Sobre el VHIR
Al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) promovem la recerca biomèdica, la innovació i la docència. Més de 1.800 persones busquen comprendre les malalties avui per millorar-ne el tractament demà.
Recerca
Treballem per entendre les malalties, saber com funcionen i crear millors tractaments per als pacients. Coneix els nostres grups i les seves línies de recerca.
Persones
Les persones són el centre del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Per això ens vinculem amb els principis de llibertat de recerca, igualtat de gènere i actitud professional que promou l’HRS4R.
Assaigs clínics
La nostra tasca no és només bàsica o translacional; som líders en recerca clínica. Entra per saber quins assaigs clínics estem duent a terme i perquè som referent mundial en aquest camp.
Progrés
Volem que la recerca que es fa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) sigui un motor de transformació. Com? Identificant noves vies i solucions per fomentar la salut i el benestar de les persones.
Core facilities
Oferim un suport especialitzat als investigadors tant interns com externs, des d’un servei concret fins a l’elaboració d’un projecte complet. Tot, amb una perspectiva de qualitat i agilitat de resposta.
Actualitat
Et donem una porta d’entrada per estar al dia de tot el que passa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), des de les últimes notícies fins a les activitats i iniciatives solidàries futures que estem organitzant.
El grup de Malalties Sistèmiques desenvolupa una recerca translacional basada en una sèrie d’almenys 300 pacients amb lupus eritomatós sistèmic (LES), síndrome antifosfolipídica (SAF), esclerosi sistèmica, vasculitis, dermatomiïtis, síndrome de Sjörgen o síndromes autoinflamatories amb el fi de conèixer millor la seva patogènia (tant a nivell de regulació immunològica com genètica), estudiar la seva expressió clínica i biològica (mitjançant la detecció de nous marcadors que ajudin a caracteritzar cadascuna de les malalties autoimmunes pròpies), estudiar la morbimortalitat (per mitjà del estudis epidemiològics) i l’anàlisi de la resposta dels pacients vers als medicaments. Amb aquests objectius en ment, busquem millorar el diagnòstic, seguiment clínic i la prognosi dels nostres pacients.
Spanish multicenter clinical assay in collaboration with Vall d´Hebrón Hospital Haemophilia Unit and Spanish Society of Thrombosis and Haemostasis. The objective is to characterize the FVIII domains that act as epitopes for autoantibodies in acquired haemophilia, and its relationship with clinical manifestations and treatment of disease.
IP: José Pardos Gea
Subprograma de apoyo a proyectos singulares y estratégicos 2008-2009
IP: Sara Marsal Barril
L'anomenada síndrome antifosfolipídica obstètrica sembla que pot tenir unes característiques patogenèticas, biològiques, terapèutiques i evolutives diferents a les que tenen els pacients amb la síndrome antifosfolípidica "clàssica". Encara que l'experiència i les evidències semblen donar-hi suport, en realitat manca la informació necessària per suggerir canvis en els criteris de classificació i/o terapéutics. L'European Forum on Antiphospholipid Antibody Syndrome ha decidit posar en marxa aquest projecte, triant com a Centre Coordinador Europeu l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. En aquest registre que en realitat fa les funcions d'estudi multicèntric, hi participaran un important nombre d'hospitals espanyols i europeus.
IP: Jaume Alijotas Reig
Estudi multicèntric integrat per neuròlegs, reumatòlegs i especialistes en Medicina Interna de diferents països, coordinat pel Dr. Seema Kalra del University Hospital of North Staffordshire (UK), per a definir uns nous criteris diagnòstics del Neuro-Behçet, basats en la experiència clínica i els tests de laboratori i radiologia més moderns.
IP: Roser Solans Laque
Amb motiu del Dia Mundial de les Vasculitis, l’equip especialitzat de Medicina Interna de Vall d’Hebron, que segueix prop de 800 pacients, posa en valor els avenços terapèutics d’aquestes malalties autoimmunes
Un equip de Vall d’Hebron demostra, per primera vegada, el potencial del mapeig òptic del genoma per detectar alteracions genètiques associades a aquesta malaltia minoritària que no s’identifiquen amb els mètodes convencionals.
La recerca descriu el primer cas documentat al món de transmissió d’angioedema hereditari mitjançant reproducció assistida.
