Sobre el VHIR
Al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) promovem la recerca biomèdica, la innovació i la docència. Més de 1.800 persones busquen comprendre les malalties avui per millorar-ne el tractament demà.
Recerca
Treballem per entendre les malalties, saber com funcionen i crear millors tractaments per als pacients. Coneix els nostres grups i les seves línies de recerca.
Persones
Les persones són el centre del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Per això ens vinculem amb els principis de llibertat de recerca, igualtat de gènere i actitud professional que promou l’HRS4R.
Assaigs clínics
La nostra tasca no és només bàsica o translacional; som líders en recerca clínica. Entra per saber quins assaigs clínics estem duent a terme i perquè som referent mundial en aquest camp.
Progrés
Volem que la recerca que es fa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) sigui un motor de transformació. Com? Identificant noves vies i solucions per fomentar la salut i el benestar de les persones.
Core facilities
Oferim un suport especialitzat als investigadors tant interns com externs, des d’un servei concret fins a l’elaboració d’un projecte complet. Tot, amb una perspectiva de qualitat i agilitat de resposta.
Actualitat
Et donem una porta d’entrada per estar al dia de tot el que passa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), des de les últimes notícies fins a les activitats i iniciatives solidàries futures que estem organitzant.
El grup de Malalties Sistèmiques desenvolupa una recerca translacional basada en una sèrie d’almenys 300 pacients amb lupus eritomatós sistèmic (LES), síndrome antifosfolipídica (SAF), esclerosi sistèmica, vasculitis, dermatomiïtis, síndrome de Sjörgen o síndromes autoinflamatories amb el fi de conèixer millor la seva patogènia (tant a nivell de regulació immunològica com genètica), estudiar la seva expressió clínica i biològica (mitjançant la detecció de nous marcadors que ajudin a caracteritzar cadascuna de les malalties autoimmunes pròpies), estudiar la morbimortalitat (per mitjà del estudis epidemiològics) i l’anàlisi de la resposta dels pacients vers als medicaments. Amb aquests objectius en ment, busquem millorar el diagnòstic, seguiment clínic i la prognosi dels nostres pacients.
L’objectiu d’aquest estudi és investigar la possible influència de factors genètics en les diferents formes de presentació de la malaltia. Es tracta d’un estudi multicèntric dirigit pel professor J Martin del Instituto López-Neyra" de Parasitologia, CSIC (Granada). Nosaltres contribuïm enviant mostres i dades clíniques dels nostre malalts i revisant els resultats.
IP: Roser Solans Laque
Entre el 3 i el 5% dels embarassos es compliquen degut a la preeclampsia (PE). La PE és un desordre multisistèmic mediat per una disfunció endotelial caracteritzat per hipertensió, proteinúria i dany renal. Tot i la intensa recerca que s'ha fet en aquest camp, la seva etiologia i la seva patologia encara no estan clares. Diferents teories que impliquen diferents vies incloent la trombofilia, els canvis immunològics, els factors angiogènics/antiangiogènics circulants i un increment en l'estrés oxidatiu s'han relacionat amb la seva patogènesi. El paper dels anticossos anti-fosfolípid (aFL) és motiu de discussió en la PE. L'evidència de la disfunció endotelial relacionada amb la PE/FGR s'ha mostrat mitjançant marcadors plasmàtics modificats, incloent la fibronectina, el factor von Willebrand i la ICAM-1 d'una manera similar al que succeeix en les complicacions obstètriques mediades per aFL. Actualment estem tractant de trobar el paper que poden jugar diferents aFL i anticossos dirigits contra determinats cofactors, així com la seva relació amb factors angiogènics/antiangiogènics i el número de micropartícules en la PE severa.
IP: Jaume Alijotas Reig, Elisa Llurba Olivé, Anna Suy Franch
Els anticossos anti-p155 sembla que són útils per al diagnòstic de les miopaties paraneoplàsiques. Hem estudiat la prevalença i el valor diagnòstic dels mateixos en la nostra cohort de 137 malalts amb miopaties inflamatòries. Semblen tenir un valor predictiu negatiu molt elevat. Per un altra banda, el cribatge amb PET TC no sembla aportar gaire més al cribatage convencional de càncer en aquests malalts.
IP: Albert Selva O'Callaghan
En aquest estudi treballem en col·laboració amb la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (Dr. Santiago Lavin) juntament amb el Departament de Patologia de la Universitat de Califòrnia (Prof. G. Diane Shelton).
L'únic model animal espontani de miositis es dóna en els gossos, especialmente de raza Collie i, quan acompanya a un càncer, en els Boxer. S'han descrit autoanticossos en gossos però no s'ha estudiat si també es troben en humans. Alternativament, els anticossos específics de miositis podrien ser positius en els gossos. En cas de que gossos i éssers humans comparteixen resposta autoimmune, s'obra una porta per aprofundir en la etiopatogènia i en l'especificitat d'espècie d'aquestes malalties.
La recerca descriu el primer cas documentat al món de transmissió d’angioedema hereditari mitjançant reproducció assistida.
La IX Convocatòria dels Premis Joves Investigadors vol promoure el desenvolupament i la consolidació del talent científic jove.
Personal investigador, pacients i promotors solidaris comparteixen experiències que mostren com la ciència i la solidaritat van de la mà per avançar en la lluita contra malalties complexes.
