Un equip d’investigadors de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, coordinats pel Dr. Josep Tabernero, cap del Servei d’Oncologia, participa en la primera seqüenciació de nou genomes de tumor colorectal, que han estat comparats amb nou genomes complets de teixit sa dels mateixos pacients. Els resultats de la investigació, que s’ha fet durant dos anys i en la que també han col·laborat l’Institut de Ciència Weizmann d’Israel i centres dels Estats Units com l’Institut Broad de la Universitat de Harvard, el centre oncològic Dana Farber de Boston, el Centre del Càncer Memorial Sloan-Kettering de Nova York i la Universitat de Carolina del Nord a Chapell Hill, es publiquen avui a Nature Genetics.Entre els resultats més rellevants obtinguts en la investigació destaquen l’aparició de 75 alteracions genètiques per tumor, sent les delecions les més freqüents. A més, s’han trobat onze fusions de gens, i dins d’elles la proteïna de fusió VTI1ATCF7L2 relacionada amb la via wnt beta-catenina. El Dr. Tabernero destaca que “fins ara s’havien publicat seqüenciacions parcials i una seqüenciació completa i aquest treball ha suposat un esforç enorme, ja que no hi ha cap sèrie que tingui el mateix número de pacients”.

Un recent estudi del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha demostrat el mecanisme que explica perquè la presència d’una proteïna –ZAP-70- condiciona el pronòstic de la Leucèmia limfàtica crònica (las més freqüent entre els adults en el món occidental) i n’ha determinat el seu paper clau com a possible diana terapèutica contra aquesta malaltia quan progressa. Aquesta troballa, liderada pel grup de recerca en Hematologia Experimental del VHIR, s’ha publicat a l’última edició de la prestigiosa revista Blood i suposa un graó més cap al coneixement de la malaltia, al mateix temps que obre la porta a possibles nous tractaments. “El nostre estudi estableix clarament la importància de la proteïna ZAP-70 com a marcador que diferencia els malalts de mal pronòstic delsque tenen una evolució més favorable i estableix que la causa d’aquesta diferència radica en la presència de molècules d’adhesió a la membrana de les cèl·lules, responsables de la més ràpida disseminació d’aquest tipus de leucèmia”, explica el Dr. Francesc Bosch, responsable del citat grup i coordinador de la investigació. “A més, l’estudi també determina tant la possibilitat que aquesta proteïna pugui esdevenir una clara diana per al disseny de fàrmacs com la utilitat de l’ús d’anticossos monoclonals contra aquestes molècules d’adhesió, presents en la membrana dels limfòcits i que contribuirien a frenar la progressió de la malaltia”, conclou el Dr. Bosch. La Leucèmia limfàtica crònica (LLC) es pròpia d’adults d’edat avançada, generalment de 65-70 anys, i la majoria de casos es detecta casualment en analítiques rutinàries, en les que apareix un nombre molt elevat de limfòcits. Després d’un acurat diagnòstic per part de l’hematòleg, el 80% de les LLC no requereixen tractament quimioteràpic fins que no passen molts anys i la malaltia progressa. Fins I tot, pot ser que alguns malalts no precisin de tractament mai i només caldrà fer-ne un seguiment atent, mentre que l’altre 20% dels casos sí que necessitaran tractament quimioteràpic des d’un inici, degut bàsicament a les característiques clíniques de la malaltia.

