El origen cardioembólico de los ictus indeterminados ya se puede conocer desde el inicio en un alto porcentaje de casos gracias a la identificación de dos biomarcadores -el BNP y el D-dímeroque son útiles para este objetivo, según un estudio catalán que se publica en Stroke.Diario Medico. Patricia Morén. Barcelona30/07/2008

La innovación en tecnología sanitaria no se detiene: casi cada día aparecen nuevos equipos, instrumentos y aparatos que aportan ventajas y novedad. Es responsabilidad de un gerente de hospital cuidar sus ajustados recursos y pensar bien qué es necesario adquirir y qué no.Diario Medico. Rosalía Sierra. Salamanca 02/06/2008

El Dr. David García Dorado, cap de secció de Cardiologia i Coordinador del Grup de Recerca en Patologia Cardiocirculatòria de l’Institut de Recerca HUVH, ha estat proposat pel director gerent com a director clínic de l’Àrea del Cor de l’HUVH.

Un equipo dirigido por Jaume Alijotas-Reig, del Hospital del Valle de Hebrón, de Barcelona, está realizando el seguimiento de más de 200 pacientes que han tenido reacciones adversas tardías por implantes faciales cosméticos de polialquilimida. Otro estudio del mismo equipo descubrió también efectos indeseables en implantes de ácido hialurónico. Diario Medico. Karla Islas Pieck. Barcelona

José Álvarez Sabín, coordinador del Grup de Malalties Cerebrovasculars de la Sociedad Española de Neurología i investigador del Grup de Recerca en Malalties Neurovasculars de l’Institut de Recerca del HUVH, ha ressaltat la importància que tenen les primeres hores per a rebre assistència. “Es tracta d’una urgència mèdica que ha de ser abordada com a tal. D’aquesta manera es podran controlar, en part, les seqüeles incapacitants pròpies de l’ictus”.

"Genoma Espanya ha engegat, amb la col·laboració del Ministeri d'Educació i Schering Plough, un projecte d'anàlisi genòmic destinat a millorar el coneixement de la psoriasis, la artritis reumatoide i la infecció inflamatoria intestinal. L'objectiu final és l'obtenció d'un equip diagnòstic "accessible per a la majoria de centres del SNS"

Panitumumab es un dels anticossos monoclonals que, en funció dels resultats previs obtinguts en el cas del cetuximab, han obert noves vies terapèutiques en el tractament del càncer colorrectal. La inclusió d'aquest tipus de mol·lècules, inhibidores del receptor del factor de creixement epidèrmic, ha suposat un dels avenços més destacats en aquest tipus de tumors, segons ha apuntat José María Tabernero, cap de la secció d'Oncología Mèdica de l'Hospital Universitari Vall d' Hebron, de Barcelona.

La trombosi parcial de la falsa llum, no es un factor protector en la dissecció de l'aorta de tipus B o descendent, com es pensava fins ara, sinó de mal pronòstic, segons es demostra en un estudi internacional que publica avui The New England Journal of Medicine. El treball s'ha coordinat des de Michigan i en ell han participat Arturo Evangelista, cap de secció d'Ecocardiografía del Laboratorio d'Image Cardíaca del Servei de Cardiologia de l'Hospital Universitari del Vall d'Hebrón, de Barcelona.

El professor Hotamisligil, d'origen turc i instal·lat a Estats Units des de fa vint anys, ha pronunciat una conferència sobre la disfunció del reticle endoplàsmic en obesitat i diabetis de tipus 2 en la XI Conferència Anual de l' Hospital Universitari de la Vall d' Hebron, a Barcelona.

"Cinc hospitals han actualitzat les dades antropomètrics de la població espanyola, després d'analitzar a 32.000 subjectes, i han vist que és igual d'alta que la resta d'europeus però en pes, està per damunt"

La mitad de los segundos episodios de ictus podrían evitarse si se siguieran adecuadamente las medidas terapéuticas que persiguen la reducción de los factores de riesgo. No obstante, un nada desdeñable número de afectados no se ajusta a las normas de prevención secundaria.Diario Medico. Raquel Serrano. Barcelona

El Dr. Santiago Ramón y Cajal Agüeras, Cap del Servei d'Anatomia Patològica i lider del Grup de Recerca en Anatomia Patològica de l’Institut de Recerca de l'Hospital Vall’d Hebron, ha presentat en el Congrés de Los Ángeles i en un recent article publicat a la revista Cancer Research , els resultats de la seva nova teoria de l'origen tumoral. Dels més de 380 gens relacionats amb el càncer, perquè aparegui la malaltia és necessari un mínim de 6 alteracions moleculars que afectin, almenys, a 5 rutes bioquímiques involucrades en el creixement cel·lular i que se centren en els factors embut o funnel factors.

