Sobre el VHIR
Al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) promovem la recerca biomèdica, la innovació i la docència. Més de 1.800 persones busquen comprendre les malalties avui per millorar-ne el tractament demà.
Recerca
Treballem per entendre les malalties, saber com funcionen i crear millors tractaments per als pacients. Coneix els nostres grups i les seves línies de recerca.
Persones
Les persones són el centre del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Per això ens vinculem amb els principis de llibertat de recerca, igualtat de gènere i actitud professional que promou l’HRS4R.
Assaigs clínics
La nostra tasca no és només bàsica o translacional; som líders en recerca clínica. Entra per saber quins assaigs clínics estem duent a terme i perquè som referent mundial en aquest camp.
Progrés
Volem que la recerca que es fa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) sigui un motor de transformació. Com? Identificant noves vies i solucions per fomentar la salut i el benestar de les persones.
Core facilities
Oferim un suport especialitzat als investigadors tant interns com externs, des d’un servei concret fins a l’elaboració d’un projecte complet. Tot, amb una perspectiva de qualitat i agilitat de resposta.
Actualitat
Et donem una porta d’entrada per estar al dia de tot el que passa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), des de les últimes notícies fins a les activitats i iniciatives solidàries futures que estem organitzant.
El grup de Malalties Sistèmiques desenvolupa una recerca translacional basada en una sèrie d’almenys 300 pacients amb lupus eritomatós sistèmic (LES), síndrome antifosfolipídica (SAF), esclerosi sistèmica, vasculitis, dermatomiïtis, síndrome de Sjörgen o síndromes autoinflamatories amb el fi de conèixer millor la seva patogènia (tant a nivell de regulació immunològica com genètica), estudiar la seva expressió clínica i biològica (mitjançant la detecció de nous marcadors que ajudin a caracteritzar cadascuna de les malalties autoimmunes pròpies), estudiar la morbimortalitat (per mitjà del estudis epidemiològics) i l’anàlisi de la resposta dels pacients vers als medicaments. Amb aquests objectius en ment, busquem millorar el diagnòstic, seguiment clínic i la prognosi dels nostres pacients.
L'objectiu d'aquesta línia de recerca consisteix en estudiar la presència del recentment descobert retrovirus XMRV ("xenotropic murine leukemia virus-related virus") en pacients amb LES. Aquest virus s'ha detectat en la sang de pacients que pateixen la síndrome de la fatiga crònica. Curiosament, molts pacients amb lupus també presenten aquesta síndrome. Basant-nos en aquests fets, en el present projecte establim com a hipòtesi la possibilitat de trobar seqüències de DNA i RNA del XMRV en les cèl·lules de sang perifèrica dels malalts amb LES, especialment en aquells que presentin fatiga crònica. Amb aquest objectiu, actualment estem desenvolupant les tècniques de PCR i RT-PCR descrites i que són específiques pel virus. Tanmateix, també estudiarem la resposta immunològica d'aquests pacients vers determinades proteïnes del XMRV.
IP: Eva Balada Prades
Estudi evolutiu de diferents marcadors sèrics en malalts que han patit episodis d'anafilaxi. L'objectiu de l'estudi és detectar a urgències malalts amb anafilaxi i mesurar diferents marcadors a sèrum i a plasma, principalment triptasa i carboxipeptidasa mitjançant el desenvolupament d'un ELISA "sandwich".
IP: Moisés Labrador Horrillo
Donada la variabilitat en la prevalença de l'aparició d'efectes adversos de caire immunològic aparentment relacionada amb qualsevol implant d'ús mèdic, hem aconseguit trobar una determinada associació d'haplotips HLA que augmenta el risc de patir aquests problemes fins a 600 cops. Ara estem treballant per a trobar un biochip o kit predictiu de risc segur, fiable i fàcil d'emprar en la clínica diària.
IP: Jaume Alijotas Reig
Les manifestacions clíniques tardanes aparegudes quan es col·loquen bioimplants semblen tenir una base immune. Estudiem les característiques histològiques dels implants més emprats, així com quins són els mecanismes lesionals. Intentem analitzar el paper dels bacteris en la inducció i/o manteniment d'aquestes reaccions i la possible correlació entre certs haplotips HLA i les reaccions adverses.
Amb motiu del Dia Mundial de les Vasculitis, l’equip especialitzat de Medicina Interna de Vall d’Hebron, que segueix prop de 800 pacients, posa en valor els avenços terapèutics d’aquestes malalties autoimmunes
Un equip de Vall d’Hebron demostra, per primera vegada, el potencial del mapeig òptic del genoma per detectar alteracions genètiques associades a aquesta malaltia minoritària que no s’identifiquen amb els mètodes convencionals.
La recerca descriu el primer cas documentat al món de transmissió d’angioedema hereditari mitjançant reproducció assistida.