Científics d’arreu del món han identificat 29 noves variants genètiques vinculades a l’Esclerosi Múltiple (EM), que aporten noves claus sobre la biologia d’aquesta malaltia neurològica degenerativa. Molts dels gens implicats en l’estudi són importants per el sistema immunològic i donen informació sobre les vies immunològiques vinculades amb el desenvolupament de l’EM.La recerca, que ha involucrat un equip internacional d’investigadors encapçalat per les Universitats de Cambridge i Oxford amb finançament de Wellcome Trust, es publica avui, 11 d’agost, a la revista Nature. Es tracta del major estudi realitzat sobre la genètica de l’EM i ha comptat amb contribucions de gairebé 250 investigadors de l’International Multiple Sclerosis Genetics Consortium i el Wellcome Trust Case Control Consortium. El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEM-Cat) i l’IDIBAPS – Hospital Clínic de Barcelona són els únics centres espanyols entre les 131 institucions que hi han participat. Els equips encapçalats pel Dr. Manuel Comabella i el Dr. Xavier Montalbán, del VHIR i CEM-Cat, i el Dr. Pablo Villoslada del Centre de Neuroimmunologia de l’IDIBAPS - Hospital Clínic de Barcelona han contribuït a l’estudi proporcionant mostres d’ ADN de pacients amb esclerosi múltiple ben caracteritzats des del punt de vista clínic. "http://www.nature.com/nature/journal/v476/n7359/full/nature10251.html?WT.ec_id=NATURE-20110811#/affil-auth" Revista Nature

El Dr. Joan Comella, director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i el Dr. Manuel Comabella, membre del grup de neuroimmunologia clínica del VHIR i en representació del CEM-Cat, han participat aquest dilluns a la nit en una tertúlia sobre la recerca a Catalunya que s’ha emès al programa ‘Pont Barcelona-Madrid’ d’Onda Cero Catalunya.Moderats pel periodista Victor Bottini, tots dos van apropar a l’audiència temes generals com què s’entén per recerca o quin nivell té Catalunya respecte a Madrid i Europa. Parlant de temes més concrets, van tractar les principals línies de recerca del VHIR i de CEM-Cat, i van explicar amb detall el funcionament dels assaigs clínics.Ambdós van compartir la reflexió que Barcelona està per sobre de Madrid en la qualitat i quantitat de la producció científica, alhora que van manifestar la necessitat que totes dues ciutats, que lideren la investigació a Espanya, s’igualin en competitivitat, i més tenint en compte el context actual de crisi.

Un reportatge de Diario Médico repassa l’activitat del grup de patologia circulatòria, i en general de l’àrea del cor, que dirigeix el Dr. David García-Dorado al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). El grup, considerat d’excel·lència científica i referència internacional, suma un gran nombre de publicacions en les principals revistes i a la vegada realitza investigació traslacional basada en clínica, laboratori i epidemiologia, així com en els nous coneixements moleculars i genètics i en els problemes de l’edat. El seu objectiu és desenvolupar marcadors i mètodes diagnòstics per la imatge i teràpies que van des de fàrmacs a telemedicina.El Dr. García-Dorado, que dirigeix un grup de 20 persones, assegura que “tenim un finançament competitiu molt important i estem involucrats en dos projectes europeus i en altres del Ministeri de Ciència en recerca fonamental i sanitària. A més, acabem de presentar una patent europea sobre un biomarcador per a detectar si els pacients tenen o no síndrome coronari agut en aquells que es sospita que pateixen la malaltia, i estem en fase de generació d’altres patents”.

Una delegació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) pertanyents al seu Centre d’Innovació i Tecnologia (CIT), s’han reunit a les instal·lacions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) amb investigadors del centre i professionals amb projectes innovadors de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. L’objectiu de la trobada era donar a conèixer les activitats pròpies del CIT i les d’alguns dels seus centres vinculats per tal de detectar i establir possibles col·laboracions amb l’entorn Vall d’Hebron. Per part del VHIR han assistit el seu director, el Dr. Joan X. Comella, que ha introduït la sessió, juntament amb el director d’innovació, Francesc Iglesias, que ha presentat el projecte d’innovació del VHIR. A continuació ha intervingut Susana Sánchez, directora del CIT, i Antonio Álvarez, agent de transferència de tecnologia, que han presentat l’activitat d’aquest centre de la UPC. Tot seguit, tres dels centres vinculats al CIT han exposat el més destacat de cadascun. Pere Caminal, director, i Manel González, promotor, han introduït el Centre de Recerca Biomèdica CREB, Jaume Pujol, membre del Comitè Executiu, i Jaume Castellà, gerent, han donat les claus del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes CD6 UPC, i Josep Lluís Larriba, director, i Pere Baleta, gerent, han apropat als assistents el potencial del Centre Data Management DAMA UPC.La trobada ha estat profitosa i s’han establert contactes i bases per futurs acords entre totes les institucions presents.

