Vés al contingut

Notícies

Totes les notícies i la informació d’última hora sobre els principals avenços en investigació, fites institucionals, docència i gestió. Descobreix què passa al Vall d'Hebron Institut de Recerca!

Acompanyada de l'Associació FADAM, la consellera Budó ha pogut conèixer de primera mà la tasca del grup de Recerca Translacional en Càncer en la Infància i l'Adolescència.
La Dra. Conxita Jacobs i el Dr. Joan López Hellín lideren el treball centrat en la síndrome nefròtica idiopàtica.
L'esdeveniment compta amb el Dr. Miquel Vila com a membre del comitè organitzador i directiu i es celebrarà a Barcelona el juny de 2022.
Un article a l'European Respiratory Journal posa de manifest que els pacients amb una malaltia respiratòria tenen un alt risc de patir COVID-19 greu.
El projecte pretén desenvolupar noves estratègies terapèutiques per l'ependimoma pediàtric, un tumor altament agressiu del sistema nerviós central que roman incurable en aproximadament el 40% dels casos.
El Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha participat ja en cinc edicions d'aquest programa que va néixer l'any 2014 amb l'objectiu de contribuir a l'apoderament de les dones científiques per promoure el desenvolupament del continent africà a través de la recerca.
El projecte "Nanoportadors Quatsome específics per a l'alliberament de micro-RNA per al tractament del neuroblastoma" ha estat seleccionat per a un programa de valorització del CIBER-BBN, i rebrà un finançament de 45.000 euros pels pròxims dos anys.
L'ajut permetrà avançar en la seva carrera científica i en els seus projectes de recerca a Laura Mondragón, Eva Colás i Trond Aasen.
Aquestes troballes ajudarien a identificar persones amb un major risc de desenvolupar símptomes greus i individualitzar-ne el tractament.
La revista Stroke publica un estudi sobre l'eficàcia del programa MethinksLVO, que Vall d'Hebron fa servir des del maig passat per a pacients amb sospita d'ictus.
La validació s'ha centrat en la població migrant paquistanesa a Barcelona i la seva àrea metropolitana, i ara s'estendrà a migrants d'altres països endèmics i al cribratge, també, de l'hepatitis B.
Presentem, per novè any consecutiu, l'aposta del VHIR per comunicar els seus resultats científics i institucionals de l'any 2019: la memòria multimèdia.
Cada any es seleccionen només un 5% dels casos que es proposen i és la primera vegada que Vall d'Hebron resulta escollit.
Determinats factors relacionats amb el confinament, com l'insomni, l'ansietat o la falta de recursos econòmics poden empitjorar el control de les crisis epilèptiques.
Descriuen com el SARS-CoV-2 desenvolupa una estratègia que li permet mantenir la seva altíssima especificitat per unir-se al receptor ACE-2 humà, i transmetre's amb alta eficiència.
La reactivació de l'hort servirà per generar aliments segurs i de qualitat per a pacients ingressats al Centre de Tuberculosi de l'Hospital Nossa Senhora da Paz de Cubal.
L'estudi, liderat pel Complex Hospitalari Universitari de Toledo, ha estat publicat a la revista "New England Journal of Medicine".
Sis professionals de Vall d'Hebron presentaran els resultats dels projectes de recerca que es van posar en marxa per estudiar el comportament del SARS-CoV-2 i trobar estratègies terapèutiques per fer front a la COVID-19.
La integrina B3 permet la captació de vesícules que transporten factors de senyalització en les cèl.lules tumorals, les quals afavoreixen la disseminació del tumor en altres òrgans, com el pulmó.
El projecte finançat pretén identificar els mecanismes que contribueixen a la persistència de reservoris del VIH amb l'objectiu d'eliminar el virus de l'organisme.
Només tres menors (un 3,4%) amb PCR positiva van ser els transmissors del SARS-CoV-2 al nucli familiar en les 89 famílies en què s'ha pogut fer l'estudi de contactes.
Els investigadors han comprovat que la COVID-19 no augmenta el risc d'ictus quan no existeix dany pulmonar greu.
Els resultats indiquen que la metal.loproteinasa 13 està implicada en la vulnerabilitat arterial i pèrdua de cèl.lules musculars llises del tronc aòrtic, característiques patològiques de la progressió de la malaltia en humans.
Els investigadors van observar que, quan les gestants es recuperaven de la COVID-19, l'edema fetal desapareixia.