN2). Actualment, hi ha 37 grups de recerca registrats en diferents centres i universitats catalanes. I, segons dades recollides per la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units pertanyent als National Institutes of Health, Barcelona és la segona ciutat del món d'origen de publicacions científiques sobre nanomedicina, després de Boston.L'aliança BioNanoMed Catalunya està impulsada per Biocat i l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i hi participen empreses (Aromics, Advancell, Biokit, Endor Nanotechnolgies, Gp Pharm/Lipotec), centres de recerca (CIBBIM-VHIR, l'Hospital Clínic de Barcelona, Leitat, l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)) i grups de recerca (Interaccions bio/no-bio per a medicina regenerativa cel·lular, Biomedicina cel·lular, Nanobioenginyeria, nanosondes i nanocommutadors, tots quatre de l'IBEC, Nanomedicina Molecular i Materials Orgànics (Nanomol), Nanobioelectrònica i Biosensors (ICN), Nanobiosensors i Aplicacions Bioanalitiques (CIN2-CSIC, CIBER-BBN), Nanobiotecnologia i Diagnòstic Biomolecular (Institut de Química Avançada de Catalunya-CSIC).L'aliança BioNanoMed Catalunya vol esdevenir una plataforma de visibilitat de la recerca en nanobiomedicina a Catalunya i impulsar la investigació, la innovació i la transferència tecnològica en aquest àmbit. Per aconseguir-ho, la xarxa vol fer aportacions sobre les prioritats d'internacionalització o les mesures per millorar l'eficàcia del sistema. Alhora vol ser una eina útil per defensar els interessos comuns dels integrants de la xarxa davant de les administracions locals, nacionals i internacionals, per tal d'aconseguir que la bionanomedicina tingui el pes que li pertoca en els programes de treball i en els instruments de finançament.L'aliança BioNaboMed Catalunya és una xarxa informal que va donar les seves primeres passes a finals de 2010 (amb la participació al Fòrum Biocat). La seva presentació pública s'ha fet coincidir amb la publicació del seu web ( http://www.bionanomedcat.org), que aspira a convertir-se en el portal de referència de la bionanomedicina catalana amb informació qualitativa de les entitats i empreses actives en aquest àmbit, documents, notícies i convocatòries nacional i internacionals.

Coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Síndrome de Fatiga Crònica (SFC) ha tingut lloc a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron la 9a Jornada de Fatiga Crònica, que va a acollir a més de 300 persones, entre autoritats, experts i sobretot malalts i familiars.Organitzada pel Dr. José Alegre, responsable del Grup de Fatiga Crònica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i de la Unitat de SFC de l'hospital la jornada va ser inaugurada per Francesc Sancho, secretari d’Estratègia i Comunicació del Departament de Salut, i va comptar, entre d'altres autoritats, amb la presència del Dr. Joan Genescà, assessor científic a la Direcció del VHIR.Durant tota la jornada es van tractar temes que preocupen als malalts i als seus familiars, com ara les comorbilitats associades a la SFC, l'impacte de la seva psicopatologia, així com temes del dia a dia com la incapacitat laboral, el dany corporal, o les darreres investigacions, com ara la cefalea ocular.

