Vés al contingut

Malalties Sistèmiques

El grup de Malalties Sistèmiques desenvolupa una recerca translacional basada en una sèrie d’almenys 300 pacients amb lupus eritomatós sistèmic (LES), síndrome antifosfolipídica (SAF), esclerosi sistèmica, vasculitis, dermatomiïtis, síndrome de Sjörgen o síndromes autoinflamatories amb el fi de conèixer millor la seva patogènia (tant a nivell de regulació immunològica com genètica), estudiar la seva expressió clínica i biològica (mitjançant la detecció de nous marcadors que ajudin a caracteritzar cadascuna de les malalties autoimmunes pròpies), estudiar la morbimortalitat (per mitjà del estudis epidemiològics) i l’anàlisi de la resposta dels pacients vers als medicaments. Amb aquests objectius en ment, busquem millorar el diagnòstic, seguiment clínic i la prognosi dels nostres pacients.

Línies de recerca

Registre Nacional de l'Esclerodèrmia (Grupo de Enfermedades Autoinmunes Sistémicas, de la Sociedad Española de Medicina Interna).

Estudi multicèntric que comprèn, en l'actualitat, 14 hospitals i una cohort de 916 malalts amb esclerodèrmia, i que té com a primer objectiu determinar el factors pronòstics i la supervivència dels malalts d'aquesta àmplia sèrie.

IP: Carmen Pilar Simeón i Aznar, Vicenç Fonollosa Pla

Canine-myositis study

En aquest estudi treballem en col·laboració amb la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (Dr. Santiago Lavin) juntament amb el Departament de Patologia de la Universitat de Califòrnia (Prof. G. Diane Shelton).


L'únic model animal espontani de miositis es dóna en els gossos, especialmente de raza Collie i, quan acompanya a un càncer, en els Boxer. S'han descrit autoanticossos en gossos però no s'ha estudiat si també es troben en humans. Alternativament, els anticossos específics de miositis podrien ser positius en els gossos. En cas de que gossos i éssers humans comparteixen resposta autoimmune, s'obra una porta per aprofundir en la etiopatogènia i en l'especificitat d'espècie d'aquestes malalties.


IP: Albert Selva O'Callaghan

Creació del European Registry on Obstetric Antiphospholipd Syndrome (EUROAPS/EUROMAP).

L'anomenada síndrome antifosfolipídica obstètrica sembla que pot tenir unes característiques patogenèticas, biològiques, terapèutiques i evolutives diferents a les que tenen els pacients amb la síndrome antifosfolípidica "clàssica". Encara que l'experiència i les evidències semblen donar-hi suport, en realitat manca la informació necessària per suggerir canvis en els criteris de classificació i/o terapéutics. L'European Forum on Antiphospholipid Antibody Syndrome ha decidit posar en marxa aquest projecte, triant com a Centre Coordinador Europeu l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. En aquest registre que en realitat fa les funcions d'estudi multicèntric, hi participaran un important nombre d'hospitals espanyols i europeus.

IP: Jaume Alijotas Reig

Estudi de les micropartícules cel·lulars en avortaments recurrents i preeclampsia en dones amb i sense anticossos antifosfolípid.

Les micropartícules cel·lulars (MPC) són alliberades en relació amb l'activació i/o l'apoptosi cel·lular. Són capaces d'activar vies d'inflamació i també de la coagulació. Sembla que els nivells de MPC són més alts en dones sanes embarassades. Hi ha una hipòtesis de treball que parla d'un increment dels seus nivells en casos d'avortaments recurrents i també de preeclampsia. S'ha parlat que la seva capacitat trombofílica seria major en casos de pacients amb anticossos antifosfolípid, en especial, amb presència d'anticoagulant lúpic. Nosaltres volem estudiar els nivells d'aquestes MPC en dones sanes no gestants, gestants sense antecedents obstètrics desfavorables, avortadores recurrents i en preeclampsia greu. També volem veure si hi ha diferències en relació a l'existència o no d'anticossos antifosfolípid. Per últim, també pretenem caracteritzar el tipus exacte de MPC (endotelial, plaquetar, leuco-monocitàries i trofoblàstiques).

IP: Jaume Alijotas Reig

Actualitat

Notícies

Amb motiu del Dia Mundial de les Vasculitis, l’equip especialitzat de Medicina Interna de Vall d’Hebron, que segueix prop de 800 pacients, posa en valor els avenços terapèutics d’aquestes malalties autoimmunes

Un equip de Vall d’Hebron demostra, per primera vegada, el potencial del mapeig òptic del genoma per detectar alteracions genètiques associades a aquesta malaltia minoritària que no s’identifiquen amb els mètodes convencionals.

La recerca descriu el primer cas documentat al món de transmissió d’angioedema hereditari mitjançant reproducció assistida.