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i la Fundació Step by Step, en el marc de la reunió anual del seu patronat, han signat un conveni de col·laboració per promoure i recolzar noves línies de recerca en el camp de les lesions medul·lars.D’aquesta manera, les dues institucions possibiliten la potenciació de la recerca, amb especial atenció a la traslacional, les noves teràpies i la medicina regenerativa. Així mateix, col·laboraran en el debat i la divulgació d'avenços en el camp de la lesió medul·lar mitjançant la celebració de jornades i actes científics, i en la participació en projectes conjunts pel desenvolupament d’intervencions sanitàries innovadores.Per part del Vall d’Hebron, que disposa de la única unitat de lesionats medul·lars de Catalunya, van assistir a la signatura de l’acord el Dr. Miguel Ángel González Viejo, cap de la citada unitat i també vicepresident de la Fundació Step by Step, i el Dr. Joan X. Comella, director del VHIR. La Fundació Step by Step (SbS) és un organisme sense ànim de lucre dedicat a la recuperació d’aquells lesionats medul·lars que, una vegada han superat les fases de rehabilitació als hospitals i als centres especialitzats, opten per seguir amb la rehabilitació a base de fisioteràpia per obtenir una millor qualitat de vida. Per part de SbS l’acord va ser ratificat pel seu Fundador i President, Frederic Crespo, i la Dra. Mercè Avellanet, cap del servei de rehabilitació de l'Hospital Nostra Senyora Meritxell d’Andorra i vicepresidenta de la fundació.A més del VHIR, també va signar un conveni de col·laboració amb Step by Step l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).

El director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Joan Comella, ha estat elegit secretari general de la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (COSCE). El nou president de la confederació serà el professor de la Universitat Complutense de Madrid, Carlos Andradas, que subsitueix en el càrrec Joan Guinovart, director de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.

L’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), en col·laboració amb la UAH i la UNED, organitzen la 2a edició del màster interuniversitari sobre ‘Direcció i Gestió de la R+D+i en Ciències de la Salut’, que tindrà lloc entre el novembre de 2011 i el març de 2013. En la primera edició, per aconseguir una exposició a una mostra representativa de les institucions de l’actual Sistema de Ciència i Tecnologia en Ciències de Salut, es van seleccionar, com es farà en la segona, centres de sis àmbits diferents. Un d’ells, com a institut de recerca sanitari, va ser el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), "http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?any=2011&num=40&mv1=5&mv2=3&Idioma=ca&titol=Alumnes+del+M%E0ster+de+l%92ISCIII" per on van passar els alumnes de la primera edició.

L'Hospital Universitari Vall d’Hebron i la Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i MONDRAGON Health, han subscrit avui un conveni de col•laboració. Es tracta d'una nova aliança estratègica orientada a l'àmbit de la R+D+i per a promoure la col•laboració en els camps de la ciència i la tecnologia en activitats d'interès mutu per a contribuir al desenvolupament del Sector Sanitari de les Comunitats Autònomes de Catalunya i el País Basc. A través d'aquest acord es pretén fomentar la generació, l'intercanvi i la transferència de coneixement mitjançant la realització de projectes d'investigació, innovació, programes de formació, així com la promoció d'activitats conjuntes.L'acord, que tindrà una durada d'un any i que serà prorrogable anualment, ha estat signat avui dilluns en el centre corporatiu de MONDRAGON i ha estat rubricat per José Luis de Sancho, Gerent de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron, Joan X. Comella, director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Javier Sotil, Vicepresident d'Innovació, Promoció i Coneixement de MONDRAGON Corporació, i Mikel Álvarez, director general de MONDRAGON Health.