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha participat en la primera trobada per definir les estratègies de l’agregració Universitat Autònoma de Barcelona-Campus d’Excel·lència Internacional (UAB-CEI), juntament amb una cinquantena de representants dels centres i institucions que formen part de l’agregat. Per part del VHIR va assistir el director d’innovació, Francesc Iglesias.La rectora de la UAB Ana Ripoll, va recordar l’important paper d’aquest projecte en el camí cap a una economia del coneixement, explicant que es troba en una etapa de consolidació de l’agregació de tots els centres i institucions que es van adherir al projecte, i ha demanat una aposta de tots per la col·laboració i la integració, per desenvolupar “un ecosistema del coneixement líder al sud d’Europa”.El vicerector de Projectes Estratègics i de Planificació, Carles Jaime, ha explicat l’origen de la convocatòria ministerial del 2009, un programa que cercava la modernització, la internacionalització i l’agregació i integració amb el territori de les universitats espanyoles. La UAB va aconseguir la distinció “Campus d’Excel·lència Internacional” amb un projecte d’agregació de 78 centres i institucions (amb 44 centres de recerca no propis de la universitat, 21 empreses, 11 ajuntaments i 2 organismes públics de recerca). En la línia  de les actuacions endegades al llarg dels dos últims anys, el vicerector ha anunciat que s’ha sol·licitat finançament per a dues noves actuacions: la creació a la UAB d’una International Summer School, i l’organització d’unes trobades amb premis Nobel, dins els àmbits de la internacionalització i l’atracció de talent. Pel que fa a les actuacions de futur, el vicerector Carles Jaime ha anunciat que les oficines que està obrint la UAB a altres països, com a part de la seva estratègia d’internacionalització, estaran obertes també als membres del UAB-CEI. També ha anunciat que es crearà una figura similar al professor associat mèdic, que integra la docència mentre exerceix la seva professió com a metge (els estudiants assisteixen a les seves visites als pacients), en altres àmbits com la comunicació o l’educació. Ara, ha explicat el vicerector, l’objectiu ha de ser l’estructuració de l’agregat, alinear el conjunt en estratègies i objectius comuns, evitar la dispersió d’interessos, i aconseguir un entorn integrat amb més impacte en el territori. Es pretén treballar en una estratègia conjunta que incrementi els casos d’èxit i millori la seva comunicació. Per a tal fi, es crearà, en primer lloc, un model d’estructuració de les institucions, que s’ha iniciat amb una aposta per una estructura de clústers. Ja s’han constituït clústers en determinats àmbits, com la nanotecnologia, la biomedicina i biotecnologia, l’educació, la seguretat i sostenibilitat alimentària, i l’aeronàutica. Optimitzar recursos entre tots els membres, per tal d’evitar duplicitat d’infraestructures i serveis, i reduir despeses amb, per exemple, comandes conjuntes, és una de les prioritats. També cal millorar la visibilitat externa del UAB-CEI amb una afiliació comú en les signatures dels articles de recerca. En segon lloc, es proposarà un model de governança. La UAB aposta per la creació d’un comitè executiu àgil amb representants de tots els estaments de l’agregació i un consell assessor consultiu internacional. I en tercer lloc, pel que fa a l’estratègia de comunicació, ja es treballa per a la creació d’un portal web que integri i comparteixi la informació generada per tot l’agregat UAB-CEI. Per últim, l’impacte en el territori, un dels objectius del programa ministerial, es basarà en l’increment de l’ocupació amb actuacions conjuntes amb Treball Campus per a posar en comú empreses i estudiants que cerquen feina i diversos programes com Ocupa, Emprèn, o el Programa de Formació de Doctors, en la innovació, amb la valorització de la recerca o els programes PIME Innova i el Social Biz, en la realització de Cicles Formatius de Grau Superior en temàtiques on la UAB pot oferir valor afegit i sempre sense entrar en competència amb els centres de CFGS de l’entorn, i en la creació d’una xarxa de centres d’educació secundària “adscrits” a la universitat, la xarxa Educa, per tal de facilitar l’accés dels joves a la universitat en les zones més deprimides econòmicament. En definitiva, ha recordat Carles Jaime, “es tracta d’un projecte liderat per la UAB, però que és de tothom.” L’acte ha comptat també amb la participació del Vicegerent de Recerca de la UAB, Ivan Martínez, amb el director del Parc de Recerca de la UAB, Jordi Marquet, i amb el Coordinador del Campus d’Excel·lència Internacional, Xavier Ariño.

L’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron va signar el passat 14 de desembre l’Acord de Constitució d’un Servei de Prevenció Mancomunat entre l’Institut Català de la Salut i la Fundació Institut de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

La línia de recerca: Hipertensió portal, que dirigeixen els Drs. Joan Genescà i María Martell (Grup de Recerca en Malaties Hepàtiques de l'IR-HUVH), ha estat guardonada amb el premi a la millor comunicació de Recerca Bàsica en el recent "XXXII Congreso Anual de la Fundación y Asociación Española para el estudio del hígado". El treball guardonat és: “La inhibición de la transmisión adrenérgica puede contribuir a la vasodilatación esplácnica de la hipertensión portal”.Els autors de l’esmentada comunicació són: Mar Coll, Joan Genescà, Teresa Otero, Aina Rodríguez, Juan Carlos García Pagan, Marc Oria, Jaime Bosch i Maria Martell.Abstract publicat en Gastroenterología y Hepatología, Vol 30 (Supl 1)., Febrer 2007, pp122.