Un estudio que se ha publicado en la revista Stroke y que ha dirigido Joan Montaner, del Instituto de Investigación del Hospital del Valle de Hebrón de Barcelona, recoge los nuevos marcadores que han identificado para predecir el ictus asociado a una estenosis intracraneal. Diario Medico. Karla Islas Pieck. Barcelona 19/06/2008

Josep Baselga, director del Valle de Hebrón Instituto de Oncología (VHIO) y uno de los oncólogos de mayor prestigio, responde sin tapujos sobre la investigación en cáncer y su curaDiario Medico. Patricia Morén. Barcelona 02/09/2008

"L'Hospital Porta de Ferro ha estudiat la producció científica dels hospitals de Madrid i Catalunya i ha demostrat que el retard dels primers respecte als segons no solament no decreix si no que augmenta."

Se fue a Nueva York cuando tenía 27 años, investigó el cáncer en el equipo del biólogo Joan Massagué y regresó siendo uno de los científicos más destacados del panel español.El Periodico. LA ENTREVISTA CON JOAN SEOANE, BÍOQUIMICO. POR ÀNGELES GALLARDO.

L'administració de simvastatina en la fase aguda d'un tipus d'ictus isquèmic aconsegueix millores clíniques, segons un estudi pilot en el que s'ha utilizat aquesta estatina en un grup de pacients. El treball, coordinat per Joan Montaner, de l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, es publica al European Journal of Neurology.

El Servicio de Ginecología del Hospital Universitario Valle de Hebrón, de Barcelona, ha comenzado a utilizar la estimulación de las raíces sacras por medio de un neuromodulador subcutáneo para el tratamiento de la vejiga hiperactiva en pacientes que no responden de manera adecuada al tratamiento farmacológico, basado en un anticolinérgico.Diario Medico. Karla Islas Pieck. Barcelona

"El Banc de Sang i Teixits de Catalunya implantarà un pla per a integrar a totes les maternitats catalanes i als programes de La Rioja, Cantàbria i Andorra, a més de les 4 autonomies que ja participen."

El 3 de maig es va celebrar una taula rodona sobre l’aflorament de projectes innovadors en biomedicina, biotecnologia i tecnologies mèdiques a les institucions públiques de recerca, on va participar Francesc Iglesias, director d’innovació del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i on també van intervenir Xavier Rubies (Centre de Regulació Genòmica), i Cristina Horcajada (Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona), moderats per la directora general de la Fundació Bosch i Gimpera, Carme Verdaguer.La taula rodona va cloure l’acte de presentació de la quarta edició del "http://www.bioemprenedorxxi.cat/" programa BioEmprenedorXXI, que es consolida com a referent en la creació i creixement d’empreses innovadores en el sector de les ciències de la vida en el seu sentit més ampli: biotecnologia, biomedicina, medi ambient i sector agroalimentari. En aquest sentit, un dels principals objectius és donar suport a la posada en marxa d’empreses innovadores i amb visió global que permetin traslladar al mercat la recerca desenvolupada a les universitats i els centres de recerca. El període d’inscripcions estarà obert fins el 18 de maig.Es tracta d’una iniciativa conjunta de la Caixa, l’Ajuntament de Barcelona a través de Barcelona Activa, Biocat, Genoma España i la Cambra de Comerç de Barcelona, que enguany compta també amb la col·laboració d’Almirall. La unió d’aquestes entitats públiques i privades assegura als participants del programa una visió propera dels principals avenços científics i tecnològics, de les inquietuds empresarials i de les necessitats del mercat. L'acte de presentació, presidit pel tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona i president de Barcelona Activa, Jordi William Carnes, va tenir lloc a la seu de Barcelona Activa.

