Vés al contingut

Notícies

Totes les notícies i la informació d’última hora sobre els principals avenços en investigació, fites institucionals, docència i gestió. Descobreix què passa al Vall d'Hebron Institut de Recerca!

EXIMIOUS és un projecte finançat pel programa Horizon 2020 que té com a objectiu estudiar l’exposoma per entendre la seva relació amb les malalties immunomediades.

Un total de 2.873 pacients van participar en els assaigs clínics que Vall d’Hebron va fer l’any 2021, un any en què es van posar en marxa 443 assaigs nous. 

EU-PEARL espera transformar els assaigs clínics estàndard en plataformes de recerca col·laborativa centrades en pacients.

El cap del grup d’Imatge Mèdica Molecular del VHIR va rebre el reconeixement a la millor presentació d’un pòster per un estudi sobre la resistència a la insulina en miocardi i risc cardiovascular.

Durant dos dies, 30  persones entre investigadors del servei d'Hepatologia i experts del sector han posat les bases per aquest projecte.

El BSC coordina el projecte QUSTom, el primer que utilitzarà la supercomputació per detectar tumors de forma més eficaç i segura.

El VHIR col·labora amb Nanbiosis mitjançant la plataforma de serveis FVPR creada dintre el grup de Direccionament i Alliberament Farmacològic (DTT).

H2O és el primer projecte en l’àmbit europeu a gran escala que recopilarà i incorporarà els resultats dels i de les pacients de manera sistemàtica en la presa de decisions d'atenció mèdica.

En el Dia Internacional de la Infermeria fem valdre la figura del professional de la infermeria especialitzat, amb capacitat per prendre decisions complexes i formació per exercir la docència, la recerca i millorar la seguretat del pacient.

Un senzill algoritme de recomanacions a l’hora de prendre el pols arterial, un mètode ràpid i no invasiu per identificar els pacients amb fibril·lació auricular.

És una iniciativa infermera de l’àrea de coneixement del Pacient Fràgil Traumàtic, ideada per minimitzar les interrupcions durant aquest procediment.

En una trobada celebrada els dies 5 i 6 de maig, investigadors de Vall d’Hebron i del centre italià han intercanviat coneixement per col·laborar en diferents àmbits de recerca.

Vall d’Hebron és un dels impulsors de l’estudi, que determina els circuits de trasllat més efectius per als pacients amb ictus greus.

La composició de la microbiota intestinal és única, com ho són les nostres empremtes dactilars.

Un assaig clínic internacional ha demostrat l'eficàcia del dupilumab per reduir les exacerbacions asmàtiques dels pacients, millorant la seva qualitat de vida i la dels seus familiars.

A la sessió s’ha anunciat la primera convocatòria d’una beca d’intensificació coordinada per Vall d’Hebron que afavorirà la dedicació d’una infermera a projectes de recerca.

El coneixement d’aquests mecanismes ajudarà a desenvolupar estratègies farmacològiques per prevenir la insuficiència cardíaca associada a l’envelliment.

Vall d’Hebron ja disposa de 200 instructors de simulació entre els seus professionals i aposta per la formació experiencial i immersiva a través de la simulació, que fa possible recrear processos clínics i procediments d’alta complexitat en un espai segur.

Amb l’esmorzar, s’entregaran als i a les pacients un sobre amb una “rosa feta de tot cor”, un post-it en forma de cor, un llibre i un punt de llibre. Els post-its estan pensats perquè puguin escriure un agraïment per al personal sanitari.

A mesura que augmenta l'edat en els homes, la concentració de l'hormona en la sang descendeix i això incrementa la possibilitat d'una evolució greu de la infecció en pacients COVID-19.

Un nou estudi demostra la utilitat d’analitzar la ràtio sFlt-1/PlGF per classificar la gravetat dels fetus amb retard de creixement i aproximar el temps fins al part.

Aquests resultats suposen un avenç no només per la salut dels pacients sinó també per al sistema sanitari i la salut pública, disminuint dràsticament el nombre de transfusions necessàries.

La càtedra promourà investigació innovadora en el camp de les ciències biomèdiques.

Pacients masculins amb Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica, fumadors i asmàtics s’associen a una major presència d’eosinòfils en sang.