En el Dia Mundial de la Recerca en Càncer, el VHIR destaca els últims avenços per conèixer els mecanismes biològics del càncer, millorar els tractaments existents i l’aposta per la nanomedicina i teràpies avançades.

L’esdeveniment anual ha ofert un espai de diàleg entre la comunitat científica i la societat sobre com afrontar el futur de l’envelliment a través de la recerca i la innovació.

La Marató en malalties minoritàries va ajudar a impulsar sis treballs del VHIR.

El Docetaxel vehiculat amb Soluplus va demostrar ser la combinació més eficaç i menys tòxica per travessar la barrera hematoencefàlica i atacar directament el tumor.

La Dra. Diana Fernandes de Rafael i Arthur Cardoso han estat seleccionats per les beques de postdoctorat Junior Leader i de doctorat INPhINIT, respectivament.

El 15 de març s’ha celebrat una Jornada de Portes Obertes on la ciutadania ha pogut conèixer les noves instal·lacions i alguns dels projectes dels nostres grups.

Una jornada organitzada en el marc del Dia Mundial contra el Càncer posa el focus en les últimes innovacions en el camp.

A partir de l’estudi dirigit pel VHIR, s’ha aprovat un assaig clínic dirigit a pacients amb càncer de pàncrees localment avançat.

Vall d’Hebron participa en un projecte per desenvolupar una tecnologia innovadora de micromostreig, fent que la recollida de sang sigui més accessible i centrada en el pacient.

Investigadors de tota Europa es van reunir per donar el tret de sortida al projecte SPM4.0, una xarxa doctoral innovadora Marie Curie Skłodowska (MSCA-DN) que impulsa el desenvolupament de la Microscòpia de Proves d'Escaneig autònoma amb IA.

La trobada ha estat una oportunitat per conèixer projectes d’ambdues institucions i promoure la interacció entre els professionals.

El treball busca una nova estratègia terapèutica més efectiva per tractar les malformacions arteriovenoses cerebrals, una de les causes principals d’ictus en infants i joves.

Inscriu-t’hi a les activitats de divulgació científica que tindran lloc entre el 12 i el 15 de novembre.

L’Aliança Europea per a la Recerca de Malalties Rares (ERDERA) va arrencar el mes de setembre, amb un pressupost estimat de 380 milions d’euros i l’objectiu de millorar la vida dels pacients que pateixen malalties minoritàries dins i fora d'Europa.

Mitjançant tomografia computeritzada (TAC), amb o sense contrast, és possible fer una detecció precisa i segura de la malaltia sense necessitat de biòpsies i evitant les limitacions d’altres eines diagnòstiques no invasives.

El projecte europeu, en què participa Vall d’Hebron, afavorirà el diagnòstic personalitzat i estratègies terapèutiques innovadores en pacients amb la malaltia.

En total s’impulsaran diferents projectes de sis grups de recerca que se centraran en la medicina de precisió i les teràpies avançades.

Durant l'últim any, la col·laboració entre Vall d'Hebron i ZeClinics ha trobat tres candidats a nanocossos amb potents propietats anticancerígenes al model de peix zebra.

L’equip d’investigació va utilitzar nanotecnologia per aconseguir administrar el medicament directament a les cèl·lules hepàtiques, el que elimina efectes secundaris sense reduir efectivitat

Una vintena d’investigadors i investigadores participen en xerrades i tallers per apropar la ciència a tothom.

Els ajuts impulsaran estudis en els camps del VIH, les hepatitis virals i la COVID-19.

A mesura que augmenta l'edat en els homes, la concentració de l'hormona en la sang descendeix i això incrementa la possibilitat d'una evolució greu de la infecció en pacients COVID-19.