Sobre el VHIR
Al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) promovem la recerca biomèdica, la innovació i la docència. Més de 1.800 persones busquen comprendre les malalties avui per millorar-ne el tractament demà.
Recerca
Treballem per entendre les malalties, saber com funcionen i crear millors tractaments per als pacients. Coneix els nostres grups i les seves línies de recerca.
Persones
Les persones són el centre del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Per això ens vinculem amb els principis de llibertat de recerca, igualtat de gènere i actitud professional que promou l’HRS4R.
Assaigs clínics
La nostra tasca no és només bàsica o translacional; som líders en recerca clínica. Entra per saber quins assaigs clínics estem duent a terme i perquè som referent mundial en aquest camp.
Progrés
Volem que la recerca que es fa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) sigui un motor de transformació. Com? Identificant noves vies i solucions per fomentar la salut i el benestar de les persones.
Core facilities
Oferim un suport especialitzat als investigadors tant interns com externs, des d’un servei concret fins a l’elaboració d’un projecte complet. Tot, amb una perspectiva de qualitat i agilitat de resposta.
Actualitat
Et donem una porta d’entrada per estar al dia de tot el que passa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), des de les últimes notícies fins a les activitats i iniciatives solidàries futures que estem organitzant.
El grup de Malalties Sistèmiques desenvolupa una recerca translacional basada en una sèrie d’almenys 300 pacients amb lupus eritomatós sistèmic (LES), síndrome antifosfolipídica (SAF), esclerosi sistèmica, vasculitis, dermatomiïtis, síndrome de Sjörgen o síndromes autoinflamatories amb el fi de conèixer millor la seva patogènia (tant a nivell de regulació immunològica com genètica), estudiar la seva expressió clínica i biològica (mitjançant la detecció de nous marcadors que ajudin a caracteritzar cadascuna de les malalties autoimmunes pròpies), estudiar la morbimortalitat (per mitjà del estudis epidemiològics) i l’anàlisi de la resposta dels pacients vers als medicaments. Amb aquests objectius en ment, busquem millorar el diagnòstic, seguiment clínic i la prognosi dels nostres pacients.
La hipometilació del DNA observada en el lupus eritematós sistèmic (LES) conduiria a l'augment d'expressió de certs gens normalment silenciats i que podrien donar lloc a una autoreactivitat. Paral·lelament, aquest DNA més "desprotegit" podria ser el causant de la inducció d'anticossos anti-DNA. Per tal d'esbrinar el perquè d'aquesta hipometilació del DNA, hem avaluat el grau d'expressió de diferents metilases i desmetilases. Paral·lelament, també estem estudiant l'efecte que la sobrexpressió de dues desmetilases (MBD2 i MBD4) sobreexpressades en els limfòcits T CD4+ de pacients amb LES pot tenir en la regulació de l'expressió de diferents molècules implicades en els processos immunològics.
IP: Eva Balada Prades
Amb aquesta línia de recerca el que pretenem és estudiar l'estat de les vies de senyalització intracel·lular de l'IFN-gamma/STAT i del TGF-beta/Smad en biòpsies cutànies de pacients amb lupus. Actualment estem analitzant l'expressió de determinades molècules implicades en aquestes vies per així poder esbrinar les diferències entre els diferents tipus de lupus cutani i poder interpretar les lesions fibròtiques residuals del lupus discoide.
IP: José Ordi Ros
Anticossos contra HERVs han estat detectats en pacients afectats per certes malalties autoimmunes com el LES, l'artritis reumatoide, la síndrome de Sjögren o l'esclerosi múltiple. Fonamentalment, el que pretenem és detectar aquests anticossos en els nostres pacients afectats de LES, un cop haguem clonat i expressat certes proteïnes recombinants específiques dels HERVs. Tanmateix, també estem avaluant el grau de transcripció de determinats gens de HERVs en limfòcits T CD4+ de pacients amb LES.
Amb motiu del Dia Mundial de les Vasculitis, l’equip especialitzat de Medicina Interna de Vall d’Hebron, que segueix prop de 800 pacients, posa en valor els avenços terapèutics d’aquestes malalties autoimmunes
Un equip de Vall d’Hebron demostra, per primera vegada, el potencial del mapeig òptic del genoma per detectar alteracions genètiques associades a aquesta malaltia minoritària que no s’identifiquen amb els mètodes convencionals.
La recerca descriu el primer cas documentat al món de transmissió d’angioedema hereditari mitjançant reproducció assistida.