La Dra. Mercè Boada, responsable del grup d’Alzheimer del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i coordinadora de la Fundació ACE, va participar el 28 d’abril al col·loqui ‘El dilema de les famílies de pacients en estat vegetatiu', que va tenir lloc al programa Els Matins de TV3. En el debat també va participar, entre d’altres, Antoni Verdaguer, director de la pel·lícula ‘Morir sense morir’, que es va preestrenar el 29 d’abril. Verdaguer va dirigir prèviament el documental ‘L’últim dret’, fil conductor de la nova pel·lícula, que tracta sobre la mort digna i l’eutanàsia, i en el que intervé la Dra. Boada. La. Dra. Boada és autora i editora del llibre 'Documento Sitges. Capacidad para tomar decisiones durante la evolución de una demencia: reflexiones, derechos y propuestas de evaluación', un document a manera de guia clínica on s’analitza les mesures de protecció jurídica i social per evitar la incapacitació total com solució única i fàcil a la pèrdua de capacitats cognoscitives, fomentar la idea de la incapacitació parcial progressiva ‘a mida’ per a resoldre situacions concretes i advocar per decisions que contemplin no solament una faceta del procés patològic sinó l’entorn i circumstàncies en les que aquest es mou amb l’objectiu de preservar i mantenir l’autonomia de la persona el major temps possible.D’altra banda, el passat 26 d’abril la Dra. Boada també va aparèixer al programa divulgatiu sobre salut de Radio Mataró ‘I... com estàs de salut?’, on va parlar sobre la malaltia d’Alzheimer i del còmic '¿Qué tiene el abuelo?', adreçat als nens i joves i a on es tracta aquesta malaltia i del que ella n’és l’autora.A més, la Dra. Boada intervindrà el 6 de maig al programa Millenium del Canal 33, que aquesta setmana toca el tema de l’envelliment.

En un article sobre les fundacions i la recerca biomèdica publicat el 29 d’abril a La Vanguardia, Arantxa Tobaruela, sòcia de Garrigues, assegura que la Fundació Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) és un exemple de bona pràctica en el procés de professionalització per mantenir-se com a referència internacional en biomedicina esdevenint una referència també en proactivitat legislativa i adequació dels vehicles jurídics al marc normatiu. L’autora del text assegura que el VHIR ha fet una bona feina per estructurar el seu patronat, òrgans executius, comissions de treball i òrgans assessors per fer-los àgils i eficaços, organitzar les relacions laborals, les formes de recaptació de fons i conèixer i complir la normativa del sector públic.

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), la Corporació Sanitària i Universitària Parc Taulí (CSPT) i la Fundació Parc Taulí (FPT) han signat un acord marc que estableix una col·laboració en els models i processos d’innovació i transferència, així com en els camps científics i tecnològics d’interès comú. Les quatre entitats sumaran esforços per crear camins d’actuació que afavoreixin el desenvolupament de projectes d’innovació i valorització d’idees, l’organització d’activitats comunes relacionades amb la promoció de la innovació, el desenvolupament i la transferència de noves tecnologies, la cooperació en programes de formació per al personal investigador i tècnic, i la identificació de projectes de recerca en col·laboració i la seva posterior execució. L’acord, que tindrà una duració de tres anys prorrogables, suposa que l’HUVH i el VHIR tindran l’acompanyament del Parc Taulí per implantar un model d’innovació. La FPT aporta el reconeixement de la seva pràctica en la modelització de la innovació i el seu procés com a referent. Els professionals del Parc Taulí aniran introduint als del Vall d’Hebron en el coneixement conceptual, metodològic i el derivat de la seva pròpia experiència en les diferents fases de confecció del model, incorporant les aportacions de l’HUVH de forma estructurada i adequada a la seva pròpia realitat.

El grup de diabetis i metabolisme del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), liderat pel Dr. Rafael Simó, coordinarà un consorci europeu que investigarà el tractament precoç de la retinopatia diabètica (EUROCONDOR), la principal causa de ceguesa entre persones amb edat de treballar en els països desenvolupats. El projecte consisteix en desenvolupar un assaig clínic controlat en fase II i III que intentarà provar l’efectivitat de la somatostatina, un fàrmac neuroprotector, en els estadis inicials de la malaltia per prevenir-la o endarrerir la seva progressió. El principal objectiu d’aquest consorci europeu, que està format per 18 socis de 8 països i començarà a treballar a finals de 2011, és estudiar com incidir de forma terapèutica en la neurodegeneració de retina que es produeix abans de l’afectació microvascular i no esperar estadis avançats del problema quan les opcions disminueixen i són més arriscades. Per això, s’utilitzarà l’aplicació tòpica d’agents neuroprotectors (brimonidina i somatostatina). El lideratge del grup de recerca del VHIR es basa en que van ser els primers en publicar les claus de la neurodegeneració en l’ull dels diabètics i varen demostrar l’existència d’un dèficit de somatostatina en la retina dels pacients diabètics.