Sobre el VHIR
Al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) promovem la recerca biomèdica, la innovació i la docència. Més de 1.800 persones busquen comprendre les malalties avui per millorar-ne el tractament demà.
Recerca
Treballem per entendre les malalties, saber com funcionen i crear millors tractaments per als pacients. Coneix els nostres grups i les seves línies de recerca.
Persones
Les persones són el centre del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Per això ens vinculem amb els principis de llibertat de recerca, igualtat de gènere i actitud professional que promou l’HRS4R.
Assaigs clínics
La nostra tasca no és només bàsica o translacional; som líders en recerca clínica. Entra per saber quins assaigs clínics estem duent a terme i perquè som referent mundial en aquest camp.
Progrés
Volem que la recerca que es fa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) sigui un motor de transformació. Com? Identificant noves vies i solucions per fomentar la salut i el benestar de les persones.
Core facilities
Oferim un suport especialitzat als investigadors tant interns com externs, des d’un servei concret fins a l’elaboració d’un projecte complet. Tot, amb una perspectiva de qualitat i agilitat de resposta.
Actualitat
Et donem una porta d’entrada per estar al dia de tot el que passa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), des de les últimes notícies fins a les activitats i iniciatives solidàries futures que estem organitzant.
El grup de Malalties Sistèmiques desenvolupa una recerca translacional basada en una sèrie d’almenys 300 pacients amb lupus eritomatós sistèmic (LES), síndrome antifosfolipídica (SAF), esclerosi sistèmica, vasculitis, dermatomiïtis, síndrome de Sjörgen o síndromes autoinflamatories amb el fi de conèixer millor la seva patogènia (tant a nivell de regulació immunològica com genètica), estudiar la seva expressió clínica i biològica (mitjançant la detecció de nous marcadors que ajudin a caracteritzar cadascuna de les malalties autoimmunes pròpies), estudiar la morbimortalitat (per mitjà del estudis epidemiològics) i l’anàlisi de la resposta dels pacients vers als medicaments. Amb aquests objectius en ment, busquem millorar el diagnòstic, seguiment clínic i la prognosi dels nostres pacients.
Un 2-3% de les parelles en edat reproductiva pateixen AR. Quasi un 18% de les parelles que volen tenir fills tenen problemes d'infertilitat. De la mateixa manera, un 2-3% de totes les dones embarassades són diagnosticades de PE. L'expressió de molècules HLA, especialment de classe G, el grau d'apoptosi trofoblàstica, l'externalització de nous neoantigens, com fosfolipids, el balanç entre citocines Th1/Th2/Th3, el tipus i la quantitat de limfòcits CD4+CD25+Foxp3+, el tipus i activitat de les cèl·lules uterines NK (uNK), la presència o absència d'anticossos bloquejants i altres mecanismes juguen diferents papers en la consecució del denominat "microentorn tolerant", imprescindible per aconseguir una gestació normal. Per tant, tant els mecanismes autoimmunitaris com aloimmunitaris són rellevants. La nostra intenció és estudiar quines alteracions, aïllades, i especialment associades, poden ser identificades com a marcadors de risc així com avaluar possibles tractaments.
IP: Jaume Alijotas Reig
La prevalença de FIV fallides és alta o molt alta. Més enllà dels problemes relacionats amb la tècnica en si mateixa, no se sap gairebé res sobre les possibles causes subjacents. Els anticossos antifosfolípid/anticofactor (aFL/aCF) s'han relacionat amb diverses complicacions obstètriques. El paper d'aquests aFL/aCF no està ben definit en els casos de FIV recurrents fallides. Amb aquest estudi randomitzat pretenem saber quelcom més de la utilitat d'aquesta família d'anticossos en la clínica diària. Juntament amb l'anàlisi de les micropartícules, podriem tenir uns elements que actuessin com a marcadors de risc i fins i tot, que permetessin modificar la nostra conducta terapèutica.
Amb aquest estudi pretenem estudiar la història natural de la síndrome per anticossos anti-sintetasa, la caracterització de nous anticossos marcadors de l'afectació pulmonar i també volem aprofundir en l'etiopatogènia i tractament d'aquesta afecció orgànica en malalts amb miositis.
IP: Albert Selva O'Callaghan
Els anticossos anti-p155 sembla que són útils per al diagnòstic de les miopaties paraneoplàsiques. Hem estudiat la prevalença i el valor diagnòstic dels mateixos en la nostra cohort de 137 malalts amb miopaties inflamatòries. Semblen tenir un valor predictiu negatiu molt elevat. Per un altra banda, el cribatge amb PET TC no sembla aportar gaire més al cribatage convencional de càncer en aquests malalts.
Amb motiu del Dia Mundial de les Vasculitis, l’equip especialitzat de Medicina Interna de Vall d’Hebron, que segueix prop de 800 pacients, posa en valor els avenços terapèutics d’aquestes malalties autoimmunes
Un equip de Vall d’Hebron demostra, per primera vegada, el potencial del mapeig òptic del genoma per detectar alteracions genètiques associades a aquesta malaltia minoritària que no s’identifiquen amb els mètodes convencionals.
La recerca descriu el primer cas documentat al món de transmissió d’angioedema hereditari mitjançant reproducció assistida.