Sobre el VHIR
Al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) promovem la recerca biomèdica, la innovació i la docència. Més de 1.800 persones busquen comprendre les malalties avui per millorar-ne el tractament demà.
Recerca
Treballem per entendre les malalties, saber com funcionen i crear millors tractaments per als pacients. Coneix els nostres grups i les seves línies de recerca.
Persones
Les persones són el centre del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Per això ens vinculem amb els principis de llibertat de recerca, igualtat de gènere i actitud professional que promou l’HRS4R.
Assaigs clínics
La nostra tasca no és només bàsica o translacional; som líders en recerca clínica. Entra per saber quins assaigs clínics estem duent a terme i perquè som referent mundial en aquest camp.
Progrés
Volem que la recerca que es fa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) sigui un motor de transformació. Com? Identificant noves vies i solucions per fomentar la salut i el benestar de les persones.
Core facilities
Oferim un suport especialitzat als investigadors tant interns com externs, des d’un servei concret fins a l’elaboració d’un projecte complet. Tot, amb una perspectiva de qualitat i agilitat de resposta.
Actualitat
Et donem una porta d’entrada per estar al dia de tot el que passa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), des de les últimes notícies fins a les activitats i iniciatives solidàries futures que estem organitzant.
El grup de Malalties Sistèmiques desenvolupa una recerca translacional basada en una sèrie d’almenys 300 pacients amb lupus eritomatós sistèmic (LES), síndrome antifosfolipídica (SAF), esclerosi sistèmica, vasculitis, dermatomiïtis, síndrome de Sjörgen o síndromes autoinflamatories amb el fi de conèixer millor la seva patogènia (tant a nivell de regulació immunològica com genètica), estudiar la seva expressió clínica i biològica (mitjançant la detecció de nous marcadors que ajudin a caracteritzar cadascuna de les malalties autoimmunes pròpies), estudiar la morbimortalitat (per mitjà del estudis epidemiològics) i l’anàlisi de la resposta dels pacients vers als medicaments. Amb aquests objectius en ment, busquem millorar el diagnòstic, seguiment clínic i la prognosi dels nostres pacients.
Amb aquest projecte volem relacionar la presència dels autoanticossos específics de l'esclerodèrmia (anti-centrómer; anti-topoisomersa 1; anti-polimerasa III; anti-U3 RNP; Anti-Th/To; Anti-Pm/Scl; anti-Ku) amb les diferents característiques demogràfiques, clíniques i amb el pronòstic de la malaltia.
IP: Carmen Pilar Simeón i Aznar, Vicenç Fonollosa Pla
Estudi del substrat genètic de la malaltia amb la finalitat d'aprofundir en la seva patogènia i, així, poder establir relacions entre les variacions genètiques i diferents grups clinicobiológics. La investigació té un caràcter multicèntric i està dirigit pel Prof. Javier Martín del "Instituto López-Neyra" de Parasitología, CSIC (Granada). Aportem les mostres dels malalts de la nostra cohort i la informació clínica.
Descriure les alteracions capilaroscòpiques dels malalts amb fenomen de Raynaud i Esclerodèrmia, amb l'objectiu d'establir diferents patrons que puguin relacionar-se amb l'afecció visceral i amb el pronòstic en fases inicials de la malaltia.
Les cèl·lules que estan crònicament exposades a senyals inflamatòries són més propenses a arribar a la senescència que les cèl·lules no exposades. Probablement, cultius primaris de cèl·lules HUVEC activats amb TNF-alpha augmenten l'expressió de ICAM i VCAM, produeixen ROS i expressen marcadors de senescència. No es coneix quina és la principal via intracel·lular (tot i que es pensa que probablement la via STAT té un paper important), així com també es desconeix si una o més citoquines proinflamatòries són necessàries per tal d'activar el NF-KB. Nosaltres tractem d'esbrinar el paper que juguen l' IFN-alpha i/o la IL-6 i l'IL-1B en el procès inflamatòri i d'envelliment i quines són les vies de senyalització intracel·lular (STAT). També estem treballant en la caracterització dels gens implicats en aquestes respostes anòmales.
IP: Jaume Alijotas Reig
Amb motiu del Dia Mundial de les Vasculitis, l’equip especialitzat de Medicina Interna de Vall d’Hebron, que segueix prop de 800 pacients, posa en valor els avenços terapèutics d’aquestes malalties autoimmunes
Un equip de Vall d’Hebron demostra, per primera vegada, el potencial del mapeig òptic del genoma per detectar alteracions genètiques associades a aquesta malaltia minoritària que no s’identifiquen amb els mètodes convencionals.
La recerca descriu el primer cas documentat al món de transmissió d’angioedema hereditari mitjançant reproducció assistida.