La proteïna MTERF4 té un paper “essencial” en la funció mitocondrial ja què, quan no està present en el model animal knock out, aquest no és viable, no es desenvolupa i mor en l’etapa embrionària. Aquesta és la principal conclusió d’una publicació liderada per Yolanda Cámara, investigadora del grup de recerca en patologia neuromuscular i mitocondrial del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). L’estudi, en el que també han col·laborat el Ciberer i l’Institut Karolinska, s’ha publicat a la revista Cell Metabolism. En la mitocòndria, la proteïna MTERF4 interacciona amb una altra anomenada NSUN4 i formen un complex indispensable per tal que els ribosomes s’ensamblin correctament i exerceixin la seva funció. Quan això no succeeix no té lloc la síntesi proteica en les mitocòndries, i per tant la funció mitocondrial està impedida. El treball s’ha basat en assaigs bioquímics amb el model de ratolí knock out condicional en el cor.

El reconegut expert britànic en trasplantament pulmonar ha impartit una conferència a l’Hospital Vall d’HebronEl professor britànic Paul Corris, un dels màxims experts mundials en trasplantament pulmonar, ha destacat avui durant una conferència impartida al’Hospital Universitari Vall d’Hebron la necessitat de desenvolupar i potenciar noves aproximacions que permetin incrementar el nombre de donacionsdisponibles per efectuar trasplantaments de pulmó.

El guardó s’atorgarà durant la 1a Jornada de Recerca de l’ICS i en el marc dels actes del 25è aniversari de la institució.Representants dels nou instituts de recerca integrats a l’ICS es reuniran per posar en comú els últims avenços en temes d’investigació. "http://www.youtube.com/playlist?list=PL66C4E5E291E9307B" Videos de la jornada

"http://www.vhir.org/global/pdf/noticies/vilardell.pdf" - Enllaç

La Consellera de Salut, Marina Geli, va lliurar al Dr. Jordi Soler-Soler, Cap del Servei de Cardiologia, la Medalla de l'Institut de Recerca, en reconeixement als seus 30 anys de servei a la Recerca. En la primera part de l'acte, realitzat en la Sala d'actes del Pavelló Docent, diversos especialistes van exposar el seu punt de vista sobre el "Futur de la Cardiologia".L'acte va contar amb la participació de diverses personalitats nacionals i internacionals de l'àmbit acadèmic i mèdic.

El treball titulat “Modelo experimental ortotópico de invasión y metástasis en cáncer de endometrio”, del grup de recerca de la Unitat de Recerca Biomèdica i del Servei de Ginecologia de l’Institut de Recerca i Hospital Vall d’Hebrón, ha estat guardonat amb el premi al millor treball de recerca en el recent Congrés Nacional de Ginecologia Oncològica i Patologia Mamària de la Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia. Els autors de l’esmentat treball són Andreas Doll, Marta González, Miguel Abal, Marta Monge, Antonio Gil-Moreno, Jordi Xercavins i Jaume Reventós.

El Laboratori de Recerca en Malalties Neurovasculars de l’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron ha descrit aquest marcador –S100B– per primer cop emprat “amb la finalitat de tenir una eina per monitoritzar l’evolució d’un ictus hemorràgic en el moment del seu ingrés a urgències”, ens explica la Dra. Pilar Delgado. Els nivells d’aquest marcador, una proteïna, es relacionen directament amb el volum de l’hematoma i s’associen amb la mala evolució de l’hemorràgia cerebral, dins les primeres 24 hores de patir un ictus hemorràgic. Aquests resultats han estat publicats en la prestigiosa revista Stroke.L’observació dels nivells de S100B, en aquells pacients que havien patit un ictus hemorràgic, ha permès detectar que eren superiors en els que havien mort per aquesta causa o en els pacients que no evolucionaven favorablement després de 3 mesos d’haver-lo patit. Això va fer pensar en aquest marcador com un predictor de l’evolució o com un predictor de les complicacions d’aquest tipus d’ictus. D’aquesta manera, s’ha comprovat l’associació entre els nivells plasmàtics del marcador – S100B– després d’un ictus hemorràgic (<,24h) i la mala evolució, immediata i tardana, que aquest pugui tenir.- "http://stroke.ahajournals.org/cgi/content/abstract/37/9/2301" Publicació

Cancer Research publica aquest estudi que representa un important avenç en la capacitat de distingir pacients amb bon o mal pronòstic i que permetrà oferir “tractaments a la carta” per optimitzar les possibilitats de supervivència.

