Vés al contingut

Notícies

Totes les notícies i la informació d’última hora sobre els principals avenços en investigació, fites institucionals, docència i gestió. Descobreix què passa al Vall d'Hebron Institut de Recerca!

Recentment, s’ha celebrat la 4a reunió anual del projecte, emmarcat en el programa Fortalece–Salud de l’Instituto de Salud Carlos III.

Les famílies dels i les professionals han tingut l’oportunitat de visitar les instal·lacions i descobrir com treballem a la institució.

El nou sistema, elaborat amb cel·lulosa i quitosà, permet un alliberament sostingut de docetaxel i ha demostrat activitat antitumoral en models preclínics de càncer d'ovari i glioblastoma.

La nova estratègia terapèutica busca mantenir l'eficàcia de la talidomida evitant els seus principals efectes adversos sistèmics.

El projecte europeu COMFORT, en col·laboració amb el VHIR, l’IDIAPJGol i l’atenció primària de l’ICS, impulsa la transformació dels models actuals de recollida de sang.

El pròxim 18 i 19 d’abril, el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) tornarà a sumar-se a la Festa de la Ciència 2026 amb un programa divers i participatiu que posa el focus en la salut, la innovació i la implicació ciutadana en la recerca.

Els resultats del treball mostren que la presència local de IL-1β promou el desenvolupament de cèl·lules mieloides amb funció immunosupressora.

Els ajuts impulsen noves estratègies terapèutiques i eines de diagnòstic en tumors d’alta complexitat com el glioblastoma, el càncer de mama triple negatiu i el càncer d’endometri.

El projecte té com a objectiu millorar la prevenció, el diagnòstic i el tractament mitjançant la biomedicina computacional, les teràpies innovadores i la transferència del coneixement a la pràctica clínica.

En el Dia Mundial de la Recerca en Càncer, el VHIR destaca els últims avenços per conèixer els mecanismes biològics del càncer, millorar els tractaments existents i l’aposta per la nanomedicina i teràpies avançades.

L’esdeveniment anual ha ofert un espai de diàleg entre la comunitat científica i la societat sobre com afrontar el futur de l’envelliment a través de la recerca i la innovació.

La Marató en malalties minoritàries va ajudar a impulsar sis treballs del VHIR.

El Docetaxel vehiculat amb Soluplus va demostrar ser la combinació més eficaç i menys tòxica per travessar la barrera hematoencefàlica i atacar directament el tumor.

La Dra. Diana Fernandes de Rafael i Arthur Cardoso han estat seleccionats per les beques de postdoctorat Junior Leader i de doctorat INPhINIT, respectivament.

El 15 de març s’ha celebrat una Jornada de Portes Obertes on la ciutadania ha pogut conèixer les noves instal·lacions i alguns dels projectes dels nostres grups.

Una jornada organitzada en el marc del Dia Mundial contra el Càncer posa el focus en les últimes innovacions en el camp.

A partir de l’estudi dirigit pel VHIR, s’ha aprovat un assaig clínic dirigit a pacients amb càncer de pàncrees localment avançat.

Vall d’Hebron participa en un projecte per desenvolupar una tecnologia innovadora de micromostreig, fent que la recollida de sang sigui més accessible i centrada en el pacient.

Investigadors de tota Europa es van reunir per donar el tret de sortida al projecte SPM4.0, una xarxa doctoral innovadora Marie Curie Skłodowska (MSCA-DN) que impulsa el desenvolupament de la Microscòpia de Proves d'Escaneig autònoma amb IA.

La trobada ha estat una oportunitat per conèixer projectes d’ambdues institucions i promoure la interacció entre els professionals.

El treball busca una nova estratègia terapèutica més efectiva per tractar les malformacions arteriovenoses cerebrals, una de les causes principals d’ictus en infants i joves.

Inscriu-t’hi a les activitats de divulgació científica que tindran lloc entre el 12 i el 15 de novembre.

L’Aliança Europea per a la Recerca de Malalties Rares (ERDERA) va arrencar el mes de setembre, amb un pressupost estimat de 380 milions d’euros i l’objectiu de millorar la vida dels pacients que pateixen malalties minoritàries dins i fora d'Europa.

Mitjançant tomografia computeritzada (TAC), amb o sense contrast, és possible fer una detecció precisa i segura de la malaltia sense necessitat de biòpsies i evitant les limitacions d’altres eines diagnòstiques no invasives.