Sobre el VHIR
Al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) promovem la recerca biomèdica, la innovació i la docència. Més de 1.800 persones busquen comprendre les malalties avui per millorar-ne el tractament demà.
Recerca
Treballem per entendre les malalties, saber com funcionen i crear millors tractaments per als pacients. Coneix els nostres grups i les seves línies de recerca.
Persones
Les persones són el centre del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Per això ens vinculem amb els principis de llibertat de recerca, igualtat de gènere i actitud professional que promou l’HRS4R.
Assaigs clínics
La nostra tasca no és només bàsica o translacional; som líders en recerca clínica. Entra per saber quins assaigs clínics estem duent a terme i perquè som referent mundial en aquest camp.
Progrés
Volem que la recerca que es fa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) sigui un motor de transformació. Com? Identificant noves vies i solucions per fomentar la salut i el benestar de les persones.
Core facilities
Oferim un suport especialitzat als investigadors tant interns com externs, des d’un servei concret fins a l’elaboració d’un projecte complet. Tot, amb una perspectiva de qualitat i agilitat de resposta.
Actualitat
Et donem una porta d’entrada per estar al dia de tot el que passa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), des de les últimes notícies fins a les activitats i iniciatives solidàries futures que estem organitzant.
El grup de Malalties Sistèmiques desenvolupa una recerca translacional basada en una sèrie d’almenys 300 pacients amb lupus eritomatós sistèmic (LES), síndrome antifosfolipídica (SAF), esclerosi sistèmica, vasculitis, dermatomiïtis, síndrome de Sjörgen o síndromes autoinflamatories amb el fi de conèixer millor la seva patogènia (tant a nivell de regulació immunològica com genètica), estudiar la seva expressió clínica i biològica (mitjançant la detecció de nous marcadors que ajudin a caracteritzar cadascuna de les malalties autoimmunes pròpies), estudiar la morbimortalitat (per mitjà del estudis epidemiològics) i l’anàlisi de la resposta dels pacients vers als medicaments. Amb aquests objectius en ment, busquem millorar el diagnòstic, seguiment clínic i la prognosi dels nostres pacients.
Amb aquest projecte volem relacionar la presència dels autoanticossos específics de l'esclerodèrmia (anti-centrómer; anti-topoisomersa 1; anti-polimerasa III; anti-U3 RNP; Anti-Th/To; Anti-Pm/Scl; anti-Ku) amb les diferents característiques demogràfiques, clíniques i amb el pronòstic de la malaltia.
IP: Carmen Pilar Simeón i Aznar, Vicenç Fonollosa Pla
Les manifestacions cardíaques constitueixen una de les complicacions d’òrgans interns més sèries i la principal causa de mort en pacients amb SSc. La prevalença és del 14% mitjançant observació clínica i inclús major quan s’efectua autòpsia. Molts pacients amb SSc i implicacions cardíaques estan asimptomàtics o bé no estan diagnosticats. La malaltia pot progressar de manera silenciosa fins a manifestar-se clínicament amb disfunció sistòlica i/ó diastòlica, isquèmia miocardíaca, hipertròfia miocardíaca, fallo cardíac, efusió pericardíaca i arítmies. La detecció precoç de les anomalies cardíaques és, en conseqüència, molt important. El nostre objectiu és avaluar la implicació cardíaca mitjançant ecocardiografia, MR, SPECT i tomografia coronària computeritzada.
Estudi del substrat genètic de la malaltia amb la finalitat d'aprofundir en la seva patogènia i, així, poder establir relacions entre les variacions genètiques i diferents grups clinicobiológics. La investigació té un caràcter multicèntric i està dirigit pel Prof. Javier Martín del "Instituto López-Neyra" de Parasitología, CSIC (Granada). Aportem les mostres dels malalts de la nostra cohort i la informació clínica.
Es tracta d’un estudi multicèntric per a investigar la possible influència de factors genètics en el desenvolupament de la malaltia, i tractar d’establir la relació entre aquestes alteracions i les diferents formes clínico-biològiques de presentació de la malaltia. L’estudi el coordina el Dr. Javier Martin del “Instituto Lopez-Neyra” de Parasitologia de Granada. Nosaltres col•laborem enviant mostres i dades clíniques dels nostres malalts, i revisant els resultats de l’estudi. Finançat per beca del SAS.
IP: Roser Solans Laque
Doctorand: Andreu Fernández Codina, Andreu Fernández Codina, Andreu Fernández Codina, Andreu Fernández Codina Director/s: Inés de Torres Ramirez, Fernando Martínez Valle, Roser Solans Laque Universitat: Universidad Autònoma de Barcelona Any: 2019
Doctorand: Director/s: Javier Cortés Castan, Eva Muñoz Couselo, Vicente Peg Camara Universitat: Universitat Autònoma de Barcelona Any: 2019
Doctorand: Jaume Mestre Torres Director/s: Roser Solans Laque Universitat: Universidad Autònoma de Barcelona Any: 2019
Doctorand: Sara Nieves Maurel Ibáñez Director/s: José Alegre Martin Universitat: Universidad Autònoma de Barcelona Any: 2018
La recerca descriu el primer cas documentat al món de transmissió d’angioedema hereditari mitjançant reproducció assistida.
La IX Convocatòria dels Premis Joves Investigadors vol promoure el desenvolupament i la consolidació del talent científic jove.
Personal investigador, pacients i promotors solidaris comparteixen experiències que mostren com la ciència i la solidaritat van de la mà per avançar en la lluita contra malalties complexes.
