Sobre el VHIR
Al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) promovem la recerca biomèdica, la innovació i la docència. Més de 1.800 persones busquen comprendre les malalties avui per millorar-ne el tractament demà.
Recerca
Treballem per entendre les malalties, saber com funcionen i crear millors tractaments per als pacients. Coneix els nostres grups i les seves línies de recerca.
Persones
Les persones són el centre del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Per això ens vinculem amb els principis de llibertat de recerca, igualtat de gènere i actitud professional que promou l’HRS4R.
Assaigs clínics
La nostra tasca no és només bàsica o translacional; som líders en recerca clínica. Entra per saber quins assaigs clínics estem duent a terme i perquè som referent mundial en aquest camp.
Progrés
Volem que la recerca que es fa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) sigui un motor de transformació. Com? Identificant noves vies i solucions per fomentar la salut i el benestar de les persones.
Core facilities
Oferim un suport especialitzat als investigadors tant interns com externs, des d’un servei concret fins a l’elaboració d’un projecte complet. Tot, amb una perspectiva de qualitat i agilitat de resposta.
Actualitat
Et donem una porta d’entrada per estar al dia de tot el que passa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), des de les últimes notícies fins a les activitats i iniciatives solidàries futures que estem organitzant.
El grup de Malalties Sistèmiques desenvolupa una recerca translacional basada en una sèrie d’almenys 300 pacients amb lupus eritomatós sistèmic (LES), síndrome antifosfolipídica (SAF), esclerosi sistèmica, vasculitis, dermatomiïtis, síndrome de Sjörgen o síndromes autoinflamatories amb el fi de conèixer millor la seva patogènia (tant a nivell de regulació immunològica com genètica), estudiar la seva expressió clínica i biològica (mitjançant la detecció de nous marcadors que ajudin a caracteritzar cadascuna de les malalties autoimmunes pròpies), estudiar la morbimortalitat (per mitjà del estudis epidemiològics) i l’anàlisi de la resposta dels pacients vers als medicaments. Amb aquests objectius en ment, busquem millorar el diagnòstic, seguiment clínic i la prognosi dels nostres pacients.
Donada la variabilitat en la prevalença de l'aparició d'efectes adversos de caire immunològic aparentment relacionada amb qualsevol implant d'ús mèdic, hem aconseguit trobar una determinada associació d'haplotips HLA que augmenta el risc de patir aquests problemes fins a 600 cops. Ara estem treballant per a trobar un biochip o kit predictiu de risc segur, fiable i fàcil d'emprar en la clínica diària.
IP: Jaume Alijotas Reig
Les manifestacions clíniques tardanes aparegudes quan es col·loquen bioimplants semblen tenir una base immune. Estudiem les característiques histològiques dels implants més emprats, així com quins són els mecanismes lesionals. Intentem analitzar el paper dels bacteris en la inducció i/o manteniment d'aquestes reaccions i la possible correlació entre certs haplotips HLA i les reaccions adverses.
La prevalença de FIV fallides és alta o molt alta. Més enllà dels problemes relacionats amb la tècnica en si mateixa, no se sap gairebé res sobre les possibles causes subjacents. Els anticossos antifosfolípid/anticofactor (aFL/aCF) s'han relacionat amb diverses complicacions obstètriques. El paper d'aquests aFL/aCF no està ben definit en els casos de FIV recurrents fallides. Amb aquest estudi randomitzat pretenem saber quelcom més de la utilitat d'aquesta família d'anticossos en la clínica diària. Juntament amb l'anàlisi de les micropartícules, podriem tenir uns elements que actuessin com a marcadors de risc i fins i tot, que permetessin modificar la nostra conducta terapèutica.
Les cèl·lules que estan crònicament exposades a senyals inflamatòries són més propenses a arribar a la senescència que les cèl·lules no exposades. Probablement, cultius primaris de cèl·lules HUVEC activats amb TNF-alpha augmenten l'expressió de ICAM i VCAM, produeixen ROS i expressen marcadors de senescència. No es coneix quina és la principal via intracel·lular (tot i que es pensa que probablement la via STAT té un paper important), així com també es desconeix si una o més citoquines proinflamatòries són necessàries per tal d'activar el NF-KB. Nosaltres tractem d'esbrinar el paper que juguen l' IFN-alpha i/o la IL-6 i l'IL-1B en el procès inflamatòri i d'envelliment i quines són les vies de senyalització intracel·lular (STAT). També estem treballant en la caracterització dels gens implicats en aquestes respostes anòmales.
La recerca descriu el primer cas documentat al món de transmissió d’angioedema hereditari mitjançant reproducció assistida.
La IX Convocatòria dels Premis Joves Investigadors vol promoure el desenvolupament i la consolidació del talent científic jove.
Personal investigador, pacients i promotors solidaris comparteixen experiències que mostren com la ciència i la solidaritat van de la mà per avançar en la lluita contra malalties complexes.
