Sobre el VHIR
Al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) promovem la recerca biomèdica, la innovació i la docència. Més de 1.800 persones busquen comprendre les malalties avui per millorar-ne el tractament demà.
Recerca
Treballem per entendre les malalties, saber com funcionen i crear millors tractaments per als pacients. Coneix els nostres grups i les seves línies de recerca.
Persones
Les persones són el centre del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Per això ens vinculem amb els principis de llibertat de recerca, igualtat de gènere i actitud professional que promou l’HRS4R.
Assaigs clínics
La nostra tasca no és només bàsica o translacional; som líders en recerca clínica. Entra per saber quins assaigs clínics estem duent a terme i perquè som referent mundial en aquest camp.
Progrés
Volem que la recerca que es fa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) sigui un motor de transformació. Com? Identificant noves vies i solucions per fomentar la salut i el benestar de les persones.
Core facilities
Oferim un suport especialitzat als investigadors tant interns com externs, des d’un servei concret fins a l’elaboració d’un projecte complet. Tot, amb una perspectiva de qualitat i agilitat de resposta.
Actualitat
Et donem una porta d’entrada per estar al dia de tot el que passa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), des de les últimes notícies fins a les activitats i iniciatives solidàries futures que estem organitzant.
El grup de Malalties Sistèmiques desenvolupa una recerca translacional basada en una sèrie d’almenys 300 pacients amb lupus eritomatós sistèmic (LES), síndrome antifosfolipídica (SAF), esclerosi sistèmica, vasculitis, dermatomiïtis, síndrome de Sjörgen o síndromes autoinflamatories amb el fi de conèixer millor la seva patogènia (tant a nivell de regulació immunològica com genètica), estudiar la seva expressió clínica i biològica (mitjançant la detecció de nous marcadors que ajudin a caracteritzar cadascuna de les malalties autoimmunes pròpies), estudiar la morbimortalitat (per mitjà del estudis epidemiològics) i l’anàlisi de la resposta dels pacients vers als medicaments. Amb aquests objectius en ment, busquem millorar el diagnòstic, seguiment clínic i la prognosi dels nostres pacients.
Estudi global sobre las alteracions genètiques en malalts amb miositis. Hi participen més de 20 centres d'Europa i d'Estats Units. Nosaltres aportem la informació genética dels malalts de la nostra cohort. Lideren l'estudi el Prof. Frederick W. Miller (Bethesda) i la Dra. Ingrid Lundberg (Karolinska Institutet).
IP: Albert Selva O'Callaghan
Estudi de la prevalença de la IgE específica de malalts polisensibilitzats a pòl·lens en l'àrea de Barcelona mitjançant la tècnica de "component resolved diagnosis" de ISAC® (microarray d'IgE específica).
IP: Victòria Cardona Dahl
El treball, portat a terme conjuntament amb investigadors de l'Hospital del Mar i de l'Institut Municipal d'Iinvestigació Mèdica, té com a objectiu, entre altres, correlacionar l'expressió de SLRPs i MMP-13 amb la gravetat de la afecció cutània, la discapacitat funcional de la mà, els patrons capilaroscòpics i la ultrasonografia cutània dels malalts amb esclerodèrmia difusa en diferents fases evolutives de la malaltia.
IP: Carmen Pilar Simeón i Aznar, Vicenç Fonollosa Pla
L’objectiu de l’estudi és investigar els possibles factors de risc per a desenvolupar complicacions isquèmiques en malalts afectes d’ACG, i especialment investigar el paper que poden desenvolupar alguns factors de creixement endotelial en la seva aparició. L’estudi es coordinat pel Dr. Gonzalez-Gay de l’Hospital Universitari de Valdecilla, Santander.
IP: Roser Solans Laque
Amb motiu del Dia Mundial de les Vasculitis, l’equip especialitzat de Medicina Interna de Vall d’Hebron, que segueix prop de 800 pacients, posa en valor els avenços terapèutics d’aquestes malalties autoimmunes
Un equip de Vall d’Hebron demostra, per primera vegada, el potencial del mapeig òptic del genoma per detectar alteracions genètiques associades a aquesta malaltia minoritària que no s’identifiquen amb els mètodes convencionals.
La recerca descriu el primer cas documentat al món de transmissió d’angioedema hereditari mitjançant reproducció assistida.