La Fundació "la Caixa" va otorgar el premi al projecte titulat "Rol de la disfunció mitocondrial en la malaltia de Parkinson", del Grup de Recerca en Malalties Neurodegeneratives de l'Institut de Recerca HUVH.L'ajuda rebuda pel Dr. Miquel Vila (responsable del Grup de Recerca en Malalties Neurodegeneratives del'IR), té un valor de 90.000 euros i forma part de la convocatòria d'ajudes a la investigació biomèdica 2006 de la Fundació "la Caixa".

Els catorze participants del Curs d'Operadors d'Instal·lacions Radioactives van aprovar amb èxit l'examen final de la segona edició del curs. L'Institut de Recerca disposa per tant d'onze nous Operadors d'Instal·lacions Radioactives. Felicitats "http://www.vhir.org/global/pdf/noticies/curscronoradiotivas.pdf" - Cronograma

El passat 8 de juny l’Honorable Consellera de Salut, Marina Geli, va inaugurar els laboratoris de la primera planta de l’Institut de Recerca. Aquest espai de 1.160 m2 està destinat a 9 grups d’investigació: Neuroimmunologia Clínica, Patologia Mitocondrial, Diabetis, Endocrinologia i Metabolisme, Unitat de Recerca Biomédica, Fisiopatologia Renal, Anatomia Patológica, Malaltíes Neurovasculars, Malalties Neurodegeneratives i Malalties Reumàtiques. L’institut de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, compte amb 46 grups de recerca, integrat per més de 700 investigadors, 159 projectes en actiu i 270 assajos clínics.

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ha concedit Premis a l'Excel·lència Professional a tres metges de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron pels seus comportaments exemplars: la Dra. Ampar Cuxart, guardonada en la categoria d'Hospitals, el Dr. Ferran Morell, en la de Recerca, i la Dra. Roser Solans, en la de Docència.Els premis es lliuraran el pròxim 8 de novembre a la sala d'actes del COMB, en el marc de la celebració del Centenari del lliurament del Premi Nobel al Dr. Santiago Ramón y Cajal. El Dr. Ferran Morell es responsable del Grup de Recerca en Pneumologia.

La síndrome de Lynch (o càncer de colon hereditari no associat a pol·liposi) representa la predisposició genètica al càncer colorrectal més freqüent. S’associa a mutacions en els gens de reparació de desaparallaments de l’ADN (MMR genes), especialment als gens MLH1 i MSH2. Les persones portadores d’una mutació en un d’aquests gens tenen un risc elevat de desenvolupar una neoplàsia de colon o endometri al llarg de la vida en absència d’un protocol de seguiment. La identificació d’aquest grup de risc permet oferir unes mesures de detecció precoç i prevenció i així disminuir la incidència d’aquestes neoplàsies.

En l’estudi, que es publica avui a The New England Journal of Medicine, hi han participat investigadors de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

El passat dimecres 26 de juliol el Prof. Dexeus va visitar l'Institu de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. El varen rebre el Dr. Juan E. Felíu, director de l'IR-HUVH, i el Dr. José Luis de Sancho, gerent de l'HUVH.

El Dr. Josep Baselga Torres, Coordinador d’Oncologia, Hematologia i Radioteràpia de l’Hospital Vall d’Hebron, serà l’encarregat de dirigir el proper centre de recerca contra el càncer. El centre s’ubicarà en un nou edifici ( d'uns 17.000 metres quadrats) dins d’aquest recinte sanitari de Barcelona repartit en set plantes i amb capacitat per a més de 370 professionals (90% dels quals seran investigadors).

The EMBO Journal advance online publication del 22 de juny: Biosynthesis of tumorigenic HER2 C-terminal fragments by alternative initiation of translation de Joaquin Arribas i col·laboradors.L'article informa sobre un nou mecanisme per generar fragments de HER2 soluble que poden promoure la formació de tumors.- "http://www.nature.com/emboj/index.html" Publicació

Es va inicià la sessió amb les paraules del Dr. Gaietà Permanyer que amb gran cortesia qualificà l’acte com una sessió emblemàtica del Servei i de preparació al canvi, que no al continuisme, que s’apropa i on s’haurà de substituir les estructures hospitalàries del segle dinou, que han funcionat en el vint, i ja no són adequades al vint-i-un. Després va dedicar al Dr. Soler un pensament del poeta romà Horaci, pel seu bon futur.