Sobre el VHIR
Al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) promovem la recerca biomèdica, la innovació i la docència. Més de 1.800 persones busquen comprendre les malalties avui per millorar-ne el tractament demà.
Recerca
Treballem per entendre les malalties, saber com funcionen i crear millors tractaments per als pacients. Coneix els nostres grups i les seves línies de recerca.
Persones
Les persones són el centre del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Per això ens vinculem amb els principis de llibertat de recerca, igualtat de gènere i actitud professional que promou l’HRS4R.
Assaigs clínics
La nostra tasca no és només bàsica o translacional; som líders en recerca clínica. Entra per saber quins assaigs clínics estem duent a terme i perquè som referent mundial en aquest camp.
Progrés
Volem que la recerca que es fa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) sigui un motor de transformació. Com? Identificant noves vies i solucions per fomentar la salut i el benestar de les persones.
Core facilities
Oferim un suport especialitzat als investigadors tant interns com externs, des d’un servei concret fins a l’elaboració d’un projecte complet. Tot, amb una perspectiva de qualitat i agilitat de resposta.
Actualitat
Et donem una porta d’entrada per estar al dia de tot el que passa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), des de les últimes notícies fins a les activitats i iniciatives solidàries futures que estem organitzant.
El grup de Malalties Sistèmiques desenvolupa una recerca translacional basada en una sèrie d’almenys 300 pacients amb lupus eritomatós sistèmic (LES), síndrome antifosfolipídica (SAF), esclerosi sistèmica, vasculitis, dermatomiïtis, síndrome de Sjörgen o síndromes autoinflamatories amb el fi de conèixer millor la seva patogènia (tant a nivell de regulació immunològica com genètica), estudiar la seva expressió clínica i biològica (mitjançant la detecció de nous marcadors que ajudin a caracteritzar cadascuna de les malalties autoimmunes pròpies), estudiar la morbimortalitat (per mitjà del estudis epidemiològics) i l’anàlisi de la resposta dels pacients vers als medicaments. Amb aquests objectius en ment, busquem millorar el diagnòstic, seguiment clínic i la prognosi dels nostres pacients.
Estudi multicèntric auspiciat per l’”EULAR Sjögren’s Task Force” per a elaborar un index d’activitat sistèmica del síndrome de Sjögren primari, que sigui útil pel maneig de la malaltia. Estudi coordinat per la Dra. Raphaele Seror del “Service de Rheumatologie Hôpital Bicêtre”, Francia.
IP: Roser Solans Laque
L'objectiu fonamental d'aquesta línia de recerca és intentar evitar les biòpsies renals repetides que s'han de fer als pacients amb nefritis lúpica i que actualment són necessàries per a establir el diagnòstic i per a fer el seguiment de l'evolució del pacient. Emprant únicament l'orina del pacient, el que intentem és veure si hi ha algun/s biomarcador/s (MCP-1, el TWEAK, NGAL, APRIL, RANTES,...) que ens permeti/n establir criteris de diagnòstic i de pronòstic tan o més precís/os que els obtinguts amb la biòpsia renal.
IP: José Ordi Ros
L'objectiu d'aquesta línia de recerca consisteix en estudiar la presència del recentment descobert retrovirus XMRV ("xenotropic murine leukemia virus-related virus") en pacients amb LES. Aquest virus s'ha detectat en la sang de pacients que pateixen la síndrome de la fatiga crònica. Curiosament, molts pacients amb lupus també presenten aquesta síndrome. Basant-nos en aquests fets, en el present projecte establim com a hipòtesi la possibilitat de trobar seqüències de DNA i RNA del XMRV en les cèl·lules de sang perifèrica dels malalts amb LES, especialment en aquells que presentin fatiga crònica. Amb aquest objectiu, actualment estem desenvolupant les tècniques de PCR i RT-PCR descrites i que són específiques pel virus. Tanmateix, també estudiarem la resposta immunològica d'aquests pacients vers determinades proteïnes del XMRV.
IP: -
La hipometilació del DNA observada en el lupus eritematós sistèmic (LES) conduiria a l'augment d'expressió de certs gens normalment silenciats i que podrien donar lloc a una autoreactivitat. Paral·lelament, aquest DNA més "desprotegit" podria ser el causant de la inducció d'anticossos anti-DNA. Per tal d'esbrinar el perquè d'aquesta hipometilació del DNA, hem avaluat el grau d'expressió de diferents metilases i desmetilases. Paral·lelament, també estem estudiant l'efecte que la sobrexpressió de dues desmetilases (MBD2 i MBD4) sobreexpressades en els limfòcits T CD4+ de pacients amb LES pot tenir en la regulació de l'expressió de diferents molècules implicades en els processos immunològics.
Amb motiu del Dia Mundial de les Vasculitis, l’equip especialitzat de Medicina Interna de Vall d’Hebron, que segueix prop de 800 pacients, posa en valor els avenços terapèutics d’aquestes malalties autoimmunes
Un equip de Vall d’Hebron demostra, per primera vegada, el potencial del mapeig òptic del genoma per detectar alteracions genètiques associades a aquesta malaltia minoritària que no s’identifiquen amb els mètodes convencionals.
La recerca descriu el primer cas documentat al món de transmissió d’angioedema hereditari mitjançant reproducció assistida.
